UPCM ja mana a l’Ajuntament de Ciutadella
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Joan Triay ha aconseguit la seva fita política: poder tenir veu i vot decisoris i ser soci de l’equip de govern municipal de Ciutadella en aquesta legislatura. Ho farà amb dedicació total, tindrà responsabilitats a la regidoria de Governació i ostentarà la tercera Tinència d’Alcaldia, amb inclosió de les àrees de Personal i Disciplina Governativa. El líder d’UPCM es consolida d’aquesta manera com a cap visible d’una, tot just emergent formació, a la qual fa quatre dies ningú del món polític municipal hagués fet confiança de cap mena.
No sóc del partit de Triay, ni sento cap simpatia per algunes de les idees que té o ha tingut en el passat, ja que més aviat sóc de l’òrbita nacionalista catalana i encara voto a les urnes de la Ciutat Comtal, però vull deixar clar que, com a analista polític i com a observador semàntic de la realitat, i tal com esmentava en un article d’aquesta mateixa secció el dia 13 d’agost passat, la serietat política de Joan Triay, demostrada ja en pocs plens municipals, l’ha portat a la consecució de la seva inquietut actual: el servei honest al poble de Ciutadella. I ho escric cregut perquè, malgrat que siguem de diferent corda, una cosa no treu l’altra, i això és el que veig. El meu punt de vista doncs, és que per a Triay manar no és la fi, sinó senzillament el mitjà i el vehicle per aconseguir posar moltes coses al seu lloc, tal com molt honestament va prometre als electors en el seu programa dels passats comicis del mes de maig.
Ara doncs, tindrà l’ocasió de demostrar absolutament, el que des d’una oposició -en minoria minoritària però decisòria- ja ha començat clarament a exercir. Exemples de solidaritat ciutadana com ara la renúncia a la seva plaça d’aparcament municipal com a regidor, demostren el sentit social i públic d’aquest, fins fa poc empleat d’una entitat d’estalvi. Potser aquesta seva professió, la d’intentar rendibilitzar al màxim els diners aliens, té a veure amb la seva vocació política i de servei públic que ara aireja sense cap por. D’altra banda i arran d’aquesta renúncia, s’ha esdevingut la votació d'una esmena presentada per ell mateix, que amb els vots favorables de la resta de l’oposició i amb l’abstenció del PP, ha aconseguit l’eliminació d’aquest privilegi d’aparcament públic gratuït de que fins ara gaudien els regidors de l’equip de govern municipal.
Això, i les afirmacions del regidor d’UPCM de condemnar clarament la discriminació d’alguns treballadors del comú per raons polítiques o sindicals, desemboca en una molt bona relació amb l’oposició socialista encapçalada per Joan Gorrias, i també amb la del PSM de Maite Salord, cosa la qual ja es va poder notar en els primers contactes que van tenir amb Triay per formar govern, i amb els comunicats a la premsa on l’absència de desqualificacions va ser la divisa imperant pre i post electoral per mútues parts. Això també situa Triay doncs, dins l’esfera democràtica i de l’acceptació total de les regles del joc polític actuals, de respecte a l’adversari i de deixar les portes obertes a totes les formacions, siguin del caire que siguin, per arribar a acords i pactes beneficiosos per la ciutat, per la qual cosa totes les acusacions de que va ser objecte la formació en campanya -òbviament interessades- de totalitarista, feixista o altres istes poden quedar ben aparcades en el passat ja que, tal com diuen els messetaris “el movimiento se demuestra andando”.
L’equip de govern del PP potser haurà de rectificar profundament en molts dels seus postulats passats i projectes futurs, i haurà de canviar moltes de les decisions municipals que fins ara tenia al seu abast i lliure albir, ja que a l’anterior legislatura el seu soci de govern del PMQ no li va posar gairebé cap pal a les rodes a l’hora de decidir qüestions importants. I segurament se sentirà poc a gust en molts vessants, però és molt possible que a la llarga ho agraeixi. Perquè només en aquesta falta de confrontació i de desqualificacions polítiques que garanteix UPCM i que ha imposat des del primer moment, i sobretot amb el no haver de fer cap mena d’aclariment sobre excessos verbals i declaracions poc meditades, com passava amb l’anterior soci, la cosa ja va més que compensada. A banda que, personalment, crec de manera fefaient que sempre és de bona salut pública que les majories, sobretot les polítiques, no manin del tot i hagin de donar comptes al poble de les seves accions, i en aquest cas els comptes seran, amb tota seguretat, clars i veritables.
