Quin avorriment la senyora Aguirre
Santi Capellera i Rabassó *periodista
Com arriba a avorrir aquesta senyora Aguirre, amb les seves proclames basades únicament en les amenaces i la por. La senyora Aguirre hauria de despertar-se d'una vegada del somni imperialista en el qual està immersa i tocar de peus a terra. L'única por que Catalunya pugui ser independent la tenen els espanyols, perquè aquest fet voldrà dir que se'ls ha acabat la mamella i s'hauran de posar a treballar; justament el contrari del que fins avui està fent una bona part de l'Espanya subvencionada, que a més va in crescendo.
Això és, doncs, en síntesi, el que en ve a dir la senyora Aguirre:
El diari ‘ABC’ l'entrevista el 15 de setembre. Quatre pàgines; dues dedicades només a Catalunya, i al procés sobiranista. “Les conseqüències de la independència de Catalunya, els catalans no se les poden ni imaginar; i no només les conseqüències econòmiques o de sortida de la Unió Europea... La qüestió són les conseqüències culturals, socials, familiars, de llaços en general. “Si es creuen que per això deixaran de parlar castellà, 'van listos'. I si es creuen que tindran un govern democràtic moderat, també 'van listos'”, i vaticina que “tindran un govern d’esquerres totalitari”. Ho argumenta explicant que “perquè qui incompleix les lleis s’acaba convertint en una república bananera”. “Escòcia va ser durant 300 anys un regne independent, i Catalunya no ho ha estat mai”. “La Constitució va determinar que l’Estat de les Autonomies es recolzés en que Catalunya i el País Basc tinguessin un encaix per que se’ls fes més acollidor estar a Espanya”, i quasi 35 anys després d’aprovar la Constitució, el resultat és exactament el contrari”. “Diuen, sense avergonyir-se, que Catalunya va ser independent; que Franco i els espanyols van envair Catalunya, oblidant la realitat de la Guerra Civil, que res té a veure amb això, i després allò de 1714, que ho presenten com una guerra dels catalans lluitant per la seva independència, quan és una guerra de successió europea en la qual Catalunya dóna suport a un rei enfront de l’altre cridant: per Espanya!”. “S’ha d’escoltar tots els espanyols”. “Els mitjans de comunicació catalans no són uns mitjans assimilables als d’altres països”, i fa referència a l’editorial conjunt que es va publicar després de la sentència contra l’Estatut: “Jo no he vist mai enlloc un editorial conjunt de tots els mitjans de comunicació”. “Hi ha d'haver més presència del Govern d’Espanya a Catalunya”, i assegura que “l’Espanya ens roba és fals”, motiu pel advoca per fer públiques les balances fiscals. Finalment, l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, es refereix a la valoració que el ministre Margallo va fer sobre la Via Catalana, dient que va ser un èxit: “em sona malament que digui que va ser un èxit. Però el que em preocupa més és que tingui un missatge diferent del de la vicepresidenta del Govern”.
El discurs per no deixar anar la
mamella durant tres segles més. Si els pobles i la gent haguessin seguit les
normes imposades, avui les dones i els negres encara serien ciutadans de
segona, i els EUA no existirien. No serem a la UE? Doncs pitjor per a ells, que
si volen passar per Catalunya les seves mercaderies i ciutadans hauran de pagar
els aranzels corresponents. D'anada i de tornada. No crec que això els
interessi gaire, més quan s'hauran quedat sense el 20% del producte interior
brut, que en net són uns 16.000.000.000 d'euros cada any. Pudor de cremat!
Quan vostès insulten, senyora Aguirre, i esgrimeixen el discurs de la por, vol
dir que la cosa va bé... per Catalunya.
Un govern d'esquerres totalitari? Això
no ho deu dir per ERC, oi? Ni pels socialistes catalans partidaris de la
independència, suposo. Perquè res més lluny d'extremisme totalitari, uns i
altres. Potser si parlés del PSOE de Catalunya, encara hi cabria
l'adjectivació. Què queda? CiU i ICV... uns de centre dreta, i els altres verds
d'esquerra, com a tot Europa. La CUP, és una alternativa d'esquerres que té
diputats al Parlament, i que fa força pels drets socials de molts catalans de manera democràtica. Aquesta senyora ens
ve a dir que avui, al segle XXI, a l'any 2013 la Catalunya majoritàriament
conservadora, oberta i demòcrata es transformarà en el país dels soviets? O en
una colònia que s'independitza i esdevé un lloc amb l'herència totalitària
franquista... la seva herència per cert, com ara Guinea? Es refereix a això
quan parla de repúbliques bananeres? I el seu repàs a la història, ja és inenarrable
i provoca una hilaritat absoluta. Només
li ha faltat reiterar que "la
gran nació espanyola té 3.000 d'antiguitat, i afegir tot seguit que "aquesta indiscutible visió històrica és el que han d'aprendre
els nens". Recordem que, segons declaracions d'Aguirre
[17/10/2012] "l'any 988 abans de Crist Espanya ja era una nació
habitada per espanyols i amb consciència de ser-ho, tot i que
aleshores, segons els historiadors, la península era habitada per
tribus íberes i celtes mentre que els fenicis amb prou feines
s'havien instal·lat a les colònies de les actuals Cadis i Almuñecar
i encara quedaven per endavant molts i molts segles per a que existís
alguna entitat política que es considerés a ella mateixa com a
espanyola". Déu meu!
Fan el ridícul del matí a la nit. La
seva impotència en perdre-ho tot ha estat la veritable història... I Catalunya
és la darrera mamella. Per això tenen tanta por de les conseqüències de la
independència, però no pas pel que ens pugui passar a nosaltres, els que serem
independents, sinó pel què els passarà a ells amb tota seguretat. Ves que no
sigui Espanya qui hagi de sortir de la UE. Em fa l'efecte que els extremistes
es quedaran al seu país, aquells que l'altre dia van irrompre amb armes a la
Delegació de la Generalitat a Madrid, i van agredir els demòcrates que
celebraven pacíficament la Diada Nacional de Catalunya, entre ells diputats
aforats. L'insult, la desqualificació i el menyspreu són el preludi del seu
fracàs imminent. Del fracàs del seu projecte basat en l'espoli i en el domini
per la força. I ho demostren dia a dia, ara intentant ni deixar votar els
catalans, després que una gran majoria van omplir els carrers, les places i les
carreteres del país, del Pertús fins a Vinaròs. Lamentable.