divendres, 12 de juny de 2009

Les eleccions donen dades significatives


Lluitar amb força per recuperar el prestigi i els valors
Santi Capellera i Rabassó*periodista

Els resultats de les eleccions europees han anat bé en general pels partits d'obediència catalana, tot i que no era gens fàcil: desmobilització general de l’electorat arreu d’Europa; una campanya bipolaritzada, negativa i crispada i localista per part del PSOE i PP en clau de primàries; i, finalment, una circumscripció electoral única per a tot l’Estat - cosa que no passa ni a la jacobina França- que no afavoreix els partits nacionalistesde cap manera.Fem repassada dels números a Catalunya: el PSOE perd 205.346 vots dels 708.845 que perd a tot l’Estat, el PP perd 24.878, ERC perd 69.365 i ICV perd 32.782. A diferència de la resta de partits CiU en guanya 70.215. Conclusions: 1 Malgrat la baixa participació la única força política que guanya en vots és CiU. 2 Les forces polítiques que integren el govern de Catalunya tenen una baixada de 307.175 vots.
A les Illes Balears, que és des d'on redacto aquest article, la cosa està més peluda del que sembla, sobretot pels moviments que alguns grupúsculs de caire ultraespanyolista estan portant a terme, que es basen a convocar manifestacions contra l'oficialitat del català i en favor de la supremacia del castellà arreu. Hi participen els Ciudadanos, UPyD, un sindicat de policies, els metges forans, i evidentment el PP, que no perd pistonada a veure si aconsegueix fer la competència per la dreta espanyolista als altres que esmento.
A les Illes doncs, la cosa ha anat així:
1. PP: El PP ha guanyat (112.191 vots, un 43,81%), però ha perdut vots i percentatge (el 2004, 121.587 vots i un 46,57%), en part per l'abstenció i en part per l'irrupció d'UPyD (7.092 vots, un 2,77%). A més, la presidenta del PP era la cap de llista, i per tant es considera que hagués hagut de guanyar vots en ser una candidata coneguda i en primera línea política. És significatiu que en alguns municipis (Calvià i Palma entre d'ells) UPyD s'ha situat com a tercera força política. Això farà, amb tota seguretat, que el PP Balear endureixi les posicions anticatalanes, tal com esmento abans. Segurament anirem veient com el batle de Calvià, en Carlos Delgado, guanya pes dins el partit. Aquest és un personatge furibundament anticatalà i amb posicions històriques i lingüístiques peculiars i acientífiques.
2. PSOE: El PSOE ha quedat segon, i també ha perdut vots i percentatge (98.540 vots, un 38,38% contra 101.212 i un 38,76%). En perdre menys que un PP encapçalat per la seva presidenta, han quedat prou contents, i fa que treguin pit, ja que ni amb una derrota socialista general ni en un context de crisi han tingut una pèrdua excessivament important.
3. UM: El 2004 va treure 8.120 vots, un 3,11%, dels quals 19 (un 0,1%) a Menorca. Varen quedar quarts, per darrera el PSM, que anava coalligat amb CiU. El 2009 CiU i UM han anat plegats, i han tret 9.735 vots, un 3,80%, dels quals 546 (un 2,47%) a Menorca, i han quedat tercers. Es miri com es miri, és un resultat excel·lent. A Mallorca ha guanyat 1.125 vots, la majoria dels quals a la "part forana". Cal destacar Campos (l'alcalde és un dels actuals vicepresidents d'UM), Manacor (el conseller Grimalt és de Manacor) i Sencelles (l'alcalde n'era el candidat). Es por parlar, per tant, d'un pujada deguda al paper de les persones que estan al capdavant dels projectes municipals. En canvi, a Palma han perdut 122 vots.
4. ERC-ENTESA: El 2004 ERC es va presentar sola, i Entesa no existia. Va treure 7.498 vots, un 2,87%. El 2009, en coalició amb Entesa i amb un "recolzament teòric" del PSM, ha tret 7.641 vots, un 2,98%, és a dir, que s’han mantingut en les mateixes xifres.
5. UPyD: Han tret 7.092 vots, un 2,77%, molts repartits. No és un fenomen exclusiu de Palma o de Calvià, malgrat sigui en aquests municipis on hagi fet els seus millors resultats. És el partit refugi de militants del PP descontents, i d'espanyolistes que veuen en el partit de Rosa Díez alguna possibilitat de recular en la descentralització i la plurinacionalitat de l'Estat de les Autonomies
EU: Ha perdut una posició i han tret 6.720 vots, un 2,62%.
Pel que fa al Principat, de fet les dades són tossudes i indiquen que un cicle s’ha acabat i cal donar pas a un de nou. El país no va bé, el govern tripartit no dona respostes i la gent ho ha interioritzat. Ara toca canvi. Catalunya n'està farta, i vol una altra manera de fer la política i de governar.Fa temps que "l’hora del patí a Catalunya s’ha acabat". És l’hora de la bona política. Ara toca arremangar-se, fer la feina ben feta, arreglar tot allò que no va bé, aportar solucions i idees per sortir el més aviat possible d’on som, i, sobretot, no enganyar més la gent. Prou de promeses, i de bones paraules. Ja fa temps que és l’hora dels fets i hi ha polítics que encara segueixen prometent i incomplint lleis. Fins quan? Doncs fins que els ciutadans diguem prou. Gran virtut de la democràcia, malgrat tots els malgrats involucionistes. Aquest canvi de cicle és una bona notícia molt especialment per a CiU, la força que aspira a governar de nou, encara que si vol tornar a la Plaça de Sant Jaume té molta feina per endavant per explicar què creu que cal fer i com caldria fer-ho, sense enganyar ningú ni prometre res que no es pugui complir. Però sobretot caldrà que els seus dirigents siguin capaços de transmetre credibilitat amb la política, i esperança i il·lusió en un futur millor ple d’oportunitats. Però abans de tot cal fer les coses bé, i fugir de prepotències i d'èxits anteriors. Aquesta és la única via per retornar Catalunya al lloc que li correspon, i que torni a ser respectada com es mereix.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...