Quèia la llàgrima. Era l'última. Era la darrera manifestació del resultat d'un profund disgust..., d'una decepció de magnitud inenarrable. Rodolava directament cap a terra, i allà es va extingir. Es va assecar com el llagrimer d'on provenia. Ara els ulls hi tornen a veure clar. Poc a poc la nebulosa es va escampant, i la claredat torna. I l'horitzó es dibuixa de nou sense obstacles. La llàgrima, la del final, també va deixar d'existir.
Publicació personal del periodista Santi Capellera i Rabassó. Tal com deia el desaparegut polític alemany Hans-Dietrich Genscher, el periodisme és (o hauria de ser) l'artilleria de la llibertat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Com passa a Barcelona, en pocs anys Dublín ha esdevingut una de les capitals més insegures d'Europa a causa de l'augment migratori, la violència de bandes i els enfrontaments culturals
Dublín i Barcelona entre les ciutats més perilloses d'Europa Segons que revelen algunes enquestes locals fetes a la ciutat i la seva m...
-
ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...
-
La Cort Penal Internacional recrea 130 anys després l’Afer Dreyfus contra Netanyahu i Gallant Santi Capellera i Rabassó, periodista i an...
-
Per Occident, és més tard del que ens pensem Avui, en aquest dia 8 de març, en què el món civilitzat recorda les dones treballadores i la re...