tag:blogger.com,1999:blog-90164622247837675852024-03-14T09:59:52.904+01:00Perinno LligamsPublicació personal del periodista Santi Capellera i Rabassó.
Tal com deia el desaparegut polític alemany Hans-Dietrich Genscher, el periodisme és (o hauria de ser) l'artilleria de la llibertat.
Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comBlogger328125tag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-23255621232394869392024-02-20T00:58:00.044+01:002024-03-09T14:56:43.745+01:00L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRjsBcQ4HTO6qbm5Sq4PRzaclUoaj84tRhmvHyTFFPpdBc1l1675mQBA_y3Ya8eDIQWF7zNGbkp2uK-kAD2qCqnm7h6FPT__a2g_ZkkGRnbJ3C5WDCoaZKhRFH1_nnVVeqjAjBvYUdrQUqgjjJJChjS4I4uhCdSdW8DuWUzy4PIdS_Qi6nMpdHk6t40Gum/s770/ea5655b4-926f-4808-bb7b-863419ad7780_770x540.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="770" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRjsBcQ4HTO6qbm5Sq4PRzaclUoaj84tRhmvHyTFFPpdBc1l1675mQBA_y3Ya8eDIQWF7zNGbkp2uK-kAD2qCqnm7h6FPT__a2g_ZkkGRnbJ3C5WDCoaZKhRFH1_nnVVeqjAjBvYUdrQUqgjjJJChjS4I4uhCdSdW8DuWUzy4PIdS_Qi6nMpdHk6t40Gum/s320/ea5655b4-926f-4808-bb7b-863419ad7780_770x540.webp" width="320" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica; font-size: medium;"><b>ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE
L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA
DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS</b></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><b><span style="font-size: 8pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: helvetica;">Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / </span></span></b><b><span style="font-size: 8pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: helvetica;">20-02-2024</span></span></b></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: helvetica;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: helvetica;"> </span></o:p></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">⚫ <b>1. </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>PER QUÈ CAL DEFENSAR EL SEMITISME (DAVANT
L’ANTISEMITISME)?</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Aquesta és una pregunta que, ja fa més de quinze anys, quan
em vaig endinsar en la història del conflicte àrab-israelià, em vaig formular
moltes vegades, sobretot en els primers temps, en què anava adquirint
coneixements del problema i context de manera incipient de fonts d’antropòlegs,
historiadors i experts en geopolítica de l’Orient Mitjà. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">Després de sentir moltes tesis en contra dels jueus, en què
els seus protagonistes esgrimien les maldats de la suposada opacitat i
reiterada ànsia d'obtenció de propietat privada i de control dels actius
econòmics i financers d'arreu del món, a posteriori vaig poder constatar que
provenien en la seva base de la primera gran mentida antisemita contemporània a partir del
llibre <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_protocols_dels_savis_de_Si%C3%B3">Els
protocols dels savis de Sió</a>, tractat sobre la història ancestral dels jueus
que realment és una còpia i adaptació d’un altre llibre publicat anteriorment
que res no tenia a veure amb els hebreus perquè el seu autor original, Matvei
Golovinski, l’havia escrit per encàrrec de la policia tsarista per anar contra
els moviments socials contraris al monarca rus. Un llibre que es va adaptar i
aprofitar per fer dels jueus l’esca de tots els pecats del món. Un
tractat absolutament acusatori que denuncia la suposada maldat dels jueus arreu
del planeta, tal com es pot constatar clicant l'enllaç del compendi.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 0px;"><span style="font-family: helvetica;">⚫<b> 2. </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>ORIGEN REAL DELS PROTOCOLS DELS SAVIS DE SIÓ</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">En realitat, aquest treball va estar ”elaborat” entre 1897 i
1903 i, tal com aclareix <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_protocols_dels_savis_de_Si%C3%B3">Viquipèdia</a>, no per una organització secreta
judeo-maçònica sinó per ordre de l’<a href="https://bit.ly/3SK7Nm7">Okhrana</a>, la policia secreta russa que sota el comandament de
Piotr Ratchokovsky, cap de l'Oficina d'Ultramar, amb seu a París, tenia la
funció d'infiltrar-se en grups revolucionaris. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">El 1897 va encarregar a un dels seus subordinats, Matvei
Golovinski, autor d'un pamflet antisemita, que influís a la premsa francesa a
favor de la política russa. Per fer això, Golovinski es va inspirar en el
llibre <a href="https://bit.ly/4bMmihZ">Dialogue aux Enfers entre Maquiavel i
Montesquieu</a>, publicat pel periodista <a href="https://bit.ly/3T3Hbh9">Maurice Joly</a> el
1864. Aquest darrer, que compartia l'hostilitat de Víctor Hugo amb Napoleó III,
va criticar indirectament la política de l'Emperador (aquest darrer no
s'esmenta ni una sola vegada en el llibre) a través de l'intercanvi entre els dos
protagonistes. Cal remarcar, però, que Joly va criticar el liberalisme deshonest,
la centralització, el sufragi universal, i així successivament. Els protocols
dels savis de Sió es van escriure així, en forma d'un programa polític
desenvolupat per suposats jueus ansiosos d'esclavitzar la humanitat, i en base a uns inexistents informes d'una vintena de reunions secretes mai celebrades.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">El fulletó, publicat a Rússia el 1903, tenia la intenció
d'influenciar el tsar Nicolau II en la seva política liberal presentant-lo com l'advertiment d'una conspiració judeo-masònica per part de cercles reaccionaris.
Aquest projecte, però, va fracassar perquè el tsar no es va adherir a l'engany i es va negar a fer del llibre un instrument de propaganda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">L’obra sí que es es va popularitzar en cercles de l'Okhrana i
antisemites i va ser traduïda a l'alemany (1909), després a l'anglès (1920) i
finalment al francès (1921). La publicació es va estendre encara més des que
la Revolució d'Octubre, el novembre del 1918, havia forçat els monàrquics
russos a exiliar-se.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Val a dir, però, que el dubte sobre l'autenticitat d'aquest text es va
debatre tan aviat com va aparèixer a la plaça pública. Ja a l'estiu del 1921 el
diari britànic The Times va denunciar la impostura de l'escrit. Tot i això,
el llibre va ajudar a deslligar les passions antisemites en ser presentat com a evidència
d'un ordre mundial jueu per molts polemistes, tal com dic abans, i Hitler
mateix va confiar en Les Sages de Sion per justificar la seva política
antisemita (i res no suggereix que el Fürer considerés que aquest llibre fos
una falsificació). Als Estats Units, l'industrial Henry Ford, notori antisemita
i gran admirador de Hitler, va fer que se'n publiquessin 500.000 còpies entre 1920 i 1922.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Àmpliament utilitzat durant la Segona Guerra Mundial pel
Tercer Reich i la Itàlia feixista, els Protocols es van estendre després de la
guerra a l'Orient Mitjà contribuint així a un ressorgiment net de
l'antisemitisme al món àrab. El llibre, adaptat en una sèrie de televisió, va
ser àmpliament popularitzat. I avui, en el context d’Europa, de vegades, se'l cita en el
camp la ficció.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Tot i això, si bé és cert que la veracitat dels Protocols es
va discutir durant molt de temps, l'obertura dels arxius russos el 1992, pocs
mesos després del final de l'era soviètica, va permetre els historiadors saber
més sobre els orígens dels Protocols. Per tant, es va donar a conèixer
àmpliament el paper d'Okhrana en la creació d'aquesta impostura, una
falsificació històrica que encara en l’actualitat molta gent dona per certa, la
qual cosa es pot corroborar en mil i un fets, entre ells, només fent una simple
comparació entre els Protocols dels Savis de Sió i el Diàleg a l'Inframon entre
Maquiavel i Montesquieu, la qual cosa fa possible detectar ràpidament el plagi adaptat.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">⚫ <b>3.</b> </span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>L’ADMINISTRACIÓ
DE LA REALITAT</b></span></p>
<span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-bookmark: _Hlk158735910;"></span>
</span><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><a href="https://bit.ly/49AyDne">George Orwell</a>:
“L’administració de la realitat és l’administració de la història”. Tota la
realitat ja va passar i, per tant, el present no existeix en aquest context. I
per això la realitat és el passat. Aquest passat que tant m’agrada revisar i
estudiar perquè, queda clar que, “qui controla el passat controla el futur i
qui controla el present, controla el passat” tal com també genialment també
afirmava l’escriptor britànic d’arrels índies. I per això m’agrada tant
especular què diuen sobre el nostre passat la gent que controla el nostre
present, políticament, socialment i, el més important, mediàticament. I quina
és la consciència històrica que ens han creat i quines podrien ser les metes
d’haver-nos creat tal consciència històrica, tal com vaig aprendre fa molts anys
a través dels ensenyaments del meu admirat George Orwell.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: -24px;"><span style="font-family: helvetica;"> ⚫ <b>4. </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>EL JUDAISME I LA HISTÒRIA ANTIGA</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Tornant al relat inicial, o sigui, al per què cal defensar
el semitisme i els semites, em voldria endinsar en l’antiguitat i el fet jueu
per tal de posar sobre el paper molts fets i contextos que deixen entreveure
clarament quines eren les veritats i les veritats apòcrifes, entre les quals hi
ha les que ens van “colar” i sovint encara ens colen a tots els que vam anar a
l’escola en els països occidentals des de la infantesa en la meva mitjana
d’edat (67 anys) i fins avui.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Una de les “veritats absolutes” repetides fins a la sacietat
a les escoles i col·legis occidentals és que els grecs, suposadament, van
inventar la democràcia. I aquesta és una cantarella repetida per activa i
passiva des de la primària fins a la universitat. I el primer que caldria
saber, doncs, és que els grecs mai no la van inventar la democràcia, cosa la
qual els que ens hem dedicat a investigar la història passada durant hores i
hores al llarg dels nostres anys de vida hem descobert i no gràcies a cap miracle
sinó amb la simple assistència a les biblioteques públiques superiors i
contrastant dades i fets esdevinguts, la majoria dels quals no casen de cap
manera amb els estudis reglats que tots ens vam haver d’empassar de gust i per
força; aquells que atorguen la majoria de títols de “llicenciats” (en el no res
diria jo, sobretot si es tracta d’estudis històrics i antropològics). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">La primera pregunta qüestió que ens hauríem de fer, doncs,
és si els antics grecs van inventar la democràcia... o el feixisme? Cal anar
amb compte amb les paraules, això sí, i és que la paraula democràcia si que té
una arrel grega, i per això diem democràcia, però això no vol dir que el
significat de la paraula grega empati amb el significat de la que els
occidentals usem en ple segle XXI. També diem, feixisme, i aquí igualment hem
de tenir molta cura del terme tot i que en aquest cas els termes són més aproximats.
La paraula feixisme ve del terme romà “fasces”, que és aquella destral ampla i
de mànec rodó fet de fustes que va ser un dels símbols de l’imperi romà i que
encara avui es pot veure en l’escut de la Guàrdia Civil espanyola creuada amb
una espasa i amb la corona reial al damunt; suposo que tothom sap a quin dibuix
em refereixo.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">⚫<b> 5. </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>COM EREN REALMENT ELS GRECS?</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Una molt bona manera d’entendre els grecs és pensar en allò
que per als grecs antics era l’equivalent de la Bíblia. Quin llibre tenien els
hel·lènics que es pogués equiparar amb la Torà o Bíblia? Doncs no era ni més ni
menys que la Ilíada. La història que ens expliquen diu que Alexandre el
Macedoni (el Gran o Magno per alguns, no per a mi després de descobrir la
vergonya de com va deixar una civilització rica pertot com Mesopotàmia
d’arrasada i empobrida) dormia amb un exemplar de la Ilíada sota el coixí perquè
aquest llibre gaudia de tal estatus, o sigui, que era el mite central de la
civilització grega antiga i d’allà on prenien els exemples que calia seguir com
la normativa de la història de la qual ells s’enorgullien perquè expressava els
ideals de la seva cultura, de la seva civilització. ¿Però, què diu la Ilíada,
llibre que tots i cadascun dels que vam cursar secundària vam haver de llegir
de gust i per força? Doncs així de ras i curt i en resum, és la història de com
tots els grecs es van llençar a fer la guerra perquè una princesa espartana, la
dita Helena, esposa de Menelau, rei d’Esparta, va decidir de fugir amb el seu
amant que era el príncep Paris de Troia, la qual cosa va ser intolerable per a
tots els grecs que van organitzar un exèrcit gegantí que va lluitar contra
Troia durant una dècada, segons que explica Homer, i no van poder amb les seves
muralles fins que se’ls va acudir de deixar un cavall de fusta gegantí a les
portes ple de soldats grecs que van aconseguir obrir les portes a la resta i
així van exterminar i cremar Troia i la seva població. D’això estaven
orgullosos els grecs, segons que diu la Ilíada. D’un antic genocidi que havien
comès contra una altra civilització amb el famós Aquil·les al capdavant, un gran
guerrer, tal com relata Homer. I per què? Doncs perquè una dona havia decidit
de canviar les seves preferències amoroses. Així de simple. I absurd. I aquí
podem començar a copsar quins eren els valors de la civilització grega antiga. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">El meu pensament al respecte, doncs, el pensament d’un home de
67 anys que mai no ha viscut en unes altres latituds que no siguin les
occidentals, tot i haver vist mig món, és que, des d’aquests meus valors
occidentals moderns considero que els antics grecs estaven orgullosos d’un crim
psicòpata, d’una bogeria criminal. I que això els feia enorgullir. I penso, al
contrari dels meus professors de secundària (EPD la majoria) i altres que
encara creuen en aquests “valors”, que aquesta és una història molt poc romàntica,
molt poc cultural i, naturalment, gens democràtica. Heus aquí, i pel que
explicaré més endavant, perquè Alexandre el Macedoni, el model del qual era
Aquil·les, dormia amb la Ilíada sota el coixí. Un personatge que va estar
assessorat per gent que li deia que quan conquerís Àsia havia de tractar els
asiàtics com els animals o les plantes perquè els no grecs (els bàrbars deien
ells) només eren bons per ser esclaus dels grecs, tal com va deixar escrit
Aristòtil en la seva obra “Política”. El 325 aC el polític i filòsof grec Demetri
de Falèron va encarregat fer un cens d’Atenes, la ciutat-estat que tenia més
residents estrangers i al cens hi constaven uns 20.000 ciutadans grecs, 10.000 metecs
(esclaus semi lliures) i 400.000 esclaus! Quina democràcia era Atenes? I ni tan
sols els ciutadans (que havien de fer el servei militar fins als 60 anys) eren
lliures del tot en una societat que depenia econòmicament del saqueig dels
regnes veïns per així aconseguir recursos i esclaus. Les esposes dels ciutadans
havien de sortir de casa sempre acompanyades pel marit o pels guàrdies
d’aquest, perquè la ciutadania grega era qüestió d’honor. Civilitzats,
tanmateix, eren els grecs, dit amb tota la ironia, naturalment.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">⚫<b> 6. </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>SEMITISME vs ANTISEMITISME</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Per què es va esdevenir l’Holocaust? (desfeta humana certa i
més que contrastada, diguin allò que diguin els negacionistes, generalment gent
pobra intel·lectualment i acadèmica i d’ànima nazi que encara esgrimeixen el
contrari o en rebaixen la importància). Per què hi va haver el pogrom de Hamas
el 7 d’octubre? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Després de 1945 ningú ja no es pensava que un altre
Holocaust contra els jueus (ni contra ningú altre) fos possible. Ningú excepte
uns quants estudiosos de l’època com Primo Levi, Imre Kertész i altres les
reflexions dels quals també es poden trobar a les mateixes biblioteques
públiques a les que faig esment més amunt. I aquests autors (que a mesura que
passava el temps i tornaven els atacs judeofobs van anar in crescendo) ningú no
els mencionava ni els publicaven els textos en què advertien que la bèstia era
viva. Fins avui que ens tornem a topar amb la més trista realitat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">La veritat (i reitero que és una veritat constatada i
comprovable, diguin el que vulguin els negacionistes), és que entre 1939 i 1945
no solament <b><u>van matar entre 5 i 6 milions de jueus</u></b> (per si algú vol rebaixar
les víctimes hebrees esgrimint el que sigui) sinó que, a més, <b><u>també es van
carregar més de 64 milions de no jueus </u></b>i centenars de milers de persones van
ser esclavitzades, per la qual cosa, és evident que l’antisemitisme no convé a
ningú perquè és un problema per a tothom en general. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">La comprensió, però, no sempre és igual al sentit comú. I em
vull referir a altres que també van estudiar i publicar reflexions sobre l’Holocaust
en sentit contrari o explicant raonaments absurds sobre l’antisemitisme. Per
exemple, l’escriptor nord americà <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Terrence_Des_Pres">Terrence Des Pres</a> diu veritables barbaritats
sobre la Xoà com ara: “la destrucció dels jueus europeus no va correspondre a
cap motiu racional, ni per política ni per saqueig, ni per estratègia militar
ni per la urgència cega del moment, perquè l’Holocaust va ser genocidi només
per genocidi”. És a dir, que segons aquest senyor -que es va acabar suïcidant a
casa seva als Estats Units (EUA) ell tot solet-, es van organitzar les elits de
poder d’un continent sencer per assassinar un poble sencer només perquè si?
Doncs, que em perdoni el ja finat, però tant jo com molts altres especuladors
històrics que ens dediquem fa anys a estudiar el fenomen arribem a la conclusió
que la gent que va assassinar el poble jueu pensava que tenia moltes i bones
raons per fer-ho. I quines són aquestes raons? Doncs, vegem-les:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Tal com molt bé assegurava l’escriptor estatunidenc <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Santayana">George Santayana</a> (Madrid, 16 de desembre del 1863-Roma, 26 de setembre del 1952), “qui
no coneix la seva història està condemnat a repetir-la”. I els fets del 7 d’octubre al sud l’Israel ens
van demostrar que això és totalment cert perquè, com que la gran majoria no ha entès bé la nostra història, ara l’estem repetint. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">El món no ha entès les veritables raons de l’antisemitisme
perquè desconeix tant la seva història com la del mateix món. I les
explicacions tradicionals i oficialistes de l’antisemitisme són que, malgrat
tots els segles que fa que això passa, <b><u>el judaisme i els jueus van ser i són el boc expiatori perquè la gent sempre està inconforme amb alguna cosa i en
culpen els jueus i per això arriben les matances de jueus</u></b>. O que “els jueus
són molt rars”, doncs sí. Per exemple els ultraortodoxos són molt distints a la
gent del seu voltant. Cert. Però el mateix podríem dir dels amish, de
Pensilvània, per exemple, vestits a l’estil del segle XVIII o XIX, no usen
tecnologia, ni cotxes, ni res electrònic, però, ves per on, ningú no els vol
exterminar perquè a ningú no li importen. També esgrimeixen que “els jueus són
una minoria, que són molt rics (el 90% dels assassinats durant la Xoà era gent
humil) que són molt tancats (els amish també!), que són molt poderosos (la gran
i famosa mentida dels Protocols dels savis de Sió), i etc., etc. Doncs, a
veure, preguntem-nos: ¿què va passar durant l’Holocaust, que cap d’aquestes
grans suposades forces del poder financer, dels mitjans, dels sindicats
revolucionaris, de les empreses capitalistes i tot el seu suposat poder que havia
de servir per aixafar la civilització cristiana que tan surt en els Protocols
dels savis de Sió, cap d’aquests suposats poders controlats pels jueus com a
gran conspiració internacional clandestina, cap, no va moure ni un dit per
salvar-los de les càmeres de gas i dels forns crematoris del III Reich? Com és
això? No us ho heu preguntat mai? I si ho heu fet, no us ho heu intentat
respondre?</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">⚫ <b>7.</b> </span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>ELS JUEUS, "ASSASSINS DE DÉU"</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Aquesta acusació és la que més matances de jueus ha servit
per justificar grans matances de jueus durant 20 segles, tot i que tampoc no serveix
per justificar l’antisemitisme. I per què?, doncs perquè les grans matances de
jueus són anteriors al Cristianisme. Van començar abans que hi hagués
cristians, abans que hi hagués gent que cregués que els jueus "havien assassinat
Déu" (o el seu fill). I encara que, certament serveix per explicar l’origen de
l’antisemitisme al llarg dels segles, no serveix per explicar l’origen
fonamental de l’antisemitisme en sí.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">⚫<b> 8. </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>L’HOLOCAUST, LA DEMOSTRACIÓ FEFAENT QUE ELS
JUEUS NO CONTROLEN RES DE RES</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Avui encara tenim aquest debat sobre la taula, però el cert
és que, els jueus, no controlen res de res, tal com alguns tan erradament
propugnen. I ho veiem a Israel, no cal anar enlloc més. Els jueus són molt
poderosos, si? Aleshores perquè no aconsegueixen convèncer que algun estat es
posi del seu costat? Per què no convencen els acadèmics de tot el món perquè
deixin d’escriure bajanades antisemites? On és el poder dels jueus? Simplement:
no existeix perquè aquestes afirmacions són mentida. I el fet que tants jueus
fossin tan fàcilment assassinats durant l’Holocaust ho corrobora.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">⚫ <b>9.</b> </span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>RAONS VERITABLES I HISTÒRIQUES DE
L’ANTISEMITISME</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Anem al segle I dC i a la relació de l’emperador Calígula amb
els jueus. (Gai Juli Cèsar August Germànic (en llatí, Gaius Iulius Caesar Augustus
Germanicus), nascut el 31 d'agost del 12 dC i mort el 24 de gener del 41 dC,
més conegut com a Calígula amb la fama històrica de ser un boig, la qual cosa
no el diferenciava gaire de la resta d’emperadors romans ja que la ment humana
difícilment pot resistir sense alterar-se l’experiència d’un poder totalitari
com la que tenien aquests grans mandataris romans. Eren tots bojos, òbviament.
Però Calígula, a més, era una mena de pallasso que nomenava cònsol el seu
cavall, pobret, i coses per l’estil. I una de les extravagàncies que se li van
acudir va ser la de proposar una estàtua seva en el Temple de Jerusalem. I ell,
naturalment, sabia que aquest fet ofendria molt els jueus perquè el primer
manament dels hebreus és totalment contrari a la idolatria. I posar una estàtua
de l’emperador, que tothom sabia que els emperadors romans eren rutinàriament
deïficats, o sigui, que els feien una apoteosi quan passaven avall, o, fins i
tot en vida, els construïen temples per fer sacrificis en nom seu i tota
aquesta hiperbòlica posada en escena que, suposadament, tothom ha estudiat a
primària i després repassat a secundària. Doncs, òbviament, posar una estàtua
de Calígula al bell mig del Temple de Jerusalem seria un fet intolerable, per
la qual cosa, clar, ho va proposar com una diversió més. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Però passem a la Síria d’aleshores i al seu governador romà,
Petroni (20 dC- 66 dC), probablement Gai Petroni Àrbitre (en llatí, Gaius
Petronius Arbiter), al qual toca acatar l’ordre de l’emperador totalitari en el
tema del bust, tant sí com no. Però Petroni reflexiona i arriba a la conclusió
que si es posa la imatge de Calígula en el Temple de Jerusalem, molt probablement
hi haurà una revolta jueva per aquest greuge que els romans no podran aturar.
Li escriu una carta amb tota mena de lloances en què l’adverteix de la
inconveniència de tal acte per les raons de la possible revolta. I en aquesta
preocupació del governador romà de Síria hi ha tota l’estructura política de la
Mediterrània en aquell moment històric. Calígula rep la carta i li respon
dient-li: suïcida’t. I quan l’emperador et deia que et suïcidessis, et
suïcidaves. Perquè en cas contrari, i tot i que hi podria haver judicis (que
l’emperador guanyaria amb tota seguretat), fins i tot la família en pagaria les
conseqüències. Però allò que salva Petroni és que, a Roma, la mateixa guàrdia
pretoriana (una combinació de la CIA i de l’FBI si ho passem a l’actualitat)
queda preocupada per les mateixes raons que Petroni, i en l’espai de temps que
triga la carta en arribar a Síria, sis o set dies, la guàrdia pretoriana mata
Calígula i nomena emperador Claudi Cesar, oncle de Calígula, la qual cosa salva
la vida de Petroni. O sigui que, queda clar qui tenia el veritable poder pel
damunt de l’emperador a l’antiga Roma.</span><span style="font-family: helvetica; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; text-indent: -18pt;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal;"> </span></span></span></p><p class="MsoNormal"><!--[endif]--><span style="font-family: helvetica;">⚫ <b>10. LA PREOCUPACIÓ DE </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>PETRONI I LA GUÀRDIA
PRETORIANA</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Per entendre l’ensurt de Petroni i de la guàrdia pretoriana
hem d’anar al mandat anterior, o sigui, el de l’emperador Tiberi de la mà de
Luci Eli Sejà, la seva mà dreta, perquè Tiberi tenia problemes de paranoies i
no podia governar. Sejà va perpetrar una matança de jueus i a causa de les
queixes Tiberi el va fer matar per demanar disculpes. ¿I per què tenien tanta
por dels jueus els romans? Doncs durant 200 anys van intentar erradicar els
jueus i no ho van aconseguir. El poble jueu era un 15% de la Mediterrània, o
sigui, una immensitat. Els pagans s’anaven convertint al judaisme fins que van
arribar a ser un 30% de tota la població (quan algú us digui que el judaisme no
és proselitista no el cregueu perquè això només ho diuen els rabins, la majoria
dels actuals no saben cap més història més enllà de les que inclouen la Torà i
les discussions del Talmud, al contrari dels de l’antiguitat, que eren
missioners).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">⚫ <b>11. PER QUÈ ERA TAN POPULAR EL JUDAISME? </b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l1 level1 lfo1; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-variation-settings: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Shaye_J._D._Cohen"> </a></span></span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Shaye_J._D._Cohen">Shaye Cohen</a>, en el seu llibre “From the
Maccabees to the Mishna (1987) escriu “Molts gentils (persones no jueves) es
convertien al judaisme durant els últims segles aC i els dos primers dC, i
encara més, molts dels gentils que acceptaven certs aspectes del judaisme sense
convertir-se".<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><a href="https://www.jstor.org/stable/1583284">Paul Keresztes</a> diu en “Els jueus, el
cristianisme i l'emperador” (1987) “Els grans esforços dels jueus causaven
moltes friccions entre el poder imperial de Roma i el judaisme, ja que no només
era una religió sinó que tenia molt contingut polític, per la qual cosa és
fàcil veure que el proselitisme jueu havia acabar amb els sistema romà sencer”.
Caram, el sistema romà sencer...</span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">El senador romà Sèneca va dir al respecte: “Els
costums d’aquesta maleïda raça han adquirit una influència tal que són
acceptades a tot el món; els vençuts ensenyen lleis als vencedors”.</span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">Dio
Casio, historiador romà, va explicar: “No sé quin deu ser l’origen d’aquest nom
que usen, ‘judaios’, però també es refereix a altres persones, inclosos
estrangers, que enèrgicament segueixen els seus costums, gent que inclou
romans. Els jueus, sovint reprimits han crescut fins arribar a la més gran
extensió guanyant per la força la llibertat del seu culte religiós”.</span></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast"><span style="font-family: helvetica;">Fins i tot els romans; o sigui, la popularitat del judaisme
estava incidint en la seducció de la mateixa classe opressora. Per què? Doncs,
alguna cosa té a veure amb la llei jueva, oi? Dic jo. Perquè no hi ha judaisme
sense la llei jueva. Una llei que surt de la història d’una revolta d’esclaus.
Comprovem-ho en el llibre de l’</span><a href="https://bit.ly/49FAF5w" style="font-family: helvetica;">Èxode</a><span style="font-family: helvetica;">, el
segon llibre de la </span><a href="https://bit.ly/4bGWpQs" style="font-family: helvetica;">Torà</a><span style="font-family: helvetica;"> o Pentateuc, que
parla d’una població israelita que havia estat esclavitzada pels egipcis, tal
com es reflecteix a la Torà. I veiem com Moisès lidera el seu poble per escapar
de l’esclavitud dels egipcis, i acaben en el desert del Sinaí en què, ja en
llibertat, la deïtat els lliura una nova llei: la dels esclaus alliberats. Una
llei d’organització d’una nova societat en què no s’oprimeix ningú. Era això,
precisament, allò que enamorava els pagans del Mediterrani, que eren tots
esclaus i estaven salvatgement oprimits pels romans que eren aprenents dels
grecs.</span><span style="font-family: helvetica;"> </span><span style="font-family: helvetica;"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Queda molt clar que el judaisme va molt més enllà d’una
religió, i encara més d’una raça, perquè no és una qüestió racial sinó
cultural, d’estil de vida, de democràcia pura que res té a veure amb el
concepte grec que la mateixa accepció. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: helvetica;"> ⚫ <b>12. </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>SIMILITUDS ENTRE ELS ROMANS I ELS NAZIS</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Tota la semblança entre l’Imperi Romà, que tal com dic més
amunt, és una continuació de la civilització grega en tots els seus aspectes
polítics i també religiosos, ja que en el món antic entre aquests dos conceptes
no hi havia cap diferència. Els romans tenien una
economia i una política basades en la guerra externa i en l’esclavitud i tenien
camps de mort perquè, igual que passava amb els grecs, en les mines dels romans
hi treballaven desenes de milers d’esclaus a mort. O sigui que, tal com van fer els grecs i els romans, els nazis també tenien una actitud violenta
i cruel que deshumanitzava els vençuts. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">De petit, igual que ara, em feia creus que els romans
tinguessin l’equivalent del diumenge en què jo anava als cinemes de Falset a
veure sovint pel·lícules de romans. Jo anava al cinema a veure la recreació dels seus actes i ja quedava perplex que ells, els romans, anessin al circ a veure com un lleó real i famolenc es menjava un pobre
diable també real que havien segrestat i la psicopatia col·lectiva era tal que
tothom aplaudia i feia festa que un animal ferotge s’hagués menjat una persona
indefensa. O que fessin enfrontar dos humans i fruïen fins que un matava
l’altre mentre devien menjar crispetes o el que mengessin.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Realment eren una societat malalta que, com
els nazis, saludaven el seu emperador amb la mà alçada. I encara més: els
romans van cometre genocidi contra el poble jueu, com els nazis. Sí, com el van cometre els nazis al cap de 10 segles.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Clarament els romans van cometre genocidi contra el poble
jueu per impedir l’alliberament dels pobles mediterranis. Perquè, tal com dic
més amunt, allò que predicaven els jueus en la mediterrània antiga era la
llibertat dels esclaus. Els jueus es fonamentaven en unes lleis que estaven
dissenyades per abolir l’esclavitud. Una llei en base a la història d’una
revolta d’esclaus. I això era un fet perillosíssim per a l’imperi romà, perquè
precisament es mantenien d’aquesta esclavitud. I encara era pitjor que tothom
tingués interès pel judaisme o s’hi convertís, tal com diuen les cites dels
escriptors estudiosos del fet i dels antics relators que redacto més amunt. I
era obvi que, si l’avenç jueu continuava a través del proselitisme, l’Imperi
Roma anava a en orris en pro d’una civilització jueva. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Aleshores, i arribats en aquest punt, la pregunta
periodística obligada és: <a name="_Hlk158911439">no deu ser que en el segle XX
va passar això mateix a la vella Europa?</a> Intentem escatir, doncs, per què
s’assemblen tant el genocidi romà i el genocidi nazi:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l2 level1 lfo2; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-list: Ignore;">·<span style="font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size: 7pt; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-variation-settings: normal; font-weight: normal; line-height: normal;"> </span></span>Comencem per aquesta cita de l’escriptor estatunidenc
<a href="https://bit.ly/3T3ZEu5">James Carroll</a>, al
qual en aquest redactat se li poden criticar moltes coses però que en té altres
de molt aprofitables, sobretot en en el context que ens ocupa, diu en el seu
llibre, “The Church and the Jews” (2001), en què narra el genocidi romà contra
els jueus: “en el clímax de violència que va ser la guerra del 66 dC al 73 dC
(la primera Guerra Jueva) Jerusalem va ser arrasada i centenars de milers de
jueus van ser assassinats. Flavi Josep i Tàcit estimen que el nombre de morts
jueves van ser al voltant de 600.000; en la segona Guerra Jueva, 60 anys
després, el nombre de morts s’estima en 850.000... Qualssevol que siguin els
totals exactes, aquests vasts nombres de víctimes van ser mortes sense els
mètodes mecanitzats que fan la guerra moderna tan letal i, per tant, les
analogies entre Roma i el pitjor de les dictadures del segle XX [o sigui, Adolf
Hitler] no són desencertades... ¿Si les legions romanes haguessin comptat amb
metralladores, bombes, vies de tren i gas letal, qui pot afirmar que un sol
jueu hauria sobreviscut el segle segon?”. De fet, Carroll s’erra en una cosa,
al meu entendre, i és que es creu que el genocidi romà va ser menys catastròfic
que el del nazisme, però s’erra perquè, segons els relats coincidents dels
historiadors d’aquest genocidi, resulta que en termes proporcionals els romans
van assassinar més jueus que Hitler. I ni que els nombres absoluts certament
són més importants en l’Holocaust, resulta que per proporció d’habitants
mundials els romans van ser líders en matances jueves. I si bé es cert que no
tenien armes modernes com el III Reich, sí que tenien molt més temps que els
alemanys perquè en l’antiga Roma el temps d’execució de persones no era
important perquè en tenien molt, per la qual cosa les matances jueves de la mà
dels romans van durar més de 200 anys mentre que els nazis van haver de matar
més de 70 milions de persones (inclosos uns 6 milions de jueus) en menys de
cinc anys.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">En el context que faig en aquest assaig, he citat que el
genocidi nazi, en el segle 20; que els jueus estaven ensenyant la generalitat
del món a alliberar-se de l’esclavitud, a ser lliures i a alliberar-se
d’obligacions imposades per altres, que les lleis jueves les protegia,
custodiava i aplicava el poble jueu , i en què veiem que els nazis s’assemblen
molt als romans, tant en la seva estructura política com en la seva orientació
ideològica, i per això la pregunta que vull fer és la que cito abans: ¿no deu
ser que en el segle XX els nazis van assassinar la major part dels jueus
europeus per evitar l’alliberament dels pobles occidentals? Perquè queda clar
que no va ser genocidi només per genocidi, si el que diuen els historiadors i
els documentalistes que han escrit les cròniques de l’època com Carroll i
altres és cert. I si ho és, vol dir que els nazis van assassinar els jueus com
un esforç més per destruir la democràcia moderna. O com a mínim i vist el vist,
aquesta és la hipòtesi, que es pot recolzar amb la tesi que els jueus del món
modern estaven alliberant els pobles occidentals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo3; text-indent: -18pt;"><span style="font-family: helvetica;"> ⚫ <b>13.</b> </span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>1848: LA PRIMAVERA DELS POBLES</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Què era i què estava succeint durant “La primavera dels Pobles”?
