dilluns, 27 d’abril del 2015

TV3 es va crear de la mà del Govern de Jordi Pujol el 10 de setembre del 1983 per consolidar-se com una eina fonamental en la projecció de la identitat catalana, tot i les limitacions polítiques. El 2006, amb l'arribada del tripartit al Govern català, es va començar a espanyolitzar en progressió geomètrica.

Els nostrats traïdorets de TV3 i Catalunya Ràdio
Santi Capellera i Rabassó *periodista


Aquests traïdorets nostres de TV3 ja fa molt de temps (des del mandat de l'inefable tripartit exactament) que aprofiten qualsevol eventualitat per repetir les paraules "España, español, españols" reiteradament i ensenyar la rojigualda en cada TN o programa de producció pròpia, i en cada imatge que poden. Fins i tot, no se'n descuiden i l'ensenyen en els gossos experts que "des del Creixell" (Tarragonès) aniran amb missió de salvament al Nepal, no sigui que algú no sàpiga que els cans representen la "España Grande y Libre", concepció que sembla que cada dia abracen de manera més oberta. A TV3 ja s'han acabat els vaixells, que s'han tornat "barcos"; i les pasteres, que s'han convertit en "pateres", i l'Estat espanyol, que s'ha tornat directament “España” sense matisos. I els Països Catalans, en boca d'alguns botiflers acomplexats propis, com ara Tomàs Molina, ja no se senten mai. Sort en tenim encara, de gent com en Dani Ramírez o l'Eloi Cordomí, entre altres.

Pobres fundadors de TV3, amb aquella il·lusió de fer d'aquest mitjà el nacional de Catalunya, i fugir de l'hispanocentrisme informatiu, si veiessin els tarannàs forans i hispanocèntrics de Pellicers, Heredies, Marquetes en el seu temps, o altres impresentables que destrossen la llengua i tot seguit el tarannà dels parlants de la llengua, o el poc rigor informatiu de presentadors peanyes com "la Melero y sus chachos", que són arreu i pertot mentre gent vàlida que cada dia surt de les facultats de periodisme no tenen feina. Pobra TV3! i pobra gent fundacional de TV3 i de Catalunya Ràdio, tant que va costar d'aconseguir i no esdevenir per decret i de seguida una televisió "antropològica" qualificada així per l'impresentable José María Calviño. Per cert, i mal que els pesi a alguns i algunes, tot gràcies a "aquest gran destructor del país i de la imatge catalana" (aprofitat el moment pels que li tenien moltes ganes des de fa anys) anomenat Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya i promotor de l'avui Catalunya moderna durant més de quatre dècades. I això és el que compta de la feina feta pel polític i en pro del país, no la resta. Mal que els pesi a molts i moltes que ara propicien a la contra fets i declaracions molt lamentables. Mal que els pesi, això mai, mai no li podran arrabassar a l'ara lapidat, per alguns propis i munió d'aliens, Jordi Pujol. Cal repassar les hemeroteques.

Pobra TV3. I pobra Catalunya Ràdio, avui. Llevat d'honorables excepcions com Xavier Graset en el seu Oracle de Catalunya Ràdio, o Agustí Esteve, en el seu @2324nit, per citar uns dels pocs presentadors que segueixen la línia editorial inaugural. Pobres picadors de pedra del principi! Els que ja són morts tornarien a la tomba, i els que encara som -i dic som!- vius, només podem denunciar i explicar aquests despropòsits en forma de ràbia continguda, perquè no ens fa cas ningú que tingui poder, i als que perjudica de manera evident la nostra crítica per certa, de seguida ens titllen de radicals, quan els radicals són ells amb el seu filldeputisme traïdor i interessat que sovint els emplena les butxaques poc honorables. Són els que tallen el coll de seguida als altres quan hi ha algun indici cert o fals del què sigui. Aleshores arrasen malgrat tenir el cul al descobert. Aquest és el filldeputisme. Aquests, capaços de canviar de camisa per conservar la cartera i l'estatus a costa del què sigui i de qui sigui. I aquestes, no ho oblidem. També aquestes. No solament aquests, sinó també aquestes. En bona paritat políticament correcta, tal com cal. Per això seguirem lluitant i denunciant amb els nostres redactats i amb les nostres veus ben cridaneres als quatre vents. Què us heu pensat, que callarem? No home, no! Mai no callarem. I cridarem fort davant de qui calgui i on calgui. Perquè sense gent que posa les coses en qüestió, els bemolls damunt la taula i sense pèls a la llengua, moltes, moltes coses que encara té normalitzades aquest país, que van costar molt de guanyar, fins i tot vides, i que avui es van perdent inexorablement per actituds pròpies impròpies com aquestes, mai no s'haguessin aconseguit. Mai, pesi a qui pesi, que segurament a qui pesa no pot mirar els ulls amb sinceritat ningú.

Quins enemics necessitem fora?, si ja els tenim aquí i fan la feina més bruta als immobilistes de l'estatu quo espanyol! Són els caïnites autòctons, abundants en aquest nostre país, però no més que en altres. Gent molt vergonyant! Vergonya aliena de tals periodistes, sí és que això són periodistes... Perquè al final, no sé pas què són. Tant els que actuen per acció, com els que callen per omissió. Vergonya, cavallers, vergonya!, que va dir tot un Honorable representant d'aquest poble l'any 1229 durant el setge de Madîna Mayûrqa, o durant la batalla de Porto Pi, segons altres veus. La qüestió és que Jaume I estava ben emprenyat. I no ho callava. No callava mai! Per això va aconseguir tenir tot un Imperi, temut arreu. Perquè no es cagava als pantalons ni s'agenollava davant de ningú! 
 


L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...