dimecres, 31 de desembre del 2008

Les reestructures de l'Ens Públic sacrifiquen el programa més menorquí (publicat al Girona Notícies, Diari Menorca i es Diari el 4/01/09)


La mort de Quadrant de Menorca, a IB3 Ràdio
Santi Capellera i Rabassó*periodista
El dia 31 de desembre passat, sincerament, va ser un dia molt trist per a tots els que durant un any hem tirat endavant el programa Quadrant de Menorca, a IB3 Ràdio, ja que el que començava com una nova iniciativa de comunicació per Menorca ara fa just un any, acaba la seva història amb una mort sobtada, quan de fet s'estava consolidant com un espai de ràdio que progressava de manera adequada.
El programa, ja des dels seus inicis, havia estat citat en els rànquings d'audiència del EGM RADIO XXI en le seva avaluació del passat mes d'abril, i amb la qualificació que "el programa en desconnexió agafava força a Menorca"; i també en la d'aquest mes de desembre passat, on una nota de premsa de l'Ens Públic Radiotelevisió de les Illes Balears, es reflectia que en només nou mesos l'espai havia guanyat un market share de 2000 oidors a Menorca, tants com el programa “Tassa i mitja”, de doble durada de temps, i a totes les Illes Balears. En fi, que malgrat que les decisions executives que afecten la reestructura de programació d'aquesta casa, aquest ha estat un espai en franca evolució, que ha agradat els menorquins per la seva innegable i aferrada vocació cultural, social i informativa de l'Illa de Menorca. Ens sap greu que s'acabi òbviament, i molt més així, o sigui, de cop i volta, però d'alguna manera també ens sentim molt orgullosos d'aquest, sense cap mena de dubte, triomf mediàtic d'un espai menorquí que va començar de sota zero el 2 de gener de 2008.
Per a tots els que hem tirat endavant durant un any aquest espai durant dotze llargs mesos, ha estat un veritable plaer compartir-lo amb aquesta admirable audiència que són tots vostès. Han estat molts dies de feina feixuga, molts capvespres de grans aprenentatges amb les lliçons magistrals que els nostres convidats ens han aportat cada dia, de molts diversos temes culturals, socials, educatius, artístics, polítics, mèdics, d'enginyeria o de ciències socials, d'història de Menorca i del món, de vaixells, d'avions i de sabates, de bijuteria i de periodisme, de literatura i poesia, d'aficions diverses, de gastronomia, de bàsquet i de futbol, de regates i esports nàutics, de polítiques culturals i de cultura política, d'agricultura, d'ecologisme, d'hostaleria o de fotografia, de pedagogia, de sexe, o dels gran homenots i grans dones de Menorca que no són pocs ni poques.
Aquest nostre -però meu molt especialment- ha estat un espai d'integració que en tan sols un any ha aconseguit la fita de tenir una fidelització de 2000 oidors a l'Illa. Dos milers de persones que cada capvespre de dilluns a divendres han sintonitzat, per agradable i interessant, aquest programna que aquest periodista que redacta ha confegit i realitzat amb tota la seva professionalitat i amb tot el seu afany, amb tota la seva fe en el producte i amb vostès, que són la millor audiència del món.
Nosaltres -jo, per ser clars del tot-, hem posat tota la llenya al foc cada dia de feiner per tirar endavant aquest programa, i difondre tots els usos i costums i inquietuds de les menorquines i menorquins que ens han sintonitzat des de les seves llars, els seus automòbils, els seus llocs de feina al taller o a l'hospital, o simplement pel gust de sentir cada capvespre un menorquí o una menorquina explicar les seves vivències en els cinc sentits de la vida i en les existències que tots els que comformem aquest petit territori enmig de la mar, aportem i hem aportat com un granet de sorra al munt de coses interessants que tots plegats tenim per dir, i que s'han dit a Quadrant de Menorca, un substantiu que es refereix a una zona dels mapes del temps on l'única terra que hi figura és, unicament i exclusiva, la nostra.
Han passat gairebé tres centenars de menorquines i menorquins per aquests micròfons, però encara en trobarem a faltar molts més, perquè la petita Menorca és tan gran en tots els aspectes, que aquest programa hagués pogut durar, tal com nosaltres -com jo vaja- havíem programat, alguns anys sense avorrir gens, més aviat el contrari, perquè l'experiència diària i el coneixement del context en periodisme també és un grau. Però dissortadament no és a Menorca on es decideix el nostre destí i el nostre futur. Això s'esdevé en una altra illa, algunes milles més enllà. I la reestructura que està patint IB3 des de fa uns mesos, la casa de la comunicació pública de les Illes Balears, ha fet que aquests canvis ens afectin d'aquesta manera tan dràstica també als menorquins i als que vivím i treballem a Menorca.
Fem aquesta petita oda del nostre ja finat programa, malgrat que els índexs d'audiència publicats ens han empès a seguir amb la il·lusió de seguir tirant endavant un espai que, certament funcionava i que en aquests moments era com una planteta nascuda d'una llavor, encara feble i amb necessitat de ser cuidada, malgrat que la seva genètica indicava que era el plansó d'un roure si s'hagués pogut consolidar.
Us volem donar les gràcies de tot cor, a vosaltres que heu estat fidels a l'altra banda de l'espectre radioelèctric, d'aquesta plataforma de la comunicació, interactiva pel correu electrònic i pel grup del facebook, i agrair els nostre companys tècnics, als dels serveis informatius i molt especialment al delegat d'IB3 a Menorca, en Dani Bagur, totes les facilitats que ens han donat en tot i en tot moment des dels inicis, per possibilitar aquest programa en un context d'un espai de comunicació gratificant, enriquidor i agradable.
A partir del dia 2 de gener aquest redactor seguirà en aquest mateix dial, de 12 a 2 del migdia, en l'espai Fet a Menorca, que compartirà amb la nostra companya Fanny Mateu, i on a partir d'ara abocarà tots els seus esforços professionals i personals per tal que la nostra ràdio continui en els millors índex d'audiència i de qualitat mediàtica. Gràcies a totes i a tots per haver cregut en el projecte de Quadrant de Menorca, un espai i una referència comunicativa que lluny de morir pren vida amb més força en un altre context de l'espectre radiolèctric. El que més greu em sap de tot però, és que a hores d'ara i en estar-ne assabentada la competència -que no ens citava en els índexs d'audiència precisament per no reconèixer la nostra existència i alça- d'aquesta supressió, es deu fregar les mans perquè en aquest segment horari, Quadrant de Menorca, era el programa líder de la ràdio convencional de l'Illa.