Algú la recorda? Jo la vaig conèixer i aprendre cursant un intensiu en Direcció
Pública i Ciència Política a ESADE, ja fa més de 25 anys, i, arran d’això, vaig
saber que 1848 va ser l’any més important de tota la història del Planeta, un
any que molt poca gent coneix/recorda, dissortadament. La Primavera dels Pobles
va ser el naixement del món democràtic occidental, perquè aquell any 1848, tots
els pobles d’Europa, simultàniament, es van revoltar i aixecar. I què
demanaven? Doncs governs constitucionals, cartes de drets, ciutadania i sufragi
universal, parlaments, llibertat de pensament i expressió, llibertat religiosa,
separació d’església i estat, etc., etc. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Totes aquestes coses que avui la gran majoria de ciutadans
europeus considerem com una obvietat, va ser allò que els nostres avis i
besavis van reclamar a l’uníson a tot el continent en aquell any 1848, en què
comença el món modern occidental. I tot i que després hi va haver repressió a
molts d’aquests països, tant política com militar, allò que canvia sense
possibilitat de tirar enrere és la gramàtica política occidental. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Després del 1848, tots els governants van haver d’aprendre a
expressar-se de manera distinta; tots van començar a dir “ho arreglarem, primer
els pobres, solucionarem la pobresa i visca la llibertat” i tots aquests
eslògans que avui cap governant no descuida, aleshores vivien la seva
incipiència arran de la Primavera dels Pobles. Perquè, o feien aquests canvis,
o, realment, els perillaven els caps en tots els sentits (com li va passar a
Lluís XVI a França). I tot i que eren uns canvis hipòcrites per obligats, ja
que les elits del poder es van veure entre l’espasa i la paret, tot i que no en
volien de democràcia. No en volien cap. Però no els en va quedar d’altra. I
canvien les tornes i les paraules, per què? Doncs, simplement perquè, tal com
passa avui amb els processistes, que d’independència no en volen cap excepte la
seva pròpia reflectida en els comptes corrents i poc més, volien seguir
mantenint el poder. Per això canvien les formes i inventen el lamentable i tan
mal utilitzat fins avui “progressisme”, tot i que el fons seguissin sent el
mateixos i pensant igual. Diguem que la Primavera dels Pobles va ser una
conseqüència retardada de la Revolució Francesa (que el 1815 havia estat
derrotada en caure Napoleó). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Des de 1815 a 1848, la santa aliança d’Àustria, Prússia i
Rússia, els tres grans poders totalitaris, opressius i retrògrads d’Europa,
s’uneixen per aixafar la gent que fins aleshores havia estat lluitant per
guanyar la seva llibertat, ja que Napoleó havia estat exportant les idees de la
Revolució Francesa a tot Europa (en què cal no oblidar que el nostre país,
aleshores dit la <a href="https://bit.ly/3wfa6WB ">Catalunya Napoleònica, 1810-1814</a>, en
va formar part). I tot i que a l’Europa anglosaxona Napoleó és comparat amb
Hitler, resulta que, malgrat tots els seus defectes, era un home i un polític
liberal. I només cal veure com va acabar la gent que Napoleó va governar
comparada amb com van acabar les autocràcies europees. I en el cas dels jueus,
resulta que en van ser uns grans beneficiats perquè allà on arribava Napoleó
s’abolien els guetos i els jueus esdevenien ciutadans. Llàstima d’aquell del
Bruch, en el cas de Catalunya, que en comptes de tocar el timbal no s’hagués
tocat una altra cosa, per dir-ho finament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">A partir de la caiguda de Napoleó, doncs, tornen els intents
de totalitarisme a tot Europa i el governant austrohongarès Klemens Wenzel
Lothar von Metternich (1773-1859), que era qui controlava tota la resta,
aconsella els governants europeus que no facin ni un pas cap a la democràcia i
l’obertura, fins que arriba el 1948 i la Primavera dels Pobles, i el polvorí
sobre el qual estaven asseguts tots els governants totalitaris europeus,
esclata i vola en mil trossos i neix el món modern.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">⚫</span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"> <b>14. </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>LA REVOLUCIÓ FRANCESA</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Si tot això que exposo venia del fet inqüestionable de la
Revolució Francesa, d’on ve la Revolució Francesa? Doncs, per aquells que no ho
sàpiguen, resulta que la Revolució Francesa és la conseqüència d’un canvi
intel·lectual que anomenem la Il·lustració europea o el Segle de les Llums, que
alhora és conseqüència de la ment jueva a través del pensament del filòsof
neerlandès d’origen portuguès <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Baruch_Spinoza">Baruch Spinoza</a> (1632-1677) que amb escrits com el
“<a name="_Hlk158917873">Tractat Teològic-Polític</a>”, un text tremendament
influent (i modern que es pot trobar a moltes biblioteques, llibreries i a la
xarxa que val molt la pena de llegir per entendre moltes coses actuals) que va
circular com a manuscrit i que va incidir profundament en personatges de la
Il·lustració com són Locke, Montesquieu, Diderot, Rousseau, Voltaire i moltes
altres figures de la Il·lustració que també ho van ser de la mateixa Revolució
Francesa, un text en què Baruch Spinoza defensa el sufragi universal, el govern
republicà, la separació església i estat, la llibertat de religió, de
pensament, d’expressió i totes les coses que avui pensem que són fonamentals
per a la vida en llibertat democràtica, son al Tractat Teològic-Polític de
Baruch Spinoza, escrit per un pensador de poc més de 40 anys en ple segle XVII.
<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">No és cap exageració dir que Spinoza, doncs, és el pensador
que porta la torxa que il·lumina el temps entre el Renaixement fins a la
Il·lustració. Ho va reconèixer el mateix Leibniz, que sovint l’havia contradit,
en dir que les idees de Baruch Spinoza eren les idees de Maimònides. I tenia
part de raó perquè assegurava: “ les idees d’Spinoza s’infiltren de manera
gradual en les ments dels aristòcrates que governen els altres, la resta, i de
qui depèn tot. I s’escorren dins els llibres populars inclinant la balança cap
a la revolució universal que amenaça Europa.”, i certament hi va haver una
revolució universal a Europa que es va desprendre de les idees de Baruch
Spinoza.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">I qui era Maimònides? Doncs, nascut a Còrdova (Al Andalús) el 1138, va
ser el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l’Edat Mitjana. Un altre pensador
hebreu privilegiat que va exercir una gran influència sobre Tomàs d’Aquino i
que va publicar, entre d’altres, la “Guia de Perplexos”, un text que defensa
des del punt de vista de la ciència-filosofia aristotèlica la racionalitat de
la Llei de Moisès per a construir una societat que viu en pau, en germanor, amb
justícia, amb compassió i tota la resta dels preceptes que Moisès deixa en
herència als jueus que són els de la seva llei de la revolució d’esclaus.
Aquino va ser investigat per la Inquisició perquè el seu discurs era maimònidic
i la seva lloança del Vell Testament “molt sospitosa” pel que fa a la promoció
de la Llei de Moisès. Eren temps en què la traducció de la Bíblia estava
prohibida perquè, precisament, si l’haguessin pogut llegir tots els homes en
les seves llengües i no només els religiosos en llatí, s’haguessin assabentat
de la revolta jueva, que tan bé explica el Vell Testament i encara millor en la
Torà perquè el text és més curt i sintetitzar, i allò no podia ser perquè els
trencava les estructures del poder en què l’església també hi estava implicada.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">⚫<span style="font-size: xx-small;"> </span></span><b style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">15. QUÈ ÉS DONCS, EL SEMITISME?</span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><span>Ara </span>que ja sabem les raons per les quals es dona
l’antisemitisme, encapçalades bàsicament per la lluita contra les ànsies de
llibertat del poble jueu que propugna i proclama a través de la seva Llei de
Moisès, desenvolupem què és la seva antítesi, o sigui, el<b> semitisme</b>, un
nou concepte sintàctic que surt dels estudis històrico-antropològics portats a
terme durant molts anys pel company Dr. <a href="https://umamexico.com/team/francisco-gil-white/">Francisco Gil-White</a>,
que exposa clarament aquest neologisme del qual n’és pare en un magistral
article al respecte en què desplega tota la seva tesi i que es titula <a href="https://franciscogilwhite.substack.com/p/semitismo-vs-antisemitismo-parte">Semitismo vs antisemitismo (1): la estructura de nuestra historia</a>, publicat el 16 de febrer de 2024 a <a href="https://franciscogilwhite.substack.com/">The Management of Reality</a>.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><o:p></o:p></span></p>
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: arial;">Tal com esmento més amunt, les traduccions de la
Bíblia (del llatí a les llengües vehiculars de les classes populars), que eren
majoritàriament traduccions de la bíblia hebrea, o sigui, de la Torà, van
escandalitzar i alhora inquietar els inquisidors que es queixaven que, amb les
traduccions del llatí, els heretges se sabien la Bíblia millor que ells
mateixos.</span><span face="Calibri, sans-serif"><span style="font-size: 14.6667px;"> </span></span></span><span style="font-family: helvetica;">I, naturalment, els valdesos i altres grups protoprotestants,
tal com els anomenem en l’actualitat per ser anteriors a Luter (luteranisme) i
Cauvin o Calví (calvinisme), eren molt moderns i no només demanaven llibertat
de culte sinó que exigien que el Papa es desfés dels seus béns, que es
desmilitaritzessin les ciutats europees i no s’oprimís els camperols, entre
altres demandes. I tot això són efectes del pensament jueu sobre la política
occidental de l’època (SXII)</span><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Dit tot això, i amb el benentès que tots estem d’acord que
els nazis sabien història (o millor dit, els controladors dels nazis, perquè
aquest és un altre debat, ja que els nazis tenien caps pel seu damunt que eren
els eugenistes i d’això en parlo més endavant en aquest mateix article),
entenien que la manera de produir un món de total opressió en què la llibertat
desapareix per complet en els estrats socials més baixos que esdevenen absoluts
esclaus, sabien, que aquest objectiu, l’aconseguirien exterminant el poble
jueu. Perquè els nazis, que eren descendents culturals dels grecs antics, igual
que els passava als grecs antics, estan obsessionats amb l’estudi de la
història. I quan s’estudia història, es veu clar que aquest experiment ja es va
fer. Perquè ja vam començar la història occidental amb les pitjors societats
del planeta, tot i que l’academicisme oficials ens hagi fet veure el contrari,
però el cert és que, socialment, no hi havia res pitjor que els grecs i els
romans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Cal dir que, per exemple, en la societat xinesa també hi
havia crueltats, però res a veure amb les dels grecs i els romans. Només cal
llegir Sun Tzu (544 aC - 496 aC), pensador xinès de l’àmbit daoista (o taoista) en la
filosofia i el pensament militar de l'Àsia oriental que va escriure l’<b>Art</b></span><span style="font-family: helvetica;"><b> de
la guerra</b>, entre altres. I quan ell expressa el seu pensament sobre la guerra,
sempre diu que el millor general és aquell que no ha d’arribar a la batalla, o la millor lluita la que mata molt poca gent, perquè pel pensament de Sun Tzu era un
valor salvar vides mentre que pels romans la paraula triomf (que era una
condecoració romana, la més alta que li podia correspondre a un militar) volia dir que el general condecorat havia mort més de 5.000 soldats
en una sola batalla. I aquí queda clar que la celebració romana era la
carnisseria, com ho feien en el circ.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Les pitjors societats del món, doncs, les pitjors classes
governants del planeta des del començament de la història occidental, són
aquestes. Les mateixes que al llarg de 25 segles el pensament jueu va
transformar en les millors. Els treballadors millor tractats, els drets dels
quals són més respectats i les seves llibertats més defensades en qualsevol
part del món són, som i hem estat, els treballadors europeus del segles XX i XXI. Sense cap mena
de dubte. I, ho reitero, aquest és el producte de les transformacions esdevingudes
arran del pensament jueu al llarg de 25 segles, que va transformar en positiu
les classes occidentals.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">⚫ </span><b style="text-indent: -18pt;"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">16. L’ANTISEMITISME: MOLT MÉS QUE L’ODI ALS JUEUS</span></b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Ja hem repassat què és l’antisemitisme. Ja sabem que
l’antisemitisme no és simplement l’odi als jueus que es reflecteix en els atacs
gegantins contra el poble jueu com les matances, les conversions forçades, les
expulsions, que sí, que tot això és antisemitisme. I queda molt clar. Però no només això és antisemitisme
perquè, com puntualitzo en el punt 6, els nazis no solament van matar entre 5 i
6 milions de jueus, sinó que també van matar 64 milions de no jueus i en van
esclavitzar centenars de milions de no jueus. Aleshores, queda molt clar que
<b><u>l’antisemitisme és molt més que l’odi als jueus</u></b> perquè també és l’esforç per
destruir la llibertat política de tots. De tothom. Vosaltres i jo inclosos.
Això és l’antisemitisme. I, per tant, el semitisme és el terme que contrasta
amb aquesta definició. I cal dir que el semitisme, tot i ser l’amor pels jueus,
tampoc és simplement això.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">⚫ </span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>17. D’ON SURT EL SEMITISME? SUMÈRIA I ELS ACCADIS</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">El semitisme com a concepte entès en l’actualitat comença a
Sumèria, la primera civilització, a Mesopotàmia. Fa 4.300 anys (2.300 anys aC)
ja es documenten les primeres ciutats-estat, com <a href="https://bit.ly/3I58zoM">Ur</a> [https://bit.ly/3I58zoM], per exemple, en
el punt del planeta en què avui s’hi localitza l’Iraq. I aquí ja hi va haver
una revolució, fa 43 segles. <b><u>I això és anterior al judaisme</u></b>. La
primera revolució en aquella zona va estar liderada per <a href="https://bit.ly/49g7B4U">Urukagina</a>, en la
ciutats de Girsu i Lagash, en què va enderrocar i foragitar del poder un
governant corrupte i opressiu anomenat<a href="https://bit.ly/3Pb3IXd"></a> <a href="https://bit.ly/3Pb3IXd">Lugalbanda</a>.
Després de vèncer el tirà, Urukagina fa elaborar un codi legal per protegir
tota aquella gent que havia estat oprimida, un document considerat el primer
registre constatable d’una reforma governamental que recercava ampliar la
llibertat de la gent comuna. Llibertat i igualtat. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Al cap de poc temps <a href="https://bit.ly/3UI8Vcg">S<span style="mso-bookmark: _Hlk159273257;">argon d’Accad</span></a><!--[if !supportNestedAnchors]--><a name="_Hlk159273257"></a><!--[endif]--> o Sargon el Gran [https://bit.ly/3UI8Vcg],
llença una revolució col·lectiva en totes les ciutats-estat sumèries, que
s’amplia al nord en què conquista bona part dels territoris en què avui hi ha
Síria i l’Iraq, en què forma l’<a href="https://bit.ly/49g9pec">Imperi Accadi</a> la seva base política i ideològica i el màxim objectiu
social del qual eren la protecció legal de la gent vulnerable. I aquesta
ideologia de la responsabilitat monàrquica, de l’obligació del rei de fer
reformes legals per protegir la gent de sota de tot es va tornar l’anhel de la
civilització dels pobles semites. Per això és tan important diferenciar el
semitisme de l’antisemitisme, termes que no només són oposats ideològics i
antònims gramaticals sinó que te un ancoratge històric en els pobles semites. I
com que l’accadi és una llengua semita, com tothom sap, arribem a la conclusió
que en el cas que acabem d’exposar sembla ser que allà hi havia una classe
governant sumèria que tenia oprimides les poblacions semites dins les
ciutats-estat sumèries i, amb la revolució de Sargon de Accad, això canvia i
s’estableix un món, una nova societat en la qual ningú havia d’estar oprimit. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Els textos de Sargon d’Accad son totalment reconeguts pels
jueus, amb què s’identifiquen. I segons que he recollit de la majoria dels
jueus que tenen coneixement d’aquests escrits, se’ls es fan seus per les grans
semblances amb els textos jueus, sobretot amb els del llibre <a href="https://bit.ly/49FAF5w">Èxode</a>, el segon
llibre de la <a href="https://bit.ly/4bGWpQs">Torà</a> (o Pentateuc). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Diu Sargon d’Accad en el redactat de la seva biografia : “La
meva mare va ser un sumo sacerdotessa i el meu pare no el vaig conèixer. Els
germans del meu pare estimaven els turons. La meva ciutat és Azupiranu, situada
a la vorera de l’Èufrates. La meva mare em va concebre i em va parir en secret,
em va col·locar en un cistell de jonc i en va segellar la tapa amb betum. El
riu em va portar fins a Akki, l’extractor d’aigua, que em va trobar i em va
adoptar com el seu fill, em va criar i quan vaig ser gran em va nomenar el seu
jardiner, i mentre feia aquesta feina Ishtar em va concedir el seu amor i
durant quatre anys vaig exercir el regnat”. ¿Qui no relaciona aquesta història
amb la de <a href="https://bit.ly/49kTI5o">Moisès</a>,
tot i que hi ha 8 segles de diferència? (Sargon d’Accad va néixer en el segle
24 aC i Moisès en el 16 aC). <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Un dels escriptors més savis en aquest context ha estat<a href="https://bit.ly/3SO1IVJ"> Robert Wolfe</a>, que
escriu al respecte de Sargon d’Accad: “En les antigues inscripcions hi ha més
que una insinuació que l’ascens de l’Imperi Accadi sota el lideratge de Sargon
va ser una cosa semblant a una revolució social”, i continua “en la pàgina 287
del llibre <i>‘Els sumeris: La seva Història, Cultura i caràcters’ {</i><a href="https://bit.ly/3SN12zK"><i>Samuel Noah Kramer</i></a>,<i>
Editorial: University of Chicago Press (1963) ISBN 0-226-45238-7}</i> assenyala
que els Sumeris parlaven dels “Martú”, nòmades semites com persones d’una
disposició ‘servil i abaixada’. Les classes altes de les ciutats-estat sumèries
sembla que es van enorgullir de la seva ascendència sumèria, ja fors real o
imaginada, mentre que les classes baixes sembla que es van identificar amb allò
semita. I Sargon, fundador de l’Imperi Accadi, provenia d’un transfons de
classe baixa”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Aquí incloc una altra <a href="https://bit.ly/4bFziG3">entrada</a> en què es remarquen moltes de les qualitats del
considerat primer emperador de la història en el sentits d’un govern
centralitzat i d’un territori multi ètnic, afirmacions en què hi ha un absolut
consens acadèmic. També la <a href="https://bit.ly/49hxf9F">en.wikipedia</a> ens aporta dades tan importants en el relat d’aquest context com que <b><u>el
semitisme a Mesopotàmia, després de la caiguda sumèria propiciada per Sargon
d’Accadi va durar gairebé 15 segles, o sigui, prop de 1.500 anys</u></b>. I
cito la viquipèdia en anglès perquè és la versió de la híper enciclopèdia que
millor reflecteix aquesta història perquè cal tenir en compte que abans del
segle XIX tota la història mesopotàmica no es coneixia. I va ser quan els
britànics van començar a excavar a l’Iraq durant el segle XIX que van començar
a sortir vestigis històrics i es va anar muntant tot aquest complicat
trencaclosques encara que, malgrat la descoberta, les escoles occidentals
segueixen celebrant els grecs i els romans i oblidem els pobles semites que van
deixar un veritable llegat de riquesa democràtica fins als dies de Babilònia,
tot i que aquesta és una gran saviesa i riquesa que, a poc a poc, es va
divulgant acadèmicament. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Deixaré l’entorn històric de l’auge del semitisme i les
seves lluites al llarg dels segles amb el seu recorregut fins als nostres dies,
en què encara a occident tenim aquesta tradició jueva que és la màxima
expressió del semitisme mesopotàmic, la més exquisida i sofisticada i la que va
arribar a occident, tot i que el poble jueu en va pagar les conseqüències
durant molts segles, i encara les paga. I no és menor el fet que, tal com he
explicat a bastament, <b><u>al llarg de 25 segles els jueus i el semitisme han
transformar occident i som aquí per constatar-ho</u></b>. I les societats
modernes allò que fan avui, tot i que potser no ho sembli, és continuar
rescatant el camí cap a la llibertat, cap a l’estat de dret, cap a la
germandat, cap la justícia i cap a la pau, que era el camí dels pobles
mesopotàmics de l’antiguitat. Perquè els occidentals d’avui ens assemblem molt
pertot als antics pobles mesopotàmics, en tota la nostra ideologia i els anhels
de civilització i formació educacional i humana que ens impulsen a protegir els
més vulnerables, les classes més desafavorides, eliminar el racisme, vetllar
per la llibertat d’expressió i blindar la vida en democràcia, tot això, és molt
semblant sinó igual al camí recorregut pels pobles mesopotàmics de
l’antiguitat, dels poble babilònics. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Acabaré tot aquest context d’història antiga que tant ens
incideix en aquest segle XXI amb un missatge molt reflexionat i amb l’esperança
que tot aquell que el llegeixi també el sospesi igual que les seves pròpies
accions, inaccions, interessos o indiferències: si volem protegir aquest camí
que ha fet que avui la societat occidental sigui la capdavantera en tots els
aspectes, també en drets i llibertats, i si no volem perdre bous i esquelles;
si ens volem continuar movent en la direcció de la llibertat política i de la
preservació dels drets de tots, el que ens toca, allò que ens toca a tots sense
excepció, a tots aquells que volem que tot això que he destacat continuï
existint i no haguem de fer ni un pas enrere, el que cal que fem, tots, és <b><u>defensar
el poble jueu</u></b>. Perquè és el poble jueu i els jueus els jueus ens han
transmès aquesta important herència tangible des de fa 4.300 anys, des de la
revolució de Sargon d’Accad, de Moisès, de l’Èxode, que són ressons de la
revolució de Sargon d’Accad, igual que ho són les nostres revolucions modernes,
tal com explico en el punt 12, en què 1848 n’és un altre eco, perquè els jueus
van mantenir la tradició de Sargon dins d’Occident amb tota mena de lluites i
preservacions dels guanys assolits durant tots aquests segles fins que això va
donar fruit de nou i plenament amb l’arribada la Il·lustració i les revolucions
que el Segle de les Llums va inspirar. I ara, ens ho creguem o no, estem a punt
de perdre-ho tot amb el que està passant a Israel amb els atacs dels
terroristes àrabs-palestins contra el poble jueu i l’estat d’Israel, que és
l’únic estat jueu del món Perquè això que està passant ara no és una lluita
entre àrabs i hebreus, no és una guerra més, sinó que és un nou intent de
destruir aquesta tradició del semitisme que tan a bastament exposo en les
pàgines anteriors. Potser l’intent més corrosiu i que pot fer més metàstasi en
tots els aspectes, de destruir aquest semitisme que hem d’aturar com sigui si
no volem repetir l’horrorosa experiència de la Segona Guerra Mundial que va ser
tan costosa per a tothom. Perquè, si repetim aquesta experiència, segurament ja
no ens tornarem a aixecar perquè avui estem globalitzats i ja no hi ha cap on
córrer ni on refugiar-se. I per això aquest és un partit que cal guanyar i que
els juga la generació que decidirà el futur del planeta, començant per
Occident, que ho ha de projectar a la resta del planeta. I Occident som
nosaltres. I no em voldria deixar una dada que vaig aprendre quan estudiava
Ciència Política. I la dada, empírica en la ciència política, és que <b><u>les
democràcies no es fan la guerra</u></b>. Si que van a la guerra les
democràcies, però sempre contra estats no democràtics: dues democràcies encara
mai en la història no han entrat en guerra. I dubto que això passi alguna
vegada. Dues democràcies de veres no es fan mai la guerra. Dada empírica en
ciència política, recordeu-ho.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">⚫ </span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>18. LA DOBLE MORAL I LA DOBLE CARA DELS EUA</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">En aquest punt torno a l’actualitat i a reiterar el
lamentable paper dels EUA en aquest conflicte àrab-israelià, a priori entre
israelians i palestins, però que té els tentacles molt més llargs. Recordem que
després de la conferència de Madrid de 1991, Netanyahu, subsecretari d’Isaac
Shamir, aleshores primer ministre, aconsegueix poder pactar amb el palestins
per intentar pacificar la zona, tot i les desconfiances lògiques de la resta de
mandataris israelians ja que pactar amb els palestins era pactar amb qui des de
la independència els havia proporcionat tota mena de problemes, amb morts per
terrorisme inclosos. I recordem que, poc temps després de la conferència de
Madrid arriben els acords d’Oslo (que molt eufemísticament anomenen el procés
de pau), en que l’Il·luminat Clinton col·loca la OLP Al Fatah creada pel nazi
<a href="https://bit.ly/3SCbrye">Husseini</a> 👉[<a href="https://www.facebook.com/share/p/59kvFJnyWqGTxE3P/">vegeu la meva entrada a facebook al respecte</a>] els
ultra enemics dels jueus com a administradors governants dels palestins de
Judea, Samària i Gaza. I que, això sol, ja és un contrasentit perquè els van
posar els terroristes oficialment a casa. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Vist aquest context i tornant a l’actualitat, cal recordar
que molt poc temps abans de la massacre del 7 d’octubre, un mes abans, el
govern dels EUA va traspassar a l’Iran 6.000.000.000 de dòlars. Sí, sis mil
milions! I ja començada la guerra, aquests mateixos EUA van enviar 100 milions
de dòlars més a Hamas. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Cal que tots siguem conscients que tot això s’organitza des
de les més altes cúpules del poder. I cal ser conscients que són unes
inversions gegantines. I per què? Per què? Doncs perquè aquesta gent ja la
coneix aquesta història que jo exposo aquí. Una història construïda lligant
molts caps i que tant a mi com a molts altres periodistes d’investigació com jo
no sotmesos a cap poder fàctic en la nostra feina del dia a dia (i per això els
darrers 20 anys ja hem buscat feines que no representessin haver de passar
comptes polítics per poder especular discretament i sense entorpiments) ens ha
costat anys i panys de saber. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Ells entenen perfectament que l’impacte del poble jueu a
occident ha estat el de moure ha estat moure la política dels occidentals en la
direcció de la democràcia moderna. I tot això, que no és només el principi de
l’ ”estimaràs l’altre com a tu mateix” sinó que ho vam heretar dels jueus. És
el fet que els protoprotestants de l’Edat Mitjana van començar a traduir la
Bíblia malgrat que estava prohibit fer-ho i només estava escrita en llatí, que
era la llengua dels sacerdots, i els protoprotestants, començant pels valdesos
del segle XII, la van traduir de tota manera i malgrat la prohibició
eclesiàstica. I la gent la va començar a llegir i, a través de la lectura, es
van assabentar de la revolució dels esclaus jueus , perquè, ho reitero, el
poble jueu està fundat sobre el mite d’una revolució d’esclaus a l’antic
Egipte.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I d’aquí ve el poble jueu.
Igualment que <a name="_Hlk159168678">Sargon d’Accad o Sargon el Gran
[https://bit.ly/3UI8Vcg], </a>que és la mateixa història, la del semitisme, la
de la revolució dels esclaus. Perquè els jueus, els israelites, eren esclaus
del Faraó a Egipte, i aquest és el context polític de l’origen de la Llei de
Moisès, la llei dels esclaus alliberats, i d’aquí ve tota la resta. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Per això hem d’entendre que les elits governants l’objectiu
de les quals és esclavitzar la gent, esclavitzar tothom, a vosaltres i a mi,
entenen que la Llei de Moisès és la seva pedra a la sabata, el seu enemic
perquè també saben que la gent, els valdesos de l’Edat Mitjana que van traduir
la Bíblia, van llegir sobre la revolució d’aquells esclaus, i es van
radicalitzar. I hi van començar a haver revolucions a Europa, i després va
arribar Baruch Spinoza i el començament de la Il·lustració, en què també va aflorar
Tomàs Aquino com un gran precursor del pensament de Maimònides, igual que
Spinoza, tal com escric abans en l’apartat de la Revolució Francesa. I Spinoza
i Aquino van<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>moure el pensament de
Maimònides cap al racionalisme i la ciència. Especialment Aquino va influenciar
tots els capellans, certament, i el món es va començar a tornar maimonidista
gràcies a aquests dos genis de la filosofia i el pensament d’origen hebreu en
el món cristià que va ressorgir en el Segle de les Llums, la gran revolució
moderna del segle XVIII. I la gent que ens governa, això ho entén i evita per
tot la seva difusió. Com evita donar a conèixer les seves magnes inversions per
produir antisemitisme, perquè ells calculen que si destrueixen el poble jueu,
els dona millors oportunitats de produir un totalitarisme estable. I tenen tota
la raó. Perquè també saben que el poble jueu és la salvació d’occident. I el
combat de l’antisemitisme, és exactament el mateix que l’autodefensa
occidental. I quan tots els occidentals entenguem això, que la lluita
estratègica per defensar la salvació d’Occident com a societat i com a cultura
ancestral depèn de la defensa del poble jueu, tothom restarà sa i estalvi.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">⚫<b> </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>19. L</b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>ES UNIVERSITATS “PIJES” DELS EUA</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Les universitats dels EUA, especialment les més “pijes”, com
ara Harvard, Pensilvània i altres, porten una deriva que va absolutament a mal
borràs. I per entendre el fenomen és important el context històric. La
corrupció moral i intel·lectual que afecta el sistema universitari occidental no
és ni més ni menys que una conseqüència de les enormes sumes de diners que han
estat transferides des dels estats islamistes a aquestes institucions
acadèmiques. I un exemple molt important és Qatar, tot i que no és l’únic. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">No és cap errada assegurar que aquests diners han contribuït
a corrompre les universitats occidentals, però on es comet l’error és en pensar
que aquest és un atac dels estats gihadistes contra les universitats
occidentals, o sigui que tals institucions no s’han sabut defensar d’aquest
“atac”. Soc del parer que el model més aproximat i correcte d’allò que ha estat
succeint i encara succeeix, és que les elits de poder occidentals, el petit
grupet que controla els estats occidentals i les grans, molt grans, indústries
occidentals, i el sistema universitari occidental, aquest grup està directament
associat amb les classes governants islamistes. I el que passa en aquest
context de les transferències a les universitats occidentals per part del poder
gihadista és una mena de rentat, de blanquejat de diners. Perquè realment tot
és un contuberni perquè, posem per cas, i la gent d’això no se n’assabenta
gaire però, Qatar, per exemple, existeix Qatar? Què és Qatar? Aneu al mapa i
observeu bé què és Qatar. I veureu un punt insignificant, Una cosa pràcticament
inexistent que es resumeix en la ciutat de Doha, uns quants pous de petroli i
para de comptar. I, això sí, l’altra cosa important que existeix a Qatar és la
base militar dels EUA més important de l’Orient Mitjà. Tan important que des
d’aquesta base els EUA van envair l’Iraq, quan el trio de les Açores (Bush, Blair
i Aznar) van arribar a la conclusió que a l’Iraq hi havia armes de destrucció
massiva que encara recerquen ara. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Què és Qatar realment? Doncs això. Aquesta base, que és
immensa perquè ocupa una gran part del país, la ciutat de Doha, unes quantes
explotacions de petroli i res més. Res més! O sigui, que des del punt de vista
geopolític, Qatar és una base dels EUA. I quan la gent comença a entendre això,
aleshores és quan comencen a entendre l’estructura del món. Perquè, el que
estem dient, és que un petit apèndix dels EUA (perquè això és allò que és
Qatar) distreu i destaca en tot l’entorn estratègic mundial. Per què, què és
EUA comparat amb Qatar? Doncs els EUA és el poder més important i més influent
mai vist en aquest planeta. Mai en tota la història del món, no hi ha hagut cap
altre país ni estat que hagi tingut i tingui la projecció diplomàtica,
econòmica i militar que té els EUA. Mai no ha existit res semblant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Dit tot això, doncs, podem arribar a la conclusió que si els
EUA volgués que la política exterior de Qatar fos qualsevol altra cosa, ho
tindrien en un tres i no res, per la qual cosa, és evident que la política de
Qatar és la política de les elits de poder dels EUA. I no és que Qatar corrompi
els EUA sinó que EUA ja està profundament corromput per la seva pròpia elit de
poder. I sí que hi ha una confabulació entre les classes governants gihadistes
i l’elit de poder estatunidenca per corrompre tot el sistema occidental
perquè, precisament, estan en el procés de la seva destrucció, i això triga, i
molt, per això cal que ens preguntem d’on ve aquesta connexió entre gihadisme
elitista i classe governant nord americana. I la resposta és una i molt clara:
ve de l’eugenisme.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">⚫<b> 20. </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>L’EUGENISME</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">L’eugenisme és la ideologia que dominava tot el món de poder
anglosaxó i també europeu (ja que els anglosaxons provenen d’Europa) abans de
la Segona Guerra Mundial. I, alhora, l’eugenisme és la ideologia que va gestar
i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Els eugenistes estatunidencs, les famílies més poderoses
dels EUA que eren, entre altres, la família Rockefeller, la família Carnegie,
la família Ford i alguns famosos grans industrials dels EUA que van estar
finançant tot aquest despropòsit, conjuntament amb industrials britànics,
perquè de fet l’<a href="https://bit.ly/3I84OyE">eugenisme</a> neix a la Gran Bretanya de les idees de <a href="https://sabersenaccio.iec.cat/francis-galton-i-leugenesia/">Francis Galton</a>, el 1904, en que
assegurava que l’eugenèsia era “la ciència que tracta sobre totes les
influències que milloren les qualitats innates d'una raça, i també amb aquelles
que les desenvolupen fins a l'avantatge més important”, la qual cosa volia es
tradueix en una crítica a la descendència de les classes menys privilegiades o,
dit d’una altra manera, que era un problema important que les classes baixes
s’estiguessin reproduint tant per acabar dient, en definitiva, que “com que les
classes governants occidentals totes tenien sang alemanya, això volia dir que
la sang alemanya era superior i que per això estaven dalt de tot i eren elits”,
per la qual cosa “calia protegir la puresa de la sang de les classes governants
alemanyes de tot occident, que incloïa els anglosaxons, que son alemanys, de la
Gran Bretanya i dels EUA”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Aquest ideari, creat als EUA, es va exportar a Europa i en
particular a Alemanya. I van ser les fortunes dels grans industrials eugenistes
estatunidencs les que van finançar i apadrinar el moviment eugenista alemany
que més tard es converteix en el nazisme alemany. I tot això es va fer des dels
EUA.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>De fet, i per clarificar el tema,
em voldria referir a l’historiador <a href="https://bit.ly/4bDU9JQ">Edwin Black</a> que és el
gran historiador de l’eugenisme, documenta que en la primera meitat del segle
XX, als EUA, van ser esterilitzats a la força, o descasats o empresonats,
centenars de milers de ciutadans estatunidencs per no tenir prou nivell de sang
ària alemanya que les autoritats establien amb uns exàmens d’IQ que ells
mateixos tergiversaven per poder dir a la resta de la gent que les classes
baixes, suposadament, tenien una intel·ligència inferior per la qual cosa, els
seus drets reproductius havien de ser conculcats.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">⚫ <b>21.</b> </span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>PER QUÈ ÉS TAN IMPORTANT EL
BOICOT ANTINAZI DE 1933?</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">El <a href="https://bit.ly/49na7Xa">boicot antinazi de 1933</a> és important per moure el món i fer-li entendre que la
crisi actual a Israel, que afecta tots els occidentals i a la pràctica
totalitat del món mínimament occidentalitzat, és la demarcació de la
civilització i que per això cal actuar sense perdre ni un minut. És el moment
en què la civilització, o es troba a si mateixa o col·lapsa perquè l’antisemitisme
és en un moment molt àlgid. Potser tant com en aquells dies de 1933. Que
cadascú ho jutgi per si mateix veien allò que veu cada dia en els mitjans de
manipulació antisemites. O en els comportaments de l’ONU i el seu menyspreu a
les víctimes del pogrom israelià del 7 d’octubre amb la participació de més de
30 “treballadors” la seva organització UNRWA en els atacs terroristes (que no
poden justificar de cap manera); el despropòsit del seu TIJ de la Haia admetent
a tràmit una denúncia-comèdia per genocidi per part de Sudàfrica, estat pro
Hamas i Iran (que el tal tribunal va haver d’esventar com van poder); de les
universitats dels EUA finançades amb petrodòlars blanquejats o com els àrabs
islàmics que es fan dir “semites” per confondre els termes (com els que amb
tota la maldat ho fan amb judaisme i sionisme, termes que són exactes en sentit
i significat) perquè la seva llengua també és semita tot i ells ser uns
absoluts antisemites tal com a dia d’avui es posa de manifest gairebé tan
acusadament com s’hi va posar en els anys i mesos previs a l’Holocaust, en els
anys 40 del segle passat. Per això és tan important el boicot antinazi de 1933.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">⚫ <b>22. </b></span><b style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">ELS DRETS DEMOCRÀTICS I LA PROBABLE DESAPARICIÓ
D’OCCIDENT</b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Si ens posem a pensar com pot afectar la destrucció dels
sistema democràtic occidental, òbviament la intenció és que el sistema
democràtic d’occident no sobrevisqui. I això és el que pretenen aquestes
mateixes elits de poder a les quals em refereixo al llarg de tot aquest assaig
periodístic al respecte. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Les elits governants el que realment volen és destruir el
sistema democràtic occidental i retornar-nos a un sistema més semblant al
feudalisme en què les coses serien totalment distintes a les actuals.