Triay doncs, amb la seva habilitat personal i política, a banda de la seva innata capacitat de redacció periodística que li ha reportat uns dividends electorals més que substanciosos, s’ha sabut envoltar d’assessors i de persones molt preparades que l’enriqueixen pertot i en tots els camps i nivells, per la qual cosa no coixeja, ni és probable que ho faci perquè és massa llest, massa fred i massa previsor. I aquesta ha estat una de les rèmores que precisament ha tingut el Partit Popular, potser per la seva excessiva confiança i messianisme, coses les quals segons la meva anàlisi, l’han portat a aquestes escissions que comporten una erosió molt important en el pla polític. I això, tard o d’hora es paga. En aquest sentit, el líder de UPCM ha demostrat de facto i fins aquest moment que, a banda de ser un gran i pacient negociador, té vocació de sevei públic, genera confiança a l’oposició per la seva serietat política, i no resulta gens sospitós de voler-se lucrar personalment a través del privilegiat lloc de comandament polític municipal que ocuparà. En el vessant econòmic comença per complir una de les seves promeses electorals: la rebaixa de tots els sous no funcionarials en un 20%, i això inclou el seu que es veu minvat envers el que percebia a l’entitat d’estalvi on treballava en més de sis mil euros anuals, per la qual cosa aquesta renúncia ja demostra sobradament l’interès i l’estima personal del regidor pel poble de Ciutadella. Malgrat tot sembla ser que hi ha hagut sectors de la ciutadania que no ho han entès bé, i han confós equivocadament que “la rebaixa feta als regidors populars era perquè Triay pogués percebre el seus dividends”. De fet cal aclarir que la cosa no és així de cap manera, ja que el regidor del PMQ, Llorenç Casasnovas, també cobrava –i ara no hi és- i ho feia en el 100% de l’import dels honoraris establerts, i Triay només l’ha substituit en la plaça, això sí, rebaixant-se el sou un 20% com tothom. És un fet, doncs, que per tot l’exposat el regidor d’UPCM entra a l’equip de govern amb molt bon peu, imbuit d’aquesta clau d’austeritat administrativa i del consens polític que tanta falta fa arreu, i molt especialment a Ciutadella.
Tinc la impressió, i el meu olfacte periodístic així m’ho comfirma, que el quasi miler de vots que UPCM va obtenir en les passades eleccions, es multipicaran com els pans i els peixos, perquè tal com ja afirmava en el meu article de referència del passat agost, s’ha esvaït en general aquella impressió que UPCM havia de ser un partit falangista i quasi paramilitar, ja que actualment la majoria de ciutadellencs i menorquins comparteixen la creença més estesa: que Triay ha obtingut una acta de regidor perquè és un bon polític, a banda d’un bon ciutadà i un adversari noble per l’oposició. Un home que segurament amb les seves determinacions farà molt de bé a l’Ajuntament de Ponent, perquè, segurament, actuarà més com el president d’un Parlament de tots que com el soci d’un govern de pocs.
No sóc del partit de Triay, ni sento cap simpatia per algunes de les idees que té o ha tingut en el passat, ja que més aviat sóc de l’òrbita nacionalista catalana i encara voto a les urnes de la Ciutat Comtal, però vull deixar clar que, com a analista polític i com a observador semàntic de la realitat, i tal com esmentava en un article d’aquesta mateixa secció el dia 13 d’agost passat, la serietat política de Joan Triay, demostrada ja en pocs plens municipals, l’ha portat a la consecució de la seva inquietut actual: el servei honest al poble de Ciutadella. I ho escric cregut perquè, malgrat que siguem de diferent corda, una cosa no treu l’altra, i això és el que veig. El meu punt de vista doncs, és que per a Triay manar no és la fi, sinó senzillament el mitjà i el vehicle per aconseguir posar moltes coses al seu lloc, tal com molt honestament va prometre als electors en el seu programa dels passats comicis del mes de maig.
Ara doncs, tindrà l’ocasió de demostrar absolutament, el que des d’una oposició -en minoria minoritària però decisòria- ja ha començat clarament a exercir. Exemples de solidaritat ciutadana com ara la renúncia a la seva plaça d’aparcament municipal com a regidor, demostren el sentit social i públic d’aquest, fins fa poc empleat d’una entitat d’estalvi. Potser aquesta seva professió, la d’intentar rendibilitzar al màxim els diners aliens, té a veure amb la seva vocació política i de servei públic que ara aireja sense cap por. D’altra banda i arran d’aquesta renúncia, s’ha esdevingut la votació d'una esmena presentada per ell mateix, que amb els vots favorables de la resta de l’oposició i amb l’abstenció del PP, ha aconseguit l’eliminació d’aquest privilegi d’aparcament públic gratuït de que fins ara gaudien els regidors de l’equip de govern municipal.
