dilluns, 19 de maig de 2008

Els contes i la vida sempre estan relacionats


Quan ens endinsem en els contes, de fades o no, en gairebé tots s'hi pot contemplar el color blau, de vegades amb molta boira al davant, amb homes dolents que fan pactes ínics, amb llops disfressats de iaia dolça, amb caputxetes dolentes, perverses i disfressades de si mateixes per enganyar millor. Sempre però, apareix un caçador de boires en el moment oportú que ens ensenya com es fa per esfumar-les, per conjurar-les, per travessar-les. I que després d'aquestes, com si de la pluja es tractés, apareix l'Arc de Sant Martí que ens torna l'esperança del cor i de l'ànima enmig d'aquell conte que, de no haver estat per aquesta eventualitat, anava cap a mal borràs.“A darrera hi ha el blau”, va recordant el caçador de boires durant el camí. I així, gairebé sense adonar-nos-en, arribem a un indret on fins i tot el que no era de color blau és d’un blau més intens. Gairebé com per art de màgia. Altres vegades però, els contes tenen errades tècniques. I després de la boira i de les disfresses no hi ha res més. Ni tan sols l'esperança de l'arc multicolor tan esperat, i que ens fa mantenir els bategs del cor i els impulsos del cervell. Quan passa això però, gairebé mai no apareix un conjurador de boires que les faci sortir de bell nou, per no haver de veure, de dir, de dissimular, de marxar, de desaparèixer com si res. Només hi ha senyals que recorden que els contes sense blaus sempre estan plens de jocs de miralls que fàcilment es trenquen. Però aquests senyals mai no expliquen les regles d’aquests jocs. Només insisteixen en que en aquests tipus de contes, no hi ha altra manera possible de passar les pàgines que travessant-les. Encara que es trenquin. Encara que no hi hagi cap veueta que recordi res durant el camí. Ni tan sols cap boira que permeti que l'Arc de Sant Martí es manifesti en dissipar-se la nebulosa. Aquesta és l'única manera, encara que no en quedi res.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...