Adéu, Mixet dolç, amic de l'Isaac
Santi Capellera i Rabassó *periodista
Dimecres passat vaig acompanyar el meu fill a enterrar el seu gatet, el Mixet, un siamès mesclat amb gat comú, griset i blanc, molt bonic, bo i manso, que li vaig regalar quan tenia 11 anys. L'Isaac en té 26, i el moix en tenia 15. Potser era la seva hora, pobret. Me'n recordo quan el vam anar a comprar, com si fos ara. Em va costar 5.000 pessetes, i la noia em deia, "aquells d'allà només en valen 2.000". Però el nen s'havia fixat en aquell, i el seu pare no li va negar. Corria l'any 1999, i estic content perquè se l'ha estimat molt i ha estat un amic que l'ha acompanyat des de la infantesa fins avui, que és un home en tots els aspectes.
El món ens fa la mala passada de donar poca vida a aquests animalets que tant ens estimem, però ho hem d'acceptar com una Llei Universal, com ho fem quan els marxa algun ésser humà amb el qual hi tenim alguna mena de vincle, gran o petit.
Vaig tornar a plorar pel fet de veure el noi trist i malenconiós, abraçant el cadàver del felí. El vam soterrar al jardí de la casa d'uns amics, prop del Parc de l'Oreneta, entre dos pins molt grossos plantats en un racó que mira cap a la ciutat on va viure. No em vaig poder aguantar les llàgrimes, i vaig plorar pel Bruno, també. Era el dia 15, el mateix dia que el gosset hagués fet 11 anys. Tots dos han marxat amb només un mes i mig de diferència. I als que apreciem tant la companyia i l'escalf d'aquests éssers valents i lleials, que es ho donen tot sense posar condicions, aquests fets ens toquen molt, sobretot al cor. Fins sempre en el teu record, Mixet, suau i bonic.
