dissabte, 23 d’agost del 2008

Menorca no es pot resignar al turisme barat (publicat a Es Diari el 24/08/08 i al Menorca el 26/08/08)


Crisi econòmica i turisme de qualitat
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Som en plena temporada turística i també en plena crisi econòmica. Alguns experts del sector diuen que es nota molt, que la gent no gasta tants diners en menjar, en articles de consum o que si fan vacances les han escurçat notablement. L’alarmant augment del preu del petroli encareix el cost del viatge per car­retera amb el cotxe propi o amb autocar i també els vols aeris, i això darrer ho sabem molt bé a Menorca. El dels vols però té dues lectures: els regulars (els cars) o els de baix cost (barats). Mentre que els primers han experimentat una reducció molt important, aquests darrers, segons dades del ministeri d’Indústria espanyol, en el passat mes de juny han incrementat el nombre de passatgers en un 13 per cent. I en l’àmbit general, pel que fa a la compra de bitllets d’avió en els darrers quatre mesos, s’han reduït un 3,9% i les pernoctacions en hotels espanyols van caure un 1,7% en el mateix període. De la seva banda, Joan Mesquida, secretari d’estat de Turisme, afirma que el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, està decidit a accelerar el pla 2020, assentat fonamentalment en dues bases, la primera, ampliar la temporada turística, i la segona, millorar les infraestructures d’aquest important sector. La ciutat de Barcelona, en canvi i per posar un exemple, viu uns anys d’expansió turística. Joan Gaspart, president executiu de Turisme Barcelona, ha dit que en els darrers anys els resultats han estat molt favorables. “Han estat espectaculars”, ha remarcat Jordi Hereu, alcalde socialista de l’Ajuntament de Barcelona. Entre el 1993 i el 2007 Barcelona ha acollit 58.160.432 turistes, i ha passat de 2.455.249 persones el 1993 als 7.108.303 turistes l’any passat. Les pernoctacions han augmentat el 220%. Joan Gaspart ha reblat que la Ciutat Comtal és la “quarta o cinquena capital d’Europa més turística, per darrere de Londres, París i Roma”. Malgrat tot, Menorca és un cas a banda i molt aïllat, per les seves connotacions i per les seves limitacions en molts aspectes. Ja sé que potser és una mica aviat per avançar balanços i estadístiques. Tal com van les coses, en què cada dia ens llevem amb una dada més que ens assegura que hi ha crisi per estona i que el poder adquisitiu es deteriora dia a dia, sincerament, crec que encara podem estar contents quan veiem que tot va rutllant, encara que no sigui amb l'empenta de fa uns mesos enrere. Es diu que la gent té interioritzada la necessitat de fer vacances, de desconnectar, de canviar d’aires. I que per això la gran majoria no està disposada a renunciar a fer-les. Home, a Menorca, i pels que vivim a l'Illa, això és una paradoxa, i permetin-me. El de fer vacances vull dir, perquè encara tot i treballant a estiu, que és el que fa aquest redactor, en arribar a casa la cosa es transforma, perque vivim en el paradís de les vacances que molts envegen per quinze dies. I ho notem molt més els que malgrat viure-hi tot l'any, hem passat la majoria de la nostra existència en una gran ciutat com Barcelona. No ho sé, però potser la crisi la notarem més amb l’inici del curs escolar i amb vista a l’hivern. Potser sí, però mentre, sobretot si aquest article el llegeixen a la balear petita, gaudeixin del sol i l’aigua, que de moment encara són gratis, i toquem fusta.
La baixada turística està sent una tònica en l’àmbit mundial, en un procés íntimament lligat a l’escàs creixement de les economies dels països desenvolupats. En les previsions per al segon semestre del 2009, fins i tot s’augura per a alguns estats una recessió amb creixement negatiu. L’últim que algú deixa de pagar però és la hipoteca, segons que tenen força clar els bancs, i a l’hora de retallar despesa les famílies actuen en general amb unes pautes que es reflecteixen en la caiguda en la venda de cotxes o la reducció més o menys dràstica del capital que es destina a les vacances. I això darrer afecta Menorca de manera molt important. La majoria de les destinacions turístiques estan patint una disminució de visitants i Menorca s’ha trobat en aquest context després d’uns anys en què, en ple cicle de bonança econòmica, s'ha començat a perdre volum. Si es parla de turisme d’hivern caldrà posar en marxa altres opcions que les de sol i platja, i a més hauran de ser opcions territorialment sostenibles. La millora d'instal·lacions i serveis pot encarir el preu de l’estada, però també caldrà aconseguir canviar la imatge de lloc barat i on tot es permet en molts aspectes, que és el que passa a l'estiu amb els comportaments incívics i maleducats de molts d'aquests visitants de pa sucat amb oli, que no valoren on són, ni respecten el que molts altres estimen. I això els menorquins, cap menorquí, no ho hauria de permetre. Dissortadament entre els nostres conciutadans també n'hi ha de connivents amb els incívics, perquè potser temen perdre l'ingrés important, que és l'estival. Però aquest ingrés no es pot donar a tota costa. Potser la solicó seria l'encariment, la més gran qualitat dels nostres visitants, però l’encariment sense una millora de la imatge pot derivar en el fet que noves opcions econòmiques s'emportin part del pastís, i que Menorca no pugui lluitar amb altres destinacions de sol i platja igualment atractives, mediterrànies i on el tracte al viatger supera la nostra qualitat en servei. Per incidir en actuacions de màrqueting caldria definir prèviament quin serà el sector considerat com a públic objectiu. La indefinició és un mal negoci, com s’ha demostrat els últims anys i amb els resultats que esmento. I s’ha de tenir clar que per aspirar al mercat mitjà alt se surt amb un desavantatge important en alguns aspectes, com ara les ofertes d’oci alternatives a les que ara s'ofereixen, molt poques per cert, i sovint cares. L’èxit d'una utòpica posada en marxa d'un pla turístic renovat és una incògnita, però cal contemplar que malgrat totes les opcions en altres camps i segments, la guinda del pastís de l'economia menorquina continua sent el turisme. Per això cal intentar-ho. Donar-li ales per desenvolupar-se no és cap mala idea, sempre que es faci des d'una concepció respectuosa amb el territori i amb la mateixa qualitat de vida dels que durant dotze mesos l'any estimem i ens movem per aquesta terra. Alguna cosa que ens satisfaci a tots, però alguna cosa per rendibilitzar econòmicament més aquest petit país tan aprofitable.

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...