dilluns, 26 de març del 2007

Menorca té prou zones verdes, perquè en sí ja és tota una zona verda. Article publicat al "Menorca Diari Insular" el divendres 23 de març de 2007

Més zones verdes? Menorca és tota una zona verda!
Santi Capellera i Rabassó *periodista

En un any de treballar com a professional del periodisme a Menorca he conegut gairebé tota la classe política de l'illa, i també molta de la social. El costum del meu ofici excercitat durant la major part de la meva vida curricular en una mena de jungla informativa com és la Ciutat Comtal, m'ha fet molt procliu a la relació pública i també a la sinceritat amb la gent, i sobretot amb tots els polítics que he anat tractant, bàsicament per fugir dels estàndars que caracteritzen la gran majoria de periodistes i que són gairebé l'únic tret –i tòpic molt injust per cert-, que l'opinió pública, la gent del carrer en definitiva, copsa en els professionals dels mitjans de comunicació de masses. Em refereixo a característiques tan certes en alguns com la malícia, el groguisme emprat per plasmar grans titulars i petits continguts, o l'"avui descobrirem el pa amb oli", en emulació a aquells primers "herois" del periodisme d'investigació -Woordward i Bernstein-, que van aixecar literalment la manta del cas Watergate als EUA, ara ja fa una colla d'anys, com falses en molts altres. Sí que és cert que hi ha companys que només persegueixen això, i també la sang i el fetge, però sortosament no som tots, ni de bon tros. Jo intento ser amic de tothom –de vegades sense aconseguir-ho pel que escric- i també bon professional amb el proisme, sigui del color real o figurat que sigui, i intento fer un tractament de la informació sense abrandaments, sense titulars sensacionalistes, sense idealismes pròpis –dins del que el reportatge d’interpretació em permet- i sobretot sense interessos amagats, dels que sigui. Menorca sortosament no dóna per això, encara que intents de fer brollar la font no en falten, i encara que potser la mina informativa és a altres indrets, diguem que més vastos i més propicis per ser les illes d’un gran tresor informatiu i cridaner (amagat i que ningú no acaba de trobar), molts s’entesten en continuar picant les pedres locals, en una recerca infructuosa de l’or negre especulat i mes codiciat pels caçadors de recompenses, sobretot polítiques. Aquest és un paisatge (que ve de país) tranquil, i un paisatge verd, molt verd, més verd que cap altre enlloc de la zona geogràfica on està ubicat. Per la qual cosa, tant els intents d'alguns de descobrir les amèriques informatives a costa de "possibles casos que hi són però que no es veuen, però que ja sortiran perquè els amaguen els lobbys i altres, etc, etc", com d'altres d'equiparar la geografia menorquina a l'asfaltada i encimentada península, s'esberlen de manera natural contra les roques de la impossibilitat de fer blanc –contra què i contra quí concret, per cert? Contra qui mana pel sol fet que mana?- a mil metres, en una nit fosca i disparant amb una pistola d'aigua.
Ciutadella està immersa tota ella dins una zona verda, que és Menorca. Entenguem-nos: és com el Central Park de Nova York -pels que el coneguin- però a l'inrevés: el verd és ciment, i el ciment és verd. Per la qual cosa, i sense ànims d'ofendre ningú ni de portar-li la contraria, reivindicar zones verdes dins les zones verdes d'una gran zona verda com és aquest país -i reitero que no escric això amb ánim d'ofendre ni desautoritzar ningú que actua en llibertat i de mutu propi- és allò que els habitants de Castella en diuen "la verdad del perogrullo".
El passat dilluns dia 12 de març, en un intent de salvaguardar la vida i evolució de les males herbes que s'han criat durant molts anys al final del carrer Gustau Mas, a la zona de Ciutadella on s'hi està adaptant una pista polivalent multifuncional esportiva, el regidor del Fòrum Ciutadà, Luís Camarero, va intentar aturar les obres d'adaptació de la instal·lació, que, és clar, necessita una petita base de material d’obra per quedar subjecta al sòl, per tal que la primera tramuntanada no la canvii de lloc pel mar obert o per la terrassa d'algun dels habitatges colindants.
