dissabte, 17 de maig de 2008

L'emoció de la màxima mandatària menorquina en parlar de l'Illa ( Es Diari i Girona Noticies el 19/05/08, i al Menorca Diari Insular el 20/05/08)

El sentiment incontrolable de la presidenta Barceló
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Per Quadrant de Menorca, espai radiofònic que presento i dirigeixo a IB3 Ràdio cada capvespre de sis a set, ja hi han passat gairebé un centenar de convidats. Tots ells, sense excepció, m'han aportat una riquesa cultural i una inyecció de menorquinitat que s'han convertit en lliçons magistrals per a la meva persona, i han donat un valor afegit al programa que vaig començar, ara fa cinc mesos amb tota la meva il·lusió, força i ganes, per l'estimacó que tinc a la meva feina i al mitjà. Però de tots els convidats, qui més m'ha impressionat en la seva manera de respondre, i amb la seva manera de reaccionar davant les preguntes, sovint fetes amb doble sentit, tal com els professionals de la comunicació aprenem a fer a les facultats universitàries pertinents, i després al costat dels professionals de solvència contrastada, ha estat la presidenta del Consell Insular de Menorca, Joana Barceló.
Es pot estar d'acord o no políticament amb ella, però segur que tant els seus partidaris com els seus detractors no podran negar que és una dona temperamental, amb una escola d'esgrima comunicativa que es pot qualificar de tot terreny, i amb un amor incombustible per la seva terra.
Quadrant de Menorca, a priori, és un espai "innocent". Que aborda temes de tota mena referents a la societat i a la cultura de l'Illa. Però no està exempt de la malícia i de la subtilesa que tot espai conduït per un informador professional té, o hauria de tenir. Per obligació de servei públic i per amor pròpi crec jo. I el meu programa entra dins d'aquests paràmetres. Hi convido tothom que pugui aportar informacó fidedigna sobre temes d'interès i que s'ho valgui. De tota mena i de tots els colors de l'auca, política, social i cultural. Però si enmig d'un espai d'entreteniment com és el meu el convidat entrevistat deixa anar una primícia, està clar que aquest periodista fa la seva feina i no la deixa escapar, i és al seu lloc per esperar-la. Els periodistes l'esperem sempre la primícia, mirem quan caurà el titular, la portada. I amb el millor sentit de la paraula i respecte pels meus companys i companyes de professió i per mi mateix, som uns depredadors que sempre estem a l'aguait del què passa, com els caçadors que silents esperen que passi la peça per disparar. Que d'això ens alimentem, i reitero que ho dic des de l'amor més gran a la meva professió i a tots els que com jo l'exerceixen, perquè malament el dia que no hi hagi periodistes vigilants.
Per això quan tenim algú davant la llibreta que ens explica coses, o davant el micròfon com jo vaig tenir Joana Barceló l'altre dia, sempre sentim un pessigolleig interior pel que en un moment donat ens pot dir. Però Joana Barceló és impassible en aquest aspecte, i encara que se li pregunti de quatre maneres diferents la mateixa cosa, si el seu interès no està en respondre-la, sempre obre un nou camí i aprofita l'avinentesa per explicar-ne un altra, i despistar l'enemic, que en definitiva, per molt amic que sigui fora d'enregistrament, és el periodista amb qui juga la partida d'escacs de l'entrevista, i amb qui demostra l'esgrima apresa durant la seva trajectòria amb centenars d'entrevistes concedides i amb mil·lers de preguntes respostes.
Em va agradar entrevistar la presidenta, i em va dir moltes coses de les que li vaig preguntar en el decurs de la llarga entevista de 45 minuts que li vaig fer, més de les que em pensava sincerament, perquè un ja porta els seus anys de mili periodística, però me'n va dir moltes menys de les que vaig intentar que em digués. Per això penso que Joana Barceló és una bona estratega, no solament en comunicació com ha demostrat sobradament, sinó en política en general. I això mateix ho posa en pràctica amb els seus adversaris polítics. I de moment guanya. Per això ha estat tot el que ha estat, i per això, com molt bé em va dir, i em va agradar que m'ho digués, va estrudiar Geografia perquè amb la geografia es pot canviar el món, i em va assegurar que s'ha dedicat a la política perquè des de la política aquest canvi també és possible. Aquesta és la gran virtud de la democràcia, afegeixo jo: canviar el món des de la política i anar cap a un món millor per tots sense excepció és possible, encara que la perfecció queda lluny, però estem en el camí. Sobretot en aquest país que ha hagut de passar per tantes eventualitats, per dir-ho suaument.
Això matex m'ho va dir moltes vegades Jordi Pujol, un altre mestre de l'esgrima politica i comunicativa, al qual admiro en molts aspectes, del qual vaig aprendre molta comunicació, i pel qual vaig escriure discursos i anàlisis de premsa durant sis llargs anys. El vaig conèixer a bastament anant de viatge pel món i compartint amb ell moments d'inquietuds i tensions, conjuntament amb els altres companys del Gabinet de Mitjans de Comunicació de Presidència de la Generalitat de Catalunya. Pujol va manar durant 23 anys a Catalunya perquè era un mestre de les relacions i tenia un savoire faire que lluny de molestar quasi ningú, agradava. I això és el mateix que li passa a Joana Barceló, o com a mínim aquesta és la impressió que em fa a mi, que sóc un menorquí d'adopció només des de fa dos anys, i que quan la vaig entrevistar l'altre dia vaig veure que en parlar de Menorca se li humitejaven els ulls, perquè la sent dins de veritat. I aquest és un símptoma que no es pot improvisar ni falsejar, per això a altres no els passa. I aquest fet va ser l'únic que la presidenta no va poder amagar ni torejar de cap manera davant les meves preguntes a Quadrant de Menorca, perquè si és de veres com en el seu cas, aquest és un sentiment incontrolable.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...