Evidentment, no retornaríem a l’organització econòmica del feudalisme, perquè
ja som en el món industrialitzat, però ells pretenen un món en què les elits de
poder i el gruix de la població tingui més semblança al feudalisme que no pas
al món de 2024. Perquè el que es pretén amb això és que aquest gruix de la
població perdi els seus drets i tornin a l’esclavitud, i aquest gruix
poblacional som tots nosaltres, tots els que no formem part d’aquestes elits. I
en aquest sentit occident com el coneixem ara desapareixerà, però, per exemple,
els EUA, com entitat territorial o com organització estatal controlada per
aquesta elit de poder naturalment que sobreviurà. I a aquest “nou” món és cap
on ens encaminem de manera desbocada. Un món en què hauran desaparegut les
nostres llibertats i no les d’ells, que es mantindran encara més amunt i
gaudiran d’un poder desmesurat que ja no podrem enfrontar de cap manera. Per
això les teles i els mitjans de comunicació manipuladors i manipulats per
aquestes elits, ens intenten enredar constantment, la qual cosa aconsegueixen
amb la gran majoria poblacional. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Heus aquí doncs, tot aquest diner que en blanqueja a través
de Qatar i a través d’altres països musulmans radicals, que està inundant les
universitats occidentals i que es fa servir principalment per educar els
occidentals en el woke, aquest sistema infame que desproveeix l’ésser humà
de pensament crític i de criteri propi. El woke, la gran arma de les elits per
assolir el seu objectiu dictatorial i dominant pertot. Recordeu aquestes línies d'aquí a uns quants anys.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">⚫</span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"> <b>23. </b></span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>EL WOKE</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">El woke comença amb el ressorgir de l'antisemitisme a finals dels anys 60, amb <a href="https://bit.ly/42KkyBN">Edward Said</a>,
que era de lectura obligada a les universitats per a tot aquell que estudiava
ciències socials i humanitats, evidentment inclosos els periodistes, que
s’havien de xopar del pensament d’aquest senyor que era més un farsant, un judeofob i un
propagandista propi que altra cosa. Said, que era egipci, començava dient que
era palestí i que havia nascut a Jerusalem (fins i tot la majoritàriament
antisemita viquipèdia abona la farsa), la qual cosa era mentida absoluta perquè
havia nascut a Egipte i formava part de la seva gran aristocràcia, o sigui,
d’una família que es componia de gent que ni tan sols parlaven àrab, excepte la
seva mare, perquè en l’estrat social de l’Egipte dels anys 30 tothom parlava
anglès. I anaven a l’hípica, i al palauet d’aquell i al palau de l’altre, una
aristocràcia que tenia molt poc contacte amb la gent del carrer d’Egipte, com
passa amb alguns conciutadans meus que es passegen pel Club de Polo de
Barcelona, molt prop de casa meva, per cert, tot i que jo soc lluny d’aquest
segment social.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">El seu treball, que va estar produït completament per l’elit
de poder dels EUA, no tenia cap mèrit i, simplement, el van fer famós a través
de les proclames del New York Times (NYT) com si fos una mena de geni, de guru.
I tothom va pensar que si el NYT deia que era un geni, és que era veritat. Said
no va fer més que dir als quatre vents que els intel·lectuals occidentals eren
culpables d’un “crim” que ell va anomenar <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Orientalisme"><b><u>orientalisme</u></b></a>, en què, segons ell,
qualsevol afirmació dels intel·lectuals occidentals sobre el món d’Orient era
racisme. I ho era, segons ell, pel simple fet que la proclamaven els blancs
occidentals. I aleshores, la ja obnubilada aleshores societat occidental el va
convertir en el referent sobre què es podia dir o no sobre Orient. I després
que això pràcticament s’institucionalitzés i les seves lectures fossin
obligades, si algú deia qualsevol cosa sobre Orient que s’apartés de les seves
tesis, el que ho deia segurament era un blanc occidental racista i no se sap
quantes barbaritats més. Si algú deia que l’islam és una religió que busca
oprimir, aixafar la gent i els seus drets individuals, que era un corrent que
volia destruir les democràcies etc., aquella persona era titllada
d’orientalista., o sigui, un racista blanc occidental. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Aquest és un exemple clar de com va començar a funcionar el
sistema woke que avui tant ha degradat el pensament propi occidental ja que, a
cap d’aquests dirigits se li acudiria en cap moment criticar l’islam per tal o
qual cosa, quan la realitat és que l’Islam és una religió basada en l’<a href="https://bit.ly/3I5IYfo">Alcorà</a> que diu que <b><u>cal
matar els infidels o convertir-los</u></b>. Tots. I si algú és musulmà de bona
fe i bona persona amb la resta de gent no musulmana, com que l’Islam és la
institucionalització de la mala fe, qui és una bona persona i de bona fe, dels
milions de musulmans que hi ha, és un mal musulmà. Perquè actuen de formes que
s’aparten dels manaments alcorànics. Personalment, recomano llegir-se l’Alcorà.
No és gaire llarg i serveix per adonar-se que tota la crítica que li fem els
occidentals no islàmics no és cap calúmnia. L’Alcorà, de principi a fi, està
totalment obsedit en castigar els infidels i de matar-los si no es volen
convertir a l’Islam. Un versicle rere un altre diu que els infidels han de ser
castigats perquè no volen acceptar que Mahoma va sentir la veu de Déu en el seu
cap. I que si algú dubta d’això, doncs, aleshores cal matar-lo. Això diu
l’Alcorà. Llegiu-lo i ho comprovareu.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Per acabar amb les universitats, diré que als iniciats en el
woke, segurament tots de manera involuntària, els han ensenyat que el carnet de
membres que han de mostrar per no ser criticats i perseguits, és hissar la
bandera palestina. I això és tot, perquè, d’altra banda, quan els preguntes qui
és Hamas i que vol dir From the river to the sea, no saben res de res. Ni a
quin riu es refereix la cançoneta, ni a quin mar (molts diuen que és el mar
Roig). És com la iniciació en els processos comunistes i les sessions de
confrontació iniciàtics. I aquesta és la mateixa estructura, o molt semblant,
que succeeix en el woke, en què les elits del poder occidentals mouen els
futurs esclaus cap al totalitarisme i la seva acceptació.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">D’altra banda, vull dir que es molt interessant estudiar el
comportament i composició dels consells que governen les universitats (<a name="_Hlk159026407">Board of Trustees </a>en anglès), que porta a constatar
que aquests consells estan controlats pels grans industrials dels EUA, per la
qual cosa, tota aquesta política de rebre diners dels gihadistes per educar
totes aquestes generacions d’universitaris woke en aquesta idea d’Eduard Said
que Occident té un deute amb tots els orientals i tots els musulmans, i que
tots els occidentals suposadament som tots racistes; que els morens tots tenen
raó només per ser morens i que el poble àrab palestí és el símbol i l’essència
de la lluita mateixa contra l’opressió, tot aquest argumentari que els va
vendre Said i que les elits del poder dels EUA van consagrar en les ciències
socials i les humanitats, això és el projecte dels grans industrials
estatunidencs que son els que controlen els Board of Trustees de les
universitats nord americanes. I res de tot això és accidental, ni és fora de la
política de poder que controla tota la vida institucional dels EUA.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">I amb això que acabo d’explicar no dic que no hi hagi res a
fer, ben al contrari. I tornem a la Il·lustració, que malgrat tenir totes les
elits de poder en contra molt poc temps abans, es va esdevenir. Va succeir. I
torno a recordar que va inspirar moltes altres revolucions que van construir el
món modern i que van permetre arrabassar poder a les elits i construir un món
en què els occidentals comuns i corrents podem ser lliures, i tenir drets i
agermanar-nos en solidaritat per construir un món democràtic i de pau. I tot
això ja ho vam fer: vam construir el món modern malgrat les elits contra les
que vam haver de lluitar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Hem d’aprofitar que avui tenim un món anomenat internet. Un
món que va estar creat pels militars estatunidencs però que té la seva pròpia
dinàmica, per la qual cosa no el poden controlar completament. Ja ho intenten,
i tant, però no poden perquè se’ls escapa per tot arreu. I el fet de poder
llegir des de Nova York un text que s’ha escrit a Barcelona la mateixa tarda,
fa que aquesta sigui la gran llibertat que no poden controlar. I tot això cal
seguir-ho fent perquè és la manera que tenim els occidentals d’ajudar-nos i
ensenyar-nos els uns als altres com funciona el món i saber quina és la
dinàmica de la nostra política i geopolítica, cap on ens volen portar i com ens
podem defensar col·lectivament. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">La defensa d’occident comença amb aquestes converses, amb
aquests textos aclaridors dels que han especulat al respecte perquè els que no
ho han pogut fer també rebin el coneixement al qual tenen tot el dret per descobrir
com funciona el sistema i com el podem canviar. I els occidentals ens hem de
comunicar els uns amb els altres i deixar de beure de les fonts dels mitjans de
manipulació (i ho diu un que fa més de 50 anys que hi treballa) perquè la gent
que controla els grans mitjans ens vol fer oblidar el nostre passat, la nostra
història i la sang que van vessar els nostres avis per defensar la llibertat
que tant va costar d’obtenir, de recuperar i conservar. Perquè els grans
mitjans estan ocupats per l’enemic, els mateixos que controlen les universitats
i que estan conxorxats amb els estats gihadistes com Qatar i que treballen nit
i dia per destruir les nostres democràcies. I ara ens toca a nosaltres, a
aquesta generació de gent que encara tenim força i dels que la comencen a
tenir. Per això cal lluitar, per arribar a la pau absoluta i perquè ningú no la
vulgui estroncar. Només cal que us fixeu en una cosa: cap democràcia està en
guerra contra cap altra democràcia. Perquè en les guerres sempre hi ha un
bàndol totalitari que se la vol carregar la democràcia, com en tenim un clar
exemple amb els atacs islamistes als israelians que perduren des del mateix dia
de la independència d’Israel.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">⚫</span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b> 24.</b> </span><span style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;"><b>POLÍTIQUES MIGRATÒRIES D’EUROPA</b></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">La política migratòria dels governs europeus està dissenyada
per destruir Europa. I, segons el meu parer, a Europa li queda molt poc temps
de ser com l’hem coneguda els que avui ja passem dels 65 anys i els que en
tenen 25. De fet, i fent molts esforços, al vaixell europeu potser encara se li
podrien taponar les vies d’aigua, però, sincerament i dissortada, trobo que és
molt difícil. Realment complicat adreçar el camí erràtic migratori que va
començar fa més de mig segle i que, de mica en mica, ha anat in crescendo i en
progressió geomètrica. Caldria, penso, per evitar aquest col·lapse total de la
civilització europea, actuar molt ràpid. Un col·lapse que, personalment, veig a
venir fa molt temps. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">De fet, i quan parlo de col·lapse, em refereixo gairebé en
exclusiva a la islamització del vell continent. Citaré com exemple les
maniobres al respecte d’Angela Merkel, que en l’apogeu de la <a href="https://bit.ly/3OO3FQJ">guerra civil siriana</a> entre el 2011 i el
2012, conflicte que encara dura tot i que els mitjans, tal com solen fer
habitualment en rebre les ordres pertinents, ja no en parlen mai, o gairebé no
en parlen, però, allà segueix ben activa. Doncs bé, quan aquella contesa estava
en plena ebullició i en rabiosa actualitat informativa (tots recordareu com els
escolans de la missa negra islamista de TV3 Roura, Valle i Elfa s’hi referien
sucant-hi pa en peces dels TN que podien durar 8 o 10 minuts, si no més) i quan
l’anomenada “crisi dels refugiats”, etc., Merkel va dir de seguida: “que entrin
tots els refugiats que calgui; no hi posarem sostre”. Així mateix. La política
va ser aquesta. On s’és vist això? “Que entrin tots, no hi posarem topall”...
però, quina bogeria va ser aquella? <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Recordem, pel qui no ho tinguin present, que a Síria hi
havia un desordre terrorista. Totes les faccions sirianes eren terroristes, per
la qual cosa, quan la dirigent més important de la UE pel que fa a països diu:
“que entrin tots els refugiats, no hi posarem topall”, òbviament el que va fer
va ser obrir les portes d’Alemanya i de la resta de la Unió Europea a tots els
terroristes. L’únic que van haver de fer tots els terroristes islamistes en
aquestes condicions és vestir-se de civils i demanar asil polític. No es poden
distingir. No se sap qui són. Passa com els de Hamas avui, que van vestits de
civils però, realment no són civils sinó terroristes en actiu.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Òbviament, i quan dic òbviament ho remarco, Angela Merkel ho
sabia. I ho sabia perquè això és obvi. Per la qual cosa, quan va dir, que
entrin tots, sabia que estava convidant a entrar terroristes musulmans en un
nombre importantíssim a Alemanya i a la resta d’Europa. Per tant, queda clar
que aquesta va ser la política deliberada del govern alemany.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">A banda d’això, les polítiques en general que s’han portat a
terme a Europa en aquest sentit, han estat, a través de molts dels seus
governs, les d’importar una gernació de musulmans radicals, no gent tolerant.
Perquè cal no oblidar que totes les mesquites que s’han estat construint a
Europa les han estat finançant els estats més radicals com Aràbia Saudita,
Qatar, Kuwait i fins i tot l’Iran i també Turquia, país que fa anys i panys que
està governat per islamistes. I tots aquests països han estat construint les
mesquites a Europa. I els clergues musulmans d’aquestes mesquites no prediquen
altra cosa que gihad. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">I ara potser algú em titllarà de visionari, sobretot després
de tants anys de forja de la Unió Europea, però, tant personalment com
col·lectivament a partir de les associacions de periodistes i analistes de la
geopolítica de molts països del món a les quals pertanyo, que són algunes i
força influents en aquest camp, el meu pensament que coincideix amb la majoria
dels altres professionals i membres, és que la única solució per “salvar”
aquesta Europa islamitzada fins a la sacietat seria desfer la Unió Europea en
matèria de fronteres i deixar una zona de lliure comerç perquè l’economia
comunitària seguís fluint. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">A qui va convenir la unificació política dels governs
europeus? Us ho heu preguntat? Aquesta només és una concentració de poder pel
poder que, realment, no convé a ningú perquè no fa més que minvar força i
atribucions als estats membres per donar-la a un poder central que en cap cas
podrà defensar els interessos de cada país com sí que ho poden fer els estats
un per un. I si no, mireu el Regne Unit, com se’n va desentendre. I, tot i les
queixes d’alguns en un principi (perquè van perdre individualment moltes
atribucions) avui el Regne Unit torna a ser completament sobirà. Perquè les
grans concentracions de poder, inevitablement destrueixen les llibertats
individuals de la gent. I, sí, inexorablement, aquest sistema europeu a
eradicar (de les elits també a eradicar) va, a més d’islamitzar
perjudicialment la societat europea, en la direcció de convertir tots els
europeus, a vosaltres i a mi, en esclaus. Perquè, no oblidem que l’Islam
produeix això: esclaus.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">⚫ </span><b style="font-family: helvetica; text-indent: -18pt;">EPÍLEG I AGRAÏMENTS</b></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;">Per acabar, vull agrair a totes les persones que m’han aportat
dades concretes i context per poder redactar satisfactòriament aquest informe
sobre el judaisme i el seu escenari actual mundial i en la guerra d’Israel
contra Hamas, iniciada arran de l’atac a les comunitats agràries del sud<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del país i el posterior pogrom per part dels
terroristes del dia 7 d’octubre de 2023, i molt especialment als amics i
companys mexicans Francisco Gil-White i Irving Gatell, historiadors i
antropòlegs de la geopolítica a qui admiro i aprecio igual que destaco tot el saber al respecte de l'escriptor Mark Achar, de
la plataforma mexicana de comunicació <a href="https://www.enlacejudio.com/">Enlace Judío</a> i la resta de companys que
hi treballen i hi col·laboren activament amb la seva impagable labor al
respecte. Finalment vull fer una menció els valuosos ensenyaments sobre la Terra d'Israel i el judaisme antic que m'ha aportat el professor i CEO del <a href="https://moriacollege.com">Moriah College</a> International Center de Jerusalem, Dr. Ariel Horovitz, (centre vinculat a la <a href="https://en.huji.ac.il/">Universitat Hebrea de Jerusalem</a>) de qui he rebut molta informació al respecte en els darrers temps. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: helvetica;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: helvetica;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: helvetica;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: helvetica;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-family: helvetica;"> </span></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: helvetica;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><o:p></o:p></p>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-80443677361853575362023-04-20T19:26:00.003+02:002023-04-20T19:31:02.144+02:00L’escenari del pati de L’escola CEIP Pep Ventura aporta entreteniment gratuït visual i acústic a tota la rodalia<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdxe1C1CZsOrNw_MUSS3Ol1-eyiYp6JKMhoDGRCJhWAoyLgjPlRhmlktZb2qzbR1zYnH-HEdcnViuY1u18QyAiuT7sdnCvTVh3SNKrixCL3RyG12jU-Wob8Dh0x10_C-Tp08CFiA3fdfQGFor1gtGXPCixy9nabz2aGIKZsq3Y7y2aalyfbyFlNKvOkA/s490/pep%20ventura%201.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="160" data-original-width="490" height="104" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdxe1C1CZsOrNw_MUSS3Ol1-eyiYp6JKMhoDGRCJhWAoyLgjPlRhmlktZb2qzbR1zYnH-HEdcnViuY1u18QyAiuT7sdnCvTVh3SNKrixCL3RyG12jU-Wob8Dh0x10_C-Tp08CFiA3fdfQGFor1gtGXPCixy9nabz2aGIKZsq3Y7y2aalyfbyFlNKvOkA/s320/pep%20ventura%201.jpeg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="false"
DefSemiHidden="false" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="376">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footer"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of figures"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope return"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="line number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="page number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of authorities"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="macro"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="toa heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Closing"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Message Header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Salutation"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Date"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Note Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Block Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="FollowedHyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Document Map"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Plain Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="E-mail Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Top of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Bottom of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Acronym"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Cite"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Code"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Definition"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Keyboard"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Preformatted"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Sample"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Typewriter"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Variable"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Table"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation subject"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="No List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Contemporary"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Elegant"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Professional"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Balloon Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Theme"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" QFormat="true"
Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" QFormat="true"
Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" QFormat="true"
Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" QFormat="true"
Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" QFormat="true"
Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" QFormat="true"
Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="41" Name="Plain Table 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="42" Name="Plain Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="43" Name="Plain Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="44" Name="Plain Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="45" Name="Plain Table 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="40" Name="Grid Table Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="Grid Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="Grid Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="Grid Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="List Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="List Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="List Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hashtag"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Unresolved Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Link"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman",serif;}
</style>
<![endif]-->
</p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><b><span face=""Arial",sans-serif" style="font-size: 21pt;">L’espectacle
non stop del pati de l’escola CEIP Pep Ventura</span></b><span face=""Calibri", sans-serif"><span style="font-size: x-small;"> </span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span face=""Calibri", sans-serif" style="font-family: arial; font-size: xx-small;"><span>Santi
Capellera i Rabassó *periodista</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="font-family: arial;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; color: #333333; font-size: 11pt;">Els que tenim
l’habitatge o, com és el meu cas, el despatx professional a la Riera Blanca de
Barcelona, entre el final del carrer de Sants i el carrer de Munné (08028 BCN),
som gent privilegiada que de dilluns a divendres —i en alguns casos també els
dissabtes—<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>gaudim de l’espectacle non
stop que ofereix l’escenari del pati de l’escola CEIP Pep Ventura, el nostre
veí amb propietat més extensa, ja que aporta entreteniment gratuït visual i,
sobretot acústic, a tota la rodalia i a totes les persones (interessades o no) en
un “divertimento” constant i unilateral com a gran espectacle d’oci popular d’aquest
racó del barri.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; color: #333333; font-family: arial; font-size: 11pt;">Aquells que fem
feina en alguns dels edificis confrontants, durant la jornada laboral no
necessitem ni música ambient, ni televisió multiesportiva ni cap altra
distracció de masses perquè les tenim just al davant des de les 9 del matí i,
habitualment i sobretot quan ja fa bon temps, fins a les 8 del vespre. Un
espectacle que es completa amb els xisclets constants de pàrvuls i adolescents
que —lògicament i per ser menuts— no aturen ni un instant. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; color: #333333; font-family: arial; font-size: 11pt;">Una bona part d’aquest
atractiu social es fa realitat a l’hora de la gimnàstica, que també es
materialitza en el recinte exterior i amb instructors que, personalment, em
transporten al plaer que vaig tenir en fer la mili, dels crits que exhalen. Al
cap d’una estona és temps de les noves educacions, que també es concreten en el
mateix lloc, i en què la musiqueta de la flauta acompanya la ballaruga de nens
i nenes mentre tots fan un cèrcol en què es compenetren. Tot un dibuix molt
elegant, cromàticament i musical, amb el so constant de la flauteta pels
altaveus que arriba a tots els racons perquè tothom la pugui apreciar i ningú
no s’adormi en horari matinal. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; color: #333333; font-family: arial; font-size: 11pt;">En aquest mateix
pati, diverses vegades al mes també s’hi munten altaveus pels quals i a tot
volum una senyora —sempre la mateixa— que amb remarcable veu de </span><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; color: black; font-family: arial; font-size: 11pt; mso-color-alt: windowtext;">soprano <i>soubrette</i></span><span style="font-family: arial;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; color: #333333; font-size: 11pt;"> va donant
instruccions a infants i adolescents perquè és la festa tal o qual, el
repartiment de credencials dels més aplicats, el dia del berenar familiar o el
de la marmota, tant se val, en què també hi ha incloses actuacions de pallassos
i malabars mentre sona música de parvulari i d’aplec en pista d’asfalt de
clàssics com Xesco Boix, o actuals com Dàmaris Gelabert, El Pot Petit, Xiula,
Reggae per Xics i, per tal que no hi falti cap ritme, també reguetón, merengue,
cúmbia, Shakira, Manel, Buhos i tota mena de melodies nostrades i foranes que
animen a ballar la parròquia de professors, nenes i nens que el que menys fan
durant aquestes jornades és ser a les aules intentant difondre i entendre la
llengua, les matemàtiques i la resta de matèries acadèmiques que els infants al
pati no aprenen, com és evident. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; color: #333333; font-family: arial; font-size: 11pt;">La cosa es
completa quan s’acaba l’horari lectiu i lloguen el recinte a clubs i entitats
perquè aquest barri segueixi sent un indret ben animat i concorregut. S’hi pot
contemplar el futbol de nenes que imiten Alèxia Putellas i nens que intenten
fer de Leo Messi, amb els consegüents aplaudiments d’amics i familiars que els
incentiven a triomfar en l’esport com a gran via per també, si pot ser,
guanyar-se la vida. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; color: #333333; font-family: arial; font-size: 11pt;">Alguns som pares
fa anys i ja temin edat per ser avis. I hem tingut nens a casa i els hem portat
a escola. I, com que hem fet de pares sense aparcar els nens enlloc, sabem que
els nens son nens i fan sempre de nens, per sort. Sobretot per ells. I dit
això, també cal remarcar que el paper d’escoles com la que tinc a 150 metres davant
de l’ordinador, que en comptes d’una escola sembla talment un circ i un
pàrquing de criatures, és bastant galdós. I no sé si la gent es queixa, però
sembla que en aquest país conformista pertot, la queixa mai no és pública ni
oficial: només de tertúlia de bar, de mercat o de conversa de taxi. I així
estem. Clar que, aprofitant l’avinentesa i les eleccions del mes que ve, de tot
plegat també en podríem culpar Ada Colau i la mala política municipal dels
Comuns. Però això seria impossible perquè l’escola és a i de l’Hospitalet.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="background: white; color: #333333; font-family: arial; font-size: 11pt;"> </span></p>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="false"
DefSemiHidden="false" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="376">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="header"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footer"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="index heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of figures"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="envelope return"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="footnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="line number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="page number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote reference"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="endnote text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="table of authorities"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="macro"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="toa heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Bullet 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Number 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Closing"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="List Continue 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Message Header"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Salutation"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Date"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text First Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Note Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Body Text Indent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Block Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="FollowedHyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Document Map"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Plain Text"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="E-mail Signature"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Top of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Bottom of Form"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal (Web)"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Acronym"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Address"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Cite"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Code"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Definition"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Keyboard"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Preformatted"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Sample"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Typewriter"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="HTML Variable"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Normal Table"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="annotation subject"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="No List"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Outline List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Simple 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Classic 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Colorful 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Columns 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Grid 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 4"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 5"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 7"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table List 8"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table 3D effects 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Contemporary"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Elegant"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Professional"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Subtle 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 2"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Web 3"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Balloon Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Table Theme"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" QFormat="true"
Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" QFormat="true"
Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" QFormat="true"
Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" QFormat="true"
Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" QFormat="true"
Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" QFormat="true"
Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" SemiHidden="true"
UnhideWhenUsed="true" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="41" Name="Plain Table 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="42" Name="Plain Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="43" Name="Plain Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="44" Name="Plain Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="45" Name="Plain Table 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="40" Name="Grid Table Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="Grid Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="Grid Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="Grid Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="Grid Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="Grid Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="Grid Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="Grid Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="Grid Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="Grid Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="Grid Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46" Name="List Table 1 Light"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51" Name="List Table 6 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52" Name="List Table 7 Colorful"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="46"
Name="List Table 1 Light Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="47" Name="List Table 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="48" Name="List Table 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="49" Name="List Table 4 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="50" Name="List Table 5 Dark Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="51"
Name="List Table 6 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="52"
Name="List Table 7 Colorful Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Hyperlink"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Hashtag"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Unresolved Mention"/>
<w:LsdException Locked="false" SemiHidden="true" UnhideWhenUsed="true"
Name="Smart Link"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman",serif;}
</style>
<![endif]--><p></p>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-89221019401172918092023-03-30T17:54:00.008+02:002023-04-01T15:40:11.921+02:00El TSJ condemna a quatre anys i mig de presó Laura Borràs alhora que sol·licita un indult parcial polític al Gobierno perquè no sigui empresonada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><span style="font-size: x-large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqNBLKHd0rTfQN4IRcLev9wel9sya_V1EklDu2bXl0wE2XzsGtGPaPOYlk85TMgjpxK_0khFAM2DrpIME1v4K-Cv800aYYWwBtXjO6jwvVAMa-cvhKjD0rKdpYT6bzntdyIxMNpKpHldu2kMPFMwDwoPTXGLKU6N8cchKPI57SwkpZWeRyZAfQaR2bWw/s654/Laura%20Borr%C3%A0s%20condemnada.JPG%20II%2030-3-%2023.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="654" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqNBLKHd0rTfQN4IRcLev9wel9sya_V1EklDu2bXl0wE2XzsGtGPaPOYlk85TMgjpxK_0khFAM2DrpIME1v4K-Cv800aYYWwBtXjO6jwvVAMa-cvhKjD0rKdpYT6bzntdyIxMNpKpHldu2kMPFMwDwoPTXGLKU6N8cchKPI57SwkpZWeRyZAfQaR2bWw/s320/Laura%20Borr%C3%A0s%20condemnada.JPG%20II%2030-3-%2023.jpeg" width="320" /></a></span></b></div><b><span style="font-family: arial; font-size: x-large;">Laura Borràs o l'habilitat d'enfonsar l'independentisme fins als genolls</span></b><span face=""Segoe UI Emoji",sans-serif" style="font-size: 16pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Segoe UI Emoji";"></span><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Segoe UI Emoji",sans-serif" style="font-size: medium; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Segoe UI Emoji";"><b><span style="font-family: arial;">El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat a quatre anys i mig de presó la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, per fraccionar fins a 18 contractes per poder-los adjudicar a dit. Els fets van tenir lloc entre el 2013 i el 2017, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La mateixa sala civil ha demanat al Gobierno español un indult parcial per rebaixar la pena a dos anys. D'aquesta manera, la dirigent suspesa com a presidenta del Parlament de Catalunya, no hauria d'entrar a la presó. És un mecanisme previst per la llei quan el tribunal considera la condemna excessiva ateses les particularitats del cas.</span></b></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Segoe UI Emoji";">És molt
possible que Laura Borràs, tot i la condemna arran de la sentència per <a href="https://perinnolligams.blogspot.com/2021/10/laura-borras-la-cirereta-del-pastis-de.html">mala
praxi en l’administració de cabals públics</a> quan era la directora de la
ILC no vagi a la presó per aquest motiu, ja que la llei contempla que en penes de fins a dos anys i sense tenir antecedents, mai no es compleix la condemna amb privació de llibertat. <br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Segoe UI Emoji";">En cas que l’executiu Sánchez no ho acceptés —cosa bastant improbable perquè la raça política mai
no s’acaba de mossegar mútuament a fons i del tot— que pagui pena de presó serà, més que cap
altra cosa, un defecte del sistema que ella ha ajudat a gestar i del qual n’és
essencialment coautora i responsable. No ho oblidem. I si l’executiu espanyol no
li concedeix l’indult, portarà Laura Borràs a la presó per la mena de política
i de fets que ha practicat. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Segoe UI Emoji";">He de dir
que, tot i ser dona i independentista, la meva visió no es deixa ennuvolar per dones
ni polítics com ella, de tota mena i color, que considero que han enrarit
l’ambient i la convivència en molts aspectes. I entenc que ella, després de
tants anys d’haver-se acostumat a ser un centre d’atenció absolut en què tothom
li riu les gràcies, se senti estranyada ara que li arriben conseqüències i
busqui culpables imaginaris. Però si aconsegueix prendre una certa distància
sobre el que li està passant i ho analitza amb fredor — i en cas que no fos
indultada— amb el molt temps pel davant que tindrà a la presó, s’adonarà que no
ho va fer bé, i que per això l’han condemnat. No per independentista. I tot i
que és evident que des de l’estat ocupant hi ha lawfare en molts aspectes
contra l’independentisme, el de Borràs no n’és precisament un exemple vàlid.
Per això en l’inici del judici, al jutjat només la van acompanyar quatre gats.
Només quatre gats. I fins i tot gent políticament molt pròxima com Xavier
Trias, se’n van desmarcar perquè acompanyar-la el perjudicava més electoralment
que ser al seu costat fent-li la gara-gara per un afer que ell tampoc no creu que
sigui polític. Perquè la gent potser no ho diu manifestament, però sap
distingir. La gent sap què és una cosa i que és una altra.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Segoe UI Emoji";">Aprofitant aquest
cas, i ja que el tema s’hi adiu perfectament, voldria recordar la <a href="http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/274727--el-govern-espanyol-endureix-el-codi-penal-sobre-corrupcio-abusos-sexuals-a-menors-in-terrorisme-.html">resposta política a la crisi de 2008</a>, en què es va demanar —i totes les institucions ho van
acceptar, també les que tenen seu a Catalunya— endurir el Codi Penal espanyol
per als polítics que fossin condemnats per corrupció o irregularitats semblants.
