diumenge, 5 d’agost de 2007

Un país dividit en dos parts, que ha esdevingut pròsper al sud, i tancat al nord (publicat al "Menorca Diari Insular" el dia 1 d'agost de 2007)

Corea, exemple de modernització asiàtica
Santi Capellera i Rabassó*periodista


Corea del Sud és un dels pocs països que ha fet, en tot just una sola generació, una espectacular transició des d’una societat rural i subdesenvolupada a una societat moderna i molt avançada en l’àmbit del coneixement i les noves tecnologies
El miracle coreà va quedar tocat per la crisi financera asiàtica del 1997, però el país va reaccionar immediatament tot endegant les reformes estructurals necessàries per millorar la transparència, l’eficàcia i l’obertura del seu sistema econòmic. Avui és la dotzena economia del món, amb una renda per càpita de 20.000 dòlars mentre que, paradoxalment, l’altra Corea, la del Nord, és el règim més impenetrable, hermètic i opac del món perquè qualsevol accés a la informació minaria les seves bases ideològiques i repressives en fer veure a la població que, contràriament al que destaca la propaganda oficial, Corea del Sud és una potència econòmica, mentre Corea del Nord s'ofega en la misèria i gran part de la població opta, amb perill de la seva vida, per l'emigració clandestina o l'exili. El desconeixement del que succeeix a la resta del món i l'autisme en què viuen els nord-coreans són indispensables per mantenir un règim basat en la repressió, els assassinats, la por, la delació i la fam. A Corea del Nord, el discurs de la Guerra Freda és encara plenament vigent. El mal absolut, l'imperialisme dels Estats Units, és sempre present en la propaganda oficial destinada a embotir les ments i salvaguardar les essències de la dictadura. Cal la representació obsessiva del mal absolut per justificar unes despeses militars (el 25% del PIB el 2002), que manlleven les possibilitats de desenvolupament econòmic i social del país. El programa d'armament nuclear (el règim de Pyongyang va abandonar el Tractat de No-proliferació Nuclear a començaments del 2003 al·legant l'amenaça d'un possible atac preventiu dels EUA) és la punta de llança d'aquestes despeses militars.
Aquest és un exemple que posa de manifest la diferencia portada a terme per la dissortada separació política del país, cosa que fa que, avui encara, malgrat tot, Corea sigui un país poc conegut i confos. La seva presència i imatge en els mitjans de comunicació es veu molt condicionada per aquest conflicte intercoreà, que manté dividida la nació en dos estats, malgrat que la voluntat de la població civil -–encapçalada per la intel·lectualitat- optaria clarament per l’opció de la reunificació. Com s’explica això malgrat aquesta repressió del règim de Pyongyang? Una resposta la podem trobar en la connexió establerta entre els valors de la identitat i la cultura coreanes –el patriotisme, la cultura de l’esforç personal i col•lectiu i la solidaritat intergeneracional– i les iniciatives dirigides a la modernització i la internacionalització d’aquesta part del país a través de l’educació de les noves generacions i la despesa creixent en investigació i innovació, i que, ni que sigui d’amagat, l’altra se’n fa solidaria, sobretot a nivells de la gent del carrer.
Aquest procés no és exclusiu de Corea. També és present en els processos que viuen altres països asiàtics que volen modernitzar-se sense que es produeixi forçosament l’occidentalització de les seves societats. Hi ha una clara voluntat d’obertura i internacionalització, però també una resistència a renunciar a les arrels culturals i a les tradicions que han conformat la diversitat dels països i pobles d’Àsia.
És evident que la societat coreana afronta nous i grans reptes polítics, econòmics i socials. Més enllà del conflicte intercoreà, el país té importants qüestions per resoldre, com ara la baixa natalitat, l’envelliment de la població i un insuficient sistema de seguretat social. També l’aparició recent de desigualtats socials i territorials poden afectar, si no són corregides a temps, l’harmonia i la cohesió social. Tanmateix, Corea disposa d’una gran capacitat per “reinventar-se” contínuament, amb una població motivada, optimista i amb la ferma voluntat de crear un gran país.
El Govern coreà, amb la col•laboració del sector privat, va presentar, l’agost del 2006, el Pla VISIÓ 2030, el qual planteja, a mig i llarg termini, les iniciatives, les estratègies i les polítiques adients per acomplir nous objectius econòmics i socials. El Pla insisteix en els valors de la motivació social i col•lectiva i en la cohesió social necessària per fer possible que la futura generació de coreans, que ha de protagonitzar la reunificació territorial de la nació, gaudeixi de la llibertat i la prosperitat en un món globalitzat i en constant mutació. El principal objectiu ha estat fins ara aconseguir un ràpid creixement econòmic. De cara al futur cal assegurar un millor nivell de benestar social per als ciutadans, en una societat avui més dual i envellida que fa una dècada. Corea és la dotzena economia mundial, però ocupa el 26è lloc en l’Índex de Desenvolupament Humà , cosa que reflectéis clarament l’Informe del PNUD, 2006.
Per donar resposta als nous reptes, Corea compta amb molts factors positius. És prou coneguda l’excel•lència en els seus nivells d’educació primària i secundaria, tal com constata l’Informe Pisa, OCDE, 2003. En els bons resultats dels alumnes hi té influència el clar compromís dels pares coreans a ser els primers educadors dels seus fills, com també l’alt reconeixement dels mestres dins la societat coreana. Es valora la disciplina, la jerarquia i l’esforç en l’estudi i el treball, que són valors doctrinals confuciants. També està millorant el nivell de l’educació universitària, gràcies a l’obertura als professors i als estudiants estrangers i a la gradual incorporació de l’anglès en els programes d’algunes universitats coreanes.
Corea s’ha convertit en un país líder en el desenvolupament de les tecnologies del coneixement i la informació, que són les claus mestres per competir en un món globalitzat, i destina molts recursos a orientar i formar els futurs enginyers, científics i tècnics necessaris per desenvolupar els nous sectors industrials i de serveis. Un factor que afavoreix aquesta estratègia és l’alt nivell de coneixement i d’ús pràctic de les noves tecnologies, sobretot entre els joves. És evident que Corea també ha d’augmentar la despesa en benestar social dels seus habitants, una de les més baixes entre els països industrialitzats, i fer front a unes mancances socials que podrien agreujar-se encara més si es produeix en el futur la unificació territorial entre el nord i el sud.
En el curs de la seva història, Corea ha estat ocupada i dividida en més d’una ocasió. Però sempre ha reeixit, ja que els coreans estimen i defensen amb fermesa el seu país i la seva identitat.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...