Colpistes
i clavegueres de l'Estat
Santi
Capellera i Rabassó *periodista
L'extinent
coronel de la Guàrdia Civil, el colpista Antonio Tejero, ha
presentat una denúncia contra el president català, Artur Mas, per
"provocació, conspiració i proposició per a la sedició". Aquest
colpista que va estar a punt de provocar una massacre a l'Estat
espanyol que hagués pogut tenir l'envergadura d'una segona Guerra Civil, perquè es
va voler carregar l'ordre legalment establert, tal com
va fer Franco amb el seu cop d'estat contra la República, exactament
igual. Aquest colpista, ara, acusa el President de la Generalitat de
ser el responsable de tots els mals d'Espanya. I encara ningú
del PP ni del Govern estatal no l'ha desautoritzat, ni ha fet cap referència al respecte.
Aquest
nefast personatge, un cop fora de la presó del Castell de Figueres,
va usar la via de l'estat de dret per intentar eliminar novament aquest estat de dret,
ja que va tenir els bemolls de presentar-se a unes eleccions en les
quals segurament el devien votar la seva dona, els seus amics i pocs
més. Aquest perill social, que va estar condemnat a molts anys
de presó i en va complir bastants menys, ara acusa la democràcia i
els seus líders dels pecats que va cometre ell en atemptar contra
tota aquesta democràcia i contra els ciutadans per la força de les
armes, tal com han fet tradicionalment els militars a
l'Estat espanyol al llarg de la història. Penós, lamentable i
patètic.
Més
lamentable és, però, que hi hagi gent que es fa dir intel·lectual
i que surt a signar manifestos contra tot un poble, que això ho consideri normal i no en
digui ni un borrall. I que ni es plantegi que la guerra bruta de
l'Estat contra les persones té connotacions d'involució i de
feixisme. També hi incloc gent de totes les condicions i nivells socials, que es vanta de demòcrata, i que
al damunt crida contra l'agreujat i l'acusa de tota mena de
delictes i malifetes amb ànims de lapidació, tal com es va sentir a l'Hospitalet de Llobregat
en un miting del PP no fa gaires dies: "a la cárcel, a la
cárcel", cridava la claca allà present, davant els mitjos
somriures de complicitat i malícia de les senyores Sainz de
Santamaría, Llanos de Luna i Sánchez-Camacho que els havien arengat uns moments abans. I tot això en base a
proves falses, inventades i elaborades per un càrtel mafiós que no
es mereix ser anomenat mitjà de comunicació, sinó element de la
desinformació de les clavegueres de l'Estat, l'únic objectiu del
qual i dels seus titellaires és anar clarament contra la voluntat de
tot un poble.
Difondre
informació falsa sobre qui lidera l'esperit de la llibertat de
Catalunya demostrat sobradament el passat 11 de Setembre, i que s'ha
posat al capdavant de les seves reivindicacions per l'encàrrec
d'aquest poble representat per l'ANC i altres entitats
significatives, si més no hauria d'estar penat criminalment,
inhabilitats els periodistes que han promogut la farsa sense cap mena
de proves, i sancionat el seu editor.
Segurament
aquesta situació rocambolesca, a la resta d'Europa, a la UE i al món
civilitzat els deu semblar un circ d'allò més kafkià i grotesc.
Perquè des de fora veuen un ministre d'Hisenda que en lloc de fer de
ministre de tots fa insinuacions incomprensibles; un ministre de
l'Interior que no té cap mena de capacitat d'autoritat en el
principal cos policial espanyol, i que se li escapen les coses de les
mans; un president del Govern estatal que fuig d'estudi i que només
sap dir que "les seves responsabilitats són unes altres";
un fiscal general de l'Estat que es mostra en desacord amb la
Fiscalia de Catalunya perquè obre investigacions sobre unes
irregularitats més que provades, i ho fa públic; un PP que s'alia
amb UPyD i impedeix que els ministres Fernández Díaz i Montoro
compareixin al Congrés dels Diputats per donar explicacions abans
del dia de les eleccions; una societat que un 23 de febrer va veure
perillar la seva incipient democràcia per un feixista amb una gaveta
al cap, disparant una pistola i amb els tancs al carrer contra la
majoria del poble, i que, avui, quan aquest delinqüent vol invertir
els papers i vol fer veure que el perill són els demòcrates, no
bada boca mentre el criminal presenta una vergonyant denúncia contra
la màxima instància catalana: el President de la Generalitat. Això,
i no altra cosa, veuen els ulls de la resta del món.
Sense
cap mena de dubte, una societat que tolera aquestes coses sense
demanar dimissions, i fent cas de pamflets que ja tenen una més que
consolidada trajectòria i historial en el groguisme (El Mundo
encara assevera avui que els atemptats dels trens de Madrid van ser
obra d'ETA), és una societat malalta i poc evolucionada de la qual
Catalunya, i per no acabar igual, se n'ha d'allunyar com abans
millor. Aquest Estat moribund i amb indicis de putrefacció força
avançada en tots els aspectes, és un lloc incomplidor, poc seriós
i poc democràtic, on la Castella sempre dominant es passa pel folre
la plurinacionalitat, la pluriculturalitat i el plurilingüisme,
conceptes que figuren en aquesta seva sacrosanta constitució, avui
inamovible i intocable per als seus defensors a ultrança, molts dels
quals paradoxalment no la van ni acceptar ni votar.
Posats
a denunciar "provocació, conspiració i proposició per a la
sedició", el colpista Tejero i altres de la seva mateixa corda,
també ho haurien de fer contra una gran part dels actuals estats
europeus, avui membres de ple dret de la UE. Estats que van quedar
constituïts a partir de processos d'autodeterminació que comptaven
amb o sense l'aprovació dels Estats dels quals es segregaven, com
per exemple la República d'Irlanda, sense anar més lluny.
A
Catalunya no li queda més que preparar-se pel futur imminent, fer-se
forta amb una gran majoria sobiranista al Parlament, com més àmplia
millor; crear les seves estructures d'Estat propi i avançar sense
mirar enrere cap a aquest estatus fent cas omís de totes les
conspiracions de tota mena. Cal ser conscients que aquests atacs
només són el començament, ja que amb tota seguretat sorgiran noves
denúncies, travetes i encara més maniobres brutes per part de
l'Estat espanyol. A Catalunya li queda, però, la força de poble
mil·lenari que ha demostrat tenir sempre sobradament. I també les
instàncies supraestatals com ara la Cort Internacional de Justícia
i el Tribunal Europeu de Drets Humans, que en això dels colpistes,
les maquinacions fosques i antidemocràtiques de la premsa groga, i
les clavegueres dels estats, sempre s'hi han pronunciat en contra.