</span>
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Segoe UI Emoji";">Personalment
no em sembla bé que hagin condemnat Laura Borràs a anar a la presó pel que va
fer. I sent periodista i objectiu al màxim com intento ser sempre, he de dir
que, per exemple, també em sembla malament que l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos encara sigui
a la presó per haver-li llevat dues multes d’aparcament a la seva dona ja fa
anys. Perquè el veritablement important de la pena és la privació de llibertat
de les persones, no pas el seu color polític. I ho dic des de la distància
ideològica perquè no soc ni d’un color ni de l’altre, perquè tots dos colors són
als meus antípodes. I en contrast amb la processista, cal no oblidar que el socialista no va implicar cap col·lectiu ni ningú altre com ha fet ella, que s'ha embolicat amb l'estelada i el llaç groc i s'ha parapetat en el col·lectiu secessionista per intentar amortir un tema totalment personal. I fent això, no hi ha cap dubte que ha enfangat tot l'independentisme fins als genolls. Així de cert. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial; font-size: medium; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: "Segoe UI Emoji";">Laura Borràs ha estat condemnada. I
anirà a la presó, o no. Però no per ser independentista, ni per ser Laura
Borràs, sinó per ser una directora general nomenada per Quim Torra que havia d'administrar recursos de manera honorable i que, contràriament, va fer servir diner públic d’una forma
inadequada. I això, lluny de laments i frustracions, ho hauria de tenir molt
clar tothom. I tothom és tothom, començant pels seus. </span></p>
<p></p><p>
</p>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-21677665228256299442023-02-15T14:45:00.000+01:002023-02-15T14:45:11.824+01:00Nicola Sturgeon plega perquè es veu incapaç de seguir amagant ser una contraindependentista<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhshH9cb7rp3472Ev6uCr1S_Zrra1aAk-sgBFZ6a1NaSoq82TxirY2lXXU-hpxroxTny83MXojS0dMR8t9ebJxjDKH9B6eH5wkJ8xjoR2Y6Jq_jrqXFjm0bIDYiuJtVK-AAeL4QeWoa_-4E1WP-NV1EKFVI20n_kWQXwiqtUzxZf1PstL2LgWNgIC4aMA/s1200/3085775-1200x800.webp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhshH9cb7rp3472Ev6uCr1S_Zrra1aAk-sgBFZ6a1NaSoq82TxirY2lXXU-hpxroxTny83MXojS0dMR8t9ebJxjDKH9B6eH5wkJ8xjoR2Y6Jq_jrqXFjm0bIDYiuJtVK-AAeL4QeWoa_-4E1WP-NV1EKFVI20n_kWQXwiqtUzxZf1PstL2LgWNgIC4aMA/s320/3085775-1200x800.webp" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: large;"><b>La primera ministra escocesa acaba plegant com era evident que passaria a la llarga després del fiasco de 2014<br /></b></span></p><p>Fa nou anys, Nicola Sturgeon mateix i Alex Salmond van dirigir la tupinada contra la independència al referèndum. I Escòcia no és Catalunya, ja que allà han vist clara la jugada dels seus "processistes" per esmicolar els desitjos i la il·lusió de la independència. És normal, doncs, que a aquesta senyora ja se li hagin acabat els recursos. I les mentides. I com a bona política, disfressa la seva dimissió de "conflicte intern" del seu partit. I plega, no pas per cap conflicte intern al si del SNP sinó perquè es veu incapaç de seguir amagant que és una contraindependentista al servei de Sa Majestat i del Govern britànic. </p><p>Plega, efectivament, que és allò que haurien d'haver fet tots els mentiders del procés, del primer al darrer, després de la tocata i fuga de Puigdemont i els "exiliats d'or" per assolir l'acta d'eurodiputado español i la comèdia de Junqueras i els altres, de passar per les presons espanyoles fent falses vagues de fam i esperant les engrunes dels humiliants indults. I aquí no ha passat res mentre el poble ha quedat narcotitzat i desactivat al mateix temps. Gran èxit de l'estat que ja fa 308 anys que compta amb personatges d'aquesta mena per seguir xuclant la mamella catalana, la darrera que li queda després de perdre bous i esquelles colonials al llarg dels darrers tres segles. </p><p>Referèndum i independència no tenen res a veure (com demostra inequívocament "La Mentida, el documental de la veritat" 👉 http://ow.ly/AbUQ50MSSH3. Si teniu temps per visionar la peça atentament, us adonareu que, tal com evidencien les apostes, les butlletes i les enquestes entre altres proves, la tupinada a Escòcia va ser absoluta. I es va fer amb participació directa de Nicola Sturgeon i el seu padrí polític, Alex Salmond, ara fora de l'SNP com a conseqüència de les accions judicials contra ell orquestrades pel govern d’Sturgeon, no ho oblidem. Igual que passa ara a Catalunya en molts aspectes com les denúncies contra els activistes per part del Govern (res a veure amb el cas de corrupció de Laura Borràs).</p><p>Avui, Pere Aragonès demana un segon referèndum a Catalunya. Un segon referèndum "a l’escocesa". I ho fa emparat amb el desconeixement majoritari del poble de Catalunya de la tupinada de 2014 a Escòcia. Per això plega Sturgeon, perquè a Escòcia la gran majoria ja s'ha despertat del malson i de l'engany. I ja no se la creu ningú. Ni els seus. Tal com ja està començant a passar amb els traïdors catalans. Temps al temps: només cal seure a la porta de casa i tenir una mica més de paciència per veure'ls a tots desactivats (i decapitats políticament). <br /></p><tmpopup style="left: 181.5px; top: 0px;"><tmpopupcolor id="tmpopupcolor--1" style="background: rgb(221, 153, 255);"></tmpopupcolor><tmpopupcolor id="tmpopupcolor--2" style="background: rgb(102, 187, 255);"></tmpopupcolor><tmpopupcolor id="tmpopupcolor--3" style="background: rgb(85, 255, 85);"></tmpopupcolor><tmpopupcolor id="tmpopupcolor--4" style="background: rgb(255, 102, 102);"></tmpopupcolor><tmpopupcolor id="tmpopupcolor--5" style="background: rgb(255, 255, 0);"></tmpopupcolor><tmpopupcolor id="tmpopupcolor--m" style="background: rgb(255, 238, 0);"></tmpopupcolor></tmpopup>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-9234318313277368512023-01-11T14:27:00.002+01:002023-01-11T14:28:31.968+01:00Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer <p><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><b><span class="entry-title-primary"></span></b></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><b><span class="entry-title-primary"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGNfLF5us9rsPsdihIjmSaRyk3A258cQqVgXGHhyK7a-2B_-ZFs0_XAaF5n626xLYG1Hl4apfmPyS4ZxpFkW3zlmfmIM9pBdm_EFIoPlMlO_edPSOpAJRYMe6z2KcPQ5D-T6IlG6ydIDqRBw0k-4jHtGoQ8NGS94p5oBmYQLjGJGeuYQWnnjkw2BDEnA/s1080/Torra%20i%20Aragones%20setembre%202021%20(catdavant).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1080" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGNfLF5us9rsPsdihIjmSaRyk3A258cQqVgXGHhyK7a-2B_-ZFs0_XAaF5n626xLYG1Hl4apfmPyS4ZxpFkW3zlmfmIM9pBdm_EFIoPlMlO_edPSOpAJRYMe6z2KcPQ5D-T6IlG6ydIDqRBw0k-4jHtGoQ8NGS94p5oBmYQLjGJGeuYQWnnjkw2BDEnA/s320/Torra%20i%20Aragones%20setembre%202021%20(catdavant).jpg" width="320" /></a></span></b></span></span></div><span style="font-family: arial;"><span style="font-size: x-large;"><b><span class="entry-title-primary"><br />Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista</span> </b></span><span class="entry-subtitle"><b><span style="font-size: large;"> </span></b></span></span><p></p><p><span style="font-family: arial;"><span class="entry-subtitle"><span style="font-size: small;"><b>Aragonès
parla de referèndum abans del 2030 i Torra critica la manca de full de
ruta a la independència, que ell tampoc no tenia</b></span> </span></span></p><span style="font-family: arial;">
<span style="font-size: x-small;"><span class="published">Publicat a @catdavant el 3 de setembre de 2021</span></span></span><div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_0 et_pb_text_align_justified et_pb_bg_layout_light">
<div class="et_pb_text_inner"><p><span style="font-family: arial;">L’independentisme està desorientat,
indignat i dividit. És a dir, el que convé a Espanya. El més greu és
que aquesta situació no la crea l’unionisme (que caldria anomenar
annexionisme), sinó aquells que diuen ser independentistes i han tingut
càrrecs, suposadament, de líders però no han encapçalat pas la
independència de Catalunya.</span></p>
<p><span style="font-family: arial;"><a href="https://catdavant.cat/dolors-bassa-jordi-sanchez-carme-forcadell-i-oriol-junqueras-fan-competencia-per-a-ser-el-menys-unilateralista-de-tots/">Una part destacada per a romandre descontents ve dels 9 indultats</a>, amb declaracions contràries a la unilateralitat i fraternització amb l’adversari, com el cas de <a href="https://catdavant.cat/junqueras-renuncia-a-la-unilateralitat-es-a-dir-a-la-independencia-en-una-carta/">Junqueras</a>, <a href="https://catdavant.cat/dolors-bassa-fa-indignar-les-xarxes-quan-diu-que-no-hem-guanyat/">Bassa</a>, <a href="https://catdavant.cat/carme-forcadell-fa-indignar-molts-independentistes-quan-denigra-la-unilateralitat/">Forcadell</a>, <a href="https://catdavant.cat/jordi-sanchez-nega-que-el-1r-o-fos-un-referendum-per-la-independencia/">Sànchez</a> o <a href="https://catdavant.cat/cuixart-justifica-a-rac1-la-seva-defensa-de-colau-i-lloa-la-taula-de-dialeg/">Cuixart</a>.
Una altra part és el govern d’ERC i Junts que ens empenyen a una taula
de negociació amb Espanya, que molts independentistes no volem i de la
qual els mateixos promotors es mostren escèptics.</span></p>
<p><span style="font-family: arial;">I per si no n’hi hagués prou, els objectius que consideren maximals,
amnistia i referèndum, comporten no 1 sinó 1000 milions de passes enrere
després d’haver guanyat la independència per plebiscitàries, al 2015, i
per referèndum ignorat pel Parlament, al 2017. <a href="https://catdavant.cat/editorial-3/">Per això, Catdavant ens hi vam oposar en aquest editorial.</a></span></p>
<p><span style="font-family: arial;">Per més tornes, Aragonès, en declaracions aquesta setmana a TV3, va
dir que el referèndum seria abans del 2030. És a dir, d’aquí a centenars
de milers de catalans i catalanes morts sense veure la independència
d’ençà el 2017; d’aquí a 180.000 milions d’euros d’espoliació a partir
d’avui; d’aquí a centenars de milers dels nostres joves que se n’aniran
de Catalunya a cercar un futur digne que la Catalunya ocupada i
espoliada no els pot oferir; d’aquí a 9 anys, quan la substitució del
poble de Catalunya i la manipulació del cens faci inguanyable cap
referèndum a l’escocesa, com el que ja van fer servir per a robar la
independència als escocesos al 2014 o el que <a href="https://catdavant.cat/el-triple-parany-del-segon-referendum-escoces-dindependencia/">els
tornen a preparar amb un acord amb els Scottish Green, fet que allunya
de la independència sectors importants dels escocesos.</a></span></p>
<p><span style="font-family: arial;">En aquesta dinàmica, el darrer que ha criticat el govern d’Aragonès
ha estat el seu predecessor al càrrec, Quim Torra. Torra ha acusat el
govern d’Aragonès de no tenir full de ruta a la independència, cosa que
podem dir la immensa majoria d’independentistes, tots menys els qui han
estat al Parlament o al Govern amb majoria parlamentària per fer la
independència (o això ens van dir, que eren independentistes, per això
els vam votar) d’ençà el 2015, i no l’han fet.</span></p>
<p><span style="font-family: arial;">Això inclou, de manera molt destacada, Torra, a qui Twitter ha
recordat virulentament que una picabaralla per una pancarta no és un
full de ruta a la independència. D’altra banda, si no anem errats, Torra
està vinculat a Junts i Junts és en aquest govern. Per tant, o bé Junts
trenca amb ERC o Torra trenca amb Junts, altrament és fer el
puta-i-ramonetisme convergent de tota la vida.</span></p>
<p><span style="font-family: arial;">Ara que per la Diada ens engresquem a tornar a omplir els carrers,
fora bo que els independentistes consideréssim omplir el Parlament o,
potser si som més moderats, posar-hi un parlamentari independentista,
perquè no sembla que, de 52% de vots, se n’hi hagi posat cap.</span></p></div><span style="font-family: arial;">
</span></div><p><span style="font-family: arial;"> </span></p>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-63261767045805806352022-12-18T14:55:00.002+01:002022-12-18T15:08:49.687+01:00Article interessantíssim (sobretot pels professionals dels mitjans) de l'extinent de l'exèrcit espanyol Luis Gonzalo Segura, publicat a Russia Today i, com la resta de contingut del mitjà, censurat a totes les "democràcies" occidentals <div class="Text-root Text-type_5 ArticleView-text ViewText-root "><p><span style="font-size: x-large;"><b><span style="font-family: arial;"> </span></b></span><img alt="Els matins - Luis González Segura, expulsat de l'exèrcit per denunciar casos de corrupció" class="n3VNCb KAlRDb" data-noaft="1" src="https://img.ccma.cat/multimedia/jpg/4/3/1485776377334.jpg" style="height: 240px; margin: 0px; width: 426px;" /><span style="font-size: x-large;"><b><span style="font-family: arial;"> <br /></span></b></span></p><p><span style="font-size: x-large;"><b><span style="font-family: arial;">'Archivos de Twitter', el reflejo de las democracias occidentales
</span></b></span></p><p><a class="Link-root Link-isFullCard " href="https://actualidad.rt.com/opinion/luis-gonzalo-segura">Luis Gonzalo Segura
</a></p><div class="ArticleView-timestamp-and-authors"><div class="ArticleView-authors"></div><div class="ArticleView-timestamp"><span>Publicado en Russia Today:</span><time class="Timestamp-root Timestamp-isBlackColor " datetime="2022-12-12T11:49:32+00:00">
12 dic 2022 11:49 GMT
</time></div></div><p><span style="font-family: arial;">Si
usted vive en una democracia occidental, es muy probable que acuda a
votar pensando que elige con total libertad a aquella persona que quiere
que le represente. Además, sentirá que vive en un modelo de gobierno
mejor que cualquier otro existente o, en todo caso, creerá con firmeza
que se trata del menos malo. El problema es que, cada cierto tiempo, se
produce algún escándalo, como en este caso el conocido como 'Archivos de
Twitter', que demuestra que la realidad dista mucho de la ilusión.</span></p><h3><span style="font-family: arial;">Los 'Archivos de Twitter'</span></h3><p><span style="font-family: arial;">Los <a href="https://actualidad-rt.com/actualidad/451111-musk-publicara-documentos-censura-twitter-biden" rel="noopener noreferrer" target="_blank">'Archivos de Twitter'</a>
o 'The Twitter Files' es un caso nuevo, pero a la vez es un caso ya
conocido. Al menos en parte. En octubre del año 2020, a escasas semanas
de las elecciones de Estados Unidos, estalló un escándalo en el diario <em>New York Post</em>,
cercano a Donald Trump, en el que se revelaban negocios de Hunter Biden
en Ucrania durante la vicepresidencia de su padre en el mandato de
Barack Obama (2008-2016). <strong>El escándalo quedó en nada</strong>, entre otras cuestiones, <strong>porque Facebook y Twitter dificultaron o impidieron su difusión</strong> hasta el punto de que Twitter llegó a suspender la cuenta del diario <em>New York Post</em> por no retirar el enlace del artículo.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Pero, tras la compra de Twitter por parte del multimillonario Elon Musk, dos periodistas independientes, <a href="https://actualidad-rt.com/actualidad/451405-tercera-parte-archivos-twitter-revela" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Matt Taibbi</a>
y Bari Weiss, han tenido acceso a parte del material interno de
Twitter. Lo revelado es, cuanto menos, inquietante. En los capítulos
publicados de momento, las capturas de mensajes de ex altos mandos de
Twitter revelan que censuraron esta información y, todavía más grave,
que <strong>existe una 'censura en la sombra' o 'shadowbanning'</strong>.
Es decir, una 'lista negra' de tendencias y personas a las que se les
permite publicar tuits, pero sin que ellos lo sepan, sus mensajes son
limitados de tal manera que no aparecen en las búsquedas, respuestas o
las cronologías de los usuarios.</span></p><blockquote><p><span style="font-family: arial;">"Tenemos que
comprender que no se trata de un escándalo aislado, pues no es la
primera vez que una gran tecnológica influye en la opinión pública y lo
hace, además, en un periodo y con una influencia electoral".</span></p></blockquote><p><span style="font-family: arial;">Tal
es la magnitud de la 'censura en la sombra' que habría existido un
equipo específico de personas dedicado a establecer estas listas negras
secretas con las que limitar a determinados usuarios. Este equipo se
denominaría Equipo de Respuesta Estratégica o Equipo de Escalamiento
Global y habría podido limitar unos 200 casos al día.</span></p><h3><span style="font-family: arial;">La manipulación de las grandes redes sociales </span></h3><p><span style="font-family: arial;">Es
sencillo encontrar medios de comunicación que reducen el escándalo a
una discusión legítima entre ejecutivos y lo hacen, claro está, con una
cobertura escasa y marginal. Escasa, porque apenas se han publicado una o
dos noticias por medio y marginal porque no se le ha dado el espacio
que requiere una noticia de la magnitud de los 'Archivos de Twitter'.
Por ejemplo, en España, el diario de referencia, <em>El País</em>, publica el escándalo en la sección <a href="https://elpais.com/tecnologia/2022-12-09/que-son-los-archivos-de-twitter-la-guerra-por-la-verdad-en-la-era-musk.html?event_log=oklogin" rel="noopener noreferrer" target="_blank">Tecnología</a>, lo que cualquier usuario puede comprobar con una simple búsqueda en <em>Google</em>. Se trata de 'censura en la sombra' de la 'censura en la sombra'. Es decir: oscuridad total.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Este
tratamiento que muchos medios de comunicación occidentales están
ofreciendo del escándalo debe contextualizarse —diarios como <em>New York Times</em> o <em>Washington Post</em> han
ofrecido el mismo tratamiento—. Para empezar, tenemos que comprender
que no se trata de un escándalo aislado, pues no es la primera vez que
una gran tecnológica influye en la opinión pública y lo hace, además, en
un periodo y con una influencia electoral. He ahí el escándalo de <strong>Cambridge Analytica</strong> que afectó de forma severa a Facebook, la gran red social mundial.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Sin
embargo, la proliferación de noticias en medios occidentales sobre la
influencia rusa en procesos electorales ha generado no solo una
avalancha de informaciones, sino que también existe dentro de ellas una
gran cantidad de <em>fake news</em> plagadas de exageraciones y
falsedades. Porque, pregúntese, ¿qué puede generar más distorsión en una
red social, un 'ejército de bots' o los algoritmos que puedan
implementar los controladores de las redes sociales, como en los
mencionados casos de Twitter y Facebook?</span></p><blockquote><p><b><span style="font-family: arial;">"Que casi
medio millón de cuentas, que no serían cualquiera, claro está, hayan
podido ser baneadas en la sombra implica dar un notable ventaja a unas
ideas sobre otras, a unos mensajes sobre otros y a unos usuarios sobre
otros". </span></b></p></blockquote><p><span style="font-family: arial;">La respuesta es más que obvia, pero si tienen dudas: los equipos de <em>baneadores</em> <em>en las sombras</em> de Twitter trataron unos 200 casos al día, lo que al año suponen 73.000 casos. <strong>Imaginen el impacto de banear en la sombra, es decir, impedir o limitar la difusión de mensajes de 73.000 cuentas en solo un año</strong>.
¿Saben que desde 2016 esa cifra alcanzaría 438.000 cuentas? Que casi
medio millón de cuentas, que no serían cualquiera, claro está, hayan
podido ser baneadas en la sombra implica dar un notable ventaja a unas
ideas sobre otras, a unos mensajes sobre otros y a unos usuarios sobre
otros. Una acción de tal magnitud no puede considerarse menor, sino que
supone una clara distorsión de la opinión pública real que impacta de
forma decisiva en la opinión de millones de ciudadanos.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Para
hacernos una idea, vamos a dar por supuesto que las informaciones
occidentales sobre lo acontecido en el proceso electoral norteamericano
son veraces y exactas. Así, según información de Twitter en el año 2020,
existieron 50.258 bots rusos actuando en el proceso electoral de 2016,
siendo un 80 % favorables a Donald Trump —¿un 20 % estaban
estropeados?—. En general, todos los medios de comunicación, así como
expertos o políticos, han considerado que ello pudo tener gran impacto
en el resultado de las elecciones de 2016, aunque, según las cifras que
se manejan, solo hubieran llegado a 1,4 millones de norteamericanos y en
las mencionadas elecciones de 2016 votaron más de 125 millones de
norteamericanos y Hillary Clinton consiguió casi tres millones de votos
más que Donald Trump.</span></p><figcaption class="Video-caption"></figcaption><p><span style="font-family: arial;">Es
decir, Donald Trump no fue nombrado presidente por el número de votos,
sino por la ubicación de estos. Por lo que, en realidad, para que los
bots rusos hubieran podido tener influencia, no solo habría sido
necesario que llegasen a muchos más millones de personas —1,4 millones
solo es el 1,12 % de 125 millones—, sino que lo hicieran en el lugar en
el que interesaba. Un poco imposible sí que es el asunto, se mire por
donde se mire, salvo que esos 1,4 millones de personas hubieran estado
ubicadas justo en los estados en los que se decidieron las elecciones.
Para lo cual, el general de los bots rusos debió haber sabido, además,
cuáles serían esos estados claves y cómo llegar a esas comunidades —las
comunidades de Twitter trascienden lo geográfico—. </span></p><p><span style="font-family: arial;">Sin embargo, <strong>esos mismos medios, políticos y expertos</strong> que consideraron como una influencia terrible el ejército de bots rusos, <strong>ahora consideran</strong>
que doscientos casos de censura en la sombra al día sobre cuentas que
tienen muchos más seguidores que cualquier bot ruso y que cuentan con
una trayectoria, sea cual sea, lo que supone solo en un año casi 75.000
casos y en seis años casi medio millón, <strong>sólo se trata de una discusión legítima de los directivos de Twitter</strong>. No sé, pero igual los datos no parecen sostener esta opinión.</span></p><h3><span style="font-family: arial;">La realidad de las democracias occidentales </span></h3><p><span style="font-family: arial;">El
discutible control de las redes sociales por parte de las grandes
tecnológicas y su impacto en la ciudadanía solo es uno de tantos
ejemplos que demuestran que las democracias occidentales <strong>no son lo que dicen ser</strong>.
Esta misma semana se supo del espionaje del Gobierno griego a
políticos, periodistas y militares. Un nuevo escándalo de espionaje que
se une al reciente 'caso Pegasus', que demostró que en Europa habría
afectado a España, Francia, Reino Unido, Finlandia, Polonia y Hungría, y
a otros muchos anteriores que revelaron prácticas inapropiadas como la
'Operación Dunhammer', con la que Estados Unidos estuvo espiando el
teléfono de Angela Merkel.</span></p><blockquote><p><b><span style="font-family: arial;">"El votante occidental
elige en las urnas una de las opciones que existen, las cuales siempre
están alineadas con las élites, por lo que termina eligiendo a personas
que no defienden sus intereses. Y ello es posible gracias a los medios y
a las 'censuras en la sombra".</span></b></p></blockquote><p><span style="font-family: arial;">¿Y qué decir al
respecto del arresto por corrupción, blanqueo de capitales y
organización criminal hace escasos días de la vicepresidenta del
Parlamento Europeo, Eva Kaili, y varias personas más en un caso en el
que aparece de fondo Qatar? ¿Y de Josep Borrell y su multa por vender
acciones con información privilegiada, la condena de Nicolas Sarkozy,
las vergüenzas de Juan Carlos I…? El listado es interminable.</span></p><span style="font-family: arial;">
</span><div class="ReadMore-root Section-root Section-is1to3-xs_is1to1" data-widgets="ReadMore">
<div class="Section-container Section-isRow-isTop-isWrap">
<article class="Card-root Card-is1to1 ">
<div class="Card-imageWrap">
<div class="Card-picture">
<span style="font-family: arial;"><picture class="Picture-root Picture-default"><source data-srcset="
https://mf.b37mrtl.ru/actualidad/public_images/2022.12/thumbnail/63951f6359bf5b70672ca1b2.jpg 850w,
https://mf.b37mrtl.ru/actualidad/public_images/2022.12/article/63951f6259bf5b70672ca1b1.jpg 1960w,
" media="(-webkit-min-device-pixel-ratio: 2) and (min-resolution: 120dpi)"></source><source data-srcset="
https://mf.b37mrtl.ru/actualidad/public_images/2022.12/thumbnail/63951f6359bf5b70672ca1b2.jpg 460w,
https://mf.b37mrtl.ru/actualidad/public_images/2022.12/article/63951f6259bf5b70672ca1b1.jpg 980w,
"></source><img alt="Publican documentos que revelan "el caos dentro de Twitter" un día antes del bloqueo de Trump" class="Picture-root Picture-default lazyautosizes lazyloaded" data-sizes="auto" data-src="https://mf.b37mrtl.ru/actualidad/public_images/2022.12/thumbnail/63951f6359bf5b70672ca1b2.jpg" src="https://mf.b37mrtl.ru/actualidad/public_images/2022.12/thumbnail/63951f6359bf5b70672ca1b2.jpg" /></picture></span> </div>
</div>
<div class="Card-contentWrap">
<div class="Card-content">
<div class="Card-title">
<div class="HeaderNews-root HeaderNews-type_6 ">
<span style="font-family: arial;"><a class="Link-root Link-isFullCard " href="https://actualidad.rt.com/actualidad/451472-publican-archivos-detallan-caos-twitter">
Publican documentos que revelan "el caos dentro de Twitter" un día antes del bloqueo de Trump
</a></span>
</div>
</div>
</div>
</div>
</article>
</div>
</div><span style="font-family: arial;">
</span><p><span style="font-family: arial;">Con todo, lo peor es que los mencionados escándalos no suponen una
gran novedad, sino más bien la confirmación de prácticas mafiosas
continuadas en las élites de los países occidentales. Prácticas que, en
ocasiones, incluso emplean entre ellos: recuerden las revelaciones de
Edward Snowden en el año 2013, las realizadas por Julian Assange, los
escándalos de espionaje en España durante los años 1990 —'Caso
Manglano'—, la 'Policía Patriótica' del Partido Popular o el 'Caso
Villarejo' y sus ramificaciones que afectan de forma muy especial al rey
Juan Carlos y a prácticas ilegales y amorales practicadas por los
servicios de inteligencia españoles... Como decía, el listado es
interminable e introducir a la justicia de varios países europeos, como
España, no sería muy complicado.</span></p><p><span style="font-family: arial;">Por desgracia, el votante
occidental cuando acude a las urnas lo hace para elegir una de las
opciones que existen, las cuales siempre están alineadas con las élites,
de una u otra manera, por lo que termina eligiendo a personas que no
defienden sus intereses. Y ello es posible gracias a los medios de
comunicación y a las 'censuras en la sombra' de Twitter, Facebook u otra
gran tecnológica.</span></p></div><p><span style="font-family: arial;"> </span></p>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-8210087312601142362022-10-31T14:02:00.004+01:002022-10-31T14:35:27.082+01:00Cinquè aniversari de la falsa Declaració d’Independència<div class="et_pb_module et_pb_text et_pb_text_0 et_pb_text_align_justified et_pb_bg_layout_light">
<div class="et_pb_text_inner"><h1 class="entry-title"><span class="entry-subtitle"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBhWgLJUjVGTlJkkxcHeNJCj9OMCSTiuNKmpJiBiLtHgUed1heBrFI_x1wIh3YPv2NkMdwDlJCIXTGWfvXyqdmXXttfiKPAog-Ve6A3DWzBu0EIt-yO-PAa9z7k_GxO52BkCCuRSt7RVIFrkzOYQpFJeAFQOBTYO99PBNf9QBrrCMY3l-PzJ35_dUqiQ/s1080/Puigdemont-Artadi-Graupera%20(Catdavant%2010-10-21).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1080" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBhWgLJUjVGTlJkkxcHeNJCj9OMCSTiuNKmpJiBiLtHgUed1heBrFI_x1wIh3YPv2NkMdwDlJCIXTGWfvXyqdmXXttfiKPAog-Ve6A3DWzBu0EIt-yO-PAa9z7k_GxO52BkCCuRSt7RVIFrkzOYQpFJeAFQOBTYO99PBNf9QBrrCMY3l-PzJ35_dUqiQ/s320/Puigdemont-Artadi-Graupera%20(Catdavant%2010-10-21).jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: arial;">Carles Puigdemont, que no podia declarar la independència sense una votació prèvia de tot l'hemicicle, va deixar somiar Catalunya vuit segons</span></span></h1><span style="font-family: arial;">
</span><p class="post-meta"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: arial;"><span class="published">10 d'octubre de 2021</span> | Política </span></span></p><p class="post-meta"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: arial;">Redacció: @catdavant </span></span></p><p class="post-meta" style="text-align: justify;"><b><span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: arial;">Nota de perinnolligams: Aquest article, escrit per Catdavant el 10 d'octubre de 2021, vol recordar la falsa declaració d'independència perpetrada al Parlament de Catalunya el dia 10 d'octubre de 2017 per Carles Puigdemont i la resta de processistes que l'acompanyaven i mantenir viva la flama d'aquell engany premeditat que tals traïdors al Poble de Catalunya van portar a terme abans de marxar fora del país a viure ben acomodats i protegits pel deep state en agraïment a tals fets en favor de la integritat territorial de l'estat ocupant o lliurar-se al jutges espanyols per representar el paper de presoners ficticis que patien falta de llibertat mentre feien falses vagues de fam. </span></span></b><br /></p><p><span style="font-family: arial;">Avui fa 4 anys havia d’ésser un
dels millors dies de la història de Catalunya. Pel contrari, serà
recordat, després de la independència, com una de les pitjors traïcions
patides pel nostre poble.</span></p>
<p><span style="font-family: arial;">Nou dies abans, el poble de Catalunya s’havia guanyat la
independència al referèndum del 1r d’Octubre sota la violència de les
forces d’ocupació espanyola. Violència que, com han afirmat els
indultats Oriol Junqueras o <a href="https://catdavant.cat/dolors-bassa-torna-a-humiliar-lindependentisme-en-una-entrevista-a-the-huffington-post/">Dolors Bassa, els va agafar per sorpresa.</a> Independència que ja havíem guanyat el 2014 i el <a href="https://catdavant.cat/fa-6-anys-que-ens-van-prometre-fer-la-independencia-a-18-mesos/">27-S del 2015.</a></span></p>
<p><span style="font-family: arial;">Per quarta vegada d’ençà del 2014, suposats líders independentistes
ens van prendre la llibertat i aixecar la camisa en una sola acció.</span></p>
<p><span style="font-family: arial;">L’afer és que el termini de 48 hores per a declarar la independència a
partir del 1r d’octubre no es va complir per la liquidació de la
Sindicatura electoral. Els dies es van omplir amb la vaga general del 3,
en principi per a protestar per la violència espanyola del dia 1 però
començada a organitzar abans del dia 1.</span></p>
<p><span style="font-family: arial;">Els mateixos que neguen haver previst violència espanyola preparaven
manifestacions per a protestar-ne. Crida l’atenció que la vaga no
tingués com a objectiu forçar la DUI sinó exclamar-se a un Madrid que, a
partir de dos dies abans, hauria d’haver deixat d’ésser cabdal.</span></p>
<p><span style="font-family: arial;">Una vegada més, mentre miràvem cap a Castella, els seus
col·laboradors ens robaven a Catalunya. També la manifestació unionista
multitudinària del dia 8 -una setmana després del referèndum, en comptes
de fer-se abans- demostra que líders unionistes i processistes sabien i
ocultaven al poble que el referèndum en cap cas duria a la
independència de Catalunya.</span></p>
<p><span style="font-family: arial;">Finalment -i després d’un ajornament de dilluns 9 a dimarts, que es
va aprofitar per a bombardejar la població amb la famosa declaració a
l’eslovena- vam arribar al dia 10 amb expectació a milions de cases i a
carrers i places del Principat.</span></p>
<p><span style="font-family: arial;">Carles Puigdemont va començar un discurs que no estava legitimat a
fer de declaració d’independència, atès que a Catalunya el règim és
parlamentari i calia votar abans. Després de dir que Catalunya s’havia
guanyat el dret a esdevenir un país independent en forma de república,
després d’una pausa dramàtica de 8 segons, va dir que ho deixava en
suspens, fet que va aixecar crits de traïdors i crear decepció.</span></p>
<p><span style="font-family: arial;">Avui sabem que, gràcies a les <a href="https://www.naciodigital.cat/noticia/179437/graupera-acusa-artadi-preparar-suspensio-dui-ja-abans-1-o?rlc=an">declaracions
anys després de Jordi Graupera -sense haver rebut cap querella per
haver-les fet- Elsa Artadi, de l’entorn del president, li va oferir, ja
abans del referèndum, escriure el discurs de suspensió de la
independència.</a> </span></p><p><span style="font-family: arial;">En aquest context anterior, doncs, queda demostrat que tot el que va passar els dies
1, 3, 10 i 27 d'octubre de 2017 era un frau per a impedir la independència bo i protegint
els líders processistes que la van aixafar. La història i els tribunals
de la Catalunya independent els jutjaran.</span></p></div><span style="font-family: arial;">
