dimarts, 27 de març de 2007

La carretera principal que creua l'illa: un desproposit total (article publicat al "Menorca Diari Insular" el 9 de març de 2007)

La carretera és qüestió d’operativitat: res més
Santi Capellera i Rabassó *Periodista

S’atansa el bon temps i les eleccions. D’aquí a quatre dies tornarem a llegir articles i notícies sobre la carretera –única- principal de Menorca, que es una constant en els temes de debat de les forces polítiques representatives a l’illa. D’una banda el Consell insular acusa el Govern balear de fomentar la "balearització" –paraula que sembla que fa por- de tota l’illa en voler portar a terme accions com aquest, per molts, esperat desdoblament, i per altres mai desitjat.
Se suposa que els motius són per raons ben diferents, ja que uns esgrimeixen uns arguments i altres d’altres, però, sincerament, la carretera principal de Menorca, vista per un foraster, ja sigui estranger o peninsular, es un despropòsit de totes a totes, que no té comparança de cap de les maneres, ni representa la seguretat que les normes europees reclamen per totes les vies de comunicació dels estats de la Unió.
Sóc barceloní i he patit el que es pot dir la síndrome de les llargues cues d’entrada i sortida de la meva ciutat natal durant molts anys. Per aquesta raó visc a l’illa, perquè la més petita de les Balears comporta tenir una qualitat de vida i gaudir d’una pau molt envejada pels no insulars que acuden a aquesta terra un o dos cops l’any, per passar-hi les vacances o per quedar-s’hi temporades més o menys llargues.
Com a usuari de la Me-1 estic francament trist i decebut, ja que els actuals governants del Consell de Menorca sembla ser que actuen, no pas per promoure aquest "progrés" necessari i operatiu en l’artèria principal d’aquest territori, sinó per pur enfrontament polític amb l’altra força que des de l’oposició retreu aquests governants actuals d’impedir que, per exemple, aquesta carretera tercermundista i absolutament perillosa, que fa les accions vertebradores que el seu traçat no li permet per riscós, tingui un carril més i una quarta part de l’any ser menorquí o estiuejant no sigui un suplici impossible de suportar per activa i per passiva.
Visc a Ciutadella i sóc un dels necessitats d’aquesta via rudimentària i poc operativa per insegura. El tram entre Ferreries i Ciutadella fa entendrir el cor quan a l’estiu les ambulàncies intenten infructuosament passar per entre la cua infinita de vehicles, per aconseguir portar un malalt a l’únic hospital públic en condicions de tot Menorca, per la qual cosa, el desdoblament ja deixa de ser un caprici o una promesa electoral, per convertir-se en una realitat que, de vegades, espanta en veure el passotisme flagrant de qui menysté els milers de persones que demanen aquesta ampliació justa i necessària.
L’esgrimir que una quarta part de l’any de necessitat a Menorca és poc per portar a terme l’obra, és voler fugir d’estudi de totes a totes. I els que hi vivim sempre doncs?
Menorca ha estat separada històricament pels distints pobles d’un mateix origen, que un dia la van emplenar de nouvinguts. Els de Llevant i els de Ponent no han estat històricament massa amics, i heus aquí perquè les comunicacions estaven potser a l’alçada de les circumstàncies.
Els hiperprotectors –més polítics que altra cosa- tampoc no tenen cap mena de raó, i les seves pors d’haver de rendir pleitesia a l’asfalt, llepar-lo o aguantar les fetors de les seves conseqüències no tenen ni prou pes ni prou arguments no polítics.
Com a nat en una gran urbe potser vaig venir aquí per poder gaudir de les platges verges i de les aigües netes, la qual cosa no vol dir que una vegada instal·lat no enyori una via ràpida de comunicació per si tinc una urgència, o per no haver-me d’empassar la pols d’una carretera plena de camions que no m’ofereix cap segueretat. El tram de la mort, de Ciutadella a Ferreries, és senzillament impresentable. I han vist la rotonda de Cala en Porter a l'alçada de l'aeroport? Poden girar sense anar a parar a la tanca? Doncs jo no.
Quedo astorat davant de tant de proteccionisme innecesari. Mai cap carretera desdoblada ha fet malbé cap entorn ecològic ni natural, i les autopistes sovint passen enmig de grans parcs naturals que rarament queden afectats per aquest motiu. En tot cas els que hi queden són els pobres ciutadans que els dies d’estiu també han de treballar per aquesta única i poc operativa xarxa incomunicativa de l’illa de Menorca.
Crec que no sóc gens sospitós de parlar en nom de cap opció política, la meva en tot cas no figura en el ventall de l’arc parlamentari balear: és catalana i forana aquí, però sí que parlo com un resident que pateix les conseqüències de les més de 200.000 persones que una quarta part de l’any han de conviure plegades en aquest petit territori.
Vallvidrera va estar foradada i els més susceptibles ecologistes defensors del Parc de Collserola, van veure com en fer una autopista que vertebrava el Barcelonès i els Vallès Oriental i Occidental, el pas pel parc natural es reduïa en gairebé un 70 per cent, amb les conseqüències lògiques que van fer que aquella àrea quedés molt més protegida. Els túnels no van comportar cap nuclearitització ni cap mort de la natura que envolta les retallades vies que passen pel mig del parc, ben al contrari, la natura s’ha fet seu l’entorn, i quinze anys després ningú no qüestiona la viabilitat ni la no necessitat d’aquesta carretera que va ser un dels artífexs de la gran Barcelona.
El sobreproteccionisme de l’entorn natural a costa que els éssers que l’habiten ho passin malament, no hauria de ser possible, o caldria que els actuals responsables del Consell insular, en veure que cada dia hi ha més cotxes i menys espai, regulessin d’alguna manera aquest flux; impedissin que les empreses de lloguer de vehicles en lloguessin; i els hotels i restaurants no acollissin les persones que venen a Menorca a fer un dispendi que, d’altra banda, cap administració no qüestiona per res, és clar.
Cal elegir doncs entre la Menorca sostenible però en condicions de ser econòmicament important, o quedar-se en la de l’estat tribal, sense vies que vertebrin culturalment i econòmica tot el territori en pocs minuts, per aconseguir precisament un més gran respecte a tot l’entorn, però no a base de mermar possibilitats a autòctons i residents, i d’haver-se de recordar de la mare de dirigents polítics -entestats a aconseguir tipismes de manera decimonònica-, quan ens trobem en ple estiu atrapats amb la sogra, el periquito i la modorra de després d’un bon apat, en un colapse de transit indefinit i insolucionable a curt termini, perquè visquem en una Reserva de la Biosfera. No tinguin por senyors polítics, no hi ha cap carretera que entorpeixi el progrés; al revés, més aviat ajuda a que les coses vagin millor en tots els aspectes sense haver de llepar l’asfalt, i dispensin la franquesa.

