dilluns, 23 de març de 2015

El MACBA és molt més que uns quants franquistes que encara intenten manipular la pluralitat de la societat catalana i vetar la seva llibertat d'expressió



Bartomeu Marí, un eivissenc que hauria de tornar a l'illa 
Santi Capellera i Rabassó *periodista  

El MACBA és al rovell de l'ou de Barcelona i té una fama internacional més que contrastada des que Pasqual Maragall, que va ser qui el va fer construir de nova planta on és ara, va decidir de promocionar-lo arreu del món per promoure culturalment la ciutat.

El fiasco del MACBA i del seu director, Bartomeu Marí, han estat una cagada monumental. Va saber "per un ajudant", un dia abans que a l'exposició “La bèstia i el sobirà” (que no es refereix només a aquesta obra en concret, sinó que n'hi ha moltes més, l'obra té un altre nom, però els mitjans d'aquí, tan objectius i espanyolers ho han confós tot, per això necessitem un estat nou) hi havia una peça un dels protagonistes de la qual "tenia una certa semblança" a aquest innomenable personatge, hereu de Franco, que es carrega elefants.

L'ajudant, alhora ajudant d'un altre que tampoc no hi és mai, es veu que els havia intentat avisar fa dies que dins la col·lecció hi havia aquesta obra, o sigui, que l'exposició la portava implícita. Però "no hi eren", no hi són gairebé mai, em diuen alguns treballadors del MACBA. I els catalans anar pagant sous de corruptes, perquè cobrar per fer una feina i no fer-la, o no ser al lloc de treball, és corrupció en tots els seus vessants. Es miri com es miri.

L'ara controvertida obra (que per cert no diu enlloc que el paio dat pel cul que vomita sigui el borbó; ni la que el penetra -fent esment d'una dona activista bolivariana que tampoc no s'esmenta enlloc- sigui Domitila Barrios de Chungara, i que sembla que el penetra perquè té atributs masculins per la seva poca femenitat, alhora que a tots dos els penetra un gos d'atura alemany), és una gran crítica del poder establert i de la contra que li fa el joc, i el de davant vomita tot el que li arriba des del gos perquè ja no pot aguantar-ho més dins.

Per això crec que els artistes creatius de l’obra en qüestió, ‘Haute couture 04 transport’, l’austríaca Inés Doujak i el britànic John Barker, són uns excel·lents comunicadors. Suspendre una mostra que s'ha exposat en museus importantíssims del món, i deixar-la fora de joc per la semblança en una de les obres d'un dels protagonistes amb aquest miserable mataelefants, vividor i corrupte, hereu principal de Franco -ho reitero- i del franquisme, i reduir-la a això, només es pot perpetrar en un país malalt i encara hipnotitzat pels darrers 70 anys com és la vergonyant Espanya, que treu uns ossos d'una cripta i diu que són de Cervantes, quan té 140.000 cadàvers sota les cunetes i els ignora, com si fossin animals allà enterrats. I això alguns no ens ho empassem ni amb mantega.

L'exreina espanyola Sofia és la presidenta d’honor del Patronat del MACBA, i el president, Leopoldo Rodés, que a ningú no se li escapen els seus deliris espanyolers, té a la vicepresidència Javier de Godó. No cal dir res més, em sembla. Per això demano aquest dròpol miserable que plegui i deixi pas a gent "no vinculada" i treballadora, que es guanyi decentment el que els contribuents li paguem amb els nostres impostos, i que no sigui un pur llepaculs de res ni de ningú, sinó un professional, sí és que això és possible.


Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...