dissabte, 14 de juny de 2008

Somniar en un món i viure en un altre



Sempre que puc dormo moltes hores. Moltes més del que és habitual. Sempre ho he fet i mai no he tingut cap problema. Per això crec que sempre he pogut superar tots els obstacles que a vida m'ha posat al davant. Crec que realment sempre he pogut domir tant perquè els meus somnis són l’únic indret real on puc fer ús total del dret d’admissió. Cada cop em resulta més difícil, tal com em passava quan era jovenet, tornar a creure en la bondat desinteressada de la major part de persones. Per això en els meus somnis no hi ha dolents ressentits que abusen del seu poder per fer coses que sense aquest no podrien fer o dir, ni covards ni covardes que fingeixen ser superherois però que no arriben a tenir el valor suficient ni per amagar el cap, ni mentiders ni mentideres de mentides cutres i poc elaborades, que no es creu ni el babau més babau de les pel·lícules en blanc i negre; ni dolents ni dolentes que no saben ni dir la millor frase en el moment adequat. I sí, en moltes coses estic decebut, cansat i dolgut. I no, no tot acaba passant perquè tot s’acaba repetint. I sí, és veritat que no tothom és igual, perquè si fos mentida, la Grace, per exemple, la protagonista de Dogville, no seria més que un àngel al meu costat.
Hi ha alguns somnis que em deixen bocabadat, perquè encara que estiguin fets a la meva mida i dissenyats perquè ningú no els pugui alterar, tenen vida pròpia, i els seus personatges lliure albir. En un d'ells hi sortia fa pocs dies una parella que també somniava, i que mentre s'estimaven miraven el cel, amb tota la seva esplendor nocturna. Milers de llums d'estels, potser ja extingits fa milions d'anys agombolaven la seqüència dels amants. ..i aleshores els planetes que només havien durat un instant es deixaven caure entre teles, promeses, pells i sospirs. Abans de desaparèixer per sempre però, deixaven una paraula o un silenci sobre el llit. De vegades, ella aprofitava la paraula que quedava per començar una història. La que la salvaria com a mínim d'aquella nit. Altres vegades, si el que quedava era un silenci, s’embolicava de nou amb les teles per habitar un altre cop el punt mig que hi ha entre la vida i la mort, entre la memòria i l’oblit.
Però ell sempre preguntava pel final de la història...-Quan surti el sol... - li prometia ella. Quan surti el sol...I aquell era l’únic moment en el qual ella feia algun tipus de promesa. De les de debò, de les que només duren fins que s’acaba la nit. Com les històries que salven o els planetes que desapareixen. O més encara: com tot el que brilla o es dóna o és. He pensat que seria una bona idea que durant les hores que per motius òbvis de la vida, com l'haver de treballar i socialitzar, no puc estar dormint, transformar-me en líquid màgic, i quan algú em bufi la cara, sortir volant disfressat de bombolla de sabó. Llavors, quan qualsevol objecte en forma de punxa em torni a tocar o em torni a dir alguna cosa fora de lloc, explotar pels aires. Com a mínim així ho esquitxaré tot de colors que alegraran la vida tan amargant que moltes i molts tenen com a única existència.

Menysprear la llengua catalana és un sinònim d'ignorància i prepotència (publicat a Girona Notícies i a Es Diari el 14/06/08)