</span></div><p><span style="font-family: arial;"> </span></p>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-13245104056831086442022-10-01T20:39:00.008+02:002022-10-31T14:04:15.478+01:00Forcadell va fer recular la independència tant com a presidenta de l'ANC com del Parlament de Catalunya<p> </p><div class="et_post_meta_wrapper" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px none; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: "Open Sans", Arial, sans-serif; font-size: 14px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><h1 class="entry-title" style="background: transparent; border: 0px none; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: Alata, Helvetica, Arial, Lucida, sans-serif; font-size: 36px; font-weight: 500; line-height: 0.8em; margin: 0px; outline: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px 0px 10px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><span class="entry-title-primary" style="background: transparent; border: 0px none; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Carme Forcadell, 10 anys aturant la independència</span><span class="entry-subtitle" style="background: transparent; border: 0px none; box-sizing: border-box; display: block; font-size: 0.533333em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><br /></span></h1><p class="post-meta" style="background: transparent; border: 0px none; box-sizing: border-box; line-height: 1.1em; margin: 0px 0px 6px; outline: 0px; overflow-wrap: break-word; padding: 0px 0px 15px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;"><span class="published" style="background: transparent; border: 0px none; box-sizing: border-box; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Redacció @catdavant, 11 de juny de 2022</span> | <a href="https://catdavant.cat/category/politica/" rel="category tag" style="background: transparent; border: 0px none; box-sizing: border-box; color: #666666; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;">Política</a> | </p><img alt="Carme Forcadell, ANC-Generalitat-Presa-11s 2021" height="675" src="https://catdavant.cat/wp-content/uploads/2021/09/Carme-Forcadell-ANC-Generalitat-Presa-11s-2021-1080x675.jpg" style="background: transparent; border: 0px none; box-sizing: border-box; height: auto; margin: 0px; max-width: 100%; outline: 0px; padding: 0px; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;" width="1080" /></div><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;"><div><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;"><br /></span></div><span style="font-family: arial;">La nova presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, ha situat la independència l’any 2025. És a dir, 16 anys després de les consultes d’Arenys de Munt. Tampoc no cal prendre-s’ho al peu de la lletra perquè amb la col·lecció d’eslògans i terminis que l’ANC ha fet els darrers anys, n’hi ha per fer un museu.</span></span><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Open Sans, Arial, sans-serif" style="color: #666666;"><span style="font-size: 14px;"><br /></span></span></span></div><span style="font-family: arial;"><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;">Aquest article parla, però, d’una antiga presidenta de l’ANC, Carme Forcadell. Quan va ser indultada, les seves declaracions van indignar les xarxes socials que consideraven que compensava Espanya pel fet d’haver-la posat en llibertat. Tristament, Forcadell fa molts anys que traeix la independència. De fet, ho ha fet com a presidenta de l’ANC, com a presidenta del Parlament, com a processada i, finalment, com a indultada. </span></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Open Sans, Arial, sans-serif" style="color: #666666;"><span style="font-size: 14px;"><br /></span></span></span></div><span style="font-family: arial;"><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;">Com a presidenta de l’ANC, Forcadell va ser còmplice de la pregunta-parany proposada per Artur Mas el 9-N. I també va acceptar perdre-hi 11 mesos i que es fes al novembre.</span><br /><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;">Encara pitjor va ser quan Forcadell va prohibir, a darrera hora, l’acció organitzada per l’ANC mateixa per a posar setge al Parlament fins que s’hi declarés la independència, després de la manifestació de l’11 de setembre de 2012, com recull el</span><a href="https://catdavant.cat/quatre-documentaris-politics-3-la-mentida-el-documental-de-la-veritat/" rel="noopener" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px none; box-sizing: border-box; color: #2ea3f2; font-size: 14px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; text-decoration-line: none; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;" target="_blank"> documental “La Mentida”.</a></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;">Com a presidenta del Parlament, Forcadell va ser còmplice de la </span><a href="https://catdavant.cat/la-falsa-declaracio-unilateral-dindependencia-del-10-doctubre-del-2017/" rel="noopener" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px none; box-sizing: border-box; color: #2ea3f2; font-size: 14px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; text-decoration-line: none; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;" target="_blank">comèdia representada per Carles Puigdemont el 10 d’octubre del 2017 quan, durant 8 segons, ens va fer creure que érem independents.</a><br /><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;"><br /></span></span></div><div><span style="font-family: arial;"><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;">Encara pitjor va ser el dia 27 del mateix mes. Sota la presidència de Forcadell, la Mesa del Parlament de Catalunya per acord dels partits processistes i unionistes van acordar que res del que es votés aquell dia no tindria cap efecte, ni tan sols interpretatiu. Després, tots els partits i mitjans de comunicació ens van fer creure que hi havia declarada una DUI. Aquesta traïció criminal al poble de Catalunya va romandre </span><a href="https://catdavant.cat/catalunya-va-ser-enganyada-pel-govern-i-pel-parlament-avui-fa-4-anys-el-27-doctubre-del-2017/" rel="noopener" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px none; box-sizing: border-box; color: #2ea3f2; font-size: 14px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; text-decoration-line: none; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;" target="_blank">recollida en aquest article de Catdavant.</a></span></div><div><span style="font-family: arial;"><br /><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;">Com a processada (en el procés trampa del procés, com pot Espanya enviar a presó o forçar ningú a l’exili per una independència que no solament no han liderat, sinó que han impedit?!), va declarar en castellà tot dient que era una llengua tan catalana com el català (fa feredat que això ho digui una antiga membre de l’executiva de Plataforma per la Llengua) i reconeixent que no s’havia declarat la independència.</span></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span style="color: #666666;"><span style="font-size: 14px;"><br /></span></span></span></div><span style="font-family: arial;"><a href="https://catdavant.cat/carme-forcadell-fa-indignar-molts-independentistes-quan-denigra-la-unilateralitat/" rel="noopener" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px none; box-sizing: border-box; color: #2ea3f2; font-size: 14px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: justify; text-decoration-line: none; text-size-adjust: 100%; vertical-align: baseline;" target="_blank">Finalment, després de l’indult va dir que no era el moment oportú per a fer la DUI</a><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;">, i tancava així un cercle contraindependentisme a tot arreu on ha estat.</span></span><div><span style="font-family: arial;"><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;"><br /></span></span></div><div><span style="font-family: arial;"><span face=""Open Sans", Arial, sans-serif" style="color: #666666; font-size: 14px; text-align: justify;">Hem permès que l’antiindependentisme ens hagi col·locat una dels seus a presidir l’ANC, primer, i el Parlament, després. Com hem de ser independents?</span></span></div></div>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-65057727839073513442022-09-26T20:39:00.004+02:002022-09-27T14:30:37.976+02:00 Turull aplana el camí perquè Xavier Trias torni a ser l’alcaldable de JxCAT<p><span style="font-family: arial; font-size: x-large;"><b>No hi ha ningú més? </b></span></p><p><span style="font-family: arial;"><b>En aquest partidet fireta JuntsxCat (invent de l'avui eurodiputado español i traïdor al Primer d'Octubre, Carles Puigdemont), sembla que no hi ha ningú més que el caduc, inepte i inútil Xavier Trias per posar de candidat. O és que, de fet, segueixen amb la farsa orquestrada des de l'estado español pels estado españoles per seguir erosionant i impedint que un dirigent independentista de veres guanyi l'alcaldia de la capital del país? </b></span></p><p><span style="font-family: arial;">Trias va ser la pitjor vergonya dels nacionalistes light de CDC (que no eren més que vividors acomodats perquè manaven i ocupaven poltrona, com avui segueixen fent parcialment al costat dels altres cínics d'ERC, que pivota i controla l'espanyol Junqueras amb tota la colla de xucladores i xucladors que l'envolten, començant pel Gegant del Pi de Pineda de Mar i acabant per la Rasputín bagenca de Presidència, entre moltes i molts altres). </span></p><p><span style="font-family: arial;">Trias va aconseguir guanyar les eleccions de Barcelona perquè un grup de persones que creien en el canvi (i aquest era l'únic recanvi) ho van fer possible amb el seu esforç i la seva tenacitat i professionalitat. Assessors privats, periodistes i sociòlegs, entre molts altres, van aconseguir portar-lo a ser el primer edil de la capital de Catalunya. "Wem feta gwossa, wem feta mow gwossa", anava predicant per tot arreu després de la desfeta socialista que feia 30 anys que ocupava la casa consistorial barcelonina. Però, el cert, tot i que ell i els seus s'escudin en els atacs i difamacions dels comuns et al, és que no va saber administrar el patrimoni llegat. Poc lideratge i massa gent a decidir allà on no hi havien de fer res. Massa jerarquia i massa imposicions. </span></p><p><span style="font-family: arial;">Sí, molta gent va contribuir a que la derrota dels vividors de Bocaccio i de la maragallada constant a base de gin tònic, àpats alt estànding i llepar els baixos a l'estat espanyol fos un fet inapel·lable. La mateixa gent que amb esforç, suor i sacrificis professionals i personals va aconseguir que no votessin més aquella màfia dels Cobi i de les cançons en espanyol del socialista Serrat, que allò sí que era una màfia de veritat. </span><span style="font-family: arial;">I se'ls va fer fora amb un gran orgull d'haver-ho fet possible. Ho sé de primera mà. </span></p><p><span style="font-family: arial;">Però en menys de tres anys, Trias va dinamitar tots els guanys perquè ell i els seus es van dedicar a fer gran la Barcelona de Diagonal amunt, la dels rics, a viure i a escombrar cap a casa i es van oblidar completament de la resta. Es van oblidar de la Barcelona de la gent humil, de la que no arriba a final de mes i que necessita absolutament l'ajut de la ciutat i del país. </span></p><p><span style="font-family: arial;">I per això, els socialistes ferits i un Podemos amb una opacitat de lleó, van enlairar una populista,</span><span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">Ada Colau, ben dirigida estratègicament,</span><span style="font-family: arial;"> que va haver d'aprendre fins i tot a parlar institucionalment de manera correcta, que li va guanyar la partida a Trias i que, de pas, va començar a muntar una Barcelona pro espanyola. I encara és a la Plaça de Sant Jaume gràcies, entre altres calamitats, al vot botifler del ciudadano español-francés Manuel Valls. </span></p><p><span style="font-family: arial;">A veure, en quin cap cap que ara, deu anys després, aquest artefacte ple de problemes i conflictes interns anomenat Junts per Cat, que integren i controlen personatges tan nefastos com la presumpta corrupta Borràs, el traïdor Puigdemont, el més que vividor espanyol Jordi Sánchez i el llepafils Turull, part de la farsa i de l'escena pre procés, presentin un decrèpit inútil que només va portar el seu partit i la gent que va treballar per ell, i que el va votar, a l'absoluta vergonya. No hi ha ningú més? De veritat que aquesta gent només tenen aquest mal exponent per tornar a fer el ridícul? </span></p><p><span style="font-family: arial;">Clar, durant els anys de Colau només s'han dedicat a fer crítica destructiva i no han treballat per la ciutat, tot i cobrar per fer-ho cada mes. I ara, ja se'ls riu a la cara. I com deu riure quan veu que tornen a presentar la toia de Sarrià, que, això sí, tenia la ciutat ben neta, ben neta, sobretot de Diagonal amunt (que va transformar pels seus come il faut) mentre altres indrets de la capital de Catalunya seguien fent molta pena. </span></p><p><span style="font-family: arial;">És el just repartiment en què creuen aquesta mena de personatges ben mimetitzats en nacionalistes i, si cal i tapant-se el nas, en independentistes. Trist, sincerament. I fins que el poble que vol una Catalunya lliure de veritat no estiri la cadena amb força, la merda enquistada que put fa anys i panys no tirarà claveguera avall</span>. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnUNxlSr-JyFywR6hQpYzlNIOZ2tYnljADfoZvA8xvlVHN4Wy1d-T9u8VNEytsvp498ll98dhcwTFiw5j5SC3LoHOjSrgqfciTQvOSiNN2Ec_XHFi95t0w0GMZZlMneEAGGvUCwVcP2cBzc9fkEBlhs1pQ9fBULG-zVllyu0nhUp-vqmkMFjXeAKvY3A/s800/trias.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnUNxlSr-JyFywR6hQpYzlNIOZ2tYnljADfoZvA8xvlVHN4Wy1d-T9u8VNEytsvp498ll98dhcwTFiw5j5SC3LoHOjSrgqfciTQvOSiNN2Ec_XHFi95t0w0GMZZlMneEAGGvUCwVcP2cBzc9fkEBlhs1pQ9fBULG-zVllyu0nhUp-vqmkMFjXeAKvY3A/s320/trias.jpg" width="320" /></a></div><br /> <p></p>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-47503091083199517922022-09-26T15:33:00.005+02:002022-09-26T15:56:10.499+02:00ERC creu que si Junts surt del Govern el partit es trencaria<h1 style="-webkit-font-smoothing: antialiased; margin-top: 0px; overflow-wrap: break-word; text-align: center;"><span style="font-family: arial;">Seguiu-los votant!</span></h1><p><span style="font-family: arial;"><b>Amenaces i advertiments als socis, són part del guió de l'espanyolisme que aquests traïdors al país i a la nació posen en escena de manera alternativa. </b></span></p><p><span style="font-family: arial;">Després del Primer d'Octubre no van declarar la independència i van muntar la farsa-paròdia dels vuit segons al Parlament, que ningú no va votar ni firmar. I tant l'avui eurodiputado español Puigdemont com l'alt funcionari espanyol, Junqueras, van decidir a través de les ordres de Madrit seguir apoltronats al servei de l'estado castellano-español que fa 308 anys que que ens ocupa i espolia. </span></p><p><span style="font-family: arial;">Les comèdies de la fugida, els falsos empresonaments i l'avui desastre del Govern de Catalunya (que no oblidem que és un govern espanyol) ho han posat de manifest de manera reiterativa. I tot i així, les respectives claques segueixen bramant amb vehemència contra els altres, que són i fan exactament el mateix que ells. </span></p><p><span style="font-family: arial;">Part d'aquesta claca els vota per pura ignorància política i acarallotament, perquè creu que els seus "líders" (que en un país independent no els contractarien més que de peons o de "recaders") són una gran meravella de les meravelles; l'altra, en canvi, és interès absolut perquè cada mes suca de les paguetes dels pressupostos del estado o del partit, la qual cosa els converteix en còmplices d'aquests actes criminals i dels seus actors principals. </span></p><p><span style="font-family: arial;">I així, qui dia passa, any empeny. I a esperar final de mes per seguir fent bullir l'olla mentre la majoria del país viu de falses esperances de llibertat i de recuperar allò que un dia els va ser arrabassat per la força de les armes i l'opacitat de poder d'un poble invasor com Castella, del qual la gran majoria de nacions que van ser colonitzades, espoliades, oprimides i salvatgement tractades pels sanguinaris de l'altiplà i els seus monarques i virreis, se n'han pogut alliberar. </span></p><p><span style="font-family: arial;">Però a Catalunya, mentre hi segueixi havent traïdors botiflers com Junqueras, Puigdemont i la resta d'exèrcit de la cinquena columna de connivents amb els estat-ocupants, això no passarà, dissortadament. Seguiu-los votant, doncs. I seguiu plorant i lluitant a les seves ordres contra els molins de vent mentals.</span></p><p><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDtvaQLyYGZngrXb8uGhSWT7hoZZMlC96d6LmuaEQcOni406UH5px5JCFk-dIjkmYjIXdW8EuU6m2oBxVd8RlPbcB5E8IuNmUGo_hWOed3IdBvz5r7tEf5KhBpF1z8wiLkUihIl8upB7fJpSlKP7kqR7_XCi2X8nwwRCCMOPaM34_0NWA_XBEsVfVlgg/s1024/junqueras.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDtvaQLyYGZngrXb8uGhSWT7hoZZMlC96d6LmuaEQcOni406UH5px5JCFk-dIjkmYjIXdW8EuU6m2oBxVd8RlPbcB5E8IuNmUGo_hWOed3IdBvz5r7tEf5KhBpF1z8wiLkUihIl8upB7fJpSlKP7kqR7_XCi2X8nwwRCCMOPaM34_0NWA_XBEsVfVlgg/s320/junqueras.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: arial;"><br /></span><p></p>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-10523722686906813392022-01-09T17:17:00.003+01:002022-01-09T17:25:39.128+01:00Article del periodista Xavier Roig, censurat pel diari Ara<p><b><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; font-family: arial; font-size: 15px;">Aquest article s’havia de publicar el 23 de desembre del 2021 al diari ARA. Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Llegeixin i valorin vostès mateixos.</span></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhZV038iE5Fb_ww6PMT2k1UGyKzBe4h8YEx9dUS4WpIEYt73QsQjcERA8s7y9QiidUgsVsop8tHAEdrCbLluyXd1alUmCtm_vLV6ZGfW8i-SAkTcFiMP646RRz3-BtdGAqhwlJ13xj7QTKBCj6TKyq1ECr2OD9YUqQrEzK8wRKSWamfszfdv1FCVPllgQ=s300" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: arial;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="300" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhZV038iE5Fb_ww6PMT2k1UGyKzBe4h8YEx9dUS4WpIEYt73QsQjcERA8s7y9QiidUgsVsop8tHAEdrCbLluyXd1alUmCtm_vLV6ZGfW8i-SAkTcFiMP646RRz3-BtdGAqhwlJ13xj7QTKBCj6TKyq1ECr2OD9YUqQrEzK8wRKSWamfszfdv1FCVPllgQ" width="300" /></span></a></b></div><p></p><p><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><span style="font-family: arial;"><span class="pq6dq46d tbxw36s4 knj5qynh kvgmc6g5 ditlmg2l oygrvhab nvdbi5me sf5mxxl7 gl3lb2sf hhz5lgdu" face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; display: inline-flex; font-size: 15px; height: 16px; margin: 0px 1px; vertical-align: middle; width: 16px;"><img alt="🔴" height="16" referrerpolicy="origin-when-cross-origin" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/td/2/16/1f534.png" style="border: 0px;" width="16" /></span><b><u><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505;"><span><span style="font-size: medium;">EL NOSTRE IDIOMA NO TÉ ADVERSARIS</span><span class="pq6dq46d tbxw36s4 knj5qynh kvgmc6g5 ditlmg2l oygrvhab nvdbi5me sf5mxxl7 gl3lb2sf hhz5lgdu" face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; display: inline-flex; font-size: 15px; height: 16px; margin: 0px 1px; vertical-align: middle; width: 16px;"><img alt="🔴" height="16" referrerpolicy="origin-when-cross-origin" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/td/2/16/1f534.png" style="border: 0px;" width="16" /></span></span></span><br /><br style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px;" /></u></b><br style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px;" /><span class="pq6dq46d tbxw36s4 knj5qynh kvgmc6g5 ditlmg2l oygrvhab nvdbi5me sf5mxxl7 gl3lb2sf hhz5lgdu" face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; display: inline-flex; font-size: 15px; height: 16px; margin: 0px 1px; vertical-align: middle; width: 16px;"><img alt="✅" height="16" referrerpolicy="origin-when-cross-origin" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/tb4/2/16/2705.png" style="border: 0px;" width="16" /></span><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px;"><div style="text-align: justify;">Les solucions al retrocés del català no són fàcils. Ni evidents. Les accions a prendre hauran de ser multidisciplinàries ja que els fronts sobre els que caldrà actuar són diversos. Ara bé, dit tot això cal, al meu entendre, definir i tenir clars determinats fets que, per mor a la tradicional por catalana a no caure simpàtic, no es denuncien amb prou rotunditat i claredat.</div></span></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #050505; font-family: arial; font-size: 15px;"><br /></span></div><span style="font-family: arial;"><span class="pq6dq46d tbxw36s4 knj5qynh kvgmc6g5 ditlmg2l oygrvhab nvdbi5me sf5mxxl7 gl3lb2sf hhz5lgdu" face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; display: inline-flex; font-size: 15px; height: 16px; margin: 0px 1px; vertical-align: middle; width: 16px;"><img alt="✅" height="16" referrerpolicy="origin-when-cross-origin" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/tb4/2/16/2705.png" style="border: 0px; text-align: justify;" width="16" /></span><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px;"><div style="text-align: justify;">El bilingüisme és un parany. Ja en parlava Josep Pla en un magistral article a Destino l’any 1957. “El bilingüisme és una tragèdia indescriptible…”. La institucionalització del bilingüisme només ha servit perquè els que no vulguin aprendre el català no ho hagin de fer. El bilingüisme porta a que una llengua es mengi l’altra. I si no, que algú ens posi un exemple on això no hagi tingut lloc.</div></span></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #050505; font-family: arial; font-size: 15px;"><br /></span></div><span style="font-family: arial;"><span class="pq6dq46d tbxw36s4 knj5qynh kvgmc6g5 ditlmg2l oygrvhab nvdbi5me sf5mxxl7 gl3lb2sf hhz5lgdu" face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; display: inline-flex; font-size: 15px; height: 16px; margin: 0px 1px; vertical-align: middle; width: 16px;"><img alt="✅" height="16" referrerpolicy="origin-when-cross-origin" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/tb4/2/16/2705.png" style="border: 0px; text-align: justify;" width="16" /></span><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px;"><div style="text-align: justify;">El català té enemics, no pas adversaris. Molts catalans, començant per la classe política, pequen de la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza. Això s’ha d’acabar. L’individu o organització que va contra la meva cultura i que, no ens enganyem, la vol veure desapareguda, no és un oponent ni un adversari polític. És un enemic. I no valen tebiors. Ni Ciutadans ni el PP ni Vox són anticatalanistes. Són, simplement, anti-catalans. Si a França algú actués com ells ho fan, serien anti-francesos, no pas anti-francesitzes. Contemporitzar no és una opció, i això també val per a la premsa. Que l’actitud pot comportar enfrontaments i certa divisió social? Esclar! No es guanya cap guerra sense enfrontaments. Tan pacíficament i civilitzadament com vulguin. Però radicals i amb vocació de confrontació. O es pensen que als quintacolumnistes se’ls combat amb lliris?</div></span></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #050505; font-family: arial; font-size: 15px;"><br /></span></div><span style="font-family: arial;"><span class="pq6dq46d tbxw36s4 knj5qynh kvgmc6g5 ditlmg2l oygrvhab nvdbi5me sf5mxxl7 gl3lb2sf hhz5lgdu" face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; display: inline-flex; font-size: 15px; height: 16px; margin: 0px 1px; vertical-align: middle; width: 16px;"><img alt="✅" height="16" referrerpolicy="origin-when-cross-origin" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/tb4/2/16/2705.png" style="border: 0px; text-align: justify;" width="16" /></span><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px;"><div style="text-align: justify;">Una classe política venuda. La societat catalana no alberga un percentatge elevat d’anti-catalans -no més que en d’altres països-. Però la classe política sí que n’alberga perquè no representen veritablement la ciutadania catalana, sinó que estan a salari del partit. Els diputats els nomena el partit i l’electorat només els referenda votant la llista tancada. Els partits no catalans (a saber: Vox, PP, PSOE a Catalunya) col·loquen a les llistes a individus lleials a l’amo. I l’amo està a Madrid. Són allò que coneixem com a botiflers. Per tant, no cal sorprendre’s quan el senyor Illa o Iceta actuen de forma vacil·lant. Defensen el seu salari. Ens trobem amb la paradoxa que els diputats d’un país centralista, com pot ser França, defensen molt millor els interessos del territori que no pas aquí. Perquè, a França, París no pot entaforar un esbirro a cap llista local -el partit es deu al diputat, no a l’inrevés-. En conclusió, a Catalunya tenim un problema molt greu i del qual la llengua n’és el cas paradigmàtic: tenim l’enemic a casa.</div></span></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #050505; font-family: arial; font-size: 15px;"><br /></span></div><span style="font-family: arial;"><span class="pq6dq46d tbxw36s4 knj5qynh kvgmc6g5 ditlmg2l oygrvhab nvdbi5me sf5mxxl7 gl3lb2sf hhz5lgdu" face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; display: inline-flex; font-size: 15px; height: 16px; margin: 0px 1px; vertical-align: middle; width: 16px;"><img alt="✅" height="16" referrerpolicy="origin-when-cross-origin" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/tb4/2/16/2705.png" style="border: 0px; text-align: justify;" width="16" /></span><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px;"><div style="text-align: justify;">La immigració. El volum enorme d’immigració que ha rebut Catalunya els darrers vint anys costa d’integrar. I més sense eines (lleis). Pel que fa a la llengua convindria no enganyar-nos. La immigració hispanoamericana tria Espanya per l’idioma -altrament anirien a llocs més civilitzats- i arriba a Catalunya sense interès d’aprendre el català. És això criticable? No. Simplement no fa falta. Quins països va triar majoritàriament l’exili català? Hispanoamèrica, per no haver d’aprendre un idioma nou. Que potser han après flamenc els catalans que treballen a la regió de Brussel·les? Aleshores, per què han d’aprendre català els hispanoparlants?</div></span></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #050505; font-family: arial; font-size: 15px;"><br /></span></div><span style="font-family: arial;"><span class="pq6dq46d tbxw36s4 knj5qynh kvgmc6g5 ditlmg2l oygrvhab nvdbi5me sf5mxxl7 gl3lb2sf hhz5lgdu" face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; display: inline-flex; font-size: 15px; height: 16px; margin: 0px 1px; vertical-align: middle; width: 16px;"><img alt="✅" height="16" referrerpolicy="origin-when-cross-origin" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/tb4/2/16/2705.png" style="border: 0px; text-align: justify;" width="16" /></span><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px;"><div style="text-align: justify;">I tot plegat sense lleis a favor. És evident que l’espanyol està present a Catalunya com a llengua. Però no ve de lluny, no ens enganyem. No ha estat mai llengua estesa de fa segles, com els enemics repeteixen ‘ad nauseam’. El meu avi, nascut a Sarrià, tenia serioses dificultats per parlar espanyol. Orwell va necessitar un diccionari per bellugar-se amb comoditat per Barcelona. El monolingüisme català oficial que propugno equivaldria a oprimir l’espanyol? No. Voldria dir que l’equiparació 50/50 s’hauria acabat. Voldria dir tenir eines legals per poder fer discriminació positiva sobre el català sense contemplacions ni pors. Perquè l’espanyol no necessita protecció.</div></span></span><div style="text-align: justify;"><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #050505; font-family: arial; font-size: 15px;"><br /></span></div><span style="font-family: arial;"><span class="pq6dq46d tbxw36s4 knj5qynh kvgmc6g5 ditlmg2l oygrvhab nvdbi5me sf5mxxl7 gl3lb2sf hhz5lgdu" face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; display: inline-flex; font-size: 15px; height: 16px; margin: 0px 1px; vertical-align: middle; width: 16px;"><img alt="✅" height="16" referrerpolicy="origin-when-cross-origin" src="https://static.xx.fbcdn.net/images/emoji.php/v9/tb4/2/16/2705.png" style="border: 0px; text-align: justify;" width="16" /></span><span face=""Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px;"><div style="text-align: justify;">Conclusió. Tot això que he enumerat no parla de solucions. Parla d’obstacles que, al meu entendre, si no es tenen explicitats, faran que qualsevol solució que es vulgui implementar sigui incompleta. Cal començar a ser clars i desagradables. Perquè el tema s’ho mereix. I no guanyarem res amb contemplacions. Quan algú, als Estats Units, demana discriminació positiva per als blancs tothom té clar que està davant d’un feixista. A Catalunya, entre la classe política -no entre la població, majoritàriament per sort- hi ha massa venuts, caragirats, renegats, disposats a practicar una sort de feixisme lingüístic si l’amo els ho mana.</div></span></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><span style="font-family: arial;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><br />Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-73538928302935642992021-11-05T19:37:00.008+01:002021-11-08T20:37:14.319+01:00El Consell per la República, l’eina de Puigdemont per reblar el clau de la faula processista<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-KZrqiHG4XNg/YYV3yPmR74I/AAAAAAAAbq4/Cy0k_Q65YY8UjrnN4RXk70-laqoXDrMygCLcBGAsYHQ/s680/download.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="680" data-original-width="664" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-KZrqiHG4XNg/YYV3yPmR74I/AAAAAAAAbq4/Cy0k_Q65YY8UjrnN4RXk70-laqoXDrMygCLcBGAsYHQ/s320/download.jpg" width="312" /></a></div><br /><b style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;"> </span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Els dies 29, 30 i 31 d'octubre passats van tenir lloc les
eleccions a l'Assemblea de Representants del Consell per la República, la gran
faula de Carles Puigdemont per seguir hipnotitzant els milers de catalans de
bona fe que encara es creuen les seves afirmacions mai fetes realitat i
continuades des de fa prop de dos lustres. En total es van presentar 525
candidats per a 121 escons. Les eleccions es van fer en línia. El candidat amb
més vots va ser Carles Puigdemont amb 21.086 vots. Clara Ponsatí en va obtenir
20.626, Toni Comín, 19.461, Lluís Puig, 17.997, Laura Borrás, 17.083 i Pilar Calvo, 10.598.</span></b> <b><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Després, segueixen més noms amb els seus vots consegüents.<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Segons les informacions generals
al respecte, tals representants formaran part del parlament d'aquesta
institució, format per 121 escons, 81 dels quals seran per candidatures de la
ciutadania i 40 per càrrecs electes com regidors, diputats, eurodiputats i
senadors. La legislatura durarà 2 anys. El parlament tindrà com a funcions:
escollir el president del parlament i del Consell per la República, triarà la
formació del govern, s'encarregarà de representar els ciutadans, intervindrà en
qüestions de funcionament i de reglamentació interna.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Des del mateix Consell per la
República van publicar el cens electoral, en què tenien dret a vot 87.883
persones. Però a l'hora de la veritat, com també s’ha publicat, només van anar
a votar 22.584 persones. Això significa un 25,7% del cens total. Ara bé, els
mateixos organitzadors van donar les xifres que indico més amunt. Si les sumem
ens donen 106.851 vots. I aclareixo que, tot i que només van votar 22.584
persones, aquestes podien votar 30 candidats. I així va ser i Puigdemont es va
convertir en el guanyador absolut.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">I dit tot això, la meva pregunta és:</span><b style="color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt;"> ¿com pot ser que la xifra total de votants
només sigui de 22.584 persones quan resulta que s’han fet esforços ingents per
augmentar els inscrits (a raó de 10 euros per cap) i s’ha posat tot l’interès
en què els catalans considerin aquesta entitat el seu marc de referència?</b><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;"> Realment
els donats d’alta són els més de 100.000 que diuen els responsables? O la xifra
d’inscrits que publiquen no és aquesta?</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Perquè, a veure, si resulta que
som 2.500.000 independentistes (són faves comptades a partir de les dades de
les eleccions espanyoles al Parlament de Catalunya que donen més d’un 50% dels
vots a Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP, deixant de banda els
vots independentistes escrutats i comptats en favor d’altres formacions
extraparlamentàries), i al Consell per la República només s’han inscrit
100.000 persones, parlem d’un 4% dels dos milions i mig. I, aleshores, si
d’aquest 4% només voten el 25’7%, en realitat només és un 0’8% de
l’independentisme total constatat a les urnes en les darreres eleccions al
Parlament de Catalunya. Per això cal reflexionar a fons sobre la minúcia
percentual d’aquest 25’7% i pensar si, de bell nou, no ens han tornat a aixecar
la camisa amb les xifres d’inscrits. Cal recordar que per poder pertànyer al
Consell per la República i tenir dret a vot, la gent ha de pagar. A diferència de quan es participa en
unes eleccions autonòmiques, municipals o estatals. I dels pocs drets que
adquireixen en donar-s’hi d’alta, un d’ells és, precisament, el de vot. I
arribada l’hora, doncs, ¿només vota un 25’7% de les 87.883 persones que ho
podrien fer? Cal pensar-ho a fons.</span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-size: 14pt;">Els propagandistes de
l’expresident autonòmic presenten aquesta entitat com “una gran eina que permet
la projecció exterior de Catalunya enfront dels embats estatals al procés”,
però, el cert és que tot plegat grinyola bastant.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">La reflexió i anàlisi que tothom hauria de fer</span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Com independentista (que al llarg de la vida ha
votat moltes vegades CiU, bastants ERC i algunes la CUP) que ha despertat
del malson processista -que és i ho reitero una vegada més, un procés d’Espanya
per desarticular Catalunya i desactivar el seu veritable moviment
independentista popular a canvi d’oferir sous d’alt nivell i poltrones
privilegiades als executors de tals maniobres-, veig claríssim que el procés i
els processistes, començant per Puigdemont, ens han enganyat a tots. També als
unionistes de carrer, aquells que volen, per les raons que sigui, que Catalunya
segueixi sent una província espanyola i que de la missa no en saben ni la
meitat. I van ben lluny d'osques quan es pensen que la persecució de Puigdemont per part de l’estat és
veritable.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Els falsos presos polítics i l’</span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">apòcrifa
vaga de fam, que van difondre per mitjans afins i enemics mentre prenien
glucosa d’amagat; els indults plenament pactats abans dels lliuraments voluntaris
als jutges espanyols i les posades en escena de les presons i del “càstig” que
estaven rebent, amb l’ara afegida riota de la justícia espanyola que apareix
com una inútil davant les decisions de justícies, jutges i tribunals europeus,
no són més que part dels actes d’aquest muntatge digne del Gran Germà més pervers,
controlador i nociu. Perquè ha enganyat i enganya tothom sense excepció. També
als del “a por ellos” i els seus adoradors, sense cap mena de dubte.</span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">I com a ciutadà de Catalunya i,
també, com a periodista, òbviament, crec indiscutible que Carles Puigdemont,
com a director de la comèdia, ha d’intentar recaptar tots els diners que pugui
per seguir vivint del procés tant de temps com pugui i el millor que pugui. Amb el vist i plau més que
evident del deep state dels espanyols, naturalment. És a dir, de la seva Judicatura, el seu
Govern i els grans interessos dels de “més amunt”, que es concreten en els
personatges poderosos i entitats de llarg abast habituals del pont aeri i de la
llotja del Bernabéu. Perquè això no és cosa de quatre ultres exaltats que facin
soroll, o de policies del ”a por ellos” vinguts de fora que atonyinin pacífics votants o de
cridaners dels mitjans subvencionats -per uns i altres- que manipulin la informació. No, que
ningú no s’enganyi: la qüestió té uns nivells molt més elevats i uns interessos
que, en un moment determinat, podrien fer trontollar les estructures i els
fonaments estatals si a l’estat d’Espanya li fallés un percentatge tan
econòmicament bàsic i important com el 20% del seu PIB, que correspon i es genera a
Catalunya, és clar.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Naturalment que tots els grans
defensors de la pàtria i unitat espanyoles (o que diuen ser-ho quan en realitat
només són defensors dels seus interessos i dels de la seva corda, aquells que
sempre hi són i que mai no elegeix ningú) aplaudeixen tals actes de traïdoria
aliena en què s’estalvien fer les feines brutes que els fan tots aquests agents
al seu servei i contra el poble que hi confia de bona fe. Perquè això, dissortadament, fa
més de 500 anys que passa, no 307 des l’ocupació castellana, que només va ser
reblar el clau a la humiliació que aquest poble patia des del Compromís de
Casp, signat el 1412. I aquí cal veure la importància de la història i del passat, i
de com aquests s’han desenvolupat per als distints interessos nacionals. Dos, en aquest cas.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">L’engany del Consell per la República</span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Puigdemont i els que es dediquen
al mateix que ell enganyen i segueixen enredant el poble. Perquè a ells i a tot el seu
exercit de connivents només els interessen els diners i la bona vida, tal com
es demostra en les respectives actituds mostrades des del primer al darrer,
sobretot després de l’indult espanyol; no els interessa res més. I es nota molt. I menys, la
independència de Catalunya. Perquè ¿què serien sense aquesta lletania-queixa constant
d’Espanya i de tot el relacionat amb l’estat? Un estat a qui serveixen
diligentment perquè res no canviï i de què els seus diputats cobren uns
incentius ben sucosos cada mes mentre gemeguen contra qui els paga de veres amb les seves salmòdies, com feien les falses ploraneres dels
enterraments de l’antiguitat. ¿Què farien totes aquestes persones si el poble
català fos capaç d’aixecar-se i plantar-los cara sense por, i això culminés en una neteja
absoluta de la vida pública, de l’administració i de les herències polítiques i les poltrones d'anys i panys? ¿On quedarien, si tot canviés, tots els emparats en la folklòrica catalanitat
de l’anar fent i para de comptar? No manarien res ni ningú. Ni disposarien
enlloc. Per això juguen a dues bandes i fan la mala comèdia que fan. I per això
intenten seguir enredant els catalans, ara amb els 10 eurets de rigor per
finançar el Consell per la República si volem una identificació que no serveix
per a res més que per a compensar el volum de la cartera perdut amb els diners
que els hem regalat.</span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;"> </span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">El Consell per la República es va
presentar al Palau de la Generalitat el 30 d'octubre del 2018. Des del primer
moment, al marcador del web hi van posar xifres altes d'inscrits per cridar l'atenció.
