T'estimo tant (dedicat a ella...)

T 'estimo, i t'estimo tant que molt sovint la meva vida em resulta petita, incomoda i curta. Tens un estrany do que fa que tot allò que toques es transformi; aconsegueixes que el que en un principi semblava un escull insuperable, s'escorri dins el vent i amb un buf desaparegui, i, saps?, m'agrades així, com ets, perquè tota perfecció es converteix en imperfecció des del moment en que aquesta és conscient d'aquest fet. I tu tens un suficient grau d'imperfecció que et converteix en quasi perfecta. D'aquí que no em bastin les paraules per demostrar allò que sento, perquè t'estimo, i t'estimo tant que molt sovint la meva vida em resulta petita, incomoda i curta...

Junts (dedicat a ella...)

Junts compartim un món. Ple de dolços i tristos moments, de boniques paraules i de sentiments sincers. Un món on tu i jo podem parlar sense badar boca. On els "perquè" no tenen importància senzillament perquè surten del nostre entorn. Un món on els somnis es fan realitat cada dia. Un món d'il·lusió i d'un xic d'innocència, de fantasia i d'estimació. Ple de màgia, d'il·lusió, d'amor i d'alegria. En el nostre món res és impossible, tot és tangible. Puc obrir les ales i volar, i cridar als quatre vents un "t'estimo" immens com l'oceà. Perquè a les nits la lluna ens il·lumina, i de dia els teus ulls em fan de guia. Sota els llençols et trobo perduda en les millors sensacions, en aquelles nits que em sols regalar, en aquells moments en que regalimes tendresa.