dimarts, 28 d’agost del 2007

El maltractament d'animals obre el debat sobre si s'han de continuar concedint tals prerrogatives (publicat al "Menorca Diari Insular" el 28/08/07)

El tauró de Tarragona i altres fets lamentables
Santi Capellera i Rabassó*periodista


El tauró gris de dos metres de llargària i d’uns noranta quilos de pes capturat fa uns dies a la platja del Miracle de Tarragona, finalment va morir. I ara ja se sap el perquè. La necròpsia va revelar que s'havia empassat un ham de set centímetres que tenia clavat a l'esòfag, la qual cosa li havia ocasionat lesions a tot el conducte digestiu i li impedia alimentar-se, segons van confirmar els tècnics de l'Aquàrium de Barcelona. L'esqual va arribar molt debilitat al centre, on des d'un bon principi va necessitar permanentment ajuda d'un biòleg per nedar, ja que el fet que estigués quiet li dificultava encara més la respiració. Els tècnics ja van advertir des d'un bon principi que la recuperació semblava difícil, i finalment el desenllaç fatal es va donar. Es tractava d'un ham que els pescadors fan servir per capturar tonyines i que el tauró tenia clavat a l'esòfag, la qual cosa li havia impedit alimentar-se des de feia un mes, i li havia provocat ferides internes irreversibles, segons que van explicar els tècnics de l'Aquàrium després practicar-li la necròpsia.
D'altra banda, aquests van defensar la forma com es va fer la captura de l'animal. En aquest sentit, el responsable de biologia de l'Aquàrium, Patrici Bultó, va assegurar que l'operació d'evacuació va ser la correcta, “ja que era imprescindible capturar el tauró, per evitar mals pitjors davant l'allau de curiosos que hi havia a la platja”, i a més, calia tenir en compte que algunes persones no respectaven les indicacions de la Creu Roja que no s'acostessin a l'animal. Els primers reconeixements, ja van confirmar que tenia una ferida d'arpó a l'aleta dorsal que li podria haver trastocat el sistema sensorial.
Aquests fets obren el debat sobre els taurons que són capturats –molts d’ells impunement- per flotes de pescadors de diversos països, per aconseguir les preuades al·letes de les quals se n’extreu la més que famosa sopa que podem trobar a la majoria de restaurants dels països asiàtics. Aquests fets són absolutament reprovables per la manera com es fan aquestes “captures”. Resulta que els pescadors agafen la presa, li tallen la preuada aleta dorsal quan esncara és viva, i acte seguit la tornen al mar quan s’està dessagnant. Aquest és un espectacle dantesc que no té parangó, i que fa reflexionar sobre com, tots plegats, tractem aquest món tan, d’entrada, perfecte perquè es recicla en tot per si sol –si no hi hagués els excessos i abusos actuals en tots els camps i segments, però que amb aquests exemples ens carregarem en poc temps. El “genocidi” marí es tradueix en 350.000 captures autoritzades a l’Estat espanyol, amb llicència inclosa (Portugal en dóna 24 i EUA 18, mentre que Espanya en concedeix 180) per capturar el tauró gris de la mediterrània, que a més resulta que és absolutament inofensiu, i molt més si ers tracta de dofins, amics tradicionals dels humans i als qual pesquen per extreure’n els ulls, que a zones de l’orient són amulets pels qual se’n paga fins a un euro! Fa mal al cor.
Aquests fets fan reflexionar sobre la doble moral dels països europeus, i sobretot d’Espanya, on els seus dirigents polítics – ara i en aparença- de caire progessista i ecologista, permeten i autoritzen tals barbaritats. Però és clar, ¿què volem que passi a la terra on tradicionalment es maltracten els braus clavant-los “banderilles”, es toregen, es torturen a cops de llança i finalment es maten per oci davant les mirades de satisfacció per la “faena” de la majoria del públic assistent? Ara sembla ser que davant les constants queixes de les associacions en defensa dels animals, i de moltes persones sensibilitzades amb aquesta qüestió, s’està estudiant que “la fiesta nacional” sigui com a Portugal, on els bous només es toregen i es juga amb ells amb la capa i sense tortura física, i finalment se’ls torna sans i estalvis i sense sang a la caseta. Però personalment, malgrat que això em representi una bona notícia perquè hi estic a favor, crec que no prosperarà. No sé per què, però tinc aquesta impressió. Amb aquesta exposició m’agradaria convidar a una reflexió sobre el tracte tan absolutament deshumanitzat que dispensem als animals del nostyre entorn en general, éssers que, d’altra banda, fa anys que comparteixen les nostres existències i que pateixen molts dels excessos d’aquestes ments tan retorçades que els “racionals” posseïm sovint. Per això cada dia que arribo a casa i trobo el meu gos que m’espera remenant la cua alegrement, sense exigir-me res més que una manyaga i el seu menjar, em sento més prop de les espècies que no són humanes i que sovint són víctimes innocents de les dèries irracionals de la humanitat.


L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...