D'aquesta manera, la gent de bona fe que creu en emmirallaments, en veure el
“suposat poder” que tenia l’entitat s'inscriurien i aportarien diners. Que, ho
reitero, és l'única cosa que interessa Carles Puigdemont i la resta dels seus
promotors.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">La gran mentida del procés</span></b></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Des d'un primer moment, el procés
ha estat una gran mentida. I quan la gent deixi de creure en els conta contes i les remeieres amb flascons d’elixir màgic que només contenen aigua, s’adonarà que</span>
<span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">la
independència de Catalunya és possible, i tant. Sobretot si es consciencien en
ser ciutadans lliures d’un país que, amb els recursos propis i sense cap fuita
econòmica, pot ser capdavanter en el seu context continental. I també si
lluiten i deixen de creure en què sense un paper a terra al carrer o des de la
comoditat del sofà de casa i pagant, sempre pagant, als que els enganyen, la
independència es pot fer possible.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Però, si la gent normal -avui encara obnubilada pel processisme i els seus tentacles- no s’implica de veritat (no només anant a manifestacions ni obeint
gent que fa tripijocs per portar-los allà on més els convé personalment) i
no s’arromanga, la cantarella seguirà anys i panys. I allò del qui dia passa any empeny
seguirà pels segles dels segles. Ho reflecteix bé aquella altra dita de “qui vol peix s’ha de
mullar el cul”. I no s’hi val a pagar-lo a preu d’or perquè tenim fred (i diners), o no
sabem nadar o ens fan por les aigües braves. Només cal despertar-se i fer
servir les eines privilegiades que la sàvia natura ens ha donat: el cervell i
la intel·ligència. I no creure mai més en persones que l’últim</span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;"> </span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">que volen és que la societat en què han nascut
sigui de primera divisió i quedin arraconats i diluïts en la notorietat aliena. Perquè la primera
divisió només la desitgen per a ells i les seves famílies i amics, però no pas
pel gruix de la societat del (seu?) país.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;"> </span><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;"></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span face=""Arial",sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;"><br /></span></p>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-16009453935326504692021-10-27T22:50:00.017+02:002022-08-01T14:15:27.381+02:00Laura Borràs, la cirereta del pastís de la comèdia del procés<p style="text-align: justify;"><b style="text-align: justify;"></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-09OmKkfAJxA/YXm5jimPh_I/AAAAAAAAbmA/BqO8YXxhyCU9ki_8RbG6rEFv1rM6iL-LACLcBGAsYHQ/s1200/jxcat-borras-torra.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="634" data-original-width="1200" height="169" src="https://1.bp.blogspot.com/-09OmKkfAJxA/YXm5jimPh_I/AAAAAAAAbmA/BqO8YXxhyCU9ki_8RbG6rEFv1rM6iL-LACLcBGAsYHQ/s320/jxcat-borras-torra.jpg" width="320" /></a><b style="text-align: justify;"></b></div><b style="text-align: justify;"><div><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="670" height="181" src="https://1.bp.blogspot.com/-zBfx8NlbcJQ/YXm4yDbZjjI/AAAAAAAAbl4/dWrKOM-zbzYNq3e3d-VLWlUrDlrWGCJAQCLcBGAsYHQ/s320/FCqQ_APWEAQtkjk.png" width="320" /><b style="text-align: justify;"><br /></b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-zBfx8NlbcJQ/YXm4yDbZjjI/AAAAAAAAbl4/dWrKOM-zbzYNq3e3d-VLWlUrDlrWGCJAQCLcBGAsYHQ/s670/FCqQ_APWEAQtkjk.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><b style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Laura Borràs va ser descoberta políticament i pública -i
nomenada directora general de la Institució de les Lletres Catalanes i després consellera de Cultura i diputada al Congreso espanyol- per aquell efímer
president del Govern de la Generalitat dit Quim Torra i Pla, qüestionat per
tothom i cessat després d’una absurda desobediència judicial de la qual només
ell n’era beneficiari atès que així va poder plegar, tal com feia temps que
desitjava. </span></b></a></div></b><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Com tothom sap, Torra va ser destituït
pels tribunals espanyols arran de “la seva lluita heroica contra l’estat” per
mantenir una pancarta penjada al balcó del Palau de la Generalitat en favor
dels, aleshores, anomenats per gairebé tothom presos polítics i lloats i
enlairats al respecte des de mitjans afins, entitats i empreses sobiranistes i
persones a títol individual, la qual cosa avui sembla difícil que es pogués
repetir arran de la desinflada general per les declaracions d’alguns d’aquests
expresoners en que, pràcticament, abjuren del camí cap a la independència
començat per una gran part del poble català fa més d’una dècada i en que ells,
alguna responsabilitat política o social –i no pas a precari- hi tenien. </span></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Laura Borràs</span></b></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">El cert és que no es pot negar
l’èxit de la presidenta del Parlament recomanada per Quim Torra, sobretot pel
que fa a la seva promoció social i mediàtica i a jutjar pel seu gran club de
fans als quals els és absolutament igual si va delinquir o no quan era
directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Perquè el que els fa
patxoca de veritat és la seva alçària, la seva cultureta i la seva taxativa
manera de tallar “els enemics de Catalunya” en les seves intervencions al Palau
del Parlament, sobretot si són mascles i del bàndol contrari: una heroïna
nacional, vaja.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Però tornem al context de la
Institució de les Lletres Catalanes, el seu primer destacat polític. Ja en el
decurs d’aquest primer càrrec i segons els Mossos d’Esquadra del mateix Govern,
Laura Borràs va cometre irregularitats no polítiques que aviat seran jutjades
pels tribunals competents. Per això, ni personalment ni com a professional de
la comunicació, no en puc escriure cap lloança política. Cap, més aviat tot el
contrari. I sí que, després de molts contrastos al respecte i atesa la meva
manera de pensar i el meu rigor amb els comptes públics, que són els diners de
tots, no em vull estar de dir la veritat que vaig investigar a fons durant
setmanes i aclarir la qüestió en molts aspectes.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">El moribund processisme, davant el
propi despertar de molta gent que s’ha vist decebuda per l’incompliment
reiterat de promeses, els lamentables gairebé estirabots dels indultats cap a
l’ideari independentista, l’absència de Puigdemont per haver fugit sense
declarar oficialment la independència ni publicar la declaració al DOGC i
l’embat competencial pel ressuscitat poder autonòmic per part d’Esquerra Republicana
de Catalunya, s’intenta revifar com sigui de la mà de Junts per Catalunya
posant més màrtirs a l’aparador, ja sigui amb Laura Borràs o, en darrera
instància, amb la “detenció il·legal” de Josep Costa, segons ell. Que algú m’expliqui,
si el criden del jutjat i diu que no hi va, què passarà tard o d’hora.
Segurament això mateix. Detenció il·legal? Home, sí. Igual d’il·legal que la
causa per la qual jutjaran Laura Borràs. Tot i això, l’afició puigdemontista,
però, ja retreu els republicans que no hagin donat suport a una llei del
Parlament per blindar la presidenta davant els tribunals espanyols.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Les veus de Junts per Catalunya
han cridat i segueixen cridant de manera reiterada, repetitiva i interessada
fins a la sacietat en favor de Borràs, ja que és la imatge del líder suprem,
avui “a l’exili”. Cal recordar que la primera raó de tal suport va ser a finals
de l’any passat, quan Borràs es posicionava per ser la guanyadora de les
primàries de Junts per Catalunya que es disputava amb l'exconseller de Territori Damià
Calvet i en què aquesta va guanyar “clarament”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Laura Borràs, doncs, va vèncer i,
així, va poder ser candidata a la Generalitat pel partit de Puigdemont.
D’aquesta manera, saciava el seu immens ego i, de pas, si totes les
previsions l’encertaven, en ser proclamada presidenta de la Generalitat quedava
automàticament immune davant les més que probables acusacions per part de la
fiscalia i el tribunal suprem espanyols arran de les irregularitats “no
polítiques” que esmento més amunt.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Tots sabem de quin peu calça el
tribunal suprem espanyol, sobretot els que som professionals de la informació i
dels seus mitjans. Ho sabem, i tant. Però, en aquest cas, em sembla que té la
raó del seu costat. Analitzem, doncs perquè tal tribunal “considera que hi ha
indicis dels delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental i frau,
que Laura Borràs hauria comès en l'adjudicació al creador i amic seu Isaías
Herrero Florensa d'uns contractes per fer unes pàgines web literàries, entre el
2013 i el 2017, quan l'avui presidenta del Parlament dirigia la Institució de
les Lletres Catalanes i hauria fraccionat el preu dels contractes per
assegurar-se que els encàrrecs els fes, sense obstacles burocràtics, aquest
professional”.</span></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Analitzem-ho:</span></b></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">La principal acusació és la
fragmentació de contractes, que ella sempre ha negat i ha atribuït “a una operació
política per ser qui és”, la qual cosa ni comparteixo ni crec que ningú amb la
ment clara, no fanatitzat, que sàpiga llegir i amb dos dits de seny s’empassi.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Fa un any i uns mesos, la
Sindicatura de Comptes va fer públic un informe que la defensa de Borràs va
considerar que no provava cap delicte i que fins i tot va dir que faria arribar
al tribunal suprem, un tribunal que constatava per unanimitat que alguns dels
contractes investigats “havien estat fragmentats sense complir amb la normativa
vigent”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">La fiscalia del tribunal suprem
espanyol assegura que la xifra de contractes fraccionats podria arribar als
260.000 euros. Borràs, doncs, haurà d’anar a judici perquè el Parlament no l’ha
blindat per falta de suport, però, segueix negant totes les acusacions i afirma
que en realitat no se l’està perseguint per un cas de mala praxi, sinó pel fet
de ser una “coneguda independentista”.</span></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Víctima de la repressió política?</span></b></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">¿Podem considerar Laura Borràs
una víctima de la repressió política, tal com ella i el seu entorn polític
afirmen taxativament? Personalment, crec que no. Per aquest motiu, precisament,
vull posar el relat en context. El cas Borràs comença gairebé per casualitat. I
ho fa amb una investigació dels Mossos d’Esquadra en el marc d’un cas de tràfic
de drogues. La policia catalana va detectar que Isaías Herrero Florensa, un
dels investigats, deia "que tenia una relació d’amistat amb Laura Borràs i
que havia rebut encàrrecs per part de la institució que dirigia l’avui
diputada". L’informàtic va ser condemnat el 2019 per tràfic de drogues a
cinc anys de presó, després d’admetre els fets per poder rebaixar la pena.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">D’aquesta manera, i si tractem el
tema amb rigor, serietat i sense abrandaments, al marge del tràfic
d’estupefaents perpetrat per Isaías Herrero Florensa, els Mossos d’Esquadra van
començar a investigar els contractes que aquest havia rebut de la Institució de
les Lletres Catalanes durant l’etapa de Borràs. El nus de la causa, doncs,
lluny de ser polític és si hauria fraccionat una sèrie de contractes a Herrero
per esquivar la necessitat de fer un concurs públic. En el període en què van
succeir els fets, els contractes menors de 18.000 euros no requerien un concurs
obert. I sembla ser que, documentalment, va quedar provat que tal fraccionament
va ser un fet.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Estic segur que si Laura Borràs
s'hagués pensat mai que un dia seria diputada al Congreso español i després
presidenta de la Cambra catalana, hagués anat més amb compte i no hagués
adjudicat res a ningú sense el compliment estricte de la llei sense fissures.
Per això la CUP i ERC ja se'n van desmarcar quan es va tractar el cas al Congreso
español, i se n'aparten, tot i que aquests posicionaments molestin i estranyin
molta gent que creu que aquest és un tema estrictament polític i no pas
administratiu, i que, per això mateix, aquests partits, com a “independentistes”
que diuen ser, li haurien de donar suport.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">La Justícia espanyola juga amb
aquestes cartes, cert, però Borràs i el seus defensors també hi entren en
aquest joc en presentar-la com una altra represaliada més. I això només
perjudica Catalunya, tot i que sembla que a aquest entorn de defensors a
ultrança de la diputada, aquest fet els sigui igual. I això és jugar amb les
persones, amb els seus sentiments i emprar el victimisme innecessàriament, quan
al poble ras de Catalunya i especialment a l’independentisme sense condicions
no li cal cap mena de victimisme, perquè dóna la cara i mai no s’amaga en
subterfugis.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: arial;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">Aquest és un afer personal, no
pas polític. Queda molt i molt clar. Perquè aquests fets concrets no tenen res
a veure amb els afanys sobiranistes de la nació catalana ni amb cap mena
d'intencionalitat política, no ens enganyem ni enganyem la parròquia. I
expliquem-los clarament que l’avui segona autoritat política de Catalunya haurà
de respondre en seu judicial de les acusacions de malversació i prevaricació,
més enllà que pugui existir 'lawfare' contra l'independentisme. I que és molt
possible que sigui condemnada perquè, segons que es desprèn de la investigació
i dels enregistraments fets pels Mossos d’Esquadra (no per la guardiacivil, ni
per la policia espanyola, ni pel CNI), queda constatat que va cometre irregularitats
administratives continuades</span> <span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333; font-size: 14pt;">de manera conscient. I això, que no és cap
fet polític, en el Codi Penal té un càstig que, si la sentència és
condemnatòria, li serà aplicat amb tot el rigor de la llei.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Per acabar i en clau personal</span></b></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Sóc independentista des de molt
jovenet. Independentista, nacionalista català i d’esquerres, per aquest ordre.
Per això, i després de molts anys seguint la política del dia a dia del país
des del periodisme, cap de tots aquests venedors de fum del processisme (que no
ha anat mai ni va a favor de Catalunya sinó tot el contrari i la gent se’n va
adonant a poc a poc) m’ha convençut. I ara, vistes moltes coses que s’han anat esdevenint en els darrers mesos (sobretot a partir dels indults als
polítics i activistes i arran de molts dels seus exabruptes), asseguro de manera taxativa que mai més no
tindran ni el meu vot, ni el meu suport ni la meva simpatia en res.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">Per declarar la independència de
Catalunya i fer-ho de veritat (no muntar paròdies teatrals en seu
parlamentària, ni fer pena pels mitjans afins, ni reclamar a tort i a dret però
fugint o lliurant-se a l’enemic, com han fet tots aquests) només calen 68 diputats valents i decidits a donar la cara i a acceptar tota conseqüència real (no de fireta) afrontant l'estat ocupant, i les ganes de fer-ho. I desprès, a veure què passa, que segurament no serà
pitjor que el que passa ara. Sobretot pels centenars de milers de decebuts a
tot el país, jo inclòs, arran de tals incompliments sistemàtics, covardies i
reculades al respecte d'aquests purs acomodats polítics que, de totes a totes, treballen per Espanya en institucions del Reino de España, cobren de l'estat espanyol i no estan disposats a sacrificar les engrunes de benestar personal que els aporta l'autonomisme. Ni tampoc a assumir riscos per assolir la llibertat i la independència política i llegar-les a les futures generacions de catalans</span><span style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14pt;">. Tots, sense excepció. </span></p>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-14406828363676688302021-02-02T13:08:00.001+01:002021-02-02T13:13:44.593+01:001994, INCENDI DEL LICEU<blockquote style="border: none; margin: 0px 40px 0px 0px; padding: 0px;"><div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div class="separator" dir="rtl" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-SIX09AiSk_g/YBlBKgq87LI/AAAAAAAAZQo/zmeb_fnKp2IJRCtTw9zpP41laa4Zfz68wCLcBGAsYHQ/s1440/144683956_10224074066630589_1620598734444983407_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1440" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-SIX09AiSk_g/YBlBKgq87LI/AAAAAAAAZQo/zmeb_fnKp2IJRCtTw9zpP41laa4Zfz68wCLcBGAsYHQ/w400-h400/144683956_10224074066630589_1620598734444983407_o.jpg" width="400" /></a></div></div></div></blockquote><div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="rtl" style="text-align: right;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-_iXbIlJNR18/YBlBOsUQPzI/AAAAAAAAZQs/rwA4ITZW48o3TQ1Y5ph_dn81yfX9sWHcQCLcBGAsYHQ/s1606/1348477a-a952-4e73-a020-06d0901ceba3_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1606" data-original-width="1200" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-_iXbIlJNR18/YBlBOsUQPzI/AAAAAAAAZQs/rwA4ITZW48o3TQ1Y5ph_dn81yfX9sWHcQCLcBGAsYHQ/w299-h400/1348477a-a952-4e73-a020-06d0901ceba3_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg" width="299" /></a></div><br /><div dir="auto" style="font-family: inherit;"><br /></div><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Aprofitant els 27 anys de l'incendi del Gran Teatre del Liceu, el 31 de gener del 1994, reflexiono el per què del sinistre de què avui encara no s'han aclarit les causes.</div></div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">El foc va destruir l’escenari i la sala del teatre. En van quedar intactes alguns espais emblemàtics com el Saló dels Miralls o el vestíbul. També es van salvar el Conservatori i el Cercle del Liceu. D’aquell dia, n’han quedat imatges que ja formen part de l’imaginari col·lectiu i que segurament recordaran molts barcelonins: la dels policies traient quadres i obres de valor de l’edifici (que van dur al Palau de la Virreina i després al MNAC) o la de la soprano espanyola Montserrat Caballé plorant a la Rambla. Aquell mateix dia, i amb una immediatesa inhabitual com si es tractés d'una emergència nacional que afectava tot el poble de Catalunya, totes les administracions van acordar reconstruir el Liceu el més aviat possible i fer-ho al mateix lloc. Cinc anys després, el 1999, va tornar a obrir.</div></div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Les reaccions dels distints segments socials al respecte van ser molt diverses. Mentre els hereus de la burgesia, assistents habituals i abonats al teatre, ploraven la pèrdua conjuntament amb amants del bel canto, músics, solistes, treballadors de l'entitat i gent pròxima a l'art operístic, la majoria del poble ras que no té res a veure amb l'entorn socioeconòmic dels més pròxims a aquesta institució cultural, s'ho miraven amb una certa tristesa per la pèrdua d'un edifici emblemàtic del país però, alhora, escèptics perquè, en definitiva, amb ells no anava la cosa directament, ja que les seves preocupacions més immediates i importants i necessitats principals eren altres molt més bàsiques. I sembla ser que també molt més complicades i difícils de solucionar per part d'administracions i institucions públiques.</div></div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Deixant a banda els sentimentalismes per diversos motius, molt respectables, cal dir que des del punt de vista històric i fins i tot antropològic, el Liceu, com el Círculo Ecuestre o com el Fomento de Trabajo Nacional, per citar alguns noms del mateix tarannà dins les elits, representa la gent que més ha oprimit les classes obreres, la gent sense possibilitat d'obtenir gaires recursos i que, difícilment la tindrà a curt termini. Potser per això el van cremar i el van destruir de manera descarada, i no per primera vegada. La causa, segons la versió oficial, un bufador que va calar foc al teló de l'escenari. També hi ha altres versions que expliquen que es podria haver tractat d'una maniobra especulativa a través de l'adquisició i valoració a la baixa dels edificis del costat, un cop afectats per l'incendi, per així poder ampliar el recinte i, amb la reconstrucció, fer molts diners de benefici. </div></div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Potser ho van fer pel què representa pel món dels que viuen folgadament i més o, potser, aquests mateixos ho van possibilitar per encara reduir més el seu cercle i cedir una part del què era patrimoni privat a unes administracions que els protegien i els havien protegit sempre. Qui ho sap. I potser mai no se sabrà del cert com no se sabrà com va cremar Notre-Dame. Però en aquests llocs els benestants hi aporten el què calgui per recuperar-los. Són els altars del seu fetitxisme i els santuaris de la seva luxúria (recordem què ha passat mil vegades a les llotges del Liceu; molts no n'han vist mai cap d'òpera), i els són absolutament necessaris per seguir alimentant el seu ego voraç i insaciable i pagar-se el passaport al cel, tot i la majoria merèixer anar a les antípodes d'aquest suposat paradís de les religions.</div></div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Hipocresia, falsa bondat i altruisme de fireta ben embolicats en les aparences de gent bé i d'ordre. I pel darrere, les males jugades que calgui contra qui sigui. </div></div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">La gent no té cases per viure i no passar fred i aquests aixequen edificis en cap altre honor que no sigui el seu. Sobretot, per fer-s'hi veure i destacar pel damunt de la resta mentre, cada quatre anys, encomanen als que els representen políticament que prometin utopies que mai no compliran (com la independència de Catalunya) i, cada vegada -com passa aquests dies de campanya de les eleccions decretades pel TSJC- les diuen més grosses. A veure si els incauts de sempre piquen de nou i els tornen a votar i tornen a empassar pols quatre anys més.</div></div><div class="o9v6fnle cxmmr5t8 oygrvhab hcukyx3x c1et5uql ii04i59q" style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0.5em 0px 0px; overflow-wrap: break-word; white-space: pre-wrap;"><div dir="auto" style="font-family: inherit;">Un món de mones. Un món de vergonya, de desigualtat social i d'abusadors de tota mena que petarà per on sigui. I no trigarà.</div></div></div><div><br /></div>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-44830153574445526342020-12-06T12:53:00.017+01:002022-01-29T19:10:58.123+01:00Sobre les primàries de JxCat i per què no em crec ni mai votaria Laura Borràs<p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-MSguq_s4UyI/X8zHjpoId-I/AAAAAAAAYOE/CdcUzB2nLB8CEWOiE0p7q3zMVIbzPa4fQCLcBGAsYHQ/s960/borr%25C3%25A0s%2Bpuigdemont.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="638" data-original-width="960" height="426" src="https://1.bp.blogspot.com/-MSguq_s4UyI/X8zHjpoId-I/AAAAAAAAYOE/CdcUzB2nLB8CEWOiE0p7q3zMVIbzPa4fQCLcBGAsYHQ/w640-h426/borr%25C3%25A0s%2Bpuigdemont.jpg" title="Twitter @krls" width="640" /></a></div><br /><p></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium; text-align: justify;"><b>No conec personalment la
guanyadora de les primàries de JuntsXCat, Laura Borràs, tot i que segurament en
faria algun auguri i no erraria gaire el tret perquè sap més el diable per vell
que per diable. Però el que és segur és que no en puc escriure cap lloança
política. Cap, més aviat tot el contrari atesa la meva manera de pensar i el
meu rigor amb els comptes públics, els diners de tots, de què ja és sospitosa
d’irregularitats. I això que fa quatre dies que és en aquest món polític.</b></span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium; text-align: justify;">Crec que, per part dels responsables de JuntsXCat, permetre que Laura Borràs es presentés a
les primàries no solament va ser un despropòsit que taca d’entrada la trajectòria
d’un partit nou sinó que, d’aquí a uns mesos, si tenim la dissort que surti
elegida presidenta de la Generalitat, podem passar ben bé per un altre fiasco,
aquest sí que polític i d’envergadura. I aquest el passarem i el patirem tots,
tot el país, si surt elegida presidenta del Govern i la inhabiliten pels
càrrecs que la Fiscalia del tribunal suprem espanyol ha presentat contra ella.
Però no oblidem que serà un fiasco provocat per un afer personal i arran de les
seves accions com a gestora política, quan era directora de la Institució de
les Lletres Catalanes.</span></p><p style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium; text-align: justify;">Però, anem a pams: si a Eduard
Pujol, portaveu del partit al Parlament, se li va aplicar fa poques setmanes
una vara de mesurar pel que fa a les sospites d’assetjament sexual de què va
estar acusat i se’l va fer plegar sense tenir en compte ni respectar la
presumpció d’innocència, en aquest cas això no s’ha donat i la vara ha estat
una altra, tot i la sospitosa haver estat investigada policialment i tenir una
causa judicial oberta al tribunal suprem pels càrrecs de què se l’acusa, la
qual cosa va provocar que el Congreso español li retirés la immunitat
parlamentària fa uns mesos amb només els vots en contra del PEDeCAT i el PNB.
Curiós, oi? I això no és que la posi precisament en una peanya perquè ara
JuntsXCat l’elevi a candidata a ser la màxima autoritat política de Catalunya.
La vara, no ha estat la mateixa ni de lluny, evidentment. Quin esperit
democràtic és aquest? Ja ho deia Georges Orwell, en La rebel·lió dels animals.
Tots iguals però alguns més iguals que altres. Farsa. Pur teatre. Vergonya.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">Tots sabem de quin peu calça el
tribunal suprem espanyol, sí, però, en aquest cas, em sembla que té la raó del
seu costat. Analitzem perquè tal tribunal "considera que hi ha indicis
dels delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental i frau, que
Laura Borràs hauria comès en l'adjudicació al creador i amic seu Isaías Herrero
Florensa d'uns contractes per fer unes pàgines web literàries, entre el 2013 i
el 2017, quan l'avui diputada dirigia la Institució de les Lletres Catalanes i
hauria fraccionat el preu dels contractes per assegurar-se que els encàrrecs
els fes, sense obstacles burocràtics, aquest professional". Analitzem-ho:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">La principal acusació és la
fragmentació de contractes, que ella sempre ha negat i ha atribuït "a una
operació política per ser qui és", la qual cosa ni comparteixo ni crec que
ningú amb dos dits de seny s’empassi; altra cosa és la cridòria de la claca que
es generalitza arreu sempre, dels que són més papistes que el Papa i defensen
l’indefensable tot i veure clarament que allò és indefensable. La claca del
partit de Puigdemont ha cridat i reiterat en favor de Borràs de manera
repetitiva, reiterativa i interessada durant setmanes amb uns més que
premeditats propòsits de situar-la al capdavant i agreujant pertot l’altre
candidat, Damià Calvet, no ho oblidem.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">Lamentable, per exemple, que el
tercer candidat, Jordi Ferrés (que recerca poltrona al Parlament fa temps i que
ja es va “inventar” una llista alternativa a la de Sànchez i Morral per
capitanejar La Crida i, per tant, Junts, a veure si la cosa colava), s’afegís a
última hora a les demandes del vot per ella. I que Reagrupament i
Independentistes d’Esquerres el demanessin des del primer moment, no denota
gaire imparcialitat ni joc net, si més no des del meu punt de vista. De fet, el
gir de Ferrés no va ser cap sorpresa perquè ser una crossa de Borràs formava
part del guió des que es va saber que es presentava. Tothom ho sabia i també
aclareix molt el que realment es va votar i contra qui i què, el cap de setmana
de les votacions. Per això ja no calia fer cap comèdia de primàries ni de fer
perdre el temps a la militància, la qual cosa trobo fora de lloc i vergonyosa,
a banda que tracta d’estúpida la gent i taca la transparència, esperit
democràtic i honorabilitat que un partit com Junts, de nova planta, hauria de
demostrar tenir en cada moment. I més en els inicis.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">Fa uns mesos, la Sindicatura de
Comptes va fer públic un informe que la defensa de Borràs va considerar que no
provava cap delicte i que fins i tot va dir que faria arribar al tribunal
suprem, un tribunal que constatava per unanimitat que alguns dels contractes investigats
"havien estat fragmentats sense complir amb la normativa vigent". La
Fiscalia del tribunal suprem espanyol assegura que la xifra de contractes
fraccionats podria arribar als 260.000 euros. Borràs, doncs, haurà de declarar
davant del jutge perquè el Congreso español li va llevar la immunitat. Ella,
però, lluny de fer un pas enrere i apartar-se per no perjudicar el partit i el
país, obstinada i picant pedra contra ferro, encara nega totes les acusacions i
afirma que en realitat no se l’està perseguint per un cas de mala praxi, sinó
pel fet de ser una “coneguda independentista”. Qui s’ho creu això? Jo no. De
cap manera.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">Podem considerar Laura Borràs una
víctima de la repressió?, tal com ella i el seu entorn polític afirmen
taxativament? Personalment, crec que no. Per aquest motiu, precisament, vull
posar el relat en context. El cas Borràs comença gairebé per casualitat. I ho
fa amb una investigació dels Mossos d’Esquadra en el marc d’un cas de tràfic de
drogues. La policia catalana va detectar que Isaías Herrero Florensa, un dels
investigats, deia "que tenia una relació d’amistat amb Laura Borràs i que havia
rebut encàrrecs per part de la institució que dirigia l’avui diputada".
L’informàtic va ser condemnat el 2019 per tràfic de drogues a cinc anys de
presó, després d’admetre els fets per poder rebaixar la pena.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">D’aquesta manera, i si tractem el
tema amb rigor, serietat i sense abrandaments, al marge del tràfic
d’estupefaents perpetrat per Isaías Herrero Florensa, els Mossos d’Esquadra van
començar a investigar els contractes que aquest havia rebut de la Institució de
les Lletres Catalanes durant l’etapa de Borràs. El nus de la causa, doncs,
lluny de ser polític és si hauria fraccionat una sèrie de contractes a Herrero
per esquivar la necessitat de fer un concurs públic. En el període en què van
succeir els fets, els contractes menors de 18.000 euros no requerien un concurs
obert. I sembla ser que tal fraccionament va ser un fet.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">Estic segur que si Laura Borràs
s'hagués pensat mai que un dia seria diputada al Congreso español, hagués anat
més amb compte i no hagués adjudicat res a ningú sense el compliment estricte
de la llei sense fissures. Per això la CUP i ERC se'n desmarquen i se
n'aparten, tot i que aquests posicionaments molestin i estranyin molta gent que
creu que aquest és un tema estrictament polític i no pas administratiu, i que,
per això mateix, aquests partits, com a independentistes que diuen ser, li
haurien de donar suport. Altra cosa és que la Fiscalia hi posi més pa que
formatge i demani 15 anys de presó per la llavors directora de la Institució
de les Lletres Catalanes. I aquí la Fiscalia es posa en evidència de facto, sí,
però crec que aquesta jugada va estar feta per provocar i perquè així es presentés com a candidata a la Generalitat, cosa que ja ha passat, i, si guanya, inhabilitar-la per encara reblar més el clau contra
l'independentisme. Per això va guanyar les primàries amb molta diferència, no
ens enganyem. Ja se'n va encarregar qui sembla haver caigut en la ratera de
proposar-la i fer-la candidata, segurament arran de les acusacions judicials.
Greu errada, al meu parer. Perquè la judicatura torna a decidir, un cop més, què i què no. I això aquest partit, que és absolutament nou,
no ho necessitava de cap manera i més aviat el perjudica. I al país, de rebot.
