dijous, 18 d’octubre del 2007

El lehendakari destapa la caixa dels trons dels referèndums, i afecta tot l'estat (publicat al "Menorca Diari Insular" el 16 d'octubre de 2007)

Bona l’ha feta Ibarretxe amb la consulta popular!
Santi Capellera i Rabassó*periodista
La decisió del lehendakari Ibarretxe de convocar un referèndum el 25 d’octubre de 2008 obre la porta a un any de discussions inacabables. L’orientació de l’esmentada consulta és, de moment, un brindis al sol, perquè parteix d’un supòsit que, coneixent la política espanyola, no es pot donar: la lleial negociació entre l’estat i una part d’aquest –Euskadi en aquest cas- sobre el dret d’autodeterminació. Amb el PSOE ja seria difícil que això succeís, però és que si per casualitat el PP guanyés les eleccions del mes de març vinent, llavors seria impossible del tot.
Quan això passi si guanya el PP, i enviï els soldats a Vitòria per deixar clar qui mana de debò, què farà Ibarretxe? Doncs molt probablement convocarà el poble basc “a una consulta il·legal”, a l’estil de les que també s’han fet sobre el deute i coses així (semitolerada, per tant), que potser tindrà molta participació però uns efectes pràctics, d’entrada, nuls, i a tot estirar imprevisibles. I és que la política real és molt dura, fins i tot per als qui semblen tan decidits a excercir la llibertat que es pensen que tenen, sense tenir-la a dreta llei.
Observeu, si no, què passa al Principat. Els seus habitants ténen el dret de decidir el seu futur a través d’un referèndum d’autodeterminació, segons que diu l’Estatut, però que no se sap ni quan ni com. I per cert, si aquest supòsit es donés el 2014, els valencians i els illencs que tenen aquests mateixos sentiments, inquietuds i propòsits, s’hauran d’espavilar solets perquè, de moment a la festa independentista no hi són comptats. D’altra banda Montilla diu que aquest nou text estatutari ja és el sostre màxim de les reivindicacions catalanistes, malgrat que el govern que encapçala inclou els partidaris d’un 2014 gloriós i independent. És a dir, que segons en Montilla l’Estatut del 2006 és la fi de la història del catalanisme. Del catalanisme reivindicatiu, s’entén.
Amb la proposta de la consulta a Euskadi, Ibarretxe no solament ha fet soroll, sinó que a més ha destapat la capsa dels trons. La data de celebració d’aquest referèndum serà d’aquí a dotze mesos: un any que costarà molt de passar perquè el debat de la proposta basca serà constant als mitjans –sobretot els de la Brunete mediàtica- i a l’opinió pública. Un any que es farà tan llarg com els dies que vam haver de discutir aquell seu famós pla, que, d’altra banda, va acabar en no res després de ser rebutjat al Congrés dels Diputats per la majoria espanyola.

Si el PP guanya les eleccions generals a l’estat, queda clar que, sense cap mena de dubte, prohibirà immediatament i amb els mitjans que sigui, no solament aquest referèndum, sinó qualsevol altre que es vulgui fer a qualsevol comunitat, província, poble o llogarret de la geografia de l’estat espanyol. Si les guanya el PSOE potser ho farà menys sorollós, però el resultat serà el mateix. I això, és clar, inclou la ciutat de Maó de totes a totes. Si les cinquanta persones que fa pocs dies van assistir a l’Asamblea Anual de Iniciativa Cívica Mahonesa van analitzar aquesta més que tangible realitat de la llei, ja devien veure clar que el decret d’Alcaldia del ple de l’Ajuntament de Maó del 30 de juny de 2005, en que es va canviar -i oficialitzar- el nom de Mahón pel de Maó, té una validesa i una legalitat a tots els efectes, com a mínim fins el 2011 que és quan s’acabarà la legislatura actual i el mandat de l’alcalde Bagur si no revalida. Després, doncs, de la prohibició absoluta de consultes no autoritzades pels organismes competents (que en aquest cas de Maó és l’Ajuntament) es fa difícil pensar que ningú vulgui seguir les intencions del lehendakari Ibarretxe, i cometre la il·legalitat de convocar cap tipus de referèndum no autoritzat, del caire que sigui. I tinc entès que s’autoritza o no s’autoritza el que sigui, sempre en funció dels resultats de les votacions portades a terme a corporacions i parlaments, per disposar què és viable i què no ho és. I aquest fet només el decideixen democràticament les urnes, és a dir, els vots. Per això cada equip de govern de les diferents administracions, té unes competències concretes per aprovar o desestimar el que en cada cas li atorga la Constitució: la legislació vigent espanyola. La resta, com la proposta del mandatari basc i altres de similars, pertanyen al món dels cants de sirena.

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...