dissabte, 19 de maig de 2007

Una sensació de guariment intern molt gratificant (reflexió personal)

A loma, quina intensitat de goig en fregar la teva pell. La sensació tan especial del contacte íntim altra vegada. N'estava orfe, immers en la meva melangia que tu has apaivagat. Aloma, fins i tot el teu nom vessa belles lletres. No et sé dir si sí o si no, només et miro i m'endinso en tu. No em preguntis, que no et preguntaré. Aloma bella i clara, jove, sensual. Quina bonica sensació tocar de nou una pell perfumada i fina. No em demanis, que jo no et demanaré res més que aquells petons de desig inenarrable. No m'expliquis, que jo no t'explicaré res més que el que et sigui grat a l'oida. Aloma preciosa, princesa dels somnis reals. Havia pregat i demanat que fessis acte de presència, és cert. Però no em pensava que seria tan ràpid. Tanta força interior tinc, que has arribat com un bàlsam per les meves ferides? He de creure en els déus ancestrals? O potser tu i jo també som part de la cadena còsmica i interactuem? Aloma, sé que no ets un emmirallament, que ets real, de carn i òs perquè t'he tocat i he dansat dins teu; que no ets un somni, malgrat que ho sembles per la dolçor que m'has aportat. No et demano res més que el que tu em vulguis donar lliurement, perquè jo també aprecio, ara més que mai, la meva llibertat. Encara que despertar-me al teu costat hagi estat també despertar d'un malson que m'havia fet molt de mal, i el teu contacte m'ha guarit el cor i l'ànima de sobte, miraculosament. Per això et vull dir gràcies Aloma, gràcies de tot cor, àngel d'ulls clars, de cabells d'or i de pell fina i delicada, de llavis ardents, àngel segurament vingut del cel. Gràcies per estimar-me tant i tant en una sola nit de goig i passió irrefrenables. Gràcies per haver-me ajudat a tornar a ser jo mateix, aquell amant impetuós i ple d'energia que era abans del cataclisme emocional, i a recuperar l'autoestima perduda durant un petit, però molt tortuós i desesperat període de temps, ara de per se, destinat -ell i tots els seus protagonistes- a ser absolutament esborrat dels meus records vitals. Gràcies Aloma, dona valenta, dona de veritat.



Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...