dimarts, 5 de juny del 2007

Quèia (ara sí que marxo ben lluny...)


Quèia la llàgrima. Era l'última. Era la darrera manifestació del resultat d'un profund disgust..., d'una decepció de magnitud inenarrable. Rodolava directament cap a terra, i allà es va extingir. Es va assecar com el llagrimer d'on provenia. Ara els ulls hi tornen a veure clar. Poc a poc la nebulosa es va escampant, i la claredat torna. I l'horitzó es dibuixa de nou sense obstacles. La llàgrima, la del final, també va deixar d'existir.

El poble nord-americà ha desenvolupat una fòbia al compromís militar prolongat i obliden que Israel no està defensant només la seva supervivència sinó que també defensa la de tot Occident

  Els Estats Units miren cap a una altra banda mentre Israel planta cara a l'Iran Israel ha decidit plantar cara, de debò, a l'ame...