divendres, 19 de desembre del 2008

En periodisme els agressors violents també existeixen (publicat a Girona Notícies el dia 19/12/08, i a Diari Menorca i Es Diari Digital el 21/12/08)


Periodisme, també de convivència i de consens
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Els que ens hem criat i format lluny d'un lloc tan petit geogràficament com és Menorca, a Barcelona per exemple com és el meu cas, sovint, en viure a l'Illa ens sentim sobtats i sorpresos per les coses “curioses i singulars” que hi passen, també en l'àmbit de la comunicació i dels mitjans que la componen.
Els que com aquest redactor, tradicionalment, hem fet informacions de temes molt rellevants socialment i econòmica, no acabem d'entendre ben bé les formes emprades de fer algunes notícies i seguiments de temes, sense òbviament qüestionar-ne els fons quan aquests són verídics, contrastats i noticiables.
Temes candents com l'atracament al Banc Central a Barcelona, el 23 de maig del 1981; o la manifestació en memòria d'Ernest Lluch, assassinat el 21 de novembre de 2000 amb un homenatge manifestació pels carrers de Barcelona que rondava les 700.000 persones i amb la nostra companya de la Cadena SER Gemma Nierga, demanant diàleg a Aznar, amb aquest allà present amb cara de pal per l'efecte d'aquestes paraules; o ja més recentment l'esfondrament del metro i les cases del damunt al barri del Carmel, el 27 de gener de 2005; o la manifestació de suport a l'Estatut de Catalunya amb més d'un milió de persones pels carrers de Barcelona el dia 17 de febrer de 2006, tres mesos abans de traslladar-me a treballar a Menorca, han estat la constant dels seguiments informatius d'aquest periodista entre molts d'altres, inclosos els de delictes econòmics, estafes multitudinàries o afectacions a ciutadans catalans pels tripijocs de Mario Conde al capdavant de Banesto, intervingut pel Banc d'Espanya l'any 1993, i empresonat l'any 1998 per apropiació de 600 milions de pessetes d´Argentia Trust. Tot això fet des d'emissores de ràdio de primera línia com Ràdio Nacional d'Espanya, Ràdio Barcelona, o Catalunya Ràdio; de televisió com TV3 o Televisió Espanyola, o revistes i diaris importants i de molta tirada. Per no citar tot el que hauré vist en el decurs dels sis llargs anys de feina al Gabinet de Mitjans de Comunicació de Presidència de la Generalitat de Catalunya al costat de Jordi Pujol, que precisament no és poc, tant en densitat com en importància.
Això ve a tomb que, una vegada situat a Menorca, i amb aquests antecedents, quedo sobtat del gran interès dels mitjans de l'Illa de voler descobrir -segons la meva mesura- petits temes amagats, podrits, no nets, i conspiracions, favoritismes i altres afers relacionats, que sense deixar de tenir fonament, en un lloc com el que jo provinc, no tindrien ni el més mínim interès per gairebé ningú, i no és cap menysteniment, però és així. No vol dir que aquestes qüestions no s'hagin d'investigar i si s'escau publicar, però, en tot cas, ¿cal publicar-les de manera sensacionalista, com aquells Woodward i Bernstein del Washington Post, que descobreixen sobtats el cas Watergate? ¿Cal arrasar amb tot i tothom per donar a conèixer una petita veritat? Aquesta, en tot cas, és la meva pregunta. D'altra banda, i com a menorquí d'adopció que ja em considero, i com a periodista actiu a l'Illa que sóc, la meva resposta és rotunda: absolutament no.
Crec que hi ha moltes maneres de no amagar la veritat, sense anar “l'acoso i derribo” de l'oponent i la competència, a la caça i captura del que té la paradeta muntada al costat de la nostra, i que intenta vendre com nosaltres per guanyar-se la vida, com fem tots.
Menorca és un territori de només 40 kmts de llarg, amb vuit municipis i una sola carretera principal per la qual ens creuem tots constantment. En definitiva, mitja comarca catalana de les petites, per posar un exemple del que conec. Hi ha qui viu a Menorca i es pensa que els trets a boca de canó enmig d'un carrer des Mercadal son la realitat quotidiana. Hi ha qui creu que els escàndols de Matesa de finals del franquisme, amb el senyor Vila Reyes de protagonista; de Rumasa, amb l'inefable Ruiz Mateos de mestre de cerimònies, els fons reservats del Roldán, els GAL o el finançament irregular del PSOE a través de Josep M. Sala Griso a Time Export i Filesa i les seves extorsions, són també una constant en aquest raconet de món enmig de la mar. I a jutjar pel que he anat veient en el decurs de la meva estada a l'Illa, hi ha a qui fins i tot li agradaria que això fos així, i que segurament deu somniar amb aquesta remota possibilitat, sortosament impensable en aquestes contrades. Doncs no, rotundament, no. Aquestes coses solen passar a altres llocs més àmplis i llargs geogràficament. I els periodistes rigorosos les expliquen d'allà on realment es donen, i no pas les mig inventen, o les inventen del tot com s'ha donat el cas algun cop.
