L'antisemitisme
també fereix Catalunya
Santi
Capellera i Rabassó *periodista
http://perinnolligams.blogspot.com
Vergonyantment
llegeixo que una llibreria jueva de Girona ha estat impunement
atacada i pintats amb eslògans de "Palestina lliure" els
seus aparadors, més l’emblema comunista de la falç i el martell i
una estelada. Més que una llibreria, l'objecte de l'agressió
judeofòbica és el museu i centre cultural hebreu de Girona,
Bonastruc ça Porta. Un grup de desconeguts ha signat l’acció en
nom del col·lectiu d’extrema esquerra "Arran", la qual cosa aquesta
organització independentista d'extrema esquerra ja s'ha afanyat a
desmentir a través d'un comunicat adreçat als mitjans.
El
darrer paràgraf de la notícia, que trec del Singular Digital diu:
"El museu, però, (sic) no té cap relació amb l’Estat hebreu
ja que és propietat d’un patronat públic i l’Ajuntament de
Girona. De fet la CUP de Girona va ser inclosa a l´Informe de
l'Antisemitisme a Espanya del 2011 com a exemple de “presència de l´antisemitisme en institucions i organitzacions” per aquest
fet.".
Em
cau la cara de vergonya aliena. I si un partit que s'arrengleres amb
el catalanisme fes el mateix en una llibreria espanyola a Israel, ho
condemnaria immediatament, com condemno aquesta lamentable agressió.
Les formes violentes no són democràtiques, i menys si s'usen per
defensar conceptes que, a priori, ho són. Si més no al nostre país.
I dit això; què ens importa a nosaltres el tema de Palestina? No
tenim prou feina i misèries a casa nostra (que estem amb la caixa a
zero) com per anar a recercar figues a altres paners que ens queden a
més de 3.000 quilòmetres? De vegades, com a català, em sento
estúpid. Veig gent del meu país que trenca llances per històries
que li queden a anys llum, i, en canvi, quan es tracta de defensar el
propi, s'amaguen. No defensen mai les tesis del Govern català, només
l'ataquen a la mínima que poden. I en canvi es comprometen per gent
que, sincerament, mai no he vist que defensés Catalunya, ben al
contrari: a mi palestins m'han insultat a la meva ciutat, Barcelona, per parlar
català en un bar, la qual cosa no ha m'ha fet mai cap jueu, que quedi clar.
Quin país som! Jo no veig que per nosaltres, fora d'aquí, es
trenqui la cara ningú. Perquè atacar una llibreria jueva de Girona
en nom de Palestina, és trencar-se la cara... per Palestina, a més
d'esgrimir antisemitisme, oi?
Això
de l'antisemitisme, però, no ve d'avui. Ni d'aquest segle, ni del
passat, quan als camps nazis alemanys es van carregar sis milions de
jueus de totes les edats, condicions i procedències. D'això, a la
naixent Espanya de fa cinc segles, ja se'n van cuidar els Reis
Catòlics, o sigui, que la malaltia no és pas nova.
Parlo
dels jueus i de les seves creences, la majoria dels que es van voler
quedar a aquella Espanya ultracatòlica dominada per aquella bona i
tolerant gent de la santa Inquisició, van haver de fer veure que
eren conversos per salvar la pell davant l'ofensiva ideològica [com
van fer els que els van succeir fins a Franco] d'aquells ja feixistes
medievals, que els perseguien i els van expulsar d'aquella tancada i
repressora Sefarad pel sol fet de practicar una altra religió..., de
parlar una altra llengua i de tenir com a pròpia una altra cultura
(llegiu "Dins el darrer Blau", una història de xuetes
mallorquins, de Carme Riera: fa feredat) i que avui (sense repressió
religiosa, l'única que no hi ha a Catalunya) Girona els representa
un bastió absolut. Pel seu call i per la seva història. I no
oblidem que el 70% dels catalans, portem sang jueva. Parlo
de cultura versus barbàrie. I la notícia del Singular Digital ho
explicita ben clar. No pretenc justificar res, però, assabentat de
la història i sense amnèsia ni cap mena d'odi a a jueus, cristians,
musulmans o animistes, pel sol fet de ser-ho, tampoc no accepto que
em facin passar bou per bèstia grossa."No som antijueus, som
antisionístes", he llegit en algun post de la xarxa. No, no
m'empasso el gripau. De cap manera. Perquè és com afirmar: "no sóc anticatalà, sóc anticatalanista". I no, no me l'empasso el gripau.
Els
jueus són els jueus, i la gran majoria dels que hi ha al món, no
tenen res a veure amb l'Estat d'Israel, ni tots són ultraortodoxos,
ni tots tenen el judaisme com a religió. I molts ni tan sols són
religiosos. Els ciutadans israelians tampoc no tenen res a veure amb
les decisions del seu govern, de cap manera. I qualsevol ciutadà
d'un país democràtic com és Israel (únic en la regió, per cert,
on les dones tenen tots els drets que tenen els homes, i no pas com
passa a Palestina, on les dones no poden participar ni en una
marató), no pot decidir si no és en perióde d'eleccions quines
decisions pren l'executiu. Com passa a tot el món civilitzat que,
òbviament, inclou la gran part de l'occidental. I la llibreria
atacada és a Girona, no pas a Tel Aviv, i està regentada per
catalans, ja siguin jueus, evangèlics, cienciòlegs o budistes. I tampoc no depèn del Govern d'Israel, sinó de l'Ajuntament de Girona.
