dijous, 30 de març del 2023

El TSJ condemna a quatre anys i mig de presó Laura Borràs alhora que sol·licita un indult parcial polític al Gobierno perquè no sigui empresonada

Laura Borràs o l'habilitat d'enfonsar l'independentisme fins als genolls

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat a quatre anys i mig de presó la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, per fraccionar fins a 18 contractes per poder-los adjudicar a dit. Els fets van tenir lloc entre el 2013 i el 2017, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La mateixa sala civil ha demanat al Gobierno español un indult parcial per rebaixar la pena a dos anys. D'aquesta manera, la dirigent suspesa com a presidenta del Parlament de Catalunya, no hauria d'entrar a la presó. És un mecanisme previst per la llei quan el tribunal considera la condemna excessiva ateses les particularitats del cas.

És molt possible que Laura Borràs, tot i la condemna arran de la sentència per mala praxi en l’administració de cabals públics quan era la directora de la ILC no vagi a la presó per aquest motiu, ja que la llei contempla que en penes de fins a dos anys i sense tenir antecedents, mai no es compleix la condemna amb privació de llibertat.

En cas que l’executiu Sánchez no ho acceptés —cosa bastant improbable perquè la raça política mai no s’acaba de mossegar mútuament a fons i del tot— que pagui pena de presó serà, més que cap altra cosa, un defecte del sistema que ella ha ajudat a gestar i del qual n’és essencialment coautora i responsable. No ho oblidem. I si l’executiu espanyol no li concedeix l’indult, portarà Laura Borràs a la presó per la mena de política i de fets que ha practicat.

He de dir que, tot i ser dona i independentista, la meva visió no es deixa ennuvolar per dones ni polítics com ella, de tota mena i color, que considero que han enrarit l’ambient i la convivència en molts aspectes. I entenc que ella, després de tants anys d’haver-se acostumat a ser un centre d’atenció absolut en què tothom li riu les gràcies, se senti estranyada ara que li arriben conseqüències i busqui culpables imaginaris. Però si aconsegueix prendre una certa distància sobre el que li està passant i ho analitza amb fredor — i en cas que no fos indultada— amb el molt temps pel davant que tindrà a la presó, s’adonarà que no ho va fer bé, i que per això l’han condemnat. No per independentista. I tot i que és evident que des de l’estat ocupant hi ha lawfare en molts aspectes contra l’independentisme, el de Borràs no n’és precisament un exemple vàlid. Per això en l’inici del judici, al jutjat només la van acompanyar quatre gats. Només quatre gats. I fins i tot gent políticament molt pròxima com Xavier Trias, se’n van desmarcar perquè acompanyar-la el perjudicava més electoralment que ser al seu costat fent-li la gara-gara per un afer que ell tampoc no creu que sigui polític. Perquè la gent potser no ho diu manifestament, però sap distingir. La gent sap què és una cosa i que és una altra.

Aprofitant aquest cas, i ja que el tema s’hi adiu perfectament, voldria recordar la resposta política a la crisi de 2008, en què es va demanar —i totes les institucions ho van acceptar, també les que tenen seu a Catalunya— endurir el Codi Penal espanyol per als polítics que fossin condemnats per corrupció o irregularitats semblants.

Personalment no em sembla bé que hagin condemnat Laura Borràs a anar a la presó pel que va fer. I sent periodista i objectiu al màxim com intento ser sempre, he de dir que, per exemple, també em sembla malament que l’exalcalde de Sabadell Manuel Bustos encara sigui a la presó per haver-li llevat dues multes d’aparcament a la seva dona ja fa anys. Perquè el veritablement important de la pena és la privació de llibertat de les persones, no pas el seu color polític. I ho dic des de la distància ideològica perquè no soc ni d’un color ni de l’altre, perquè tots dos colors són als meus antípodes. I en contrast amb la processista, cal no oblidar que el socialista no va implicar cap col·lectiu ni ningú altre com ha fet ella, que s'ha embolicat amb l'estelada i el llaç groc i s'ha parapetat en el col·lectiu secessionista per intentar amortir un tema totalment personal. I fent això, no hi ha cap dubte que ha enfangat tot l'independentisme fins als genolls. Així de cert. 

Laura Borràs ha estat condemnada. I anirà a la presó, o no. Però no per ser independentista, ni per ser Laura Borràs, sinó per ser una directora general nomenada per Quim Torra que havia d'administrar recursos de manera honorable i que, contràriament, va fer servir diner públic d’una forma inadequada. I això, lluny de laments i frustracions, ho hauria de tenir molt clar tothom. I tothom és tothom, començant pels seus.

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...