FINALMENT, L’IRAN S’HA TRET LA CARETA I HA ATACAT DIRECTAMENT ISRAEL: I ARA QUÈ?
Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 15-04-2024
■ Els que em seguiu periodísticament i analítica, tant a
través d’aquesta xarxa com des d’altres tribunes, heu notat i m’heu fet notar
que fa molts dies que no escric en profunditat sobre el darrer conflicte arabo israelià
iniciat a causa de la massacre perpetrada per terroristes palestins instigats i finançats des de l'Iran i Qatar, entre d'altres, en l’atac indiscriminat
contra civils innocents del sud d’Israel el passat 7 d’octubre. Des d’aleshores,
he escrit i analitzat munió d’articles i redactat uns quants assajos al respecte amb
molta profunditat, amb moltes dades aportades i amb moltes fonts de referència
de tot el context. Agraeixo l’interès dels que m’heu “retret” que no seguís
aportant, contrastant i analitzant la situació del dia a dia, però el cert és
que tinc una vida privada i el temps molt limitat si la vull viure i gaudir al
màxim, tal com em toca a dia d'avui i com hi tinc tot el dret, sobretot ara que m’he jubilat.
■ Sé que escric llarg perquè, de fet, si es volen posar les
coses en context i claredat sobre el paper cal poder-les contrastar per
demostrar que són les encertades, que no són invents ni excuses vanes sinó fets constatats, i així ho faig des que vaig començar a
exercir el periodisme, ja farà 50 anys, i tal com manen les regles universals d’aquesta
professió honorable que tants miserables traeixen cada dia arreu del món per
convertir-la en una eina als servei dels més obscurs interessos a canvi de
guanys crematístics. Però, com que aquest no soc jo, per això escric llarg i
explícit, tot i que procuro segmentar els textos en punts curts o mitjanament
curts per tal que la seva comprensió sigui més fàcil, clara, senzilla i assimilable pel
lector.
■ Avui, però, faig un parèntesi dins del meu lliure albir del
gaudi i fruïció de la resta de temes de la vida i després de l’atac de l’Iran a
Israel de manera directa (fins ara els atacs només havien estat indirectes sota
la careta i disfressa d’altres actors com Hamas, Hezbol·là i altres bandes
terroristes), per la qual cosa a continuació donaré el meu parer professional i
personal en set ítems sobre allò que ha passat en les darreres hores a Israel i a l'Orient mitjà i sobre el que
possiblement passarà.
1) LA SUPOSADA ALIANÇA ARÀBIA SAUDITA, EMIRATS
ÀRABS UNITS I JORDÀNIA.
Veureu i sentireu a tots els telenotícies i
llegireu a tots els diaris, principalment als pro americans i als més
antisemites, amb preponderància dels espanyols, que “Aràbia Saudita i els Emirats
Àrabs Units van participar en la coalició militar que va protegir Israel de
l'atac iranià; que es tracta d'una aliança ‘sense precedents’ en què diversos
països àrabs sunnites, juntament amb Jordània, van defensar Israel d'un atac
contra el seu territori i que van compartir informació d'intel·ligència i van
obrir el seu espai aeri per recolzar l'aviació nord-americana i israeliana”.
Doncs no. Això, com tantes altres informacions directament falses, esbiaixades o
interessades és pura propaganda, principalment dels Estats Units d'Amèrica (EUA), país que està molt lluny des de fa
molts, molts anys, de defensar els interessos jueus i encara menys els de l’Estat
d’Israel. I en el context d’aquesta anàlisi informativa de la situació de l’atac
iranià a Israel us explicaré perquè.
2) "EVITEM UNA ESCALADA DE VIOLÈNCIA A LA REGIÓ"
Aquesta és la motivació i la base de la
pròxima reunió del Consell de Seguretat format per l’OTAN, l’ONU i alguns
altres actors implicats en el remenar de les cireres mundial, reunió que encara
trigarà uns quants dies, per cert, sobre quina hauria de ser la reacció d’Israel
a l’atac iranià, tot i que aquesta és una cançó de la qual tothom una mica
informat de manera correcta ja coneix la tornada. De fet, el tal Consell de
Seguretat intentarà evitar per tots els mitjans que Israel es defensi com cal,
i per això el pressionaran des de tots els fronts. La gent, en la seva visió
errada de la geopolítica real, interpreta que els EUA es van mobilitzar per a
defensar Israel, però això només és una burda excusa que a més és falsa, és mentida,
perquè aquesta intervenció només va ser principalment per calibrar l’atac iranià
per tal que la pressió interna a Israel no fos gaire important i, d’aquesta
manera, aconseguir evitar que Israel es defensi degudament perquè, amb un
contraatac israelià només hi hauria un objectiu: destruir completament les
bases i les instal·lacions militars iranianes de manera absoluta. A ningú no se
li escapa i és públic i notori que l’Iran pretén exterminar els israelians, ho
han dit reiteradament i ho continuen repetint per activa i passiva, per la qual
cosa, l’única resposta raonable seria que Israel aplanés les bases militars
iranianes, cosa que els EUA no permetran de cap manera (i aquí és on tot el seu
argument de defensa d’Israel grinyola), per la qual cosa, queda clar que aquest Consell de Seguretat no passa de ser un circ institucional internacional per a
donar semblança de seriositat i realisme a una entitat inventada pels mateixos EUA que no té cap d'aquestes dues característiques en relació al conflicte que viu Israel.
