dijous, 9 de maig del 2013

El president de les Illes Balears fa evident una allau de despropòsits i fal·làcies de la seva curta gestió en una entrevista a Diario de Mallorca



A mans de qui estan les Illes Balears?
Santi Capellera i Rabassó *periodista                                            

M'arriba un exemplar del Diario de Mallorca (5/5/13) amb una entrevista a José Ramón Bauzá, president del Govern balear, que, francament, m'ha provocat horror. Si les seves polítiques fan por, la seva estructura intel·lectual no té parangó, i em causa vergonya aliena. A mans de qui estan les Illes Balears i els seus habitants? En una pàgina de diari, el president balear incorre, un per un, en tots els exemples de fal·làcies i sofismes existents. A l’entrevista el president del govern d’unes illes amb llengua pròpia es nega a anomenar-la pel seu nom. En comptes d’emprar el mot “català” com a denominació de la llengua que s’hi parla des de fa més de vuit segles, decideix utilitzar els noms dels dialectes del català: mallorquí, menorquí, eivissenc... Ben mirat, res diferent a tot el que ha vingut a dir fins ara, encara que és preocupant que a hores d’ara José Ramón Bauzá sigui incapaç d’entendre que, per molt que s’empri i es parli un dialecte, aquest segueix inclòs dins la llengua mare, per molt que ell ho vulgui negar. O és que fa el mateix en el cas de l’andalús, l’extremeny, el canari, el colombià o l'argentí? També els nega el seu caràcter de castellà?

En una resposta rere l'altra, Bauzá s’introdueix en un marasme de conceptes absurds, disbarats i despropòsits que són inexplicables, i, encara menys, dignes d’un mandatari que hauria d’estar al servei públic, i, sobretot, respectar (o canviar) l’Estatut d’Autonomia, tal com ell mateix demana respecte a la Constitució espanyola, de la qual l’Estatut en forma part. De fet, el que és denunciable és que el president del Govern balear, esgrimeixi que no pronuncia el nom “català” perquè no vol “crear conflictes allà on no n’hi ha”. Quina hipocresia! El primer en posar-se al davant creant un conflicte ha estat ell mateix. Abans de la seva arribada al govern, els ciutadans de les Illes tenien plens drets lingüístics a l’administració, a l’educació i als mitjans de comunicació insulars. On són ara aquests drets? Doncs no hi són perquè la seva principal preocupació i obsessió des que governa, ha estat trepitjar-los i intentar dividir els balears amb una política lingüística repressiva que dóna crèdit i criteri a entitats absolutament acientífiques, que nega els drets als catalanoparlants.

A l’Estatut de les Illes Balears hi diu clarament que “el català és la llengua pròpia i oficial (conjuntament amb el castellà) de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears”. De fet, aquest senyor em fa enyorar el president Gabriel Cañellas, jo, que no tinc ni un bri de “pepero”, i que com a periodista he patit els embats del PP mallorquí, tot i ser a la redacció d’IB3 Menorca. Però, si més no, en Cañellas lingüísticament va actuar amb rigor.

Llegida l’entrevista sencera, s’arriba a la conclusió que les asseveracions de José Ramón Bauzá no tenen cap mena de lògica argumental, ja que diu coses com “la nostra política laboral no canvia, ha canviat la interpretació dels jutges...”; o, “s'ha demostrat que jo sóc compatible (?), i ara estem pendents del que decideixin els tribunals...”, a banda d’altres despropòsits semblants. Bauzá s'atribueix tots els exemples d’un compendi de fal·làcies de l’estil “la gimnàstica engreixa perquè els gimnasos estan plens de persones grasses”, o “tots els madrilenys són espanyols; Zapatero i Aznar no són madrilenys, per tant, no són espanyols”, tal com cita un palmesà col·lega de professió, qui també evidencia la falta de vàlua i criteri de la nova consellera d'Educació i Cultura de l’executiu illenc, que assegura que “d'això (de la Cultura i del català) ella sap el que sap tothom”, o qüestiona (com faig jo) Bauzá quan diu mostrar-se convençut que el seu vicepresident, Antonio Gómez, “és un gran coordinador d'equips” en un govern en plena crisi social i econòmica. Greu i dramàtic, tot plegat.

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...