dimarts, 27 de març de 2007

La carretera principal que creua l'illa: un desproposit total (article publicat al "Menorca Diari Insular" el 9 de març de 2007)

La carretera és qüestió d’operativitat: res més
Santi Capellera i Rabassó *Periodista

S’atansa el bon temps i les eleccions. D’aquí a quatre dies tornarem a llegir articles i notícies sobre la carretera –única- principal de Menorca, que es una constant en els temes de debat de les forces polítiques representatives a l’illa. D’una banda el Consell insular acusa el Govern balear de fomentar la "balearització" –paraula que sembla que fa por- de tota l’illa en voler portar a terme accions com aquest, per molts, esperat desdoblament, i per altres mai desitjat.
Se suposa que els motius són per raons ben diferents, ja que uns esgrimeixen uns arguments i altres d’altres, però, sincerament, la carretera principal de Menorca, vista per un foraster, ja sigui estranger o peninsular, es un despropòsit de totes a totes, que no té comparança de cap de les maneres, ni representa la seguretat que les normes europees reclamen per totes les vies de comunicació dels estats de la Unió.
Sóc barceloní i he patit el que es pot dir la síndrome de les llargues cues d’entrada i sortida de la meva ciutat natal durant molts anys. Per aquesta raó visc a l’illa, perquè la més petita de les Balears comporta tenir una qualitat de vida i gaudir d’una pau molt envejada pels no insulars que acuden a aquesta terra un o dos cops l’any, per passar-hi les vacances o per quedar-s’hi temporades més o menys llargues.
Com a usuari de la Me-1 estic francament trist i decebut, ja que els actuals governants del Consell de Menorca sembla ser que actuen, no pas per promoure aquest "progrés" necessari i operatiu en l’artèria principal d’aquest territori, sinó per pur enfrontament polític amb l’altra força que des de l’oposició retreu aquests governants actuals d’impedir que, per exemple, aquesta carretera tercermundista i absolutament perillosa, que fa les accions vertebradores que el seu traçat no li permet per riscós, tingui un carril més i una quarta part de l’any ser menorquí o estiuejant no sigui un suplici impossible de suportar per activa i per passiva.
Visc a Ciutadella i sóc un dels necessitats d’aquesta via rudimentària i poc operativa per insegura. El tram entre Ferreries i Ciutadella fa entendrir el cor quan a l’estiu les ambulàncies intenten infructuosament passar per entre la cua infinita de vehicles, per aconseguir portar un malalt a l’únic hospital públic en condicions de tot Menorca, per la qual cosa, el desdoblament ja deixa de ser un caprici o una promesa electoral, per convertir-se en una realitat que, de vegades, espanta en veure el passotisme flagrant de qui menysté els milers de persones que demanen aquesta ampliació justa i necessària.
L’esgrimir que una quarta part de l’any de necessitat a Menorca és poc per portar a terme l’obra, és voler fugir d’estudi de totes a totes. I els que hi vivim sempre doncs?
Menorca ha estat separada històricament pels distints pobles d’un mateix origen, que un dia la van emplenar de nouvinguts. Els de Llevant i els de Ponent no han estat històricament massa amics, i heus aquí perquè les comunicacions estaven potser a l’alçada de les circumstàncies.
Els hiperprotectors –més polítics que altra cosa- tampoc no tenen cap mena de raó, i les seves pors d’haver de rendir pleitesia a l’asfalt, llepar-lo o aguantar les fetors de les seves conseqüències no tenen ni prou pes ni prou arguments no polítics.
Com a nat en una gran urbe potser vaig venir aquí per poder gaudir de les platges verges i de les aigües netes, la qual cosa no vol dir que una vegada instal·lat no enyori una via ràpida de comunicació per si tinc una urgència, o per no haver-me d’empassar la pols d’una carretera plena de camions que no m’ofereix cap segueretat. El tram de la mort, de Ciutadella a Ferreries, és senzillament impresentable. I han vist la rotonda de Cala en Porter a l'alçada de l'aeroport? Poden girar sense anar a parar a la tanca? Doncs jo no.
Quedo astorat davant de tant de proteccionisme innecesari. Mai cap carretera desdoblada ha fet malbé cap entorn ecològic ni natural, i les autopistes sovint passen enmig de grans parcs naturals que rarament queden afectats per aquest motiu. En tot cas els que hi queden són els pobres ciutadans que els dies d’estiu també han de treballar per aquesta única i poc operativa xarxa incomunicativa de l’illa de Menorca.
Crec que no sóc gens sospitós de parlar en nom de cap opció política, la meva en tot cas no figura en el ventall de l’arc parlamentari balear: és catalana i forana aquí, però sí que parlo com un resident que pateix les conseqüències de les més de 200.000 persones que una quarta part de l’any han de conviure plegades en aquest petit territori.
Vallvidrera va estar foradada i els més susceptibles ecologistes defensors del Parc de Collserola, van veure com en fer una autopista que vertebrava el Barcelonès i els Vallès Oriental i Occidental, el pas pel parc natural es reduïa en gairebé un 70 per cent, amb les conseqüències lògiques que van fer que aquella àrea quedés molt més protegida. Els túnels no van comportar cap nuclearitització ni cap mort de la natura que envolta les retallades vies que passen pel mig del parc, ben al contrari, la natura s’ha fet seu l’entorn, i quinze anys després ningú no qüestiona la viabilitat ni la no necessitat d’aquesta carretera que va ser un dels artífexs de la gran Barcelona.
El sobreproteccionisme de l’entorn natural a costa que els éssers que l’habiten ho passin malament, no hauria de ser possible, o caldria que els actuals responsables del Consell insular, en veure que cada dia hi ha més cotxes i menys espai, regulessin d’alguna manera aquest flux; impedissin que les empreses de lloguer de vehicles en lloguessin; i els hotels i restaurants no acollissin les persones que venen a Menorca a fer un dispendi que, d’altra banda, cap administració no qüestiona per res, és clar.
Cal elegir doncs entre la Menorca sostenible però en condicions de ser econòmicament important, o quedar-se en la de l’estat tribal, sense vies que vertebrin culturalment i econòmica tot el territori en pocs minuts, per aconseguir precisament un més gran respecte a tot l’entorn, però no a base de mermar possibilitats a autòctons i residents, i d’haver-se de recordar de la mare de dirigents polítics -entestats a aconseguir tipismes de manera decimonònica-, quan ens trobem en ple estiu atrapats amb la sogra, el periquito i la modorra de després d’un bon apat, en un colapse de transit indefinit i insolucionable a curt termini, perquè visquem en una Reserva de la Biosfera. No tinguin por senyors polítics, no hi ha cap carretera que entorpeixi el progrés; al revés, més aviat ajuda a que les coses vagin millor en tots els aspectes sense haver de llepar l’asfalt, i dispensin la franquesa.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...