dijous, 25 de març de 2010

Els corruptes de les Illes, ara malden per no ser descoberts públicament





La gran epidèmia general de corrupció balear


Santi Capellera i Rabassó*periodista


Dimarts dia 23 de març, per a moltes i molts era el gran dia, esperat des de feia molt de temps. Sí, la tornada de Jaume Matas ha revolucionat la societat balear, encara que aquesta tornada no hagi estat per rebre un bany de multituds, en el sentit més amable de la paraula. I si de fet hi ha hagut alguna multitud que l’ha rebut i l’ha esperat, doncs no ha estat precisament per cantar-li cap lloança, sinó per reclamar-li a crits que torni els doblers.


De fet a Matas no l’han recolzat pràcticament ni els seus col·laboradors, ja que des d'Estaràs a Linares, l’han implicat clarament en les irregularitats de casos com el Palma Arena i altres, per la qual cosa el jutge l’ha imputat i l’ha obligat a venir. I malgrat haver estat president del Govern balear i president del PP, ara sembla ser que ningú no el coneix, i que fins i tot els més amics aleshores, se’n desmarquen.


A Matas, com a qualsevol ciutadà, se li ha d’aplicar la pressumpció d’innocència, encara que malgrat aquest suposat, és ben difícil dubtar de moltes d’aquestes acusacions i implicacions en casos de corrupció que ara l’assetgen i que l’han conduit als jutjats. Que un polític sigui corrupte o que estigui acusat de corrrupció és molt greu, però encara ho és molt més quan amb fonaments més que suposats i pressumptes, un jutge l’imputa en delictes tan importants com els que s’imputen a Matas, i és molt més greu encara quan l’imputat ha estat el màxim representant d’una societat amb noms i cognoms, com és la nostra, la de les Illes Balears. I això sí que es greu, perquè d’alguna manera, els ciutadans ens sentim traïts, i molt més els que el vagin votar en el seu moment, perquè d’alguna manera es deuen sentir percentualment responsables d’aquests desproposits.


Ser polític i corrupte o semblar-ho és greu: però si les mateixes circumstàncies conflueixen en el president d’un país, això crea una gran desafecció cap als polítics i cap a la mateixa societat. I aquest mateix raser es pot aplicar a la resta d’imputats i condemnats preterits, i als que molt possiblement també serán futurs penats, que segurament n’hi haurà més d’un, ja que si no fos així la feina de jutges i fiscals resultaría infructuosa, i es demostraría que que a la judicatura hi ha poc rigor i poca professionalitat, i això no és així de cap manera, o si més no, molts que confiem en la justicia així ho volem creure. I sobretot, gràcies al col·lectiu periodístic al qual pertanyo, aquestes coses han aflorat molt abans del que ho haguessin fet sense la nostra inestimable participació i col·laboració, ja que la majoria actuem amb rigor i professionalitat, per la qual cosa, aquesta minoria de demagogs, mentiders i remenafems, que també ens embruten, queden sempre en evidència davant el contrast informatiu i la serietat de la resta.

I és cert que aquests dies passats he sentit alguns cridaners, pocs, sense gaire o cap ofici, callar davant algunes detencions, mirar cap a l'altra banda o a l'hora dels titulars de la veritat, parlar de cinema o d'altres arts; i he vist titulars tristos destacant les detencions de polítics, però deixant de banda -com si amb ells no anés la cosa- les dels empresaris detinguts al mateix temps, diluint els seus noms en la mateixa gerra, malgrat que aquests potser puguin ser tant o més culpables de connivència, que els politics als qual es refereixen tals gassetillers. Però que hi farem, si de periodistes, alguns, només en tenen el nom, que generalment embruta el dels altres. Una cosa és autocensura, i l'altra mirar cap a un altre costat davant l'evidència, perquè qui surt emmanillat cap al jutjat és qui et paga. I que quedi ben clar que els que no preferim el benestar a la veritat, publiquem sempre aquesta veritat sense matisos, que som la majoria, ho reitero, sigui la que sigui, perquè preferim ser pobres, però lliures.


Potser sí que hi ha hagut una epidemia de corrupció massiva a la societat balear, que ha encomanat molta gent, i que només els que estaven vacunats han pogut evitar. Però com que no hi ha mal que per bé no vingui, segurament de tot això la que en sortirà més reforçada és la propia societat balear, on molt possiblement d’aquí a pocs anys hi haurà els controls més estrictes per tal que cap corrupte s’iniciï en la carrera política per lucrar-se’n. Recorden aquell que un dia va dir “yo me he metido en política para hacerme rico” ? Doncs això és el que no ha de tornar a pasar mai més. Ni aquí ni enlloc.


Ara només podem demanar que la infecció remeti, i que els jutges actuin amb la máxima celeritat per tal que els ciutadans no ens quedem decebuts per mor de l’habilitat de molts lletrats experts en aquesta estrategia, de retardar les coses el màxim possible. I com a mostra el botó de l'ajornament d'avui, que malgrat que només que sigui d'un dia, esbrava el mateix fet de l'esperada declaració. Perquè esperar sense saber quant, només condueix al desgast, al cansament i a la decepció generalitzada dels estaments, la política i els polítics, que per sort de la nostra societat i de la democràcia no són de cap manera tots corruptes, sinó que, com passa amb els periodistes, n'hi ha alguns de grocs i servils de baixos interessos (pomes podrides en definitiva), que embruten i donen mala fama a la gran majoria que és la resta (pomes sanes), que serveix només la veritat, sigui quina sigui.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...