Campanyes i discursos, Santi Capellera i Rabassó *periodista http://perinnolligams.blogspot.com
Queda clar que Ada
Colau segueix sent una activista amb càrrec d'alcaldessa a l'Ajuntament de Barcelona,
però d'alcaldessa només en té el nomenament i l'acta, com si fos una
funcionària més o una delegada, no pas la líder de l'Ajuntament de la capital
d'un país que cal prioritzar pertot i arreu.
Evidentment, la pròpia
llibertat de gestionar com vulgui és indiscutible, però els barcelonins, en la
seva gran majoria, necessiten tenir un primer edil pel qual la capital de
Catalunya sigui la màxima preocupació, i que intenti aconseguir que aquesta
capital arribi a les màximes cotes en tots els aspectes. No pas que la difumini
i l'empetiteixi.
Anar a fer campanyes
polítiques a altres derroters en defensa de no se sap ben bé què, quan a
Barcelona i a Catalunya estem vivint un moment polític excepcional, no ajuda
gaire a que els seus electors i tota la resta de barcelonins -l'hagin votat o
no- se sentin representats per aquesta figura que s'allunya dels postulats més
importants que el seu càrrec comporta en favor d'altres idearis que res tenen a
veure amb el que tal càrrec representa.
Com tampoc no ajuda
dir textualment que "Madrid pot tornar a ser la nostra capital",
perquè els catalans de capital ja en tenim una, que és la que ella presideix
consistorialment, ni que no en sigui o no en vulgui ser conscient.
No esmentar a Madrid el referèndum que Pablo Iglesias va prometre pel nostre
país en cas de guanyar les eleccions espanyoles, i no fer-ho per por de perdre
votants, demostra el doble raser de Podemos que, per conegut que sigui a
Catalunya, l'alcaldessa de la seva capital no pot secundar ni compartir de cap
manera. Sobretot, si vol continuar exercint la màxima representativitat de
Barcelona sense que cap fet la perjudiqui personalment i deteriori la
institució municipal com a tal.