És possible que de vegades a Menorca no es facin les coses prou bé, tal com passa a la resta del món. I és probable que a Menorca hi hagi casos de coses injustes, que cal pal·liar sense cap mena de dubte. Però d'això a matar polls amb bombes, hi va molta distància.
L'esperit dels periodistes, investigador, tafaner i, tot sigui dit, subjectiu i interessat moltes vegades, ens porta sovint a fer més força de la que cal en moltes coses que, potser dialogant, s'arreglen sense cap més complicació. Però, tal com diu la saviesa del ram “no deixis que la veritat t'espatlli un bon titular”, i això a Menorca i per desgràcia es fa patent sovint. Més sovint que a altres llocs territorialment més amplis, i gairebé ningú no es queixa formalment, ni denuncia davant la Justícia moltes d'aquestes irregularitats. De vegades no calen titulars, ni portades, ni denúncies públiques als mitjans. N'hi ha prou amb unes trucades de telèfon (que aquí ens coneixem tots), si realment hi ha interès públic i bona voluntat, bon veïnatge i ganes de convivència. Però llavors passa que no venem, o venem menys que l'altre. I és aquí on crec jo que en el fons radica el problema. Sincerament, a Menorca, com a molts altres racons del món, hi ha temes per destapar periodísticament. I si tots els que en sabem ho féssim, segurament seríem més efectius que qualsevol policia del món, perquè les nostres armes són unes altres, potser més convincents a l'hora de descobrir tripijocs i embolics, sovint petits com l'Illa, això sí. Però ¿cal que la gent, els ciutadans, les persones a les quals ens trobem cada dia pel carrer ens tinguin por? ¿És bo això per al col·lectiu i la societat? que per cert, mantenen un gran divorci. Si tots els que podem i sabem fer aquesta feina, trepitgéssim l'accelerador a fons, potser al cap de quatre dies això semblaria Corea en temps de guerra, enlloc del paradís de la calma; on pels carrers tothom s'agrediria a cop de faca com en l'època de les invasions turques. I crec que els periodistes també hi som per ajudar a fer un món millor, i no pas només per crear problemes, donar males notícies i ser connivents amb el silenci en altres que no interessen divulgar, o a nosaltres mateixos o les capçaleres a les que servim. Que la nostra professió no és precisament la de la mare Teresa de Calcuta, que ningú no s'enganyi. El que periodísticament es pot fer a Barcelona, amb l'empar de l'anonimat i la massa, difícilment es pot portar a terme a Menorca, on sortim al carrer i ens coneixem tots, tal com dic abans. Bons i dolents. I sabem tots de quin peu calcem, que ningú no es faci l'innocent. Sincerament, estic a favor de destapar escàndols, injustícies i coses poc clares. Aquesta és la nostra missió com a periodistes, de servei públic i a la societat. Però estic en contra de crear alarma social, de posar la por al cos dels ciutadans quan se'ls atansa un periodista i els diu: “vol venir al meu programa?” i marxen per cames, o en preguntar-los pel carrer: “què en pensa vostè de tot això?”, s'escuen per la cantonada esfereïts. El groguisme periodístic és una xacra ancestral, molt enquistada, i que solen practicar els carronyaires que no són capaços de fer informacions elegants i vendre-les de manera que interessin, i aquest estil dissortadament i gràcies a la ignorància enciclopèdica d'alguns segments de públic -cada dia menys per sort- potser venç, sí , però de cap manera convenç, i em permeto de fer una paràfrasi de les paraules que Miguel de Unamuno va dir al franquista Millán Astray, quan el “novio de la muerte” va afirmar, “viva la muerte, muera la inteligencia”. Doncs això. El meu prec als companys i companyes, tots i totes, d'aquesta professió que tant m'estimo, i que pròximament incrementarà de manera notable els seus efectius a l'Illa amb mitjans de nova planta, tant visuals, parlats i escrits, i que s'afegiran a la competició per l'audiència, és: respecte personal i professional per aquest petit entorn on som i existim tots, convivència, consens, companyonia i, això també, claredat i lleialtat entre els professionals. Perquè el que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra.

