dijous, 7 d’abril de 2011

Els valencians tenen dret a veure i sentir els programes i la informació que els ofereix el Principat


Mitjans públics de qualitat i amb lideratge

Santi Capellera i Rabassó*periodista

“Uns mitjans públics molt potents i que són mostra d’orgull de país, són els que posseeix Catalunya”, per la qual cosa no és gens estrany que aquests siguin capdavanters en les audiències, també a les Illes Balears i fins fa poc al País Valencià, malgrat l’aparició en els últims anys i en aquests indrets de ràdios i televisions autonòmiques pròpies com ara IB3 o Canal 9, cosa que reflecteixen tant el Baròmetre de la Comunicació com l’Estudi General de Mitjans (EGM).

Doncs d’aquesta manera han estat qualificats pel portaveu del Govern català, Francesc Homs, els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en una clara al•lusió a la seva qualitat i a la gran professionalitat dels seus periodistes i treballadors en general, persones i mitjans referents que poden lluitar mes rere mes pel lideratge d’audiència sense que això estigui renyit amb una aposta per la qualitat i la innovació, i malgrat haver d’assumir la reducció de la despesa pública durant aquests anys difícils per a tothom.

Des de fa mesos, catalans i valencians ens enfrontem amb el problema conjunt que la televisió pública catalana ha deixat de veure’s al País Valencià, per obra i gràcia dels interessos polítics emanats del Govern de Francisco Camps. Sense entrar a fer profundes valoracions del per què de tot plegat, sembla ser que, com gairebé sempre, qui haurà de desencallar aquest tap posat als aparells televisius dels ciutadans valencians, veïns del nostre país i parlants de la mateixa llengua que nosaltres, haurà de ser Catalunya, i concretament el Govern d’Artur Mas; una feina que l’executiu de José Montilla no va ser capaç de materialitzar en cap mena d’acord concret amb el seu homòleg del sud.

Sembla ser, doncs, que la voluntat del Govern és treballar a través del diàleg i no amb un enfrontament obert perquè TV3 es pugui tornar a veure al País Valencià, per la qual cosa, tots els que realment ens estimem la llengua i els mitjans de comunicació, tant a València com al Principat, celebrem que el Govern català ja hagi començat a treballar de manera diplomàtica per solventar aquesta anomalia de caràcter vergonyant, més si es pensa que el tall de les emissions de TV3 al País Valencià arriba al cap de gairebé un quart de segle de la recepció d’aquestes, tant en aquelles contrades com a les Illes Balears i Pitiüses.

Els valencians i els balears tenen dret a poder veure i sentir, si així ho desitgen, les emissions televisives i radiofòniques dels seus veïns més immediats, amb els que hi comparteixen llengua, cultura i costums, més en un moment de la història tan comunicativament globalitzat i globalitzant. I això sembla ser que encara hi ha qui no ho vol entendre, i crea de la normalitat un conflicte.

El País Valencià ha de tenir un tercer múltiplex de la mateixa manera que el té Catalunya, però de moment ni el secretari d’Estat de Telecomunicacions ni el Ministeri d’Indústria han fer res per solucionar aquesta qüestió. Ni ho van fer quan a Catalunya governaven els del seu mateix partit. Potser l’acord polític, ni que sigui amb el PP de Camps, serà molt més senzill si primer hi ha un acord tècnic, i així els valencians podran seguir veient i escoltant els nostres mitjans públics, aquests que, emulant el Barça en el futbol, són indiscutibles en professionalitat, qualitat i lideratge.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...