Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

dimecres, 26 de març de 2014

Dir les coses pel seu nom, com fa el secretari de Comunicació de la Generalitat, Josep Martí i Blanch, sempre reporta problemes i crea enemics. Per això la gent valenta és tan important en tots els camps.



Mitjans públics catalans i pluralitat informativa
Santi Capellera i Rabassó *periodista                                                                                                                     

La sempre controvertida opinió dels diversos actors, de diferents tendències i pensaments polítics distints, ens porten a l’eterna discussió sobre la pluralitat informativa dels mitjans de comunicació en referència als mitjans de titularitat publica, ja que els privats evidentment poden editorialitzar i informar de manera lliure, i convidar o deixar de fer-ho a qui els plagui sense haver de donar explicacions a ningú, ja que, en la majoria dels casos, aquests mitjans es distingeixen per ser paral·lels a pensaments polítics d'actors amb els quals tenen afinitat, o que, directament, en reben ajuts i subvencions del caire que sigui, per la qual cosa solen seguir línies editorials i informatives molt predeterminades.

Però és en el terreny públic allà on la cosa es complica, ja que, si més no, tots els mitjans de titularitat pública haurien de ser el màxim plurals i objectius possible, tant pel que fa a les seves informacions com en les veus-pensaments dels convidats, opinadors, tertulians o presentadors que participen en l’elaboració d’aquestes informacions, que a priori haurien de recollir les opinions de tothom, inclosos partits polítics en la mesura en que estan representats al Parlament, en el cas del nostre país.

Però malgrat que els nostres mitjans públics estan absolutament controlats per l’únic òrgan de vigilància en aquest sentit que existeix a l’Estat (recordem que Espanya no disposa de cap organisme semblant al CAC, que sí que tenen la gran majoria dels països democràtics i, sobretot els de la UE), encara hi ha qui vol alimentar el dubte en aquest aspecte, i no es cansa de fer el ploraner i cridar a la queixa per “la injustícia de la qual és objecte per tenir poca presència als mitjans públics”, diuen. A l'hora de la veritat, però, resulta que aquesta presència personal i informativa depassa absolutament la quota de representativitat parlamentària dels queixosos. I parlo directament i sense embuts dels partits, líders i representants de Ciutadans (C’s) i Populars, encara que això darrerament també passa amb PSC.

Per això en llegir l’article “Un apunt sobre la pluralitat”, que el secretari de Comunicació de la Generalitat, Josep Martí i Blanch, fa en el seu blog personal, no m'ha sorprès perquè el conec bé, però sí que he quedat gratament impressionat i he de dir que comparteixo absolutament la seva reflexió. Martí constata de manera molt explícita que el victimisme dels botxins habituals queda absolutament desmuntat amb les seves bones aportacions, reflexions interessants i dades molt concretes. Suposo que als periodistes objectius (i també als polítics en general que, ni que això de l’objectivitat no ho practiquin en gaires vessants), els serà d’una gran ajuda i s’hi podran identificar, tal com m’ha passat a mi. 

Per cert, Josep Martí i Blanch, que fa una tasca modèlica al capdavant de la Secretaria de Comunicació de la Generalitat i és un dels bons puntals del President Mas en la feina de cada dia i en el procés del nostre país cap a la seva llibertat, va estar acusat, paradoxalment, per aquests mateixos victimistes ploraners d’haver estat pròxim al PP i no sé de quantes maldats més. El secretari de Comunicació s'ha caracteritzat sempre d'haver parlat clar i català, entre altres coses per haver escrit un llibre assaig excel·lent al meu entendre, sincer i gens demagog, que recomano molt i que es titula "Ets de dretes i no ho saps". 

Per aquestes coses que esmento i moltes altres, comparteixo aquestes reflexions comunicatives amb ell, i també amb els professionals que tenen una visió del periodisme com cal. Gent que, sense renunciar a les seves idees personals ni als seus principis, són capaços de diferenciar entre el que és real i el que no ho és, la qual cosa, si parlem d’informació i d’afers d’interès general, és d'un valor molt important en favor de la pluralitat i claredat informatives. I al nostre país, per sort, en tenim força d'aquests bons professionals. Només, tal com diu l'amic Martí, cal fer un tomb pel dial i fer una estona de zapping televisiu per constatar-ho, i contrastar-ho amb la molta demagògia que s'aboca a l'opinió pública des d'altres emissors, sobretot als mitjans públics estatals i als també públics d’algunes autonomies que m’estalvio de citar, perquè tothom sap quines són i qui les controla.    

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites