Vídeo PROHIBIT de promoció de la Generalitat de les eleccions #25N: després lamenten la poca afluència a les urnes...

El feixisme espanyolista abrandat de la Junta Electoral Central acorda fer retirar el vídeo promocional que la Generalitat va fer per incentivar el vot a les eleccions del #25N, a instàncies dels unionistes anticatalanistes PPSOE, C'S i ICV. 

Van disfressats de corders, però són uns predadors irreductibles. Només ens queda la independència, si volem seguir sent un poble vertebrat, i no desaparèixer sota les urpes d'aquests castellanistes perillosos i exterminadors. Som la seva darrera colònia, i es resisteixen a deixar de ser l'Imperio... 

Però, Vencerem, compatriotes, no us càpiga cap dubte! 

Visca Catalunya lliure i sobirana, a la UE o no!!!    ll*ll

Una bona proposta per aquest Nadal

Fem un bon propòsit, catalanes i catalans de totes les contrades: comprar els regals de Nadal fets al país per petites o mitjanes empreses i autònoms del país. La veïna que ven per catàleg o per internet en l'àmbit català, l'artesà que fa bijuteria, l'amiga que té una botiga al barri i que ven productes catalans, el pastisser que fa els torrons artesans, la noia que té la paradeta del mercat... 

Fem que els diners catalans retornin a persones catalanes comunes i anònimes com nosaltres, i no a grans multinacionals ni empreses estatals que se'ls emporten cap a Espanya i no tornen. Així, més gent que pateix per arribar a final de mes com nosaltres, tindrà un millor Nadal, i Catalunya serà més forta per tirar endavant per sí mateixa.

Si us sembla una bona proposta, copieu i enganxeu l'enllaç al vostre twitter i al vostre facebook, feu-ne retuit i feu-ho saber als vostres amics, coneguts i familiars, i que alhora facin el mateix. Només així farem gran Catalunya, i posarem uns grans de sorra molt importants per a començar a ser independents econòmicament, cosa imprescindible per ser-ho políticament i social.

Recolzem la nostra gent, revertim els diners al nostre país. Tots fem Catalunya, siguem solidaris amb la nostra terra i amb les nostres persones! Amb la nostra cultura i amb els nostres valors, abans que amb ningú altre, amb les catalanes i catalans, grans o petits, vinguin d'on vinguin, siguin de l'origen que siguin, parlin la llengua que parlin. Tots i totes fem Catalunya, aquest gran país tan divers, on la catalanitat ha de ser l'eix vertebrador i el denominador comú, i que amb tota seguretat esdevindrà ben aviat el pròxim estat de la UE.

Els diners dels catalans, pels catalans i per a una Catalunya forta!

Artur Mas proclamat candidat a les llistes de les pròximes eleccions del dia 25 de novembre al Parlament de Catalunya

                                                                                          Foto: Jordi Martí Galbis


PART FINAL DEL DISCURS DEL MHP ARTUR MAS EN SER PROCLAMAT CANDIDAT A LES ELECCIONS
Transcripció: Santi Capellera i Rabassó

"Si la voluntat d'un poble hi és, això és indestructible. En aquesta majoria hi ha persones que hi ha estat sempre, altres que potser no hi eren i s'hi han anat a incorporant. A CiU teníem clar que calia esperar el moment, i hi havia gent que no hi era, i que ara s'hi estan afegint; en altres casos ens trobarem amb gent que no hi serà mai, i els hem de respectar com no pot ser d'altra manera, i per últim els que no hi són perquè tenen por, i és aquesta la feina que hem de fer tots.

Els hem d'anar a buscar i convèncer-los, perquè necessitem aquesta majoria social tan important. Si vencem les pors d'alguna gent del país, vencerem amb una clara majoria i anirem cap al nostre futur. Són cent anys d'aposta catalanista modesta i sincera per convertir l'Estat espanyol en un lloc amable i acollidor...monarquies, repúbliques, governs de tota mena...i dissortadament, després de cent anys, comprovem que hi segueix havent una gran incomprensió, ignorància i menyspreu cap a Catalunya, encara que hi ha molta gent en en conjunt d'Espanya que pot arribar a ser comprensiva, però les oligarquies de l'Estat no entenen res, o s'hi giren d'esquena. 