Però han estat curts de mires i no han obert bé els ulls. Perquè, si tot això
passa, la inhabilitació seguirà sense ser per causes polítiques. I la Justícia
espanyola juga amb aquestes cartes, cert, però Borràs i el seus defensors també
hi entren en aquest joc en presentar-la com una altra represaliada més. I
això només perjudica Catalunya, tot i que sembla que a aquest entorn de
defensors a ultrança de la diputada, aquest fet els sigui igual. Això és jugar amb les persones, amb els seus sentiments i emprar el victimisme innecessàriament, quan això no
caldria perquè, actuant així, a cada bugada el país perd un llençol.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">Aquest és un afer personal, no
pas polític ni comparable amb els greuges que han patit i pateixen cada dia els
presos polítics i exiliats que tenim a Catalunya, aquests sí, unes víctimes de
la repressió espanyola tal com s’acaba de veure amb la sentència del mateix
suprem en què els retira el tercer grau de manera totalment arbitrària. Perquè
aquests fets concrets, els que imputen Borràs, res tenen a veure amb els afanys
sobiranistes de la nació catalana ni amb cap mena d'intencionalitat política,
no ens enganyem ni enganyem la parròquia. I expliquem-los clarament que la
diputada haurà de respondre en seu judicial de les acusacions de malversació i
prevaricació, més enllà que pugui existir 'lawfare' contra l'independentisme.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">Les coses importants, que poden
reportar greus conseqüències personals i polítiques, s'han de preveure abans de
posar els peus a la galleda. I deixar presentar aquesta dona a les primàries
d’un partit com JuntsXCat, que de moment encara està immaculat pertot, és una
taca que la formació mai més no es podrà llevar. Sobretot si a Borràs la jutgen
i la condemnen. Que la jutjaran i segurament condemnaran perquè, segons que es
desprèn de la investigació i dels enregistraments fets pels Mossos d’Esquadra
(no per la Guàrdia Civil, ni per la Policia espanyola, ni pel CNI), queda
bastant clar que va cometre de manera conscient irregularitats administratives
continuades. I això, que no és cap fet polític, en el Codi Penal té un càstig
que li serà aplicat amb tota seguretat.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">A banda de tot l’esmentat, però,
si personalment hagués pensat en cap moment que Laura Borràs és la que ens ha
de portar a la independència i a un govern fort, la votaria. Amb el nas tapat
potser, però, la votaria. Però ha fet volar coloms (com si en aquest país no
n’haguéssim tingut prou de vols gallinacis o de coloms que mai no s’han
enlairat) i ha intentat engrescar la gent amb promeses inviables que s’aparten
molt del camí de l’1 d’octubre en què el SÍ a la independència va arrasar. I
això no ho van fer els que viuen de la mamella pública: ho va fer el poble ras.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">Les decisions importants, que,
tal com esmento, poden reportar greus conseqüències polítiques a tot un país,
s’han de pensar molt bé precisament per evitar que després tot siguin laments,
en lloc d'incentivar-los, tals laments. I permetre que Laura Borràs s’hagi
presentat a les primàries de JuntsXCat i ara ja sigui candidata a la
presidència de la Generalitat, amb la pudor que fa l’afer que l’afecta, ha
estat una veritable errada política. Es miri com es miri. Temps al temps. I
tant de bo que m’equivoqui, però em penso que el pitjor encara no ha arribat.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: georgia;"><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333;">Soc independentista des de molt
jovenet. Independentista, nacionalista català i d’esquerres, per aquest ordre.
Per això el dia 14-F no votaré Laura Borràs ni la seva llista. Com no votaré Esquerra
Republicana ni la CUP. Al país som 7’5 milions de persones. I hi ha més opcions
abans que votar partits fiasco del procés que ens han enganyat a tots. Un
procés que, lluny de fer avançar el país cap a la llibertat, cada dia el
catapulta més cap a l’esclavatge i la dependència d’un estat com l'espanyol,
caduc, ranci, dictatorial i vuitcentista. I totes i tots aquests, diguin el que
diguin, en són còmplices de dalt a baix i de baix a dalt amb les seves accions,
i, sobretot, inaccions davant les injustícies i arbitrarietats que aquest estat
que fa 308 anys que ens té empresonats segueix aplicant cada dia de manera
implacable, descarada i sense cap mena de vergonya. I alcen poc la veu, no
sigui que se'ls acabin els privilegis. O riuen les gràcies als dèspotes que ens
tenen el peu al damunt mentre el poble és castigat a diari amb l’ofec econòmic
i el deteriorament de drets i llibertats com ara els atacs i agressions a la
llengua catalana. </span><span style="background-color: white; color: #1d2129; white-space: pre-wrap;">Unes agressions que, per cert, tenen còmplices flagrants interiors com els mitjans de la CCMA, una altra gran vergonya que paguem tots i que hem de patir cada dia culturalment i informativa, sobretot pel que fa a la llengua, que espanyolitzen, maltracten i deterioren intencionadament patuesitzant-la en favor de la dominant. Uns mitjans que erosionen el país i les seves essències amb mentides per omissió i desinformació o informació tergiversada, tot i les admirables i heroiques excepcions de periodistes molt íntegres que, amb gran professionalitat, fan el que poden per ser creïbles per antena i en pantalla malgrat que els poders fàctics del seu voltant, encara avui totalment obedients al 155 espanyol, els intenten manipular de tota manera. I davant de tot això, podem observar com n'hi ha que viuen de la política i viuen molt bé, per cert, que callen i s'agafen fort a la menjadora per no perdre-la, que és el que els interessa de debò i no pas el país.</span></span> </span></p></blockquote><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;">Heus aquí per què no votaré Laura
Borràs ni cap partit disfressat d’independentista amb la pell del be, quan
resulta que a sota hi ha la del llop voraç i afamat que només busca els guanys
personals i apujar els egos de, generalment, inútils absoluts enlairats a semi
deus que els representen i que, quan caminen, ho fan garratibats i mirant pel
damunt de l’espatlla la resta del proïsme. Quan és molt evident que, en un
nombre molt elevat de casos, no han treballat mai enlloc fora de la política,
al cap no hi tenen res més que serradures barrejades amb trivialitats, ànsia de
poder, riquesa personal i testosterona (i l’equivalent femení en el cas
d’elles), i sobretot, complex d’esclau: el pitjor que es pot tenir si es diu
representar un país immobilitzat per un altre que intenta assimilar-lo, que
persegueix la seva llibertat en tots els aspectes i a qui l'arrabassa cada dia d'una manera o altra. Per
això no en votaré mai més cap de titella. Ni cap traïdor, ni cap covard, ni mal
patriota, ni pèssim comediant que pacti engrunes amb els carcellers del país a
canvi de poltrona i benestar personal. Mai més.</span></p></blockquote>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><b style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><br /></span></b></div><span style="font-family: georgia; font-size: medium;"><div style="text-align: left;"><br /></div><span face="Arial, sans-serif" style="color: #333333;"><div style="text-align: left;"><br /></div></span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="color: #333333; font-family: georgia; font-size: medium;"><o:p> </o:p></span></p>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-25520420324858015132016-10-31T17:37:00.003+01:002016-10-31T21:58:10.555+01:00La Tuca era una gosseta beagle dolça, manyaga i intel·ligent, heretada pel meu amic Enric Paradís del seu pare, i representava la darrera part vital d'aquest<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-q3xFEBSu-2M/WBdxVZJQj9I/AAAAAAAAGlM/lr_1Rl9lfEA3o3Nj1McDnFgPn3hQt7_1gCLcB/s1600/LaTuca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-q3xFEBSu-2M/WBdxVZJQj9I/AAAAAAAAGlM/lr_1Rl9lfEA3o3Nj1McDnFgPn3hQt7_1gCLcB/s320/LaTuca.jpg" width="240" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><u style="font-size: xx-large;"><br /></u></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><u style="font-size: xx-large;"><b>Rèquiem per la Tuca, amiga d'excursions del Bruno</b></u></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"><b><br /></b></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>*Santi Capellera i Rabassó, periodista</b></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Feia dies que estava malalta. Tossia, li faltava l'aire i es cansava. Una forta pleura li ha emplenat els pulmons d'aigua i ha acabat amb ella a gairebé 14 anys. Llei de vida, trista llei, sovint, però llei inexorable. Avui, doncs</b></span><b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">, just al cap de dos anys i dos mesos que es morís el meu entranyable Bruno (31/08/14), li ha tocat a la Tuca, la seva amiga de l'ànima i d'excursions pel Garraf, el Montseny, Núria i mig país més. Van ser gossos forts i valents, orgull dels cans. Per això demà aniré a Montornès, prop del brogit dels motors del Circuit de Catalunya, a enterrar-la, al costat d'on reposa el meu estimat gosset, a casa del meu amic Enric. L'acompanyaré en el seu especial sentiment, recordant totes les hores que tots dos vam gaudir de bona conversa i coincidències en molts ideals, mentre tots quatre trepitjàvem sense descans els camins rurals del país.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La Tuca i el Bruno van ser el llaç de la nostra amistat, fa anys, un dia passejant per Viladecans, prop de casa seva. Ens vam veure pel carrer i, de seguida ens vam mirar i vam conversar mentre aquells dos s'oloraven... Tenir un beagle és tenir un gos molt especial. Per això els que també en tenen també et troben especial a tu. Els beagles, bàssets, grans olfactejadors cabuts quan troben un rastre, tossuts, cridaners, personalistes en ells mateixos, i delicats i comediants quan convé, que és tot sovint sobretot si, com era el cas d'aquest que ens ocupen, són uns mimats i uns consentits que t'aixequen la camisa abans que els badis boca. Que volen per pena en molts moment, sobretot quan els grates les grans orelles de què disposen per netejar-les. Allò sembla una tortura i un martiri, a jutjar per les ganyotes, els gemecs exagerats i els gestos de voler fugir que fan. Sempre, però, acaben acceptant que allò els és un bé. Aquesta és una petita evidència que, en la resta de les coses del seu voltant, són exactament iguals que en el de les orelles. Golafres i còmodes, quan poden ja són al teu lloc del sofà, llit o seient del cotxe. Entranyables, perquè de gossos convencionals en tenen ben poc. I sí que tenen molt de persones. Els beagles. Britànics per antonomàsia i en el seu ADN.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La Tuca i en Bruno tenien molt bona relació. Correcta. S'ignoraven sovint alhora que es respectaven. La Tuca, en una de les seves trapelleries canines, de joveneta, havia fugit del control de l'Enric i havia acabat sota un cotxe amb la pota del darrere trencada, la qual cosa li va fer arrossegar una petita coixera la resta de la seva vida. Fins avui, que ha finat. Malgrat això, l'Enric i ella havien batut un rècords en caminar més de 90 quilòmetres plegats en pocs dies. Medalla d'Or!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">M'explicava un dia l'Enric mentre anàvem tots quatre per un dels camins de la Serrelada del Garraf, que de cadelleta, a tres o quatre mesos, li havia caigut accidentalment per un desguàs d'un canal i que l'havia pogut recuperar a la sortida, a l'altra banda del camí. Encara riem ara explicant la careta d'espantada que feia. I és que, aquests gossos, tots ells, són una meravella plena de sorpreses de tota mena. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Avui la Tuqueta bonica ha marxat a veure el Bruno, i jo la trobaré molt a faltar. I mentre escric això amb els ulls molls, em vénen a la memòria tots els quilòmetres que vam fer, amb fred i neu, amb calor i sol de justícia, per molts indrets que, si no hagués estat per aquella situació, mai no hagués descobert. Com un dia a Núria, que en Bruno va marxar darrere el rastre d'un isard, mentre que la Tuca, ja experimentada en fugides descontrolades amb conseqüències nefastes, es va quedat al redós de l'Enric mentre jo em desesperava cridant el Bruno perquè tornés. És l'instint, superior a cap ensinistrament per bo que aquest sigui: preval l'instint. Sis hores després, el bandarra Bruno va aparèixer al lloc en què teníem aparcat el tot terreny, en una altitud molt superior al Santuari. I anar remenant la cua com aquell que diu, "ja sóc aquí, què, anem cap a casa a jalar i a descansar?". Gran i inigualable Bruno. I quins personatges, el beagles, a Déu gràcies que existeixen. I tant. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El Francesc de Roma, aquell que alguns anomenem Papa, va dir que els gossos també tenen ànima. I jo m'ho crec. I per això dic, gràcies Tuca, per haver fet palesa ta teva ànima, haver comportat que la Diana, la filla de l'Enric (que quan va néixer tu ja eres a casa feia molts anys) t'emplenés de crema Nivea i et fes les mil i una mentre restaves en silenci acceptant el repte. Eres així de bona i soferta, Tuca.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Gràcies, Tuca, perquè vas patir que el teu amo -el pare de l'Enric- marxés d'aquest món en poc temps, i vas seguir estimant la família amb l'Enric al capdavant, la seva esposa Ludmila i la petita, que avui quan has caigut sense vida s'ha desesperat perquè ha vist desaparèixer un dels seus referents des que va arribar a aquest món. Gràcies, Tuca, bonica. Fins sempre, amiga de l'Enric, del seu pare i del Bruno, amiga i companya d'excursions inesborrables. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-large;"><u><br /></u></span></div>
Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-3645782434906081862016-09-25T14:57:00.002+02:002016-09-25T14:58:07.263+02:00"Gibraltar es el gran trofeo de caza que todos los ministros de Exteriores, a derecha y a izquierda, han querido exhibir pero no han podido abatir al animal"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-_3YtdKBbkw4/V-fJtlaGxqI/AAAAAAAAGPo/PXnN7xe6B7gG-YRkayzWAN2LM_sjumGXQCLcB/s1600/Macacos%2BGIB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-_3YtdKBbkw4/V-fJtlaGxqI/AAAAAAAAGPo/PXnN7xe6B7gG-YRkayzWAN2LM_sjumGXQCLcB/s320/Macacos%2BGIB.jpg" width="235" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-large;"><b><br /></b></span>
<b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: xx-large;">Macacos contra el nacionalismo español</b><br />
por Gemma Aguilera, publicado en @MonDiari<br />
09/24/2016<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Es una ofensa terrible, un menosprecio inhumano, un sacrilegio, una humillación que merece respuesta. Resulta que hay 32.259 seres humanos y borde 250 macacos salvajes que no son españoles y no lo quieren ser, por mucho que los prometan un DNI nuevecito y un lugar en el paraíso de la UE. Los gibraltareños son así de desagradecidos y de incultos, incapaces de detectar la oferta irrepetible que los hacen. Como muchos de nosotros cuando nos llama una compañía de telefonía móvil para ofrecernos un precio mejor y un smartphone a pagar en cómodos plazos de 48 meses. Les decimos que no, nos preguntan si es que somos imbéciles y queremos seguir pagando más y respondemos que sí.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Tanto la derecha como la izquierda del régimen, así como Podemos y C's, es decir, toda la España nacionalista- hacen suyo el grito de "Gibraltar español!" Porque están convencidos de que un buen día los británicos del Peñón se quitarán y se darán cuenta que han malgastado su vida atrapados en una ficción que comenzó con un maldito referéndum en 1967, porque en realidad quieren anexionarse a la patria española. Que ya están hartos, de pertenecer a un estado más rico y poderoso, con moneda propia y privilegios de todo tipo, y que de postre, tiene tan poca ánimo imperial que se dedica a hacer referendos para que sus ciudadanos decidan libremente si quieren o no formar parte de la Gran Bretaña.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"> El ministro Margallo tiene una obsesión enfermiza, Gibraltar es el gran trofeo de caza que todos los ministros de Exteriores, a derecha e izquierda, han querido exhibir pero no han podido abatir al animal. Es tal su obsesión que ha amenazado con bloquear las negociaciones del Reino Unido con la UE por Brexit si Londres no se aviene a pactar una entrega progresiva de Gibraltar en España en una negociación bilateral Londres-Madrid sin pasar por las urnas. La obsesión incluye los típicos shows estivales de conflictos diplomáticos en el Peñón de los últimos años.</span><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Esta semana, el monarca español, dignísimo súbdito de Margallo en la cruzada contra los gibraltareños, ha internacionalizado el precario nivel del Estado que representa asegurando a la ONU que esto de Gibraltar se ha de terminar, que es un "anacronismo colonial ". La respuesta del ministro principal de Gibraltar no podía ser más humillante en términos de orgullo patrio y de democracia elemental: "En la Europa moderna debe imperar el derecho a decidir, siempre se debe buscar el consentimiento de un pueblo antes de hablar de soberanía. Lo único que decidirá el futuro de Gibraltar es el pueblo de Gibraltar, que ya ha hablado para decir que es británico ".</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Los gibraltareños ya hablaron en 1967 cuando les preguntaron si querían permanecer como colonia británica o pasar a soberanía española, y lo ratificaron en noviembre de 2002 con el 98,97% de los votos. España lo tiene fácil. Como considera que las colonias sí tienen reconocido el derecho de autodeterminación, que proponga en Londres una consulta a la escocesa para contar cuántos macacos y cuántos humanos se van con la Roja.</span>Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-79070997767698617162016-07-26T11:28:00.002+02:002016-07-28T10:15:33.966+02:00Ada Colau, l'alcaldessa de la capital de Catalunya, en un dels seus mil i un despropòsits portats a terme des que va ser elegida pels barcelonins, ha triat un pregoner per les Festes de la Mercè que ha insultat Catalunya i els catalans de manera clara i per escrit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-RKcuTjKDIoo/V5ctOoacmcI/AAAAAAAAF7w/c5nX6z_ed0YjV5ykLqhiqdqr03k5yqQ9ACLcB/s1600/Colau%2BMerc%25C3%25A8%2B2016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="183" src="https://4.bp.blogspot.com/-RKcuTjKDIoo/V5ctOoacmcI/AAAAAAAAF7w/c5nX6z_ed0YjV5ykLqhiqdqr03k5yqQ9ACLcB/s320/Colau%2BMerc%25C3%25A8%2B2016.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;">L’inefable pregoner d’Ada Colau</span><span style="font-size: 19pt;"><o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 8pt;">Santi
Capellera i Rabassó *periodista </span></b><b><span style="font-size: 9pt;"> </span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%; text-align: justify;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><b>El pregoner de les Festes Majors de
Barcelona, "La Mercè", d'enguany serà Javier Pérez Andujar, un
periodista que col·labora en el diari espanyol El País i que des de les pàgines
d’aquest rotatiu d'infausta </b></span><b style="line-height: 115%;"><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt;">memòria i editorials de càmfora </span></b><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">va publicar fa cosa d'un any l'article <i>Marina
y la catalanofòbia</i>, en què ridiculitzava les grans manifestacions de la Diada
de l'11-S i titllava Catalunya de règim dels Aiatol·làs. Evidentment, qui més
qui menys s’ha queixat de la designació en aquest nostre país, gairebé tothom,
excepte els que veuen en l’atac a Catalunya i als seus dirigents i estaments,
“la normalitat democràtica que comporta la llibertat d’expressió”, asseguren
alguns d’aquests demòcrates convençuts.</b></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Tot això ve a tomb perquè l'amic i
col·lega de lletres Albert Sánchez-Piñol, va obrir un fil a facebook que fa
referència a la tria del controvertit pregoner de la Mercè d’enguany elegit per
l’equip d’Ada Colau i a les crítiques que ha rebut, que no són poques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Diu Sánchez-Piñol en l’inici del fil
del post de la xarxa: “Perdoneu-me, però polèmiques com aquestes s'haurien de
desactivar perquè no fan cap bé, al contrari. Conec personalment el Javier
Pérez Andújar, i és un radical en moltes
coses, però mai un ultra espanyolista. Si us plau! Va escriure aquests
articles, sí... i també 50 de signe contrari. A la gent creativa se li'n va
l'olla, ara cap aquí ara cap allà, i si no podem tolerar un estirabot, o una
plantofada, no mereixem ser aquesta República que volem ser.”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Jo, de veritat, estimat Albert, que
d’aquests cinquanta articles que tu cites com escrits per aquest senyor, i en
favor de la futura la República de Catalunya, inserits a les pàgines del mateix
rotatiu de referència, sincerament no n’he llegit cap ni n’he vist un borrall.
Repasso El País i set diaris més cada dia –i en llegeixo molts d’articles- per
raons professionals. Potser se m’han escapat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">La meva resposta a l’admirat autor de
<i><b>Victus</b></i>, en el seu mateix post, va ser: “No els trobo aquests articles en favor
nostre, de Catalunya i de la República Catalana, però això no té cap
importància en aquest moment. El que crec és que mai no es pot justificar algú
que diu en un diari com El País que el procés democràtic català és comparable
al règim dels Aiatolàs... Clar que el podia haver comparat amb el nazisme, oi
company? Hagués estat pitjor? Diria que no, i que el pitjor és banalitzar la
barbàrie per atacar un fet molt democràtic com és el pas que està fent
Catalunya cap a la seva llibertat. Dit això, no hi ha cap altre personatge que
representi Barcelona i el país que l'envolta, que aquest senyor? Havien d'anar
a buscar un personatge polèmic? Quines ganes, oi? Per què no el Boadella? O el
De Alfonso? O el de la Llibreria Europa, posats a ‘despropositar’... per
trolls, que no quedi, no creus?”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Aquest va ser el meu comentari,
sarcàstic, sí, però respectuós, evidentment, en resposta a l’asseveració del
meu insigne col·lega de professió. No hagués seguit en el fil si no hagués
llegit altres afirmacions que em feien sentir vergonya aliena, entre les quals
destacava aquesta, signada per un nom que mantindré anònim: “No estic defensant
a aquest senyor, però vull dir que la dissidència no és acceptada. Per ningú.
Sincerament dubto molt que l'Ajuntament de Barcelona actual convides un
periodista que s'hagués pronunciat a favor del bous o del turisme.
Personalment, no m'agraden els seus escrits”.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">És clar, és clar! Dissidència... O sigui, no l’haguessin convidat d’haver
estat favorable als toros o al turisme, ara, per menysprear els catalans,
insultar el seu Govern i riure’s dels seus sentiments, no passa res: convidat! La
meva resposta al respecte va ser aquesta: “Dissidència? Això no és el que es
dóna políticament en els règims autòcrates? Potser al final ho confondrem
tot... En aquest cas, els únics dissidents som els catalans que estem intentant
fugir d'un règim encara franquista i corrupte, que diu que té fiscals de
confiança que afinen casos i procediments, i es vanta de manipular la justícia
i de destrossar la sanitat dels 'dissidents'. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">No perdem el món de vista ni
equiparem energúmens acomodats en l'estatu quo amb gents que cada dia es lleven
per anar a pencar i que clamen tenir una vida millor ateses les seves
aportacions fiscals, que volen parlar una llengua amb normalitat absoluta i ser
usuaris d'infraestructures dignes pel que es mereixen a canvi del molt que
paguen: 16MM cada any, mentre els "demòcrates" fan AVE’s per anar
d’enlloc a enlloc. No posem al mateix pati ni al mateix nivell la rabosa i les
gallines, que no cola. O si més no, amb mi que ja en tinc 60 de fets, no cola.
Ni colen excuses banals. Les coses són com són, no com les expliquen els de la
garrotada si t'aixeques i et queixes per uns motius més que justificats. No com
narren els historiadors dels vencedors, per confondre i assimilar els vençuts.
El que representa el pregoner d’Ada Colau són precisament els valors
tercermundistes associals i antidemòcrates dels Aiatolàs, no a l'inrevés. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Heus
aquí la barrabassada de convidar aquest miserable a fer de pregoner de la
capital dels espoliats, es miri com es vulgui mirar, si no es pretén fer mirada
esbiaixada i estràbica, que aleshores, ja parla per si mateix el punt de vista
determinat. Però no confonguem ous i caragols, que no tenen res a veure. Com
els empresonats dels camps nazis no es podien equiparar als seus presoners,
assassins, racistes i torturadors constatats. Equiparar-los, més que un acte
democràtic seria una fet propi de dèspotes i malparits. Que és el que encara
fan moltes serps d'aquestes mentre neguen l'Holocaust, per cert.”.</span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">Dit tot això, faré un petit repàs a
l’estat de comptes del nostre país, així pel damunt i de manera aproximada,
acompanyat d’algunes reflexions pròpies i d’altres que m’aporten constantment en debats, tertúlies i reunions,
catalans del meu mateix pensament sobiranista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">El pressupost de despesa de la
Generalitat autonòmica el 2015 (sense comptar els interessos a pagar pel deute
públic) era de 21.677 milions, quan els catalans vam pagar en impostos un total
de 78.239 milions. A més, el govern autonomista havia de pagar 1.713 milions
d'interessos en un sol any pels préstecs que té; una xifra molt superior a les
retallades en sanitat des del 2011 (1.439 milions d’un total de 4.950 milions
en retallades) fetes pel Govern de la Generalitat. Pretendre dialogar amb
Espanya mentre Espanya ens espolia més de 16.000 milions anuals dels impostos
pagats pels catalans, té un qualificatiu que m’estalviaré. Des del 2011 ja ens
han espoliat 80.000 milions més i el total tolerat, i durant molts anys
silenciat, supera els 300.000 milions d’espoliació fiscal per part d’un estat
que està en procés de putrefacció. A tot
això, resulta que més d’un 70% dels diners que deu la Generalitat autonòmica
(deute total de 72.274 milions) són diners que els nostrats governants han
hagut de demanar al govern espanyol. El mateix que ens els pren i ens els deixa
posteriorment amb moltes dificultats, humiliacions, abaixades de cap i de
pantalons i amb interessos d’usura. O sigui que estem demanant a Espanya
préstecs sobre els mateixos impostos que ens han pres a la cara i sense
nosaltres badar boca. Tenim una majoria absoluta legítima i estem sota mínims
en tots els aspectes. Potser que ens deixem de tants tràmits infructuosos i
acabem amb aquest desastre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">L’autonomia és morta, queda clar, i
hem de trobar una sortida a tot aquest desori que dia a dia propicia l’estat en
descomposició a casa nostra, que no fa més que erosionar-nos i intentar segar-nos
la moral per tal que no ens declarem sobirans, independents de manera
unilateral, l’única manera factible. Perquè si hem d’esperar el permís dels
que viuen a costa nostra i obtenen el 20% del PIB de l’actual estat espanyol,
anem dats. Per això, a casa, ni a Catalunya ni a la seva capital, no es poden
permetre aquesta mena de pregoners i altres elements destructius, que en
connivència amb els nostres inefables botiflers, fan sang allà on poden. I ens
intenten esborrar a cada moment. No es
pot permetre, sigui democràtic (o ho sembli) o no. Perquè a la rabosa, quan campa sense
escrúpols pel pati de les gallines, no se li pot aplicar cap regla democràtica:
se l’ha de fer fora. I punt. Ara, es veu que "com que a la gent creativa
se li'n va l'olla, ara cap aquí, ara cap allà", segons que explica en el
principi del seu post de facebook l’amic Sánchez-Piñol, hem de tolerar aquestes
llunes, dèries i bipolaritats dalinianes de segons qui, que ataquen directament
casa nostra i els nostres valors, mentre més enllà de l'Ebre ni tan sols toleren que
un país com Catalunya tingui llengua pròpia, bandera pròpia i vulgui la pròpia
llibertat, inclosa l’hisenda pròpia, naturalment. Som així de rucs, alguns
catalans. Diria que bastants. I ho som des de fa més de 300 anys. I el meu amic
Albert sap molt bé de què va la ruqueria d’aquests catalans assimilats. Perquè
ho ha escrit i ho ha explicat a la perfecció en els seus magnífics redactats.
Espero que ara -els més essencialistes, una part dels quals són alhora els més
covards, i els més venuts- no em massacrin personalment a mi per dir una
veritat absoluta en comptes de fer-ho amb el pregoner del Reino convidat per la
Reina del Populisme. Perquè, és cert que en el nostre país això també sol
passar. I no en poca mesura. Per això encara estem com estem, la qual cosa es
veu molt clara quan, tot i estar putejats fins a la sacietat, defensem moltes
tesis dels putejadors mentre aquests al mateix temps ens van ofegant. Se'n diu la Síndrome d'Estocolm.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: start;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="text-align: justify;"><br /></span></span></div>
Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-32418449266094622962016-07-13T21:45:00.000+02:002016-07-14T10:17:37.437+02:00Les reflexions de Jordi Pujol de fa molts mesos sobre el trencament de la UE, i el punt final de Convergència<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-SGXIpObPq5M/V4aZRS61kSI/AAAAAAAAF14/Kv-3MkMzhVglkuxkgG3qYke4GJSLlcw1wCLcB/s1600/Pujolvell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://3.bp.blogspot.com/-SGXIpObPq5M/V4aZRS61kSI/AAAAAAAAF14/Kv-3MkMzhVglkuxkgG3qYke4GJSLlcw1wCLcB/s320/Pujolvell.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="Textpreformatat">
<b><u><span lang="CA" style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: 20pt;"><br /></span></u></b></div>
<div class="Textpreformatat">
<b><u><span lang="CA" style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: 20pt;"><br /></span></u></b></div>
<div class="Textpreformatat">
<b><u><span lang="CA" style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: 20pt;">Jordi Pujol, prediccions sobre Europa i el final de CDC</span></u></b><span lang="CA" style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: 12pt;">, </span><b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9pt;">Santi Capellera i
Rabassó*periodista </span></b><b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9pt;"> </span></b><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Textpreformatat">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 14pt; line-height: 115%;">L</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">’ambaixador d'Alemanya,</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"> Peter
Temple</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">, ha visitat
Barcelona. Ha estat la primera visita després del referèndum del</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"> Brèxit</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"> i s’ha desenvolupat to a les antípodes
de les trobades anteriors que ha mantingut el Govern amb representants diplomàtics, segons que publiquen algúns mitjans del país
després que fonts del Govern els ho corroboressin.</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">El diplomàtic s’ha vist amb el president</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"> Puigdemont</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">, i amb el conseller</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">
Romeva</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">, després que un dia abans
s’entrevistés, acompanyat del cònsol,</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"> Rainer
Eberle</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">, amb el
vicepresident,</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"> Oriol Junqueras</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">. La trobada, amb un fort rerefons econòmic,
denota canvis molt importants en les relacions bilaterals Catalunya-Alemanya,
que és gairebé el mateix que dir, Catalunya-Unió Europea. I és aquí on des del
Govern es detecta un punt d’inflexió en les converses que s’havien portat a terme
fins ara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Alemanya és el segon país que rep més
exportacions de Catalunya, 12% del total, principalment en automoció.
Això representa el 28% del total d’exportacions d'Espanya a Alemanya.
D’altra banda, Alemanya és el principal país d’origen de les importacions
catalanes, 18% del total, que equivalen al 39% de les importacions
espanyoles. Mentre que les inversions directes alemanyes a Catalunya van ser de
513 milions d’euros el 2015. Amb aquestes xifres a la mà es constata de manera
absoluta que no hi ha fuga d’empreses arran el procés independentista ni
s’ha vist afectada la bona evolució de l’economia catalana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Aquest és un interès molt important.