3) "EL CULPABLE ÉS NETANYAHU", SEGUEIXEN DIENT
ALGUNS INTERESSATS/IMPLICATS
Doncs no, el culpable des del primer dia és
l’Iran, que va emprar els terroristes de Hamas per atacar Israel i, en concret,
la seva població civil; es va carregar 1.200 innocents i en va segrestar gairebé
300 més, dels quals 134 encara es troben captius i en mans dels terroristes
palestins. Netanyahu no és el culpable de res, per molt que ho repeteixin els
seus detractors dedins i de fora; Netanyahu és el president del país, i qui
posa la població israeliana en risc, en perill i sota amenaça de mort a cada
moment no és Netanyahu sinó l’Iran, pels que encara porten les orelleres dels
rucs amb què tracten i no hi veuen de cap ull o parlen des del desfici
antisemita, que també és el cas. Personalment, i després d’haver estudiat molt
el context d’aquest conflicte que es remunta a gairebé quatre mil·lennis enrere
(tal com escric
en aquest blog #PerinnoLligams el 20-2-24) soc del parer que després de tants i
tants atacs reiterats per aquests mateixos (alguns dels quals avui diuen apòcrifament
que són al costat d’Israel), Israel ja els hauria d’haver esborrat del mapa a
tots. Perquè té potencial militar i tàctic com per fer-ho i ho ha demostrat
guanyant sis guerres i altres petits conflictes des del 1948, per la qual cosa
encara existeix. Perquè Israel s’ha defensat sempre, cert, però mai, mai, no ha
atacat inicialment ningú: només ha actuat en defensa pròpia després que els altres l’ataquessin
pel simple fet que el volen destruir, i amb ell tots els jueus, des de molt abans de tenir un estat, tal
com esmento en aquest enllaç de facebook. Per això cal no caure en l’errada d’interpretació
interessada d’algunes fonts que expliquen alegrement que “ambdós països volen atacar”,
cosa totalment incerta perquè sempre, sempre, Israel s’ha limitat a
defensar-se. I a guanyar, això sí. Perquè si no hagués guanyat sempre, ja no existiria: ho reitero.
4) "ALLÀ ON VAIG DIR BLAT ARA DIC ORDI": ELS EUA ES
DESMARQUEN
Qualsevol contraatac israelià (o sigui, la
seva pròpia defensa davant d’un atac d’aquestes dimensions que si Israel no
hagués estat molt preparat amb Cúpula de Ferro i altres tecnologies defensives
avui podria ser un territori totalment devastat pels centenars de míssils balístics
i drons iranians que van ser abatuts/interceptats per les [IDF] Forces de Defensa d'Israel) no tindria el suport dels
EUA perquè, realment, els americans són una farsa absoluta i un fiasco de
primera magnitud. Els americans no tenen amics, ni simpaties, ni connivència ni
que sigui per ancestres històrics perquè els EUA són una mentida política de dalt a baix. En el
relat fosc del seu conte cal distingir entre les veritables intencions dels
governants dels EUA i el que es diu la gramàtica política que els obliga a dir
certes coses en conjuntures particulars. Per tal de conservar l’aparença d’una
aliança amb Israel, els governants americans sempre han de dir que donen suport
a Israel com quedava clar abans de l’atac, en què deien que recolzarien Israel
i tota la resta del seu abrandat discurs quan resulta que, passat l’atac, la seva veritable
careta surt a la llum i canvien el guió deixant en evidència que “allà on
havien dit blat ara diuen ordi” amb una claredat meridiana i sense que els
tremoli el pols. Molta gent ja no es recorda de l’Irangate; altra, ni tan sols sap què va ser l’Irangate, o sigui, el suport i ajut econòmic
i d’armament descarat i de totes a totes de l’administració Reagan als aiatol·làs de l’Iran. Milers de milions de dòlars dels impostos dels ciutadans dels EUA van anar a
parar a mans de l'aiatol·là Khomeini, fundador de l’estat
teocràtic jihadista terrorista de l’Iran (1979). I d’això sembla ser que ningú