Si després de 35 anys de democràcia i 25 anys d'UE, aquesta gent segueixen igual, hem de canviar d'estratègia per no topar contra una paret inamovible. ¿Com pot ser que després de 30 anys de transferències per 300.000.000.000 milions d'euros, avui quan n'anem a demanar 5.000, prestats, ens diguin que abusem d'ells?; ¿com pot ser que després del Via Crucis de l'Estatut, que va votar afirmativament el 74% dels catalans, un Tribunal Constitucional deslegitimat ens el retalli i ens el desvirtuï de tal manera?; ¿com pot ser que després del 70% dels vots al Parlament de Catalunya, el president d'Espanya no es digni ni a obrir un període de negociació del pacte fiscal?; ¿com pot ser que ens diguin que hem d'espanyolitzar els nostres nens?, quan després de 30 anys, els nois i noies catalans saben desenvolupar-se perfectament en català i en castellà, i ens acusen d'adoctrinar independentistes. I no, a l'Escola Catalana s'hi eexplica la història d'Espanya, però no com la volen explicar ells, com Una Grande y Libre, sinó com un Estat plurinacional que se suposa que som. 

No té cap sentit que al cap de 35 anys i que al cap de 25 d'UE, volem una identitat de futur, i nosaltres bevem del passat i de l'empelt, però sobretot, perquè les branques creixin i floreixin, en un país tan barrejat com el nostre, hem de fer una identitat de futur. Tenim dret i possibilitats de viure millor, i tot no es donarà l'endemà, però una Catalunya sobirana pot oferir una vida millor als que ho passen malament i als que no ho passen malament, però que volen un país millor. És tot plegat que fa que podem assolir una Catalunya millor. Quan parlem de sobirania hem de ser conscients que construïm la Unió Europea, i hem de cedir sobirania per poder-nos tractar de tu a tu amb les grans potències mundials, i Catalunya no es pot quedar enrere. 

Hi ha gent que ens diu "aquest ha convocat eleccions per guanyar vots"; si no les haguéssim convocades haguessin dit "aquest vol conservar la poltrona"; altres parlen de cortines per tapar les retallades...ens han demanat una consulta pel tema de les retallades. Doncs bé, ara tothom es podrà pronunciar per la globalitat, retallades i tota la resta del país. Hem hagut de fer unes polítiques dures, i no les hem fet ni per gust ni per ganes. La política d'austeritat sí que es fa per fet primordial, per tal que mai més no ens tornem a quedar amb la caixa buida. No agrada retallar, a ningú, però el que la gent no perdona mai és que se'ls retalli la veritat, i un dels pocs avantatges, i dic pocs, és que des de primer dia hem dit la veritat, i ara som en ple tràngol, i aquesta tempesta l'hem de passar, i la passarem. En aquests pròxims quatre anys anem a una lluita sense treva i sense descans a favor de la reactivació econòmica, i la creació de llocs de treball serà la meva primera prioritat, serà una lluita sense treva i sense descans contra la pobresa que ens envaeix des de fa tres o quatre anys. Fa quatre anys encara anàvem a buscar gent fora per treballar, i ara en canvi estem sota mínims. També lluitarem, com ho estem fent, contra el fracàs escolar, i vencerem. 

Per primer cop en tres segles el poble català serà cridat a les urnes per decidir lliurement el seu futur. Hi ha hagut moltes menes de votacions, però que el poble català pugui decidir, ara és una realitat. la consulta es farà en els pròxims quatre anys, i després el procés durarà un temps, ja ho veurem què passarà. Ho farem en un marc legal, i si no és a l'Estat, demanarem empara a Europa, al món sencer...farem el que calgui. Per vies legals hi ha moltes maneres de consultar. La consulta hi serà; tindrem simbolisme i serà d'una gran repercussió internacional. Ara, quan tants ulls estan al damunt nostre, posem-nos els nostres millors vestits: els de la pulcritud democràtica, la convivència i el civisme. 

