dimecres, 30 d’abril de 2008

Dones felines



Conta la saviesa popular que la dona-felina té set vides, que és per aquesta raó que camina per les teulades i que es desplaça sigilosament sense fer cap soroll per tot arreu, que no té por dels abismes, perquè sap que encara li’n queden sis més per estrenar.
Però la certesa no és aquesta de cap de les maneres, ja que les llegendes generalment només són això. La dona-felina té el mateix nombre de vides que qualsevol altra dona. I ella ho sap del cert.
A la dona-felina no li agrada gens donar explicacions. Potser per això tampoc les demana gairebé mai. Sospita terriblement d'aquells que es justifiquen massa sovint en veu alta i defuig els que ho fan en veu baixa. No calcula mai les probabilitats d’èxit o d’error. Ni les conseqüències. No coneix la llei de Murphy ni cap altra teoria de probabilitats. Ella només actua com el seu instint li dicta. Sap que de vegades només es pot actuar des del cor. I que aquest és el moment exacte on comença tot.
Quan la dona-gat desfila, quan sedueix, quan camina amb un peu davant de l’altre i alça el cap ben alt, no ho fa per elegància. Li agradaria fer-ho per elegància, però no ho fa per això. Ho fa per la seva condició de felina quan desfila, sedueix, mira de prop, es neteja i s’emmiralla. No ho fa pas per elegància. Ho fa per aquestes altres coses.
Quan la dona-felina esgarrapa la terra i s’hi rebolca, no ho fa per humilitat. Li agradaria fer-ho per humilitat, però no ho fa per això. Ho fa per la seva condició de dona. I és per això que esgarrapa, salta, miola, arrisca, espia, mira de lluny i atrapa. No és pas per humilitat que es rebolca per terra. És per tot això citat també.
Quan estima però, ho fa com si tingués set vides. Com si ja n'hagués gastat sis i aquesta sigués la darrera. No l'espanta el vuit ni els nombres que el segueixen perquè de tant caminar i saltar per les teulades ha perdut la por dels abismes, i també del ridícul i de solitud. M'agraden les dones felines, encara que de vegades, de tant tractar-les de massa prop pel seu encís, n'hagi sortit força esgarrapat. Però malgrat tot m'agraden.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...