Somniar en un món i viure en un altre

S empre que puc dormo moltes hores. Moltes més del que és habitual. Sempre ho he fet i mai no he tingut cap problema. Per això crec que sempre he pogut superar tots els obstacles que a vida m'ha posat al davant. Crec que realment sempre he pogut domir tant perquè els meus somnis són l’únic indret real on puc fer ús total del dret d’admissió. Cada cop em resulta més difícil, tal com em passava quan era jovenet, tornar a creure en la bondat desinteressada de la major part de persones. Per això en els meus somnis no hi ha dolents ressentits que abusen del seu poder per fer coses que sense aquest no podrien fer o dir, ni covards ni covardes que fingeixen ser superherois però que no arriben a tenir el valor suficient ni per amagar el cap, ni mentiders ni mentideres de mentides cutres i poc elaborades, que no es creu ni el babau més babau de les pel·lícules en blanc i negre; ni dolents ni dolentes que no saben ni dir la millor frase en el moment adequat. I sí, en moltes coses estic deceb...