dilluns, 26 de març de 2007

Menorca té prou zones verdes, perquè en sí ja és tota una zona verda. Article publicat al "Menorca Diari Insular" el divendres 23 de març de 2007

Més zones verdes? Menorca és tota una zona verda!
Santi Capellera i Rabassó *periodista

En un any de treballar com a professional del periodisme a Menorca he conegut gairebé tota la classe política de l'illa, i també molta de la social. El costum del meu ofici excercitat durant la major part de la meva vida curricular en una mena de jungla informativa com és la Ciutat Comtal, m'ha fet molt procliu a la relació pública i també a la sinceritat amb la gent, i sobretot amb tots els polítics que he anat tractant, bàsicament per fugir dels estàndars que caracteritzen la gran majoria de periodistes i que són gairebé l'únic tret –i tòpic molt injust per cert-, que l'opinió pública, la gent del carrer en definitiva, copsa en els professionals dels mitjans de comunicació de masses. Em refereixo a característiques tan certes en alguns com la malícia, el groguisme emprat per plasmar grans titulars i petits continguts, o l'"avui descobrirem el pa amb oli", en emulació a aquells primers "herois" del periodisme d'investigació -Woordward i Bernstein-, que van aixecar literalment la manta del cas Watergate als EUA, ara ja fa una colla d'anys, com falses en molts altres. Sí que és cert que hi ha companys que només persegueixen això, i també la sang i el fetge, però sortosament no som tots, ni de bon tros. Jo intento ser amic de tothom –de vegades sense aconseguir-ho pel que escric- i també bon professional amb el proisme, sigui del color real o figurat que sigui, i intento fer un tractament de la informació sense abrandaments, sense titulars sensacionalistes, sense idealismes pròpis –dins del que el reportatge d’interpretació em permet- i sobretot sense interessos amagats, dels que sigui. Menorca sortosament no dóna per això, encara que intents de fer brollar la font no en falten, i encara que potser la mina informativa és a altres indrets, diguem que més vastos i més propicis per ser les illes d’un gran tresor informatiu i cridaner (amagat i que ningú no acaba de trobar), molts s’entesten en continuar picant les pedres locals, en una recerca infructuosa de l’or negre especulat i mes codiciat pels caçadors de recompenses, sobretot polítiques. Aquest és un paisatge (que ve de país) tranquil, i un paisatge verd, molt verd, més verd que cap altre enlloc de la zona geogràfica on està ubicat. Per la qual cosa, tant els intents d'alguns de descobrir les amèriques informatives a costa de "possibles casos que hi són però que no es veuen, però que ja sortiran perquè els amaguen els lobbys i altres, etc, etc", com d'altres d'equiparar la geografia menorquina a l'asfaltada i encimentada península, s'esberlen de manera natural contra les roques de la impossibilitat de fer blanc –contra què i contra quí concret, per cert? Contra qui mana pel sol fet que mana?- a mil metres, en una nit fosca i disparant amb una pistola d'aigua.
Ciutadella està immersa tota ella dins una zona verda, que és Menorca. Entenguem-nos: és com el Central Park de Nova York -pels que el coneguin- però a l'inrevés: el verd és ciment, i el ciment és verd. Per la qual cosa, i sense ànims d'ofendre ningú ni de portar-li la contraria, reivindicar zones verdes dins les zones verdes d'una gran zona verda com és aquest país -i reitero que no escric això amb ánim d'ofendre ni desautoritzar ningú que actua en llibertat i de mutu propi- és allò que els habitants de Castella en diuen "la verdad del perogrullo".
El passat dilluns dia 12 de març, en un intent de salvaguardar la vida i evolució de les males herbes que s'han criat durant molts anys al final del carrer Gustau Mas, a la zona de Ciutadella on s'hi està adaptant una pista polivalent multifuncional esportiva, el regidor del Fòrum Ciutadà, Luís Camarero, va intentar aturar les obres d'adaptació de la instal·lació, que, és clar, necessita una petita base de material d’obra per quedar subjecta al sòl, per tal que la primera tramuntanada no la canvii de lloc pel mar obert o per la terrassa d'algun dels habitatges colindants.