Se suposa que si l'Ajuntament va decidir de forma lícita i amb informació pública -conjuntament amb el Consell insular que paga la meitat del dispendi- d'arranjar una zona on el verd que hi havia és el de menys, perquè hi creixien herbes de manera descontrolada, i ho fa adaptant un solar-plaça on no s'hi pot edificar i el converteix en zona d'oci públic, ho haurà de fer ben fet i amb garanties de durabilitat i de no posar en perill la integritat física dels seus usuaris. Quan el Consistori va presentar el projecte -qui escriu això era a la roda de premsa-, va ensenyar com seria la pista i com quedaria la zona -per cert amb bastants més arbres i plantes que el l'actualitat, que només n'hi ha tres- després d'acabades les adaptacions. Va fixar un temps d'execució i així es compleix, tal com es pot comprovar. I fins aquí cap altra novetat ni irregularitat. Que si hi fos, aquest periodista, tal com sempre ha fet amb les veritats constatades –que no amb les apòcrifes, infundades o suposades-, no l’amagaria, només per fer honor a la professionalitat que potser altres, sovint i en clara tria, obvien de manera flagrant.
En el decurs d'un any he conegut Luís Camarero i he fet diverses informacions relacionades amb la seva coalició. Hem parlat a nivell personal i polític de diferents temes: des de les seves inquietuds i dels projectes que el seu petit i unipersonal grup municipal vol portar a terme, a altres coses que ara no venen al cas. Jo li diria al bon Luís, a l'amic Luís, que ell que és un castellà d'aquells autèntics, de Segovia, noble i lleial amb els seus principis, que s'arribi fins a dalt de tot del polígon de Ciutadella i miri el seu voltant. Segurament veurà el mateix que vaig veure jo l’altre dia mentre ell denunciava falta de zones verdes a Ciutadella, o sigui el Central Park de Nova York però a l'inrevés. Per sort per nosaltres, molt poc ciment -Ciutadella, tret de dins la murada, té abres plantes i gespa arreu- dins el gran verd de dins el gran blau, o sigui, per nuclis: el poc ciment, el molt verd de tota l'illa, i el gran blau de la Mediterrània que ens envolta. Des de qualsevol punt de Ciutadella, i en només cinc minuts, ets a ple camp, veus les vaques i els cavalls que pasturen, i respires el més pur dels aires que ja voldrien gaudir els habitants de Madrid, París o Barcelona, i fins i tot els de Palma, que ens és, o ens hauria de ser més pròxima. Menorca no té cap mena de contaminació de l'aire, tret de la zona del Port de Maó on hi ha veïna la planta de Milà i la central elèctrica que embruta l’aire en uns uns nivells baixíssims. Ciutadella és un test de color verd, envoltat de natura i de mar.
Em podria estendre més però, sincerament, vull dir-li al Luis, a qui aprecio de veres, que en campanya electoral ja hi són tots els partits, absolutament tots, inclòs el Fòrum Ciutadà, el seu. Perquè si no fos així ell mai no hagués anat a fer la comèdia d’intentar aturar unes obres que sap de sobres que no pot impedir, perquè per si mateixes ja suposen una gran millora de la zona -i ho dic amb coneixemnent de causa perquè visc just al davant-, a més de ser legals. En Luís, com qualsevol polític, vol sortir a la foto i vol ser portada dels mitjans de comunicació locals, i aquesta és la seva manera de fer campanya i d'intentar guanyar més vots pel pròxim mes de maig. Altra cosa és que així ho aconsegueixi. Si a la zona també s'hi adapten aparcaments, nosa no en faran: en tot cas serán útils, perquè viure en un paradís natural no vol dir haver-ho de fer dalt dels àrbres ni de forma primitiva, ni haver de renunciar a tenir automòbil per no tenir aparcaments per deixar-lo, ni abdicar de les comoditats del món occidental i de l'estat del benestar que tant va costar d'aconseguir als nostres avis, i que precisament es troba a la zona de la civilització on aquest paradís està enclavat, encara que l'excusa de tot aquest entrellat muntat per l’amic Luís Camarero sigui reivindicar més zones verdes, que, per mi personalment, fer-ho a Menorca és com reivindicar-hi més mar.

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...