dimecres, 26 de setembre de 2007

El PP va inaugurar un metro ple de deficiències (publicat al "Menorca Diari Insular" el dia 26 de setembre de 2007)

El metro “amfibi” de Jaume Matas
Santi Capellera i Rabassó*periodista

El metro de Palma, projecte estrella de l’anterior executiu balear, ha resuiltat ser una obra sense cap previsió, feta a cuita corrent, i que ha fet figa a la primera pluja una mica copiosa que ha caigut a Ciutat.
Aquesta magna obra, té les mancances que hi solen haver als projectes acabats abans d’hora, i sobretot als que es fan amb les presses de rigor, just abans de les eleccions de torn. La poca seguretat del projecte l’ha posat en evidència, cosa la qual repercutirà, sense cap mena de dubte, amb molts centenars de milers d’euros en negatiu a l’erari públic, o el que és el mateix, a la butxaca de tots i cadascun dels ciutadans de les Illes.
L’executiu Matas va voler donar un cop d’efecte electoral amb la inauguració precipitada d’aquest metro, i no va tenir en compte els informes dels tècnics i les recomanacions d’aquests en diversos aspectes, sobretot en els de seguretat. Ara l’altre govern entrant ho exposa a la llum amb tot luxe de detalls, i això encara deixa més en evidència la gestió de l’anterior gabinet del PP. Les proves dels darrers fets esdevinguts posen en qüestió la seguretat dels usuaris, i ensenyen amb llum i taquígrafs les greus deficiències estructurals i les mancances que pateixen aquestes instal·lacions ferroviàries.
I és clar, ara l’executiu d’Antich s’hi abona per activa i per passiva, i argumenta raonablement, perquè es remet a les proves. “Això ja es veia venir, perquè amb les presses i el voler guanyar les eleccions...” i moltes coses semblants són les que, ara per ara, es poden sentir al carrer, des de la vox populi. I no sense raó, que és el més trist, sobretot pels que ja es veien governant i decidint, i ara han de fer d’oposició.
La millor notícia és que el Govern balear hagi decidit tancar el funcionament del metro de manera indefinida, sense que hi hagi hagut cap desgràcia personal, ja que vistes les imatges de l’aigua ocupant andanes i vies, qualsevol accident massiu hagués pogut passar molt fàcilment. L’estació de Son Fuster Vell va ser la més afectada, ja que en pocs minuts va estar inundada amb quasi dos metres d’aigua, mentre les bombes instal·lades per a buidar-la no donaven a l’abast i es veien impotents davant l’allau hídrica, que es va ajuntar amb els residus fecals provinents de la xarxa de clavegueram que també sobreeixia. I tot això va passar malgrat que, al cap de pocs dies d’inaugurar-se les línies, i amb només una pluja de 25 litres per m2, ja hi va haver una gran inundació a l’estació de Son Sardina, i també l’estació, per la seva profunditat, va servir de claveguera central. Eren moments de canvi polític, i al cap de pocs dies Jaume Matas abandonava el Govern i la política, i també les instal·lacions del metro.
Ara els usuaris es veuran perjudicats, i l’Administració també. Els uns hauran de canviar d’habits de transport, i els altres no tindran més remei que destinar una partida pressupostària afegida per reparar aquests despropòsits.
Definitivament a Jaume Matas li van crèixer els nans a tort i a dret. I els ara seus successors polítics ja aprofiten –com és molt normal- la pilota desinflada per fer més llenya encara de l’àrbre caigut. De fet Matas no va tenir gaire sort en el seu mandat. El cas Andratx i la piscina de la Costa dels Pins el van dinamitar de per se. I per un polític com ell això van ser falles de principiant que no s’hauria hagut de permetre, més si volia –com volia- esdevenir la nova cara –neta i més interiorment democràtica- d’un nou Partit Popular a nivell estatal. Altra cosa és que ho pogués evitar, ja que a la nomenclatura no li interessava de cap manera la segona cosa, i potser tampoc no va voler evitar la primera per així tallar d’arrel la segona. Però ell també hi va aportar alguna cosa personal, tot sigui dit. Quan Matas era ministre de Medi Ambient no va aparèixer pel lloc dels fets del Prestige, cosa que li va suposar les lògiques crítiques de la població, i una erosió política important. I quan ha estat president d’aquest país tampoc no ha donat prou la cara ni ha afrontat molts dels seus grans problemes com calia, començant per la política lingüística i la identitat dels ciutadans illencs i acabant per l’amiguisme dels més aviat poc amics. Lògicament, això propicia que qualsevol altra opció política que s’interessi quotidianament per les inquietuts ciutadanes pugi en vots i escons, i acabi guanyant terreny i, com ara, manant. Perquè resultar elegit és governar i estar al servei de tots, dels que t’han votat i dels que no. Malgrat tot però, es pot concloue que –tret d’aquest nyap del metro de Palma i altres fets impresentables com els esmentats abans- ni el govern de Matas era tan dolent, ni el del pacte ha pogut demostrar encara res en cap aspecte –excepte en les crítiques que té un excel·lent-, pel poc temps que ha tingut. Però el que és segur és que sempre, cadascú recull el que sembra, i el metro de Ciutat ha resultat ser la millor collita de Matas, i de moment també la millor d’Antich, encara que per raons ben diferents.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...