dimarts, 16 de desembre del 2008

Som líders d'audiència en català a Menorca (publicat al Diari Menorca el 18 de desembre de 2008)


Quadrant de Menorca: 2000 oients en un any, el somni
Santi Capellera i Rabassó*periodista
És un plaer per aquest periodista que dirigeix i presenta aquest espai de connotacions tan illenques, Quadrant de Menorca a IB3 Ràdio, anunciar-los que la ràdio autonòmica de les Illes Balears ha aconseguit el seu millor resultat amb 8.000 oients des de la seva posada en marxa l'any 2005 segons dades oficials del EGM RÀDIO XXI. El nostre programa, Quadrant de Menorca, aconsegueix a l'Illa una màxima històrica de 2000 d'aquests 8000 oidors, només a Menorca, és a dir, una quarta part percentual d'aquesta totalitat, en menys d'un any d'emissions. El nostre esforç i la fidelitat de vostès han fet real aquesta possibilitat que des de Quadrant de Menorca els agraïm de tot cor i amb totes les nostres forces. Nosaltres treballem incansablement perquè això que s'ha esdevingut sigui una realitat de cada dia, i no en va el nostre esforç, conjuntament amb la seva inestimable fidelitat d'audiència diària s'ha convertit en una realitat. Moltes gràcies de tot cor a tots vostès per ser a l'altra banda cada dia de sis set del capvespre, en aquest segment horari que fidelitzen 2000 persones, i que creix cada dia perquè el nostre producte interessa els menorquins i menorquines, i també els que per alguna raó o altra viuen i treballen a la nostra terra sense ser autòctons. Gràcies a tots els que han fet possible aquest pas endavant, des dels companys dels serveis informatius d'IB3 Ràdio i molt especialment a Pau Rovira i a Quim Bertomeu que ens donen avituallament informatiu en directe; els nostres tècnics, en José Luís Linares, en Frankie Pizá i Jordi Fàbregues, que conduint la nau digital ens possibiliten l'èxit sonor, i també als nostres directius que ens han donat la confiança necessària com per posar cada dia en antena aquest nostre espai, Quadrant de Menorca, una aposta local agosarada de la Ràdio Pública de les Illes Balears. Aquest va ser el nostre somni ara fa un any i gairebé 250 programes. Ha estat el nostre somni i encara ho és, perquè arribem en la nostra llengua i en la nostra cultura a totes les seves llars. Benvinguts tots i totes a aquesta gran família d'oients que preferencien els productes mediàtics de casa, sense dependències ni imposicions continentals. Gràcies, somni nostre, Quadrant de Menorca, a IB3 Ràdio, la ràdio que t'estima.

