dimecres, 27 de febrer del 2013

Carme Chacón es va alinear amb les tesis del PSOE, contràries al dret a decidir dels pobles



El dret a decidir, un dret no polític dels pobles
Santi Capellera i Rabassó *periodista
Al Congrés dels Diputats espanyol es va viure un intens debat del dret a decidir dels pobles, un tema que alguns voldrien mantenir aparcat però que ha irromput amb força a l'escenari polític. Sobretot a Catalunya, on aquest dret té un suport majoritari entre la ciutadania, que exigeix, cada vegada amb més ímpetu, poder-lo exercir sense traves.
Aquesta demanda social és la que ha estat portada a la Cambra per formacions catalanes com CiU, ERC i ICV, amb la suma a darrera hora del PSC, partit en el qual aquesta decisió ha ocasionat una profunda crisi. Els socialistes catalans, encapçalats pel ja controvertit en molts aspectes, Pere Navarro, es van mostrar favorables que les catalanes i catalans puguin disposar del seu futur sense ingerències, malgrat la distància amb el sobiranisme que defensen CiU, ERC i ICV, ja que el PSC advoca per la pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol i no pas per la seva secessió. En canvi el PSOE ja s’ha demostrat un partit que es tanca en banda a respectar aquest dret democràtic dels pobles, ja que ni tan sols accepta que se’n pugui parlar.

L'única excepció dels 14 diputats del PSC va ser Carme Chacón, que va intuir que el seu vot favorable al dret a decidir de Catalunya acabaria definitivament amb les seves aspiracions de ser secretària general dels socialistes espanyols, i també candidata a la presidència del Govern d'Espanya en unes pròximes eleccions al Congrés. Finalment, va optar per no votar, la qual cosa encara la posa més en evidència.  
Voldria destacar que el dret a la lliure determinació no és un projecte polític, com sí que són la independència, el federalisme o qualsevol fórmula d'articulació territorial. És simple democràcia. Ni més ni menys. I el seu rebuig, un exercici antidemocràtic, es miri com es miri. Així ho entenen també els diputats del PSC, que estan lluny de ser nacionalistes, com a bastament els han retret alguns «companys» del PSOE, però que saben que la societat catalana i els seus propis votants no admeten que se'ls negui la paraula i el vot, primers drets bàsics de la democràcia.
El dret a decidir hauria de ser ratificat per tots els grups si realment es guiessin per criteris democràtics. Però, paradoxalment és el nacionalisme espanyol, en aquest cas, el que parla en boca dels seus portaveus i vota des dels seus escons. La unitat de l'Estat, d’un estat que d’altra banda fa aigües per tot arreu, és el seu projecte abans que res i sobre tota la resta de coses. No obstant això, enrocar-se en aquesta posició té també un cost, per al propi marc, cada vegada més deslegitimat en la societat catalana, i en les seves files, com demostra el cas del PSOE amb el PSC.

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...