Vol al teu imaginari, desconeguda pròxima
Set de tu N o et conec ni t'he vist mai, però llepo la set dels teus llavis humits que em cremen. Perquè em devora l’alè, el somrís i l’hora nua de la teva pell de seda, que degota i fa que la meva s’encengui, si crec que em toca, quan en mi brolla l’impuls que surt dedins com el foc, en dolls de goig que la nit emmascara. Llepo la set dels teus pits tibats pel desig, que s’obren a mi com les portes del vent, al compàs dels nostres cossos. I el teu desig també em llepa sense més quimera que la del desig pel desig, de la passió per la passió. Els teus petons m’arrabassen la sal del cos, el sucre cremat, la suor que brolla inexorablement. Taula parada de sensacions, de tota tu embruixada pel goig i pel desig del cos i del cor, que el plat del temps em porta per saciar la meva fam d’amor. I no et conec estimada mai vista, però llepo la set del teu cor, i de les teves mans, i dels teus peus, segurament prims i freds. Impuls que empeny tota mena de silencis i veus, danses i ferides, rit...