diumenge, 27 de maig de 2007

Mirades (dedicat a ella)

De vegades en una mirada hi he trobat sinceritat. D'altres hi he vist l'ànima de qui la feia. En algunes altres hi he denotat dolçor, aprovació, enteniment, innocència, interès, un preciós color d'ulls com els teus, d'ametlleta...
Hi he trobat empatia i la subtilesa d'un cor que he descobert ple de ganes d'estimar. Hi he vist puresa i honestedat, però també en altres ocasions hi he comprovat malícia, iniqüitat, males intencions, maldat, fredor, brutícia, traidoria, pecaminositat, hipocresia; una daga que es vol clavar per rancúnia, sense que res més que el fet mateix de l'esdevenidor de la vida l'hagi motivada.
D'altres mirades m'han aportat tranquilitat, comprensió i consol en moments en que necessitava aquests bàlsams. He gaudit de la transparència d'una mirada clara. Una altra mirada em volia dir t'estimo, però no m'ho podia dir perquè tenia por d'aquest sentiment que brollava del cor. Tenia por d'estimar i de no poder-ho deixar de fer mai més. Altres vegades he cercat mirades que es tatuessin a la pell, aquestes són les més boniques, les indel·lèbles, les que mai més no marxen. Però aquestes costen molt de trobar. Perquè van molt recercades, i quasi no n'hi ha ja que estan en extinció. Són les mirades de trèbol de quatre fulles. He trobat mirades molt transparents, malgrat estar projectades per uns ulls negres. També he pogut constatar les que són el cel i l'infern alhora.














Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...