Només demanem que després de tres segles d'imposicions i ajupir el cap, i després de mil anys d'existència, el mínim que demanem és poder-nos pronunciar. Els països civilitats ho fan així, i encara que no els agradi, escolten els clams dels que els fan. Ens agradaria que a l'Espanya democràtica de fa 35 anys, sortissin algunes veus que diguessin que Catalunya té dret a decidir. De tant en tant em trobo gent anònima, que m'aturen, em donen la mà, em fan dos petons, i em diuen, "gràcies", i això no té preu! Perquè que sense aportar-los res directament et donin les gràcies, té un gran valor. Nosaltres estem al costat del poble, i ens donen les gràcies per això".

El discurs dels colonitzadors espanyols en relació a Catalunya, canvia en la forma, però mai en el fons

T'has ben lluït a Barcelona, Gallardón

Santi Capellera i Rabassó *periodista 

Alberto Ruiz Gallardón ha vingut a Barcelona convidat pel Cercle d'Economia, i ha aprofitat per plorar el que podria ser "l'amputació d'una part del cos d'Espanya", i explicar que sense aquesta part Espanya es mor. Ha plorat per demanar que no marxem d'Espanya, i, com la seva noblesa castellana obliga, ha acabat amenaçant des d'una posició dominant. Penós.

Que el primer argument del primer emissari del Govern d'Espanya -el ministre de Justícia que també té nassos- que ve a Catalunya i parla de la independència nacional que s'està forjant al nostre país sigui el dels diners i el del perill de la sortida de l'euro d'Espanya i de Catalunya, és absolutament vergonyant i ha estat del més desafortunat que es pot concebre. Em sembla del tot ofensiu tractar de manera monogràfica el tema de la independència de Catalunya des del vessant econòmic. Però què s'ha cregut en Gallardón? amb aquesta actitud xulesca i prepotent, intentant posar de manifest el perill que la independència de Catalunya representaria per Espanya, per voler arribar a la fibra. A la fibra de qui? Ha donat cap mena de crèdit a les reivindicacions catalanes? No, naturalment; i quan li han preguntat pel vessant polític del fet, ha fugit d'estudi.

Per què tots els problemes relacionats amb la diferència i la idiosincràsia de Catalunya han de passar pel vessant econòmic, o els sembla que només estem demanant calés? Al Cercle d'Economia en Gallardón hi ha anat en qualitat de convidat privat, i ell mateix ha convocat la roda de premsa (que no estava prevista) per explicar "que si Catalunya marxa, Espanya s'enfonsa". Doncs que s'enfonsi, home, si el valor que ens donen aquests que ara ens demanen que la salvem és purament econòmic i només ens volen per la cartera. I que s'enfonsi amb tota aquesta gent a dins, perquè, de servir políticament, no serveixen ni pel seu de poble.

En lloc d'arreglar res, i apaivagar el malestar dels catalans que cada dia tenim més motius i més raons per voler fer la nostra, Gallardón encara l'ha espifiat més, perquè ha tirat pel dret, i només ha pensat, en el fons, en la seva Villa y Corte, i en la colònia que perdran si Catalunya s'independitza. ¿No s'emplenen la boca de dir que Madrid aporta més a la solidaritat que Catalunya?, doncs que facin amb Madrid, i que ens deixin estar. Però, és clar, mai no diuen que la gran majoria de les grans empreses domiciliades registralment a Madrid, produeixen a Catalunya.

Ara resulta que “els diners”, que diuen que són el mòbil dels catalans, en realitat són el mòbil (únic) dels espanyols. Però, on va aquesta gent, què volen de nosaltres? Sortim 1'5 de catalanes i catalans als carrers de Barcelona a manifestar el malestar general del país pertot, i encara ens qüestionen, i de les nostres raons polítiques ni en parlen. S'han posat a seguir el fil de la Història d'aquest poble? S'han preocupat per si els nostres nois i noies són feliços dins la seva Espanya radial i unitària com a perifèrics i maltractats per tenir una altra llengua i una altra cultura? Entreu al compte de twitter @apuntem, i us adonareu del que ens estimen, aquests comediants que tenen la clau de la caixa, i que cada any arramben el producte de la nostra suor. Què volen, que siguem uns esclaus perennes, i els catalans d'origen espanyol que ja fa tres dècades que viuen al nostre país, uns immigrants perpetus? (que els facin servei a ells i que callin i penquin). Ja està bé, ja està bé!