Això, i les afirmacions del regidor d’UPCM de condemnar clarament la discriminació d’alguns treballadors del comú per raons polítiques o sindicals, desemboca en una molt bona relació amb l’oposició socialista encapçalada per Joan Gorrias, i també amb la del PSM de Maite Salord, cosa la qual ja es va poder notar en els primers contactes que van tenir amb Triay per formar govern, i amb els comunicats a la premsa on l’absència de desqualificacions va ser la divisa imperant pre i post electoral per mútues parts. Això també situa Triay doncs, dins l’esfera democràtica i de l’acceptació total de les regles del joc polític actuals, de respecte a l’adversari i de deixar les portes obertes a totes les formacions, siguin del caire que siguin, per arribar a acords i pactes beneficiosos per la ciutat, per la qual cosa totes les acusacions de que va ser objecte la formació en campanya -òbviament interessades- de totalitarista, feixista o altres istes poden quedar ben aparcades en el passat ja que, tal com diuen els messetaris “el movimiento se demuestra andando”.
L’equip de govern del PP potser haurà de rectificar profundament en molts dels seus postulats passats i projectes futurs, i haurà de canviar moltes de les decisions municipals que fins ara tenia al seu abast i lliure albir, ja que a l’anterior legislatura el seu soci de govern del PMQ no li va posar gairebé cap pal a les rodes a l’hora de decidir qüestions importants. I segurament se sentirà poc a gust en molts vessants, però és molt possible que a la llarga ho agraeixi. Perquè només en aquesta falta de confrontació i de desqualificacions polítiques que garanteix UPCM i que ha imposat des del primer moment, i sobretot amb el no haver de fer cap mena d’aclariment sobre excessos verbals i declaracions poc meditades, com passava amb l’anterior soci, la cosa ja va més que compensada. A banda que, personalment, crec de manera fefaient que sempre és de bona salut pública que les majories, sobretot les polítiques, no manin del tot i hagin de donar comptes al poble de les seves accions, i en aquest cas els comptes seran, amb tota seguretat, clars i veritables.
Triay doncs, amb la seva habilitat personal i política, a banda de la seva innata capacitat de redacció periodística que li ha reportat uns dividends electorals més que substanciosos, s’ha sabut envoltar d’assessors i de persones molt preparades que l’enriqueixen pertot i en tots els camps i nivells, per la qual cosa no coixeja, ni és probable que ho faci perquè és massa llest, massa fred i massa previsor. I aquesta ha estat una de les rèmores que precisament ha tingut el Partit Popular, potser per la seva excessiva confiança i messianisme, coses les quals segons la meva anàlisi, l’han portat a aquestes escissions que comporten una erosió molt important en el pla polític. I això, tard o d’hora es paga. En aquest sentit, el líder de UPCM ha demostrat de facto i fins aquest moment que, a banda de ser un gran i pacient negociador, té vocació de sevei públic, genera confiança a l’oposició per la seva serietat política, i no resulta gens sospitós de voler-se lucrar personalment a través del privilegiat lloc de comandament polític municipal que ocuparà. En el vessant econòmic comença per complir una de les seves promeses electorals: la rebaixa de tots els sous no funcionarials en un 20%, i això inclou el seu que es veu minvat envers el que percebia a l’entitat d’estalvi on treballava en més de sis mil euros anuals, per la qual cosa aquesta renúncia ja demostra sobradament l’interès i l’estima personal del regidor pel poble de Ciutadella. Malgrat tot sembla ser que hi ha hagut sectors de la ciutadania que no ho han entès bé, i han confós equivocadament que “la rebaixa feta als regidors populars era perquè Triay pogués percebre el seus dividends”. De fet cal aclarir que la cosa no és així de cap manera, ja que el regidor del PMQ, Llorenç Casasnovas, també cobrava –i ara no hi és- i ho feia en el 100% de l’import dels honoraris establerts, i Triay només l’ha substituit en la plaça, això sí, rebaixant-se el sou un 20% com tothom. És un fet, doncs, que per tot l’exposat el regidor d’UPCM entra a l’equip de govern amb molt bon peu, imbuit d’aquesta clau d’austeritat administrativa i del consens polític que tanta falta fa arreu, i molt especialment a Ciutadella.
Tinc la impressió, i el meu olfacte periodístic així m’ho comfirma, que el quasi miler de vots que UPCM va obtenir en les passades eleccions, es multipicaran com els pans i els peixos, perquè tal com ja afirmava en el meu article de referència del passat agost, s’ha esvaït en general aquella impressió que UPCM havia de ser un partit falangista i quasi paramilitar, ja que actualment la majoria de ciutadellencs i menorquins comparteixen la creença més estesa: que Triay ha obtingut una acta de regidor perquè és un bon polític, a banda d’un bon ciutadà i un adversari noble per l’oposició. Un home que segurament amb les seves determinacions farà molt de bé a l’Ajuntament de Ponent, perquè, segurament, actuarà més com el president d’un Parlament de tots que com el soci d’un govern de pocs.
.jpg)