ja no se’n recorda tot i que aquest va ser un gran escàndol internacional que va
deixar en evidència la falsa democràcia americana i els seus polítics connivents amb tal farsa, siguin del
partit que siguin. La gent ja no se’n recorda que van ser els EUA els que van
imposar l’OLP Al Fatah amb calçador a Israel a governar els àrabs en uns territoris estratègics per a l’Estat d’Israel com són Judea i Samària (descafeinadament
dites Cisjordània en un invent occidental de denominació perquè no s’identifiquessin
ni amb jueus ni amb Israel) i Gaza. Els EUA, doncs, van posar -ja abans de la seva
creació- l’Estat iranià dins d’Israel. Perquè cal recordar que OLP Al Fatah és
la creadora de l’Estat de l’Iran. Això és una cosa que tothom ja ha oblidat,
com l’Irangate. Perquè si l’Iran existeix és gràcies a OLP Al Fatah, Iaser Arafat, Mahmud Abbas i tota la seva organització terrorista que es va dedicar a entrenar i
armar fins a les dents les milícies guerrilla de Khomeini, la qual cosa va sortir en primera plana del NewYork Times el dia de la declaració de l’Estat iranià fundat per aquest criminal
terrorista. I d’això sembla ser que ja no se’n recorda ningú.
5) LA VERITABLE POLÍTICA DELS EUA: DESTRUCCIÓ D’ISRAEL AMB ALIANÇA AMB L’IRAN
Aquesta és l’explicació d’allò que passa a
Israel i del per què els EUA actuen de forma tan estrambòtica i amb constants
canvis de parer segons com bufi el vent. Molta gent es pensa que si en les eleccions dels EUA del novembre vinent s’imposa Donald Trump les coses
canviaran. I no, no canviaran sinó que seguiran igual. Mani qui mani. Perquè
Trump es vanta molt que ell combatrà l’extremisme musulmà i tota la resta però
el cert és que els que l’hem seguit professionalment i hem observat les seves maniobres
aquí i allà, ja el coneixem molt i no se’ns escapen gaires coses del
personatge. Ja el coneixem i sabem que, per exemple, i segur que molts ho
recordeu com jo, que la primera visita oficial de Trump el 2017, després de guanyar
les eleccions i prendre possessió com a 45è president dels EUA, va ser a l'Aràbia
Saudita per donar 100.000 milions de dòlars públics en armament als saudites,
que paradoxalment han estat uns dels principals patrocinadors del terrorisme
musulmà arreu del món i un dels principals enemics-detractors d’Israel. A què
jugava, doncs, Trump? Ho heu pensat? I a què jugarà o seguirà jugant, si guanya
i desbanca el decrèpit Biden? Doncs, aquí torna a ressorgir la gramàtica
política. I a demostrar de nou que els EUA no està a favor d’Israel sinó a
favor de l’Iran jihadista, teocràtic i antijueu i, per tant, en contra d’Israel. Així de clar. Els EUA ja van destruir
l’Iraq; recordeu els tres lluços de les Açores: Bush, Blair i Aznar (més
Barroso) i amb això li van lliurar aquell territori de facto a l’Iran, que ara
té un corredor que arriba directament a Israel. Van envair l’Iraq i van fer assassinar
Saddam Hussein, el líder iraquià que combatia i aturava l’islam radical al país,
amb l’excusa que el líder del partit BAS tenia “armes de destrucció massiva” que encara avui ningú no
ha trobat. Però, armes de destrucció massives inexistents o no, el fet és que avui l’Iran té pas directe al Líban i a Síria (a qui controla) i
a Israel a través del corredor de les terres iraquianes. I això és el que va quedar. Quin és el paper dels EUA, doncs? ¿defensar els jueus i Israel, o acabar amb ells i donar suport de tota mena als líders
iranians? Ja va quedar clar que els EUA es van aliar amb l’Iran en la guerra contra l’ISIS
i l’Iran ho va acceptar amb l’excusa "que l'ISIS és de la branca islamista sunnita,
contraria a la xiïta de l’Iran". Va quedar claríssim. Històries d’enganya babaus que se les creuen. I prou.