S'emporten 16.000.000.000 milions d'euros cada any del nostre esforç col·lectiu com a poble, el retorn de la reinversió és pràcticament nul; les infraestructures catalanes són obsoletes, i els usuaris les passem de tots colors i al damunt paguem més que ningú (en català i en castellà, que aquí hi entrem tots), com és ara l'exemple de la NII o de les vuitcentistes instal·lacions ferroviàries estatals (de Tarragona a Castelló una sola via, en el que és el tram amb més trànsit de tot l'Estat), mentre el Govern espanyol aprova projectes d'Alta Velocitat que condueixen al Non Plus Ultra. I Gallardón segueix amb la seva caricatura d'espanyol colonitzador a la capital de Catalunya, i acaba dient "si alguna alta personalitat no compleix les lleis, la Constitució li passarà pel damunt", com si la seva constitució fossin els Manaments de la la Llei de Déu. "Si no creieu, vinga, pal i a callar, com sempre". Home, sisplau! Aquesta gent en 300 anys encara no han entès res; res de res!

El problema de Catalunya és una reivindicació de contingut polític, i no solament econòmic. Durant 23 anys, amb Pujol, i després amb Maragall, funcionava allò de treure's la cartera i donar-nos les engrunes; i au, cap a casa. Ara això del peix al cove ja no va. Mas ha posat els bemolls sobre la taula, i els seus comptes d'expert economista no accepten engrunes ni almoines: vol un Estat propi, i ho està explicant al món sencer, i molts ens internacionals ja li han donat el seu suport abans d'oficialitzar-lo. Mas els té ben posats, quadrats, és poliglota, en aquest aspecte té el Govern dels millors, i ja ha triat el camí que vol recórrer, que és el que li ha demanat el gruix del poble de Catalunya des dels carrers de Barcelona. I això no té marxa enrere, perquè la força d'un poble, de tot un poble amb totes les seves diversitats, no la pot aturar ningú, ni cap tanc, ni cap avió, ni cap amenaça, ni cap constitució tronada.

El de Gallardón ha estat un discurs caduc i carpetovetònic, que potser encara hagués funcionat fa un any, però avui ja no. La gent ja està immunitzada i aquesta mena de discursos i arguments sense cap altre fonament que "Catalunya és Espanya", i el de voler posar la por al cos de la gent amb allò de "si intenteu marxar ateneu-vos a les conseqüències", ens fan més aviat riure i en el fons el mateix fàstic que quan els nostres pares i avis els sentien pronunciar als capsigranys franquistes del 39-40 del segle passat, en ocupar Barcelona per les armes. Catalunya ha perdut la por, i ha guanyat la il·lusió de la llibertat.

Els mals de Catalunya (i d'Espanya) s'acabaran ben aviat, perquè els problemes no poden durar sempre, i ja sigui perquè els espanyols s'hi avinguin de gust i per força, o perquè les lleis internacionals així ho condicionin, Catalunya farà el seu camí sense que ningú li pugui impedir. I Espanya, o el que en resulti, haurà de fer el seu. Avui, aquest fet ja no té aturador, i el que va començar amb malestars després dels retalls de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble català (i que aquests mateixos que avui ploren el van menysprear i reduir) i denunciat pel PP i C's en diverses ocasions amb la connivència del PSOE, no ho oblidem, va quallar el passat 11 de Setembre amb la força al carrer del contingent viu de tota una nació, i aquesta força a hores d'ara ja no la pot aturar ningú. I menys encara si, els interessats en que les coses segueixen com fins ara, utilitzen amenaces i paraules altisonants per contravenir els desitjos de la majoria. Com els del teu estil i ideals polítics, t'has ben lluït, Gallardón, encara que en el fons et vull donar les gràcies per contribuir de manera força significativa (com tants altres fan cada dia des de les espanyes) a la independència de Catalunya.