Econòmicament molt important que deixa les portes de la UE obertes a Catalunya
en molt més que en una estricta declaració d’intencions amb la boca petita i
per mor de la defensa de la situació estratègica del nostre país i el seu PIB, sense deixar de banda l'interès dels alemanys per les seves nombroses multinacionals instal·lades al nostre país, cal no oblidar-ho. Un canvi substancial, asseguren des del Govern, potser assumible al nou esquema
que ha imposat el Brèxit. Ves per on.<b><u><o:p></o:p></u></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan;">
<b><u><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Els auguris de Jordi Pujol </span></u></b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">L’expresident de la Generalitat, avui menyspreat
i lapidat fins a la sacietat per mitjans de comunicació, per la majoria de la
societat catalana i molt especialment per l’espanyola, i fins i tot per molts dels seus (o que ell creia
que ho eren) per mor d’aquella deixa familiar o diners amagats a Andorra durant
molts anys, especialment anys de molta inestabilitat al nostre país, que estava
sota les urpes del franquisme que no coneixia escrúpols, va fer un auguri al
respecte de la UE i del fenomen brèxit que val la pena de repassar i de meditar
a fons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Aquesta setmana, l’expresident català ha obert
un</span><span lang="CA"><a href="file:///F:/Articles%20Publicacions/Jordi%20Pujol,%20les%20prediccions%20i%20CDC.doc#http://associacioserviol.cat]"></a></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"> <a href="http://associacioserviol.cat/" target="_blank">blog</a> </span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">en què pretén donar a conèixer el seu pensament
al respecte, no solament d’Europa, sinó de moltes altres coses que valen la
pena d’analitzar i, sobretot de llegir per l’experiència que Pujol,
l’exgovernant i rellevant polític durant molts anys, pot aportar i aporta,
deixant de banda el tema econòmic i les coses que no hagi fet prou bé o
malament del tot, perquè una cosa no obsta l’altra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">L’escrit concret a què em refereixo i que és amb
el que <a href="http://associacioserviol.cat/tres-ambits-en-convulsio-catalunya-espanya-europa/" target="_blank">enceta el blog</a>, es titula “Tres àmbits en convulsió. Catalunya, Espanya,
Europa”,
i val la pena llegir-lo per moltes raons. Per moltes, sincerament. Perquè és un
text escrit des de la "vella política" i per un vell, però diu moltes
coses que tristament molts no llegiran, no sabran llegir o senzillament no
entendran. I per aquest motiu val la pena endinsar-s’hi i analitzar-lo, com he
fet jo.<b><u><o:p></o:p></u></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan;">
<b><u><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">El PDC o la Nova Convergència</span></u></b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Canviant una mica de context, i sense deixar
Jordi Pujol al tinter, dir que aquest cap de setmana s’ha produït la mort de
Convergència Democràtica de Catalunya, un partit que va néixer en els obscurs
anys del franquisme i ja en les seves darreries, i en què moltes persones que
estimaven aquesta nostra terra catalana hi van posar tots els seus esforços per
tal que aquell projecte il·lusionant esdevingués una eina per portar Catalunya
cap a la modernització però, sobretot, cap a la democratització, cosa que en
aquests moments sorprèn perquè sembla que fem passes involucionistes en molts
aspectes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Convergència Democràtica de Catalunya neix
oficialment el 17 de novembre de 1974 a Montserrat, encara
que extra oficialment ja feia molt temps que es gestava i que més d’un dels seus
promotors activistes havia hagut de pagar amb presó fets condemnables pel
franquisme com els del Palau, </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">el 19
de maig de 1960 durant l'homenatge del centenari del naixement
de Joan Maragall, organitzat per l'Orfeó Català amb presència
de ministres de Franco. </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">L'homenatge va tenir no solament ressò musical, sinó també cívic, a
causa dels aldarulls produïts arran de la prohibició governativa</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">d'interpretar <i>El cant de la Senyera</i>. L'Orfeó no va
interpretar <i>El cant de la Senyera</i>, però una part del públic, entre
el qual hi havia familiars meus, sí. Jordi Pujol, un dels organitzadors de la
protesta, va ser detingut i sotmès a un consell de guerra, per la
qual cosa va estar empresonat molt temps. Aquest mateix Jordi Pujol, avui
menyspreat i castigat per molta gent i mitjans de comunicació que només veuen
en la seva persona la confessió que va fer arran de posseir uns diners en
comptes fora de l’estat, i, per tant, no declarats. La resta, ja forma part de
l’allau sociològica i mediàtica, i com que l’objecte d’aquest article d’opinió
no és fer-ne cap anàlisi al respecte, sinó reflexionar sobre la trajectòria política d’aquest senyor, doncs, ho deixaré aquí. </span><span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 20.7px;">Més que res per no patir cap linxament dels sectors més immaculats i plusquamperfectes d'aquesta pura, sincera, </span><span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 20.7px;">honorable, gens caïnita ni hipòcrita i fantàstica societat democràtica en què vivim.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Personalment, i després del
cap de setmana passat, es</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">tic trist. Potser perquè sóc un nostàlgic, i
tant, però per això mateix penso en el senyor Santiago Capellera i la senyora
Teresa Rabassó, i se m'humitegen els ulls. Ells, els meus pares, van ajudar a
fundar CDC a Falset, Priorat, l'any 1974, de la mà de Jaume Ciurana pare, ACS també
i d’altres patriotes que estaven en les seves mateixes connotacions i situació,
que, val a dir que no eren gaires. Tants esforços que van fer perquè CDC fos
ben viva en aquelles contrades prioratines. Tants i tants diners a fons perdut
que van donar per ajudar a pujar aquell edifici. Suor dels meus progenitors,
que ho feien contents perquè estimaven el país i el volien modern i emprenedor,
lliure! Pobres, si haguessin vist sacrificar allò en què van creure i pel que
tant van lluitar, mentre altres s'anaven preparant el futur per ser polítics
professionals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; margin-bottom: 15.0pt;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 20.7px;">No puc ni podré oblidar que l’altre dia </span><span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 20.7px;">durant el darrer Congrés de CDC</span><span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 20.7px;">, un senyor del qual m'estaviaré citar el nom, de viva veu i davant de centenars de persones i mitjans de comunicació, va dir: "hem de demanar perdó". Ells, els meus pares, jo, i la majoria de bona gent del país, hauríem de demanar perdó per alguna cosa? Quin perdó i per què? Doncs, resulta que si no hagués estat per aquells pioners del principi, que hi van posar bous i esquelles, els coneguts, sí, però sobretot els anònims d'arreu del país -dit reiteradament pel President Pujol-, el projecte no hagués pogut tirar mai endavant. Precisament perquè amb els seus recursos personals i econòmics, de mica en mica i de gota en gota, aquells van fer gran i possible la CDC que tants èxits polítics i socials va tenir durant més de tres dècades. Quin perdó hauríem de demanar i a qui? </span><span style="background-color: white; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 20.7px;">Sovint -i ja per acabar-, constatar que manifestacions com les d'aquest senyor corroboren que l'estupidesa humana (sobretot la que s'esdevé en el sí de la comoditat i l'abundància en tots els aspectes) és d'uns nivells que fan feredat. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-56555022314916932982016-04-06T10:38:00.000+02:002016-04-06T10:44:42.519+02:00En el Dia Mundial de l'Activitat Física 2016 #DMAF2016, el Secretari General de l'Esport del Govern de Catalunya, Gerard Figueras, fa una reflexió sobre un dels grans enemics de les societats avançades: el sedentarisme, que és el segon factor de risc de mort als països occidentals.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ICIUrF_UfCc/VwTJy8O4YYI/AAAAAAAAFRk/H8dsF2n_zMc4b1p7mrXh4uWsc-FFQY8iQ/s1600/figueras%2BDMAF.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://1.bp.blogspot.com/-ICIUrF_UfCc/VwTJy8O4YYI/AAAAAAAAFRk/H8dsF2n_zMc4b1p7mrXh4uWsc-FFQY8iQ/s320/figueras%2BDMAF.JPG" width="320" /></a></div>
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-Wszj0GheyrQ/VwTKCVGNgnI/AAAAAAAAFRo/DQKmcKIOEYYl9NPcL1rPwh-woptJOPkXQ/s1600/DMAF.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://4.bp.blogspot.com/-Wszj0GheyrQ/VwTKCVGNgnI/AAAAAAAAFRo/DQKmcKIOEYYl9NPcL1rPwh-woptJOPkXQ/s200/DMAF.jpg" width="141" /></a><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-large; font-weight: bold;"><u><br /></u></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-large; font-weight: bold;"><u>L’activitat física com a hàbit diari</u></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">,</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><b> </b></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">Gerard Martí Figueras i Albà, Secretari General de l'Esport del Govern de Catalunya @gfigueras</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: large;"><b>C</b></span>atalunya escalfa
motors per afegir-se un any més al Dia Mundial de l’Activitat Física (DMAF),
que al nostre país es celebrarà el proper 6 d’abril per setè any consecutiu amb
l’objectiu de promoure l'activitat física com a element fonamental de salut i
benestar. Enguany, l’acte central a Catalunya tindrà lloc a Sant Cugat del
Vallès el 10 d’abril, al costat de múltiples activitats programades arreu del
territori català entre l’1 i el 15 d’abril.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Estem convençuts que
la resposta de la ciutadania tornarà a ser espectacular, com ho va ser l’any
passat, quan més de 200.000 catalans i catalanes van mobilitzar-se participant
en més de 400 esdeveniments organitzats per 540 entitats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La complicitat entre
la societat civil i les administracions és una de les claus de l’èxit d’aquesta
jornada, que a Catalunya celebrem des del 2010 en el marc del Pla d’Activitat
Física, Esport i Salut (PAFES) –desenvolupat per la Secretaria General de
l’Esport (SGE) i el Departament de Salut-, amb la col·laboració de la Fundació
Agrupació, i sota el paraigües del Pla Nacional de Promoció de l’Activitat
Física (PNPAF).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El Dia Mundial de
l’Activitat Física és una de les eines amb què cada any fem realitat aquest
compromís amb la voluntat de conscienciar els adults que incorporin trenta
minuts d’activitat física diària i ampliar-los fins als seixanta per als
nostres infants i adolescents, seguint les recomanacions de l’Organització
Mundial de la Salut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L’eslògan del DMAF
d’aquest any, “Infant actiu = adult saludable”, fa referència a la importància
d’iniciar des de ben petits un estil de vida actiu, tenint en compte que l’activitat
física en l’etapa infantil afavoreix el creixement i el benestar emocional, i
millora el rendiment acadèmic i el treball en equip, entre d’altres. Aquesta
aposta encaixa amb una de les prioritats de la nostra política esportiva, la d’inculcar
la pràctica de l’activitat física en l’estil de vida dels més petits com un fet
natural i evitar que l’abandonin en arribar a l’etapa universitària i laboral. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La crida que fem a
la ciutadania a participar en el DMAF, però també a ser actiu cada dia de
l’any, s’explica pels múltiples beneficis que té l’activitat física per millorar
la nostra qualitat de vida enfront un dels grans enemics de les societats
avançades: el sedentarisme, que és el segon factor de risc de mort als països
occidentals.</span><o:p></o:p></div>
Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-63635911715715247872016-01-30T16:13:00.000+01:002016-06-13T11:06:37.781+02:00Telenotícies hispanocèntrics sense cap informació rellevant del país <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-je0Q7-Q1IUE/VqzSXWKypcI/AAAAAAAAE7g/oULoPDI3ECI/s1600/pellicer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://2.bp.blogspot.com/-je0Q7-Q1IUE/VqzSXWKypcI/AAAAAAAAE7g/oULoPDI3ECI/s1600/pellicer.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 25.3333px;"><b>Anàlisi del Telenotícies Migdia de TV3 del dissabte 30 de gener de 2015, editat i presentat per Ramon Pellicer</b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 8pt;">Santi
Capellera i Rabassó *periodista </span></b><b><span lang="CA" style="font-size: 9pt;"> </span></b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b>1) Espanya: obre l'espai i el tanca amb el PSOE</b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">-Context en el relat i dues connexions amb Madrid; context Espanya.</span></span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;"> </b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">-Cos de la notícia:Opinions Pedro Sánchez (auditori al darrere amb diverses dones, entre elles Francina Armengol), declas barons del PSOE, Susana Díaz; imatges Iceta, Fernández Vara, altres. Imatges i declas Iceta: Resum al final del TN. <b>T</b></span></span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;">otal: 6,10" </b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;"><br /></b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;">Peça annexa: </b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;">Declas Podemos 23"; C's: 43"; PP: 34"; ERC: 21"</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;">(<b>6,10"</b> </span><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;">+ 2,1"</b><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;">) </span><br />
<b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;">Total: </b><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;"> </b><b style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;">8,11"</b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;"><br /></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;"><b>2) Euskadi </b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;">-Context conflicte amb Espanya</span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;"> </b><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;">Total:1'</b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b>3) CAT</b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;">-Metro aeroport BCN prova: <b>Total: 3'</b></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">-Aeroport Sabadell (context importància escoles de vol estat espanyol i imatges banderetes espanyoles avions) <b>Total: 2,45"</b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">-CIE Zona Franca (context Gobierno español) <b>Total: 1'</b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">-Noi desaparegut al Brasil <b>Total: 1,34" </b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b>4) Internacional</b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;">-Hillary Clinton EUA </span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;">Total: 1,38"</b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">-Facebook/ Instagram<b> Total: 25"</b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">-Aràbia Saudita/Síria <b>Total: 2,10"</b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">-Xina (declas Serra en castellà) <b>Total; 2,35"</b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;">-Altres<b> Total: 1,15" </b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b>5) Esports</b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;">-Barça, Espanyol, Madrid (especial declas Zidane en el context Neymar); selecció espanyola handbol, i Kilian Jornet (últim) </span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;">Total: 12,50"</b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b>6) Oci/ teatre</b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;">-Marina Rosell canta al Teatre Joventut de l'Hospitalet peces de guerra "plenes de patriotisme", diu la conductora (espanyol, clar, en el context en què són de la guerra civil espanyola i pretenen "reconciliar dos bàndols" com Dietrich va fer a Alemanya). </span><b style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 18.6667px;">Total: 1,55" </b></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 18.6667px;"><b>Notes: </b>Absència total de política catalana, ni un esment al Parlament o a les negociacions en el context de les distintes comissions que estan en actiu, ni tan sols que Girauta ha marxat de males maneres del programa <i>El </i></span></span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;"><i>Suplement </i>de Catalunya Ràdio quan el conductor li ha preguntat si estar 40 anys en política era "nova política", i ell ha explicat que "els oients de Catalunya Ràdio expressaven opinions úniques perquè estaven segrestats mentalment" (?). Tot això afegit al constant bombardeig del 324 durant tot el dia amb les mateixes noticies, i en què Laura Catalán, per exemple, continua dient des que presenta i de manera vergonyant, "pesoe", forma </span><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 18.6667px;">incorrecta de pronunciar l'acrònim en comptes de la correcta "psoe", tal com la regla de la llengua catalana i la norma del llibre d'estil de la CCMA indica. Aquesta, entre altres moltes falles de tota mena que són un atemptat a la llengua catalana i que cometen la majoria dels presentadors. Observin quantes preposicions cauen en una locució, per exemple, i veuran que gairebé no en cau cap. Trist fiasco periodístic, lingüístic i polític. </span></div>
Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-20192898866521573042015-12-14T12:56:00.002+01:002015-12-14T13:31:36.788+01:00Ada Colau va fer un flac favor a tots els barcelonins, i de rebot a tots els catalans, en dir al míting madrileny de Podemos que "Madrid pot tornar a ser la nostra capital" <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-tTy1DYjZC4s/Vm6ueZ8x8nI/AAAAAAAADxk/zoUx8Yk61cU/s1600/colau%2Ba%2Bmadrid.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="http://2.bp.blogspot.com/-tTy1DYjZC4s/Vm6ueZ8x8nI/AAAAAAAADxk/zoUx8Yk61cU/s320/colau%2Ba%2Bmadrid.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 20.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 20.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 20.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt;">Campanyes i discursos</span></b><b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 8.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt;">,</span></b><span lang="CA"> </span><b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 8pt;">Santi Capellera i Rabassó *periodista </span></b><b><u><span lang="CA" style="color: #00007f; font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 8.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES-TRAD; mso-font-kerning: 0pt;">http://perinnolligams.blogspot.com</span></u></b><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Textpreformatat">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Queda clar que Ada
Colau segueix sent una activista amb càrrec d'alcaldessa a l'Ajuntament de Barcelona,
però d'alcaldessa només en té el nomenament i l'acta, com si fos una
funcionària més o una delegada, no pas la líder de l'Ajuntament de la capital
d'un país que cal prioritzar pertot i arreu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Evidentment, la pròpia
llibertat de gestionar com vulgui és indiscutible, però els barcelonins, en la
seva gran majoria, necessiten tenir un primer edil pel qual la capital de
Catalunya sigui la màxima preocupació, i que intenti aconseguir que aquesta
capital arribi a les màximes cotes en tots els aspectes. No pas que la difumini
i l'empetiteixi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Anar a fer campanyes
polítiques a altres derroters en defensa de no se sap ben bé què, quan a
Barcelona i a Catalunya estem vivint un moment polític excepcional, no ajuda
gaire a que els seus electors i tota la resta de barcelonins -l'hagin votat o
no- se sentin representats per aquesta figura que s'allunya dels postulats més
importants que el seu càrrec comporta en favor d'altres idearis que res tenen a
veure amb el que tal càrrec representa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Com tampoc no ajuda
dir textualment que "Madrid pot tornar a ser la nostra capital",
perquè els catalans de capital ja en tenim una, que és la que ella presideix
consistorialment, ni que no en sigui o no en vulgui ser conscient.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 115%; mso-hyphenate: auto; mso-pagination: widow-orphan; text-align: justify;">
<span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">No esmentar a Madrid el referèndum que Pablo Iglesias va prometre pel nostre
país en cas de guanyar les eleccions espanyoles, i no fer-ho per por de perdre
votants, demostra el doble raser de Podemos que, per conegut que sigui a
Catalunya, l'alcaldessa de la seva capital no pot secundar ni compartir de cap
manera. Sobretot, si vol continuar exercint la màxima representativitat de
Barcelona sense que cap fet la perjudiqui personalment i deteriori la
institució municipal com a tal.<o:p></o:p></span></div>
Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-36884771579686159212015-11-12T01:06:00.000+01:002015-11-12T01:37:23.025+01:00La CUP, que amb molt bon criteri desobeeix l'estat opressor, per una vegada i excepcionalment s'hauria de desobeir a si mateixa i ser més operativa que idealista<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-dU7ufVAW-JU/VkPW89xBUNI/AAAAAAAADps/uG3aee-5ozc/s1600/CTjSsm3VAAA7o-9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="http://2.bp.blogspot.com/-dU7ufVAW-JU/VkPW89xBUNI/AAAAAAAADps/uG3aee-5ozc/s320/CTjSsm3VAAA7o-9.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="background-color: white; margin-bottom: 6px;">
<b style="background-color: transparent; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 22.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></div>
<div style="background-color: white; margin-bottom: 6px;">
<b style="background-color: transparent; font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 22.0pt; mso-ansi-language: CA;">Mani de la CUP contra el Tribunal
Constitucional </span></b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="background-color: transparent;">*</span><span lang="CA" style="background-color: transparent;">Santi Capellera i
Rabassó, periodista</span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 14pt;">Compatriotes
de la CUP, m'agrada que reaccioneu de manera immediata i us mogueu per
Catalunya i les seves essències nacionals: si senyor! Ara, apliqueu a la resta
aquesta excepcionalitat puntual -que potser serà llarga- per què estem passant
al país.</span><span style="font-size: 16pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Entenc que no
us agradi Mas, que no us agradi CDC. O una part de CDC que a mi, un
nacionalista socialdemòcrata esquerranós convençut, periodista per a més INRI
-fill d'un nacionalista socialdemòcrata esquerranós (ACS) més convençut encara,
que va ser un il·lusionat fundador en una part del país tan complicada com el Priorat d'aquest nostre ramat convergent- amb 40 anys de
carnet gairebé heretat, tampoc no m'agrada, sincerament. I no és d'avui: és des de
sempre. Sobretot no m'agrada -ni m'ha agradat mai- aquella part tan, tan
pròxima a Duran en què no sé sap qui és qui. Una part que encara hi és i que
espero que es convenci com vosaltres o marxi definitivament, perquè és la que
ha arrabassat vots a Junts pel Sí en favor de Duran i contra el país, no ens
enganyem. Tants vots com els 108 mil que ens caldrien per no haver de
"captar" a la porta de casa vostra, que no ens agrada gens
després d'haver portat el país a les portes de la llibertat amb molts resultats negatius per alguns dels nostres. I vosaltres ho sabeu. Entenc que no us
agradi CDC, i que no us agradi el Mas, ho reitero. Ho entenc i sé per què ho
entenc. Evidentment, i llegits TOTS els vostres postulats de constitució
assembleària (la qual cosa molts dels que avui us posen a parir per voler
decidir lliurement (ves quina paradoxa!) ni s'han dignat a fer) hi he d'estar
d'acord. Absolutament d'acord.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Però, dit
això, pregunto: el país tampoc no us agrada? No hi trencareu una llança
excepcional de manera excepcional, ni que sigui tapant-vos el nas, per dir
alguna cosa? Em fa l'efecte que sí, oi, companys? No pas pel Mas ni per Junts
pel Sí, i molt menys per CDC, però, sí per Catalunya i el seu futur, oi? El
nostre futur, el de tots! Jo ho espero pel bé del país i de la seva gent, la
nostra gent, nosaltres. </span></span><br />
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 14pt;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ho espero aquest matí d'avui dijous 12 de novembre, i us ho demano per simplement afavorir el camí que Catalunya ha començat a traçar,
i que no té aturador! En la sobirania nacional, prou temps tindreu de lluitar per la justícia social que tant comparteixo amb vosaltres, i evitar tota retallada econòmica en aquest sentit. Perquè jo també en sóc un perjudicat. I molt. #araeslhora, patriotes! Vinga, endavant amb els nostres objectius, els de tots! Desobeïm! </span></span><i class="_4-k1 img sp_fM-mz8spZ1b sx_5371b4" style="background-image: url(https://static.xx.fbcdn.net/rsrc.php/v2/yx/r/pimRBh7B6ER.png); background-position: 0px -340px; background-repeat: no-repeat; background-size: auto; color: #141823; display: inline-block; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; height: 16px; line-height: 15.456px; vertical-align: -3px; width: 16px;"><u style="display: inline !important; left: -999999px; position: absolute;">smile emoticon</u></i></div>
Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-45827897524369072432015-10-31T22:54:00.002+01:002015-10-31T23:21:51.406+01:00 La pura promoció d'estratègia comunicativa portada a terme de manera magistral pel Govern Colau, és suficient com per donar bons rèdits de tota mena a la societat que els ha triat?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-YPFRiVdPCYg/VjU4cfS7RWI/AAAAAAAADn0/xRexRf0qjo0/s1600/Raimundo%2BViejo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="http://2.bp.blogspot.com/-YPFRiVdPCYg/VjU4cfS7RWI/AAAAAAAADn0/xRexRf0qjo0/s320/Raimundo%2BViejo.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span lang="CA"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><span style="font-size: x-large;">De vestits i poltrones –Raimundo Viejo-</span></span></b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">*</span></span><span lang="CA"><span style="font-size: x-small;">Santi Capellera i Rabassó, periodista</span><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 24pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 24pt;">E</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">ls
trencaments polítics mai no s'han fet sense revolucions bèl·liques, però també
pacífiques o intel·lectuals. La nostra, la Revolució Catalana, n'és un clar
exemple. I cal acceptar els nous temps i els nous vents, només faltaria voler
perpetuar les estructures malgrat que moltes estiguin putrefactes, però, no és
només això. Les coses i el món mateix canvien constantment, i és inútil (com
fan els immobilistes de les espanyes) voler aferrar-se a la seva suposada
història, escrita per ells -els habituals guanyadors- plena d'èpica bèlica de
batalles pretèrites que no suma res de res; al contrari. Però s'entossudeixen i
només esgrimeixen aquesta seva "grandeur", un cartró sense res a
l'interior que sigui capaç d'enamorar ningú. Però ells ho intenten i piquen
contra les onades que els vénen de cara i que es van tornant tempesta de manera
inexorable. I malgrat tot això, no hi posen cap remei i només segueixen
esgrimint la grandesa de la nació espanyola, no sé si m'explico.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A tall d'exemple; vendre ser millor i demostrar-ho,
és molt lícit. Saber-se vendre, també. Ara, vendre ser millor i no ser-ho, és
quedar molt malament. Millor callar i quedar-se a casa. Clar que, després hi ha
la poltrona que és molt llaminera. Per tothom. I aquí arriba el conflicte. Qui
vol poltrona per ego, o perquè creu que la mereix, em sembla molt bé. Sempre
que a canvi, treballi i la feina sigui constatable. I sobretot les millores que
aquella feina ha aportat. Qui vol poltrona per arrambar o no fotre ni cop i
viure com un patxà, ja és un altre tema, per a mi, condemnable. Perquè
l'emprenedor polític esdevé paràsit. I en aquesta tesi ens trobem.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Qui és Raimundo Viejo? Un okupa? Un indigent? Un
illetrat? No, de cap manera. Viejo és un teòric polític i activista gallec
relacionat amb el 15M i moviments socials anteriors. És doctor en ciència
política per les universitats de Santiago de Compostel·la i Humboldt de Berlín,
i professor associat a la UdG.També va ser professor de les universitats de
Chicago, Pompeu Fabra, Lausanne i Santiago de Compostel·la. L'hem pogut llegir
en articles molt crítics amb les estructures convencionals del sistema actual
als periòdics Diagonal, La Directa i Público. I també té llibres publicats,
personalment i col·lectivament, en què analitza el moviment del 15M com "La
dansa de Medusa". Des del maig passat, és regidor de Gràcia i d'Educació i
Universitats a l'Ajuntament de Barcelona. Preparat? Molt. Però, què ha fet des
que és al Govern? Poca cosa, o res.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">És el problema de sentir-se estructuralment
vencedor. Els passa a molts. Amb la glòria, s'oblida la feina que has buscat
que t'encarreguessin. I ara, a Madrid (que de fet és el que mentalment és
important per ell, segurament). No sé si les formes grolleres de rascar-se les
dents per treure's la resta del menjar que hi ha quedat, o del seure en una postura diferent a la què ho fan la resta dels acostumats a seure en
hemicicles és la seva manera de ser (que no ho crec) o "pur teatre"
dissenyat de manera expressa per Agatha Bañón, aquella que tenia incontinència
i es pixava al carrer fent-se retratar mentre feia les miccions, o es mostrava
en pilotes traient la llengua en públic, avui dircom de l'Ajuntament de
Barcelona.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens enfrontem a estratègies polítiques noves, que
inclouen tot això que explico amb les bases de la vella política aplicades a la
de nova planta. I molts, i moltes, també moltes, encara no ho han entès, i
piquen pedra en altres direccions. Heus aquí l'errada dels que no saben d'on
bufa el vent, perquè no es mouen de casa i només en senten el xiscle.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dit tot això, deixar clar que, personalment, se
me'n refot com vesteixi la gent, com visquin i què practiquin (jo també faig el
que vull sempre, per sort), si s'afaiten o es depilen o no, o si al Parlement, en comptes de vestits i corbates, vesteixen samarretes multicolors com David Fernàndez, o que porten missatges inscrits de l'estil "Catalunya sí que Spok", com Joan Giner de CSQEP, 26 anys, de Cornellà de Llobregat, enginyer de
telecomunicacions que ha treballat com a arquitecte de sistemes en entorns
bancaris i que abans d'entrar al Parlament estava dedicat al sector de les TIC
al desenvolupament de la tecnologia web i l'impuls de l'economia social. I
aquest és l'exemple: no són gent socialment poc preparada, al contrari. Però,
estan preparats políticament? Això em pregunto. Donaran a la societat que els
ha elegit el que aquesta els demanda a través de la seva elecció?<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I arribats aquí, crec que ens hem de preguntar: la pura promoció d'estratègia comunicativa
portada a terme de manera magistral pel Govern Colau, és suficient com per a
l'hora de la veritat donar uns bons rèdits de tota mena a la societat que els
ha triat? Això em pregunto. El de "la pinta" o la vestimenta,
sincerament i personal, ho trobo lamentable que hi hagi qui la critiqui
arribant a aspectes de la crítica insultants. Quins són els canons de la
vestimenta "decent" o no? Qui els marca? I els musulmans? Com
vesteixen? I els de Bangla Desh? I els subsaharians? Per això fan "mala
pinta"? De vegades els suposats senyors amb vestits i corbates occidentals
(i no citaré ningú en concret perquè qui estigui lliure de pecat que tiri la
primera pedra), corren amb maletes plenes de diners que no són seus amunt i
avall. La de l'aspecte extern crec que no és la discussió que ens hauria de
centrar, perquè no té la mínima importància.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-9016462224783767585.post-80138532342035657022015-10-10T13:48:00.001+02:002015-10-10T23:43:38.282+02:00La senyoreta Ubasart i les seves "chachas" han constatat que a Catalunya no ens deixem entabanar pel primer titellaire que passa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-U2ZQG67xBZ8/Vhj65M8idII/AAAAAAAADTA/OZfX6mR09uw/s1600/Gemma-Ubasart-lentrevista-CATALUNYA-RADIO_ARAIMA20150610_0084_5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-U2ZQG67xBZ8/Vhj65M8idII/AAAAAAAADTA/OZfX6mR09uw/s320/Gemma-Ubasart-lentrevista-CATALUNYA-RADIO_ARAIMA20150610_0084_5.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-large;"><b><span lang="CA"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-large;"><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="CA">L’odi mai no triomfa a Catalunya</span></b><span lang="CA" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="CA">*</span><span lang="CA">Santi Capellera i Rabassó, periodista</span></span><span lang="CA" style="font-size: 16.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;">L</span><span style="font-size: 16pt;">a dimissió de Gemma Ubasart al capdavant de Podemos Catalunya
era la crònica d’una mort anunciada i que s'esdevingués només era qüestió de temps. Aquesta
noia, tot i ser una professora universitària, diuen que amb un doctorat i altres
parafernàlies de titulitis aguda amb parapet funcionarial assegurat com tots
els dirigents del fals neocomunista Podemos, no ha estat mai a l’alçada de les
circumstàncies polítiques del país, perquè ha volgut vendre esquerranisme
suposadament igualitari per tothom encara que exceptuant-ne molta gent de la
societat catalana que té un altre pensament i uns altres paràmetres de vida. I
aquí ja hi brolla el sectarisme mafiós de què precisament acusen tothom que no
és com ells, la qual cosa és ben trista i lamentable.</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16pt;">Aquesta noieta, que és com Gemma Galdón, filla d’una casa
acomodada en què li han procurat un benestar, una preparació acadèmica i un
lloc a la nostra societat, ha utilitzat aquestes eines al seu abast per
carregar contra el mateix país i contra la seva gent, especialment contra el
president Artur Mas, fent servir l’odi (dit clarament i al davant dels
micròfons dels mitjans) per aconseguir guanys polítics. I a casa nostra, la
cosa no va així. Els professors universitaris, com els cambrers, els fotògrafs,
els actors, els pastissers o els futbolistes, tenen tot el dret del món a voler
incidir en la societat a través de la política, naturalment, però per això cal
destacar que també calen uns mínims. I la senyoreta Ubasart, com la senyoreta
Pibernat, la senyoreta Galdón o la senyoreta Colau, deuen tenir l’ànima
d’activistes i, sobretot de demagogues, però, de polítiques no en tenen ni un
borrall. Perquè menyspreen constantment i dura els polítics que no són de la seva corda, quan
elles no en tenen ni la més remota idea del què és fer política de primera
divisió, ja que només han demostrat que la saben fer de baixa estofa. I encara.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16pt;">En el nostre país tot el que no té fonament ni arrelament acaba
per petar, sobretot si la voluntat del projecte no casa amb el tarannà de la majoria, independentment
si els postulats són de dretes, d'esquerres o de centre, i més si va va contra el
mateix país i contra la gent que fa coses constructives contra vents i
tempestes. La gent no són ramats de bens, malgrat que alguns s'ho pensin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16pt;">En aquesta terra, en que tenim el trist anecdotari de comptar amb
un president de la Generalitat ajusticiat pel totalitarisme feixista, un
líder d'un partit demòcrata cristià i un president del club de futbol que
representa la massa social esportiva més important de la nació catalana, que
van córrer la mateixa sort que Lluís Companys, no ens deixem entabanar pel
primer titellaire que passa fomentant l'odi a les coses que a molts ens importen i respectem profundament, malgrat que sempre hi ha indigents pseudo-polítics
que s'aferren a algun carro, tot i que aquest sigui un cavall de Troia contra
la majoria que estima aquesta terra i en valora les seves ancenstrals
essències, que existeixen, els agradi o no a tota aquesta colla de galifardeus
que viuen als antípodes de la realitat social del país. Perquè titllen la resta d'adoctrinats i visionaris, però els que viuen d'esquena a la realitat social i cultural són ells amb les seves idees fixes de persecució constant als que no comparteixen els seus sectaris postulats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16pt;">De traïdors que claven la daga per l'esquena n'hi ha hagut, n'hi
ha i n'hi haurà sempre, perquè la misèria humana té un gran abast. Però
la gent fidel, lleial i que va de cara és més important en nombre, i més que
suficient com per esborrar aquesta gent miserable. És la llei de la vida, i si
no fos així, el món ja no existiria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16pt;">En el primer míting del cuetes Iglesias al Pavelló de la Vall
d'Hebron de Barcelona, en que va reunir tota la rancúnia i odi de Catalunya i
exteriors contra el Govern català i l'alcalde de Barcelona, eren un total
d’11.000, comptant els del carrer. TV3 i Catalunya Ràdio, plens d'aquesta
genteta que tan flacs favors fa al país, se'n van fer un ressò inusual, per
totes les seves emissores, de dia i de nit durant les 24 hores i durant cinc
dies.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16pt;">Dos dies abans Trias i Mas havien reunit quatre vegades més gent emplenant el Palau Sant
Jordi, i omplien els actes cada dia amb moltes més persones, encara que per a ells el ressò era molt
menys. Filfa, fum, vaig pensar, però aprofitant l'avinentesa de la propaganda constant i dels anuncis a tort i a dret de "justícia social", van aprofitar el fenomen Colau i per 17.000
vots van arrabassar l'alcaldia a Trias. Després de l'acte de la Vall d'Hebron,
en què alguns d’aquests traïdors sense cap convicció de país (ni veritable ni apòcrifa) van gosar cantar agafats de les mans una
vergonyant "Estaca" (per escarni del bon Lluís Llach) sense cap significat del què l'Estaca representa [potser hauria estat més adient anar-la a cantar al carrer Génova o al
carrer Ferráz de Madrid], vaig analitzar aquell acte en profunditat i em vaig preguntar quin suport real tenien, i fins quan durarien. Les meves conclusions no van anar gaire lluny d'osques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16pt;">Aquesta gent han fet la guitza al país uns mesos, però, al final i tal com sol passar sempre, els odiadors han estat els
odiats i han fracassat, tal com vam preveure alguns periodistes
"no adscrits" a la nomenclatura unionista que ha fet forat als
mitjans de la CCMA (malgrat els despropòsits espanyols contra ells en la
darrera campanya electoral) i especialment en coves de tribus dirigides com ara el Sindicat de Periodistes de Catalunya o el Col·legi
de Periodistes de Catalunya, a la responsable del qual li va costar sang suor i
llàgrimes sortir a reclamar la no interferència dels polítics en les
programacions i a reiterar “la independència” dels mitjans... com el Periódico,
suposo que volia dir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16pt;">Els “podemitas” havien de ser Govern de Catalunya, com van
aconseguir ser alcaldia de Barcelona per aixafar la guitarra a
l’independentisme i de pas, malbaratar quatre anys d’esforços del govern
municipal de Trias per assolir moltes fites, però l'odi, a Catalunya, mai no ha
triomfat, ni triomfarà. I així els ha anat i diria jo que els seguirà anant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16pt;">Després de veure que les lleis universals continuen funcionant, i
que les coses no naturals no s’aguanten i cauen pel seu propi pes, m'interrogo,
quant temps duraran els fastos de Ciudadanos quan el Govern del PP faci aigües previsiblement -o no tingui majoria absoluta- després del desembre? La seva
candidata a la Generalitat, tot i ser llicenciada i tenir màsters, sembla que
no sap sumar. I el 27S a la nit, hiperventilava i celebrava el triomf dels seus
25 diputats arrabassats a la resta de l'unionisme en contraposició als 62 de Junts pel
Sí (més 10 de la CUP). I, agosarada ella, gosava demanar la dimissió del president Mas. Déu n'hi do! S'han cregut el que les televisions, les ràdios i els diaris espanyols han anat propaganditzant des de la nit electoral. Potser que s'ho creguin a Àvila o a Talavera de la Reina encara és comprensible. Però que s'ho cregui aquesta senyora, que es presentava per presidir la Generalitat, és molt preocupant i molt greu, a més de molt poc democràtic. Lamentable, ras i curt. </span><br />
<span style="font-size: 16pt;"><br /></span>
<span style="font-size: 16pt;">Quant
més durarà inflat aquest globus espanyolista que ha enlairat el PP com a marca
blanca, que defensa les seves mateixes tesis i, com els de Rajoy, no condemna
el franquisme? Fins quan aguantaran les arques que els financen? A Catalunya, ni
Lerroux ni els seus postulats van aguantar gaire, tot i viure temps molt
convulsos de violència, repressió i provocacions si els contrastem i comparem amb els que estem vivint en la revolució catalana, que s’ha fet i s'està fent en un ambient
festiu, pacífic i de clamor de la ciutadania </span><span style="font-size: 21.3333px;">(cosa que enerva fins a la sacietat els seus contraris)</span><span style="font-size: 16pt;"> i de la majoria sorollosa, perquè aquí el
silenci no ens agrada ni als enterraments, molts dels quals hi inclouen músics
per acomiadar amb alegria els estimats finats, com tampoc no ens agraden la violència i, sobretot, l'odi. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16pt;">Doncs això, a veure'l venir de lluny i bon vent i barca nova per l'odi de
la cinquena columna i tot el que l'incentiva en tots els seus vessants. I cada
dia una miqueta més de camí endavant en aquest "Adéu Espanya!", que ja fa anys molts vam començar a preveure i a augurar alhora que en fèiem proselitisme, no és per res. Gràcies, Catalunya! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 16pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Santi Capellera i Rabassóhttp://www.blogger.com/profile/17337397679679606623noreply@blogger.com