divendres, 12 de desembre del 2008

Només cal una excusa per atiar el foc...i no pagar (publicat al Girona Notícies, Opinió Nacional i Es Diari el dia 13/12/08)


Quan a Catalunya trona, a Espanya hi ha tempesta
Santi Capellera i Rabassó*periodista
La desafortunada frase "Visca la República. Que mori el Borbó!", del diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà ha estat la gota que ha vet vessar el got de les humiliacions a les essències pàtries espanyoles. L'heretge nacionalista torna a la càrrega! Qualsevol excusa és bona per desviar l'atenció d'allò que és el realment important per a Catalunya, que en aquests moments és el finançament. Personalment sóc del parer que el senyor Tardà no desitja la mort de ningú. Com a mínim això no em cap al cap, i menys d'algú que tot el dia es preocupa pels seus correligionaris, i per si els ciutadans de Catalunya tenen alguna mancança o altra, feina que Joan Tardà fa des del Parlament espanyol. Tothom amb dos dits de seny i sense excessives dosis de mala fe sap llegir les paraules abrandades dites des d'un atri polític. I tothom ho hauria d'entendre tal com es diu, és a dir, en arenga política i com una crítica a la monarquia com a institució, a l'estil d'alguns republicans, això sí. Ara bé, aquesta sortida de to serveix perquè tots aquells que volen calumniar contínuament Catalunya tornin a aixecar les orelles... i la veu, i aprofiten l'avinentesa per tornar a comparar Esquerra Republicana amb Batasuna, o per demanar que la Fiscalia investigui Tardà prèvia petició que abandoni l'escó de diputat –potser també ho hauria de fer Bono per qualificar els seus companys de partit de "fills de puta" oi?, o Rajoy, per reconèixer que és un "conyàs" anar a la desfilada del 12 d'octubre, o el mateix Fraga, que ha dit que als nacionalismes -tret del seu és clar– haurien d'estar penjats d'algun lloc. I això no ésv tan punible com el de Tardà? Tot plegat cansa bastant. Que a l'estat espanyol la monarquia no es pot ni tocar, és un fet. Vivim en una monarquia parlamentària perquè així ho diu la constitució, que acaba de celebrar els seus 30 anys de vida. Una monarquia va pel camí de ser una inadequació extemporània tenint en compte les noves circumstàncies socials i polítiques. Tindria algun sentit o alguna funció aquesta institució, per exemple, en una Europa políticament unificada de debò? Quants serien els reis d'Europa aleshores? I quin seria el rei de reis? Hi ha coses amb les quals l'estat espanyol no s'atreveix a lidiar perquè els resultats espanten. Una d'elles és el dret dels ciutadans a escollir quina forma d'estat volen; una altra, és el dret dels pobles a decidir quina relació política volen amb el seu estat. Dit això, els estirabots de dirigents republicans com Joan Tardà no fan cap favor ni als seus ni a Catalunya com a país ni com a nació.
Però parlem de finançament. Des del Govern es diu que les coses segueixen difícils, però després de la decisió de José Luís Rodríguez Zapatero d'incrementar el dèficit per combatre la crisi econòmica, sembla obvi que de diners tampoc n'haurien de faltar per resoldre el nou finançament autonòmic. El que falta, doncs, —com sempre passa— és la voluntat política necessària d'un acord immediat en aquest context. A Catalunya, tots els partits es pregunten –uns més que d’altres i utilitzant diferents graus d'ironia– quan arribarà aquesta nova proposta. I jo dic, tal com deia Bob Dylan ja fa més de 30 anys, “escolta la resposta, que és al vent”, per no dir una altra cosa, no sigui que m'acusin de nacionalista recalcitrant, intolerant i d'antimonarquic i antiborbònic. I així ens van les coses, sobretot quan es tracta dels diners que ens han de tornar, perquè és clar, prèviament ja han marxat. La resta són cants de sirena i excuses de mal pagador.