Però,
en canvi quan a l'Estat d'Israel hi ha bombes i atemptats de
terroristes que viuen a tres quilòmetres, i els llencen coets que no
són precisament de focs d'artifici (el de coet és un eufemisme
pervers del lèxic propalestí de molts mitjans com TV3), moren o es
queden en cadires de rodes: i en són els grans perjudicats anònims.
I aquest fet no es publicita, com no se'n publiciten d'altres, no fos
cas que, per la opinió pública, "els pobrets palestins de
Hamàs et al, deixessin de ser les víctimes de les quals els jueus i
els americans n'abusen reiteradament", i els caigués el vel i
esdevinguessin davant l'opinió pública el que són realment, i no
el que diuen ser, ells i els seus marmessors, que sovint ho fan des
de tan lluny com Catalunya. Això també cal recordar-ho. Hamàs és
una organització terrorista com ETA o com les Brigades Roges, que
assassina innocents indiscriminadament en nom de no se sap ben bé
què, i als quals titllen cínicament de "víctimes colaterals",
com fan tots els terroristes per justificar les vides segades o
arruïnades.
I
tots aquests defensors acèrrims i incondicionals de Palestina (que
comparada amb Israel no deixa de ser el tercer món... perquè ells
volen, tot sigui dit), això ho solen obviar sistemàticament. Com si
els drets de la gent, dels éssers humans, comencessin i acabessin a
Gaza i a Cisjordània, i els terroristes palestins (el gran principi
fonamental dels quals és la destrucció de l'Estat d'Israel) fossin
uns herois, o uns sants que lluiten contra el mal i, que amb els seus
despropòsits i el vessament de sang innocent de nens, dones, vells,
pares i mares de família, alliberen un poble que ni tan sols és
capaç d'organitzar-se civicament com a tal. L'altre dia alguns
manifestants (el cert i en favor de tota la resta, és que no eren
més d'un centenar) van esgrimir les sabates davant Obama, com a
crida i advertiment perquè marxes d'allà de territori palestí. Què
volen? que tots tornem a l'edat de pedra?, sabata amenaçant en mà.
Potser ens caldria llegir una mica més la història rigorosa, els seus fets, i
el per què de tot plegat. Perquè, ja que hi som i posats a
repassar-la, la història, resulta que deixa clar que l'odi àrab cap als jueus no ve
des de la declaració d'independència d'Israel que va proclamar en
nom del sionisme David Ben-Gurión el 1948: resulta que és continuat i obsessiu, i ve de centenars d'anys
abans. De molts centenars d'anys abans, quan en una terra que per
cert no es deia Palestina, sinó molts noms distints, com ara Regne
de Judea (allà on va néixer Jesucrist i on va ser crucificat...com
a jueu!), i els jueus ja ho intentaven de conviure amb els àrabs, sense cap èxit, per cert. Com passa avui. Ara Judea, però, forma part de Palestina, ves per on. Encara que el
toponímic geogràfic ho diu tot. De fet, i seguint amb la
història, la primera ocasió en què es va utilitzar el terme "poble
palestí" va ser molts anys després de mort Jesucrist, perquè
va ser en els anys 20 del segle XX, i únicament com a reacció al
moviment sionista. Ni faig ni deixo fer...vaja. Per això cal llegir
la història, i reflexionar.
No
els van matar quatre i d'una revolada sis milions de jueus en tres
anys a l'Alemanya de Hitler: hi va haver tot un equip; més que això:
una estructura piramidal que dissenyava els plànols de la mort, i
que, una vegada acabada la guerra i salvats molts d'ells dels judicis
a Nuremberg, amagats en repúbliques bananeres o canviats
d'identitat i protegits per dictadors de països de la seva mateixa
corda, s'han tornat a reproduir i ens han envoltat de nou, com si es
tractés d'una de les set plagues, quan encara no fa ni un segle
d'aquella tempesta fúnebre. I ni que ara molts d'aquests es
disfressin de "justiciers" i enarborin l'estelada o la
rojigualda, està clar que porten la xenofòbia implícita, ja sigui
per creença personal o per ensinistrament ideològic.
L'antisemitisme és malaltís: ningú que el pateix no ho reconeix explícitament, ni té en compte la seva gravetat. Però dissortadament el cert és que avui encara hi ha molts malalts. Només cal que entreu a twitter i observeu molts avatars anònims que fan apologia del nazisme i del franquisme. Fan por. I segueixen allà amb la seva simbologia totalitària, amenaçants i insultants, enlairant Hitler i Franco, sense que cap policia hi faci res. Sembla que algunes d'aquestes policies tenen massa feina vigilant processos de drets nacionals de països majors d'edat, i elaborant informes falsos dels polítics que els encapçalen.
L'antisemitisme és malaltís: ningú que el pateix no ho reconeix explícitament, ni té en compte la seva gravetat. Però dissortadament el cert és que avui encara hi ha molts malalts. Només cal que entreu a twitter i observeu molts avatars anònims que fan apologia del nazisme i del franquisme. Fan por. I segueixen allà amb la seva simbologia totalitària, amenaçants i insultants, enlairant Hitler i Franco, sense que cap policia hi faci res. Sembla que algunes d'aquestes policies tenen massa feina vigilant processos de drets nacionals de països majors d'edat, i elaborant informes falsos dels polítics que els encapçalen.