dijous, 22 de març de 2007

Dia d'inauguració del blog: una bona notícia



Bé, avui finalment m'he decidit a crear el meu propi blog. Una pàgina que de ben segur serà intrínsicament periodística i comunicativa, però també personal, i de vegades tendra, poètica, sarcàstica o agra, ja veurem, segons vagin passant els dies i els ànims d'aquest any, començament de la segona meitat del meu segle personal, o sigui dels cinquanta als cent, Déu que optimista sóc!

He de dir que avui tinc una bona notícia per inserir aquí i publicar: Finalment tindré un treball de comunicació 'digne i ben remunerat' a Menorca (tal com els darrers anys l'havia tingut a Barcelona), ja que, sortosament, i després de deu mesos de ser a l'illa, algú se n'ha adonat de la meva professionalitat. Ho sento pels que no m'han sabut aprofitar, però els meus coneixements comunicatius, socials i relacionals són tants que sóc una mineta que raja sense parar, i això els llestos ho valoren. Conèixer-me, de fet, és estimar-me, encara que per alguns (i algunes) -ben pocs per sort i per cert- és a l'inrevés. No cal que us digui que en Bruno, el meu gos beagle anglès, m'adora, i la Clara, la meva excompanya (només 27 anys més jove que jo per cert!, que ara en té 23 i en vam viure quatre junts) també: deu ser que els tracto de meravella i que em desvisc per tots dos (pel gos encara em desvisc i per ella ja no tant, tot sigui dit!), perquè ells també ho fan (ella ho feia més que ara; ell encara ho fa) per mi, amb la seva fidelitat i la seva passió, amb la seva paciència i amb la seva comprensió (que ella encara té amb mi perquè malgrat la distància intenta consolar-me quan -de vegades- estic trist a causa de la soledat, solitud i 'les penes' que la vida em regala). I no cal que us digui que l'Isaac, el meu fill que ja és un home de 19 anys, a punt d'anar a l'Autònoma, em demostra el seu amor constantment, malgrat la llunyania geogràfica, i comparetix, sempre que pot, moments amb mi que canvia per altres amb noies boniques o amics entranyables, cosa la qual li agraeixo de tot cor.

La meva bona notícia és que a partir de la setmana vinent formaré part de la plantilla de la televisió pública de les Illes Balears (IB3), i treballaré sense pressions i sense nervis afegits, a la ja de per si estressada labor periodística en directe. Hi ha mitjans de comunicació que actuen de manera normal, i intenten valer-se de professionals per formar un bon equip. Sí, he dit equip, perquè la comunicació és això, un treball d'equip, cosa que alguns desconeixen perquè potser no hi han treballat mai en equip; potser ni tan sols han rodat el món per poder, un dia, tornar al Born, més savis i més humils que a la sortida, precisament per haver adquirit aquesta saviesa en el decurs de les seves experiències, que no tenen perquè en definitiva són pobres, malgrat potser ser rics materials. Per això jo avui estic molt content, perquè moltes persones em valoren com Déu mana i m'estimen perquè, i perdoneu la petulància, potser també m'ho mereixo. Gràcies a tots per tot. Fins aviat benvolguts lectors i amics.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...