Se suposa que si l'Ajuntament va decidir de forma lícita i amb informació pública -conjuntament amb el Consell insular que paga la meitat del dispendi- d'arranjar una zona on el verd que hi havia és el de menys, perquè hi creixien herbes de manera descontrolada, i ho fa adaptant un solar-plaça on no s'hi pot edificar i el converteix en zona d'oci públic, ho haurà de fer ben fet i amb garanties de durabilitat i de no posar en perill la integritat física dels seus usuaris. Quan el Consistori va presentar el projecte -qui escriu això era a la roda de premsa-, va ensenyar com seria la pista i com quedaria la zona -per cert amb bastants més arbres i plantes que el l'actualitat, que només n'hi ha tres- després d'acabades les adaptacions. Va fixar un temps d'execució i així es compleix, tal com es pot comprovar. I fins aquí cap altra novetat ni irregularitat. Que si hi fos, aquest periodista, tal com sempre ha fet amb les veritats constatades –que no amb les apòcrifes, infundades o suposades-, no l’amagaria, només per fer honor a la professionalitat que potser altres, sovint i en clara tria, obvien de manera flagrant.
En el decurs d'un any he conegut Luís Camarero i he fet diverses informacions relacionades amb la seva coalició. Hem parlat a nivell personal i polític de diferents temes: des de les seves inquietuds i dels projectes que el seu petit i unipersonal grup municipal vol portar a terme, a altres coses que ara no venen al cas. Jo li diria al bon Luís, a l'amic Luís, que ell que és un castellà d'aquells autèntics, de Segovia, noble i lleial amb els seus principis, que s'arribi fins a dalt de tot del polígon de Ciutadella i miri el seu voltant. Segurament veurà el mateix que vaig veure jo l’altre dia mentre ell denunciava falta de zones verdes a Ciutadella, o sigui el Central Park de Nova York però a l'inrevés. Per sort per nosaltres, molt poc ciment -Ciutadella, tret de dins la murada, té abres plantes i gespa arreu- dins el gran verd de dins el gran blau, o sigui, per nuclis: el poc ciment, el molt verd de tota l'illa, i el gran blau de la Mediterrània que ens envolta. Des de qualsevol punt de Ciutadella, i en només cinc minuts, ets a ple camp, veus les vaques i els cavalls que pasturen, i respires el més pur dels aires que ja voldrien gaudir els habitants de Madrid, París o Barcelona, i fins i tot els de Palma, que ens és, o ens hauria de ser més pròxima. Menorca no té cap mena de contaminació de l'aire, tret de la zona del Port de Maó on hi ha veïna la planta de Milà i la central elèctrica que embruta l’aire en uns uns nivells baixíssims. Ciutadella és un test de color verd, envoltat de natura i de mar.
Em podria estendre més però, sincerament, vull dir-li al Luis, a qui aprecio de veres, que en campanya electoral ja hi són tots els partits, absolutament tots, inclòs el Fòrum Ciutadà, el seu. Perquè si no fos així ell mai no hagués anat a fer la comèdia d’intentar aturar unes obres que sap de sobres que no pot impedir, perquè per si mateixes ja suposen una gran millora de la zona -i ho dic amb coneixemnent de causa perquè visc just al davant-, a més de ser legals. En Luís, com qualsevol polític, vol sortir a la foto i vol ser portada dels mitjans de comunicació locals, i aquesta és la seva manera de fer campanya i d'intentar guanyar més vots pel pròxim mes de maig. Altra cosa és que així ho aconsegueixi. Si a la zona també s'hi adapten aparcaments, nosa no en faran: en tot cas serán útils, perquè viure en un paradís natural no vol dir haver-ho de fer dalt dels àrbres ni de forma primitiva, ni haver de renunciar a tenir automòbil per no tenir aparcaments per deixar-lo, ni abdicar de les comoditats del món occidental i de l'estat del benestar que tant va costar d'aconseguir als nostres avis, i que precisament es troba a la zona de la civilització on aquest paradís està enclavat, encara que l'excusa de tot aquest entrellat muntat per l’amic Luís Camarero sigui reivindicar més zones verdes, que, per mi personalment, fer-ho a Menorca és com reivindicar-hi més mar.