dimarts, 9 de desembre del 2008

Tapar els senyals no fa pujar altres audiències (publicat al Girona Notícies i a Es Diari el 6/12/08)


El País Valencià "castigat" sense TV3
Santi Capellera i Rabassó*periodista
El Govern valencià del Partit Popular va segellar els repetidors d’Alginet i la Llosa de Ranes, i amb aquest ja són tres els repetidors clausurats pel Govern de Camps. No ho ha pogut fer als de Gandia, Castelló i València, ja que els jutges no ho van autoritzar. És remarcable l’interès de la Generalitat Valenciana a impedir que TV3 arribi als ciutadans valencians que ho desitgin i encara és més notable l’actitud del Govern central, que incompleix el que repetidament havien anunciat els dos anteriors ministres d’Indústria, que s’aprovaria un reial decret que permetria la reciprocitat entre els dos territoris. El Govern català, presidit ara per José Montilla, un dels exministres socialistes, ha reclamat el compliment d’aquest compromís, sense cap èxit, com queda ben clar i ben evident.
En un temps on les fronteres de la comunicació sortosament han quedat extingides, i on a través d'internet ens podem interrelacionar amb persones i espais de qualsevol lloc del llogarret global, ara resulta que els valencians no poden veure la televisió dels veïns. I que podran sintonitzar amb tota llibertat la CNN, però en canvi des dels estaments polítics se'ls nega la possibilitat de poder veure les emissions que es fan des d'un territori adjacent amb el qual hi comparteixen costums, llengua i cultura.
Ja fa un any i mig que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Industria espanyol van elaborar un reial decret que feia viable la reciprocitat d'emissions de les televisions públiques al Principat i al País Valencià. El pas, en principi, havia de suposar l'inici del final d'un conflicte que es va generar arran de la decisió de la Generalitat Valenciana de tancar els repetidors de TV3 a la zona. Però, seguint amb l'estranya habilitat de Rodríguez Zapatero per incomplir amb la gran majoria d'iniciatives amb les que es compromet, sobretot a Catalunya, el reial decret encara no ha tirat endavant. Com a periodista i per tant operador semàntic de la realitat, m'adono clarament i crec fefaentment que el govern espanyol és còmplice per inacció del tancament d'aquests repetidors de TV3 al País Valencià.
El Govern espanyol està impedint la reciprocitat d'emissions de les televisions públiques catalana i valenciana, en incomplir l'acord que van pactar Generalitat i govern central l'abril del 2007.
Paradoxalment, la que va ser cap de llista pel PSPV per València en les darreres eleccions espanyoles i actual vicepresidenta de l'executiu espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, és còmplice per inacció, tal com dic abans, del tancament dels repetidors valencians, ja que des del mes de febrer té damunt la taula del Consell de Ministres el reial decret que dóna el marc legal i els mitjans tècnics perquè es pugui fer efectiva aquesta reciprocitat.
Altra cosa és que això no es vulgui admetre, perquè potser aquest espai de comunicació catalano-valencià es podria enfortir amb aquestes noves emissions paral·leles també del sud al nord, i fer que això cohesionés més el fet dels Països Catalans, terme que tanta por fa a segons qui. Perquè algun dia el Partit Popular, i amb tota seguretat, deixarà de manar al País Valencià, i aleshores potser Canal 9 serà un altre instrument executiu d'aquesta temuda cohesió pancatalana.
En tot cas però, és vergonyant que després de vint anys de TV3 al País Valencià ara s'impedeixi aquesta recepció, que també afecta la resta de canals televisius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (el 33, el 300 i el 3/24), i que feia dos anys que es podien veure mitjançant el sistema de televisió digital terrestre (TDT). Això mateix és el que va intentar de fer el Govern de Jaume Matas a les Illes, encara que sortosament sortosament no li va anar bé. Personalment i professional sóc del parer que l'audiència es guanya a través de la qualitat i l'atractiu, i no pas a base d'anar tallant senyals aliens.

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...