dilluns, 7 de juliol de 2008

Reflexos



Quan trobis un mirall ja hauràs començat el joc. És el que tu decideixis, el teu. Pot tenir qualsevol mida o forma, i pot ser on tu vulguis que sigui. Fins i tot pot ser el de les aigües cristal·lines d'un matí qualsevol a la platja de Son Bou, a Menorca. L'orientació de fet no té cap importància, de fet tant se val. El lloc on et reflecteixis pot ser un mirall de paret, o un mirall embruixat, o un mirall de mà recobert d'argent. Podràs trobar-los a qualsevol platja neta, o a qualsevol estany o rierol, o a qualsevol mirada. A l’hora de fer la tria no tinguis por d’equivocar-te: quan el trobis sabràs de seguida que es tracta del teu mirall. Ho sabràs perquè aquest serà l’únic on no et miraràs a tu mateix o tu mateixa, ni t’importarà què amaga a l’altra banda. Només sentiràs un desig profund de travessar-lo. Sense que t’importi res més. Quan el tinguis, agafa’l delicadament. Mira’l sense mirar-te. Gira’l. Ressegueix-lo amb els dits sense tocar-lo. Busca-hi on comença la música. On s’amaga la porta de les meravelles. On les cireres deixen de ser flors de color blanc i on les maduixes comencen a tenir aquell sabor de boca melosa, d'estiu calent, de desig imperant. Juga amb les formes i colors que hi apareixen però no intentis identificar-les. Deixa’t relliscar, invertir, pintar, imitar. Deixa’t descompondre. Deixa’t anar sense por. Quan trobis la porta, prepara la mà per obrir-la. I quan estigui completament preparada, aparta-la del pany immediatament. No és la mà la clau d’aquesta porta. És alguna altra cosa que encara mai no s’ha pogut desxifrar. Si tens un impuls incontrolable de tocar el mirall abans d’hora, deixa’t endur per la bellesa de qualsevol forma i ressegueix-la fins a reconèixer-t’hi. En la forma, no pas en la imatge ni en el fons. Guarda-la a la memòria per quan et calgui. Posa-li un nom i repeteix-lo fins que ja no necessitis tocar el mirall per travessar-lo. Fins que ja no necessitis saber quina és la seva clau. Fins que ja no necessitis res. Aleshores, de cop i volta descobriràs que el cristall es torna tou... t'hi descobriràs a l’altra banda. Hi seràs tu mateix o tu mateixa, i et veuràs amb tota claredat. Ho descobriràs per l’olor vermella de cirera, i la textura de la maduixa que està a punt de mossegada. I perquè l'única música que sonarà és la que només se sent si es porta a dins, si brolla del cor i dels sentiments, si és autèntica.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...