dimecres, 27 de febrer del 2013

Carme Chacón es va alinear amb les tesis del PSOE, contràries al dret a decidir dels pobles



El dret a decidir, un dret no polític dels pobles
Santi Capellera i Rabassó *periodista
Al Congrés dels Diputats espanyol es va viure un intens debat del dret a decidir dels pobles, un tema que alguns voldrien mantenir aparcat però que ha irromput amb força a l'escenari polític. Sobretot a Catalunya, on aquest dret té un suport majoritari entre la ciutadania, que exigeix, cada vegada amb més ímpetu, poder-lo exercir sense traves.
Aquesta demanda social és la que ha estat portada a la Cambra per formacions catalanes com CiU, ERC i ICV, amb la suma a darrera hora del PSC, partit en el qual aquesta decisió ha ocasionat una profunda crisi. Els socialistes catalans, encapçalats pel ja controvertit en molts aspectes, Pere Navarro, es van mostrar favorables que les catalanes i catalans puguin disposar del seu futur sense ingerències, malgrat la distància amb el sobiranisme que defensen CiU, ERC i ICV, ja que el PSC advoca per la pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol i no pas per la seva secessió. En canvi el PSOE ja s’ha demostrat un partit que es tanca en banda a respectar aquest dret democràtic dels pobles, ja que ni tan sols accepta que se’n pugui parlar.

L'única excepció dels 14 diputats del PSC va ser Carme Chacón, que va intuir que el seu vot favorable al dret a decidir de Catalunya acabaria definitivament amb les seves aspiracions de ser secretària general dels socialistes espanyols, i també candidata a la presidència del Govern d'Espanya en unes pròximes eleccions al Congrés. Finalment, va optar per no votar, la qual cosa encara la posa més en evidència.  
Voldria destacar que el dret a la lliure determinació no és un projecte polític, com sí que són la independència, el federalisme o qualsevol fórmula d'articulació territorial. És simple democràcia. Ni més ni menys. I el seu rebuig, un exercici antidemocràtic, es miri com es miri. Així ho entenen també els diputats del PSC, que estan lluny de ser nacionalistes, com a bastament els han retret alguns «companys» del PSOE, però que saben que la societat catalana i els seus propis votants no admeten que se'ls negui la paraula i el vot, primers drets bàsics de la democràcia.
El dret a decidir hauria de ser ratificat per tots els grups si realment es guiessin per criteris democràtics. Però, paradoxalment és el nacionalisme espanyol, en aquest cas, el que parla en boca dels seus portaveus i vota des dels seus escons. La unitat de l'Estat, d’un estat que d’altra banda fa aigües per tot arreu, és el seu projecte abans que res i sobre tota la resta de coses. No obstant això, enrocar-se en aquesta posició té també un cost, per al propi marc, cada vegada més deslegitimat en la societat catalana, i en les seves files, com demostra el cas del PSOE amb el PSC.

dilluns, 18 de febrer del 2013

Bond, Trom Bon..., de Método 3













Mentre escric això sento les notícies que anuncien la detenció de Pepe Gotera i Otilio, del Súper, i de l'Anacleta Zaragoza, cervell sociata de la història. A veure què ens espera en les pròximes hores. De moment, el CNI intenta treure's el mort del damunt, i posa caps de turc pel davant. Déu n'hi do, quin país, això d'Espanya, entre aquestes empastifades, i el bodrio dels Goya, entre altres. Me'n ric de la Màfia...de la italiana, de la russa i de la dels EUA. Quin fàstic! Però, anem a una altra mena d'anàlisi...



El sexe a l'espionatge

El sexe sempre ha estat un element de primer ordre en les activitats d'espionatge: només cal tenir present l'exemple de Mata Hari a la Primera Guerra Mundial, o el del bordell "Saló Kitty", organitzat per la Gestapo nazi a la Segona. Lògicament, comparar aquests exemples amb l'escena de les dues peperes de pa sucat amb oli, explicant-se intimitats de "marujas" desairades a les quals els marits no els passen la paga, al restaurant La Camarga de Barcelona, va del patètic al lamentable, passant pel penós. Com tota la feina del CNI, a "grosso modo". SPANISH STYLE! "Y no hase falta desir nada más", que deia aquell.


Sex in espionage

Sex has always been a prime element in espionage activities: just keep in mind the example of Mata Hari in the First World War, or the brothel "Salon Kitty", organized by the Nazi Gestapo in the Second. Logically, compare these examples with the scene of two petty "peperas", explaining intimacies of "housewives" slighted the husbands do not pass the pay, at La Camarga restaurant, in Barcelona, of pathos to the unfortunate , going through the painful. Because the work of the CNI, to "roughly". SPANISH STYLE! "Y no hase falta desir nada más", saying that  coaching at Madrid.


El sexo en el espionaje

El sexo siempre ha sido un elemento de primer orden en las actividades de espionaje: sólo hay que tener presente el ejemplo de Mata Hari en la Primera Guerra Mundial, o el del burdel "Salón Kitty", organizado por la Gestapo nazi en la Segunda . Lógicamente, comparar estos ejemplos con la escena de las dos peperas de poca monta, explicándose intimidades de "marujas" desairadas a las que los maridos no les pasan la paga, en el restaurante La Camarga de Barcelona, va ​​de lo patético a lo lamentable, pasando por lo penoso. Como todo el trabajo del CNI, a "grosso modo". SPANISH STYLE! "Y no hase falta desir nada más", que decía aquel aleman que entrenó al Madrid.

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...