Els EUA no són de cap manera aliats d’Israel, que no us enredin ni un dia més ni per un instant més.
I per això actuen com actuen. I com que no ho poden amagar tot (com ara que els plànols de
la bomba atòmica nuclear que està fabricant l’Iran són de procedència americana), per tant, si algun dia la bomba atòmica iraniana arriba a veure la llum (tant de bo que no) serà una
bomba de pare americà. Clar com l'aigua. Ho explica de manera molt transparent i diàfana el periodista d'investigació James Risen en el seu llibre ‘State of War’ i també en aquest
article (únic!) de 2006 a The Guardian, per si algú dubta d’allò que
narro. Perquè sempre que explico algun fet rellevant procuro aportar dades i fonts fidedignes de
contrast.
6) ELS ACTES DELS EUA I EL SEU GALDÓS PAPER EN EL
CONFLICTE DE L’ORIENT MITJÀ
Un clar exemple de la connexió dels EUA amb
l’Iran és que un mes abans de l’atac de Hamas del 7 d’octubre els EUA van
enviar de manera impune i descarada 6.000 milions de dòlars a l’Iran. I que, encara
més vergonyosament, un mes després de l’atac els EUA van enviar 100 milions de
dòlars públics a Hamas. I quan passa això i es comprova, contrasta i constata, i
poc després de l’atac iranià a Israel els EUA es desmarquen de qualsevol
resposta israeliana, de quin costat hem de pensar que estan els EUA? D’Israel
no, de cap manera. Perquè donar suport a Israel seria atacar l’Iran al costat i
conjuntament amb Israel, i destruir qualsevol possibilitat que l’Iran utilitzi
una bomba atòmica. Això seria allò que protegiria tot l’Orient mitjà. Perquè
sabem que els iranians tenen una ideologia jihadista, és a dir, una ideologia
que diu que els musulmans es guanyen el suposat Paradís etern dels rius de mel i les 72 verges hurís si maten infidels que no es volen
convertir a l’islam. I la classe governant iraniana té aquesta ideologia, la
qual cosa vol dir que no els importa gens si moren musulmans, ni que siguin molts,
en un intercanvi nuclear, si amb això poden destruir Israel i tots els jueus en
un gran genocidi d'hebreus. Això ho va dir lletra per lletra i fil per randa l’aiatol·là Akbar
Hashemí Rafsanyaní, pare del programa nuclear iranià. O sigui, allò que
realment defensaria tots els habitants de l’Orient mitjà, siguin del país que
siguin, seria la destrucció del programa nuclear iranià i la seva culminació.
Perquè els iranians són capaços de matar milions de musulmans si amb això poden "genocidar" Israel (i dispenseu la incorrecció en l'ús d'un verb encara inexistent) i fer-lo desaparèixer. I els EUA què fan? Xiulen i
miren cap a un altre costat. I mai no ataquen l’Iran. Mai, ni verbalment; fixeu-vos-hi. I per això van ajudar l'Iran a destruir l’Iraq, inclosos els dissidents iranians contraris a l'estat teocràtic, al terrorisme jihadista i a l'antisemitisme que eren dins d’aquell país.
7) LES ALIANCES DE LA NO DEMOCRÀCIA DELS EUA AMB RÈGIMS TOTALITARIS COM EL FRANQUISME
La gran majoria de la gent creu que els EUA
són una democràcia, però res més lluny d’això. La trista història d’aquest país
és la d’haver tingut aliances amb tota mena de dictadors d’extrema dreta i amb règims
totalitaris com va ser el franquisme. Recordem que el primer estat del món “democràtic”
a reconèixer el règim colpista del general Franco va ser els EUA. El primer en
signar-hi pactes de col·laboració, d’ajuts militars i econòmics, d'instal·lació de bases i de les aportacions socials irrisòries com ara el ridícul mini "Mr.