Air Berlin i l'imperi de les lleis en vigor
Santi Capellera i Rabassó*periodista
El director d'Air Berlin a Espanya i Portugal Àlvaro Middelmann es va reunir amb el president Francesc Antich a Ciutat, per parlar de la política suscitada per leditorial publicada a la revista de la companyia aèria pel seu director general, contrari a usar el català als seus avions. Middelmann va donar per tancada la polèmica i va remarcar que per a Air Berlín la llengua és només una eina de comunicació i que el què volem és comunicar-nos amb el major nombre dels nostres clients, per la qual cosa, va deixar clar que ara mateix el més practicable és el castellà.
Malgrat això va acceptar reunir-se pròximament amb la directora general de Política Lingüística del Govern balear, Margalida Tous, amb la intenció de "treballar conjuntament" en la "normalització lingüística". Middelmann, que fa pocs dies donava suport a la política lingüística de la companyia que evita la utilització del català, ha rectificat i ara ha admèt que "algun dia" s'utilitzarà el català als avions d'Air Berlin, tot i que ha preferit no donar cap data concreta, ja que ha considerat "complex i difícil" establir un calendari. Però quan serà això? D'aquí a dos mesos? Dos anys? Vint? Quan?
La història ens ha demostrat que cal desconfiar dels alemanys obsedits amb l'idea dimperi, allò que es diu Reich en alemany. El cap executiu dAir Berlin, Joachim Hunold, seguint aquesta obsessiò teutònica que molts crèiem ja eradicada, va escriure aquest editorial en què defensava la correlació entre el domini territorial duna llengua i el respecte que aquesta llengua mereix.
Potser Hunold, un home que ha demostrat la seva ignorància comparant la llengua catalana amb un dialecte, hauria de saber que, si a les Illes shi parla català és perquè el rei Jaume I i els seus successors hi van crear un dels imperis mediterranis més notables en tota la història europea. També és sorprenent que Hunold faci befa de la fonètica catalana quan, amb tots els respectes, la llengua alemanya no es caracteritza pas per una musicalitat harmoniosa precisament, més aviat el contrari.
És inaudit que el cap duna empresa es permeti el luxe de menysprear una llengua co-oficial i, a més, sinventi històries Losantianes com ara que, a les Illes, hi ha nens i nenes que no parlen castellà Si fos així aquests infants no només es mereixerien un editorial duna revista sinó que, per la seva raresa antropològica, serien dignes duna investigació en profunditat per part del National Geographic, ja que amb la quantitat de mitjans de comunicació que existeixen en aquesta llengua que ens bombadegen constantment de forma parlada i escrita, això seria poc menys que un miracle. Sense cap mena de dubte, trobar un infant que, un cop acabat lensenyament obligatori, no parli el castellà en terres de parla catalana ja sigui a les Illes o al Principat, i no diguem al País Valencià, on tret d'algunes zones és gairebé la llengua d'ús única és més difícil que pujar en globus sense el globus.
Molts catalanoparlants de bona fe shan dedicat a enviar cartes de protesta a Air Berlin denunciant el xovinisme de Herr Hunold; trobo molt lloable aquest interès per part de la societat civil per demanar respecte. No obstant, hi ha un poble que ha demostrat de forma inequívoca quin és el mecanisme per garantir latenció al client en una llengua co-oficial: em refereixo a la nació quebequesa i la seva defensa de la llengua francesa a Nord-Amèrica.
Un cop assolida l'oficialitat duna llengua, ja sigui el francès o el català cal garantir-ne la defensa amb les lleis de política lingüística. No es tracta pas danar pel món suplicant respecte, sinó que, en defensa del consumidor, cal garantir que els productes oferts per qualsevol corporació arribin als consumidors en les llengües oficials de cada jurisdicció.
Així doncs, el llenguatge que entenen les corporacions i els seus accionistes, són les multes, no pas les cartes de súplica. És com aquell que veu un cartell en una porta on hi resa Si us plau, no aparqueu i no hi ha gual. Això no convenç ningú: el que ho fa és el que vingui la grua i les molèsties i la sanció que això comporta. I si el de la grua és una llei, la de Normalització Lingüística aprovada per les cambres autonòmiques no ho és menys. El governs català i balear, amb les eines actualment existents en els seus respectius ordenaments jurídics, han diniciar els procediments per garantir els drets dels catalanoparlants als seus respectius territoris i, ja que Air Berlin opera tant a Catalunya com a les Illes Balears, investigar seriosament i amb la llei a la mà les pràctiques lingüístiques daquesta aerolínia.
Si, com sembla evident, Air Berlin incompleix la llei de política lingüística, ha de ser sancionada, que només faltaria, si es tracta de l'aplicació que preveu aquestes sancions, d'una llei en vigor i aprovada pels respectius parlaments. Gràcies a aquestes mesures, Herr Hunold entendrà de manera molt germànica que, dentre tots els imperis coneguts, els que utilitzem la llengua catalana en tenim un de preferit: limperi de les lleis en vigor. Al meu entendre però i en el cas del Principat, en aquest moment sembla impensable que aquesta Generalitat de Catalunya, disposada a abaixar-se els pantalons i aplicar una tercera hora de castellà, vetlli pel compliment estricte d'aquesta llei.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...