dijous, 22 de març de 2007

Dia d'inauguració del blog: una bona notícia



Bé, avui finalment m'he decidit a crear el meu propi blog. Una pàgina que de ben segur serà intrínsicament periodística i comunicativa, però també personal, i de vegades tendra, poètica, sarcàstica o agra, ja veurem, segons vagin passant els dies i els ànims d'aquest any, començament de la segona meitat del meu segle personal, o sigui dels cinquanta als cent, Déu que optimista sóc!

He de dir que avui tinc una bona notícia per inserir aquí i publicar: Finalment tindré un treball de comunicació 'digne i ben remunerat' a Menorca (tal com els darrers anys l'havia tingut a Barcelona), ja que, sortosament, i després de deu mesos de ser a l'illa, algú se n'ha adonat de la meva professionalitat. Ho sento pels que no m'han sabut aprofitar, però els meus coneixements comunicatius, socials i relacionals són tants que sóc una mineta que raja sense parar, i això els llestos ho valoren. Conèixer-me, de fet, és estimar-me, encara que per alguns (i algunes) -ben pocs per sort i per cert- és a l'inrevés. No cal que us digui que en Bruno, el meu gos beagle anglès, m'adora, i la Clara, la meva excompanya (només 27 anys més jove que jo per cert!, que ara en té 23 i en vam viure quatre junts) també: deu ser que els tracto de meravella i que em desvisc per tots dos (pel gos encara em desvisc i per ella ja no tant, tot sigui dit!), perquè ells també ho fan (ella ho feia més que ara; ell encara ho fa) per mi, amb la seva fidelitat i la seva passió, amb la seva paciència i amb la seva comprensió (que ella encara té amb mi perquè malgrat la distància intenta consolar-me quan -de vegades- estic trist a causa de la soledat, solitud i 'les penes' que la vida em regala). I no cal que us digui que l'Isaac, el meu fill que ja és un home de 19 anys, a punt d'anar a l'Autònoma, em demostra el seu amor constantment, malgrat la llunyania geogràfica, i comparetix, sempre que pot, moments amb mi que canvia per altres amb noies boniques o amics entranyables, cosa la qual li agraeixo de tot cor.

La meva bona notícia és que a partir de la setmana vinent formaré part de la plantilla de la televisió pública de les Illes Balears (IB3), i treballaré sense pressions i sense nervis afegits, a la ja de per si estressada labor periodística en directe. Hi ha mitjans de comunicació que actuen de manera normal, i intenten valer-se de professionals per formar un bon equip. Sí, he dit equip, perquè la comunicació és això, un treball d'equip, cosa que alguns desconeixen perquè potser no hi han treballat mai en equip; potser ni tan sols han rodat el món per poder, un dia, tornar al Born, més savis i més humils que a la sortida, precisament per haver adquirit aquesta saviesa en el decurs de les seves experiències, que no tenen perquè en definitiva són pobres, malgrat potser ser rics materials. Per això jo avui estic molt content, perquè moltes persones em valoren com Déu mana i m'estimen perquè, i perdoneu la petulància, potser també m'ho mereixo. Gràcies a tots per tot. Fins aviat benvolguts lectors i amics.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...