dimarts, 11 de setembre del 2007

Els electors marroquins no confien en el règim de la seva monarquia (publicat al "Menorca Diari Insular" el dia 11 de setembre de 2007)

Els comicis del Marroc no convencen els electors
Santi Capellera i Rabassó*periodista

B
aixíssima participació en les eleccions generals al Marroc. El govern d’aquell país calcula que només ha votat el 41% de l'electorat. Això significa una davallada d'onze punts respecte als comicis anteriors. Aquestes xifres no fan més que refermar el desinterès de la població a l'hora de votar, un desinterès que té a veure amb la potestat del monarca Mohamed VI de poder nomenar el primer ministre que vulgui, prescindint del resultat dels comicis. Així, podria ser que la victòria dels islamistes moderats del Partit de la Justícia i del Desenvolupament, crítics amb el règim, no els acabi situant al capdavant del govern
Gairebé 15,5 milions de marroquins estaven cridats a les urnes per decidir la composició dels 325 escons de la cambra baixa del Parlament. Finalment, però, no van anar a votar ni la meitat dels electors. El govern del Marroc no ha ofert la xifra oficial de participació, però els càlculs dels observadors donen una participació al voltant del 41% de l'electorat en relació als últims comicis en que hi va participar un 52%.
A banda d’aquest fet, també hi va haver l’anomenada “abstenció forçosa”, que desconec en el cas de Menorca a quina xifra de votants arriba, però pel que fa al Principat van ser 170.000 ciutadans que no van poder exercir el dret al vot, que són els que hi viuen. I tot això perquè la llei del Marroc no deixa votar els marroquins que viuen a l'estranger.
Amb aquesta alta abstenció, segons tots els pronòstics, sembla ser doncs que la victòria final serà pels islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament. La pujada d'aquesta formació ha estat espectacular els últims mesos, gràcies a la seva campanya contra el que ells anomenen “els vicis de la vella política”. De fet, els sectors més humils són els principals seguidors d'aquest moviment islamista, que acusa el govern de no haver fet res per als desafavorits. El seu líder, Saad Edine el-Othmani, confia a arribar als 70 escons, davant els 42 que en tenia fins ara. Però passi el que passi, tot dependrà, finalment, del rei Mohamed VI, que té la potestat de nomenar els membres clau de l'executiu i tot indica que tornarà a prescindir dels resultats electorals per nomenar primer ministre un dels seus assessors, i amic personal: l'exministre de l'Interior, Fuad Ali Himma, i aixi van les coses, totes, en aquell país. És cert que hi ha molts detractors del sistema polític que critiquen que Mohamed VI mantingui la concentració de poder. Entre els que han cridat a boicotejar les eleccions hi ha diversos col·lectius berbers o partits d'esquerra radical que, evidentment, no creuen que ni guanyant per majoria absoluta la monarquia permetria que posessin en marxa els seus programes i, sobretot, les seves reivindicacions socials, que en aquell territori són de màxima urgència. Sobretot pel que fa a la imparable fugida dels ciutadans cap a Europa, on hi arriben de manera irregular i sovint no acaben el viatge, tot això amb la vista grossa del règim del monarca alauita, que fa veure que desconeix el problema i que no en sap res. També hi ha el problema del Sahara, a banda d’altres que desconeixem perquè l’oficialitat els amaga. Qui pot creure doncs en un règim com aquell?
El Marroc ha tingut, tradicionalment, greus problemes de legitimitat democràtica, i les esperances que molts havien posat en pujar aquest monarca al tron, van desaparèixer quan tot just estrenat el seu regnat va seguir fil per randa la política del seu pare i antecessor. Enmig d’aquests comicis precisament va arribar un nou judici que qüestiona fins a quin punt hi ha llibertat de premsa al país. El director dels setmanaris “Telquel” i “Nichane”, Ahmed Benchensi, va haver de comparèixer davant la justícia acusat d'haver faltat el respecte al rei Mohammed VI, després d'haver escrit un editorial en què denunciava la manca de democràcia al país, ja que tot depèn de la decisió final del monarca. En el darrer any s'han produït quatre processos contra revistes (al judici a Benchensi l'han precedit els de les publicacions "Al Watan" i "Sbhu") i la premsa marroquina està força inquieta. Els periodistes són crítics amb la tot just creada llei de premsa del país, ja que creuen que fomenta la possibilitat de censura. De fet els periodistes d’aquí, els d’abans i també els d’ara, també sabem molt bé quin regust amargant té aquest àpat que es menja a contracor.



L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...