Marshall" que va arribar a Espanya: les engrunes d’allò que va sobrar a la resta
dels països europeus. Recordem que els EUA mai no han estat demòcrates i que
han escalat mundialment a base de donar suport a dictadors sanguinaris com Franco a canvi
de poder decidir en aquells territoris sota dictadures què es feia i qui remenava les cireres. I en són un clar exemple els 42 anys de franquisme que van passar entre el 1936 el 1978, amb l’inestimable ajut dels nacionals espanyols de tota mena de pensament, alguns dels quals es van treure les caretes guerra civilistes i es van convertir en "demòcrates i republicans" (o no) que es
van deixar estimar pel franquisme i els hereus dels quals encara les remenen avui, les cireres, sota un paraigües polític multicolor i indistingible. Independència de Catalunya? Als EUA, a la gent que
controla el Govern dels EUA, no els interessava, tampoc. Perquè l'Espanya unicolor (del color que sigui en cada moment però unicolor) els garanteix el seu assentament geopolític i militar: se'n diu OTAN. Perquè reitero que no
són demòcrates. I així estem; en mans dels seus sicaris locals llepaculs majordoms amb
sous de Premier League i ara et poso a tu i et trec a tu, ara et toca a tu i la dècada vinent li toca a l'altre. Igual que passa als EUA, mira per on. Als EUA, la gent que
controla el Govern dels EUA, no són demòcrates. Perquè, tal com dic, s’han aliat
amb dictadures sanguinàries d’extrema dreta com el franquisme. I encara s’hi
alien sempre que cal i poden. S’han aliat amb Aràbia Saudita o han organitzat trames lamentables com la famosa Operació
Condor, d’infaust record en una aliança de tota la claveguera de les dictadures
militars d’Amèrica del sud amb la CIA, perquè això també va ser cosa dels EUA i dels
seus dirigents. Perquè sempre han tingut una política preferent de destruir la
democràcia que tant proclamen que tenen de portes endins (que tampoc), però tothom sap que això és un
dels contes de fades amb què creuen les àvies i els pobres immigrants llatins
que es juguen la vida per arribar a la terra de l’estàtua de la llibertat, símbol de una no realitat constatable com és una gran majoria de la falsa propaganda que
difonen. I això ho sabem tots, malgrat que també tots (o una gran majoria) seguim la comèdia com la del dia de reis
amb els petits que encara no saben que qui porta els regals de veres són els altres reis
i no pas aquells inexistents amb què ens fan creure d’infants fins que la realitat de la vida ens desperta de l'engany, com en tantes altres coses.
PER ACABAR
Els EUA, tal com dic, no són allò que semblen o volen semblar. Els EUA no són amics d'Israel, ni dels jueus, ni de la causa semita sinó tot el contrari: als EUA va néixer el moviment eugenista, precursor del nazisme, tal com explico en alguns articles publicats al respecte en aquests darrers mesos i, molt més a bastament i densa, en aquest mateix blog. L'idealisme/ideologia dels principals hereus dels pobladors de les colònies reials britàniques prèvies a la independència dels EUA, els anomenats WASP (whites, anglo saxons and protestants, és a dir, la majoria dominant de la societat americana), no casa de cap manera amb la cultura ancestral del poble jueu ni amb la seva condició humana fonamental pel que fa a democràcia i drets humans des de fa milers d'anys. Recordem que el poble jueu i la seva idiosincràsia i creences provenen i es reforcen en base una revolució d'esclaus, tal com es pot llegir al llibre Èxode, o Segon de Moisès, segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia (Antic Testament). Ho explico de manera àmplia i vasta en aquest l'assaig geopolític anomenat "L'eugenisme és la ideologia que va gestar i donar llum a la bèstia nazi" publicat per mi i al qual em refereixo una mica més amunt en aquest mateix epíleg i en què explico amb tot luxe de detalls que la ideologia dels dirigents dels EUA és el producte de l'herència grega i romana, o sigui, l'antítesi de totes a totes de la cultura jueva, que representa la democràcia més fidedigna que mai no ha estat la dels grecs i molt menys la dels romans. I en aquest llarg assaig explico per què i com a conclusions a les quals arribo, conjuntament amb molts altres analistes de la geopolítica mundial, després de molts anys de dedicació a estudiar el fenomen de l'antisemitisme mundial i a cercar preguntes del per què de tot plegat a la majoria de les quals he trobar les respostes que explico en la meva publicació. Si teniu temps, ganes i interès (i no patiu la patologia antisemita, ja sigui pròpia o adquirida) us recomano la seva lectura i la reflexió sobre les meves asseveracions històriques, polítiques i, sobretot, socials. I potser entendreu una mica més perquè el jueu i el judaisme (i per tant l'únic estat jueu a tot el món: Israel) són a l'ull de l'huracà i perquè són els enemics acèrrims dels dictadors, dels totalitaris i dels que volen esborrar la democràcia a tot el món. La democràcia de veres; no la pseudo democràcia que exerceixen els no demòcrates (la majoria dels quals també són judeofobs i antisionistes) i la intenten vendre com a tal a tota la ignorància mundial que es creu els seus miserables arguments. Llegiu-me, si hi teniu interès i us ve de gust.
.jpg)