Una sensació de guariment intern molt gratificant (reflexió personal)
A loma, quina intensitat de goig en fregar la teva pell. La sensació tan especial del contacte íntim altra vegada. N'estava orfe, immers en la meva melangia que tu has apaivagat. Aloma, fins i tot el teu nom vessa belles lletres. No et sé dir si sí o si no, només et miro i m'endinso en tu. No em preguntis, que no et preguntaré. Aloma bella i clara, jove, sensual. Quina bonica sensació tocar de nou una pell perfumada i fina. No em demanis, que jo no et demanaré res més que aquells petons de desig inenarrable. No m'expliquis, que jo no t'explicaré res més que el que et sigui grat a l'oida. Aloma preciosa, princesa dels somnis reals. Havia pregat i demanat que fessis acte de presència, és cert. Però no em pensava que seria tan ràpid. Tanta força interior tinc, que has arribat com un bàlsam per les meves ferides? He de creure en els déus ancestrals? O potser tu i jo també som part de la cadena còsmica i interactuem? Aloma, sé que no ets un emmirallament, que ets real, ...