Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

diumenge, 31 de gener de 2016

Germà Gordó, l'home clau de la Nova Convergència



Germà Gordó, l’impuls obstinat imprescindible per dirigir la Nova Convergència
Santi Capellera i Rabassó *periodista   

Falten quatre mesos perquè arribi el juny, mes en que possiblement es celebrarà el Congrés de CDC que decidirà qui ha de ser el nou Secretari General de la formació. Una formació de nova planta, la Nova Convergència, que tot i bastir-se en les estructures i els fonaments ideològics de la que es va fundar ara fa 40 anys, serà un edifici de nova construcció en que s’eliminarà la majoria de parets, envans, sostres i trespols que havia tingut fins aquest moment.

Un edifici que no tindrà res a veure amb el que existia fins ara, i que requerirà nova saba des de tots els aspectes, sense oblidar, això, sí, els grans actius polítics que el partit ha anat conreant fins a dia d’avui. Aquest és un repte molt important, perquè serà una casa nova en què tothom hi tindrà cabuda, com fins ara, i en què es demanarà la societat catalana que hi faci costat i que fortifiqui els fonaments que han de servir per poder fer país i nació mig segle més.

A CDC hi ha grans actius polítics, malgrat les dissorts que en els últims temps han acompanyat la formació per mor de la xacra de la corrupció, sobretot la corrupció externa, la de tercers, que res omolt poc tenen a veure amb la militància de base, aquella que creu i ha cregut en el projecte des de la mes honorable posició, com és el cas de tota la militància de base i de la immensa majoria de les cúpules directives del partit.

En aquesta Convergència de nova planta hi cabrà tothom, excepte els que se’n vulguin lucrar o en vulguin usar per a finalitats personals i d’enriquiment lucratiu propi. Aquests, (si n’hi ha algun en alguna condemna judicial pròxima, que encara està per veure), no hi podran tenir cap mena d’entrada, perquè la casa nova es començarà a edificar per la base de terra ferma, i s’acabarà culminant en els terrats, àtics i sostres de la construcció. Sense esquerdes, sense desnivells, sense goteres i sense soterranis sospitosos de res.

I un dels grans actius d’aquesta nova iniciativa (per a mi simplement el millor: sóc fill de fundador i periodista, i conec la casa i els seus inquilins molt bé per dins i per fora de fa anys i panys), és sense cap mena de dubte un home que coneix el context millor que ningú, perquè sap quina organització interna té, coneix els tentacles territorials de tot el país, sap quines possibilitats tenen els màxims actius polítics de què disposa i quines són les mancances que cal pal·liar, tant a nivell personal com a nivell ideològic per tal d’adaptar la Nova Convergència al signe dels temps. I aquest home és Germà Gordó i Aubarell, una persona discreta, treballadora, intel·ligent, hàbil jurista, bon parlamentari i que durant el seu mandat al capdavant de la Conselleria de Justícia ha demostrat que també és un gran polític, un negociador excel·lent, discret i eficient, i un creatiu de les reformes que calen al país i al seu partit. Un gran actiu polític, sense cap mena de dubte.


L’exconseller i la seva activitat imparable

El Germà Gordó exconseller de Justícia ja deia fa mesos que considerva que en el Nou estat català, en matèria d'administració de justícia no caldrien 'gaires modificacions' per tenir estructures d'estat pròpies, en cas d'una possible independència de Catalunya. Segons ell, amb un Consell Català de Justícia, que avui ja preveu l'Estatut, i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es converteixi en l'última instància judicial del país n'hi hauria prou per tenir l'arquitectura bàsica d'una administració de justícia pròpia. 'No seria l'àmbit més dificultós', afirmava fa uns mesos a diferents mitjans de comunicació.

D'altra banda, també va demostrar que ni les seves promeses ni les seves paraules mai no se les emporta el vent, i que allà on posa l’ull hi posa la banya, quan va posar la primera pedra i les bases de la Nova Oficina Judicial (NOJ), que estarà implantada a tots els jutjats catalans l'any 2020. Aquest és un exemple essencial del què cal per timonejar un partit de les característiques tan àmplies de CDC, ja que no solament es necessita ser un bon gestor, sinó un bon polític, un hàbil negociador i un home obstinat i de paraula ferma i creïble).

En aquest mateix context, i com a futurible ministre del ram que podria ben bé esdevenir, Gordó explicava que si es fessin realitat dues de les tradicionals reivindicacions catalanes en matèria de justícia n'hi hauria prou per bastir una 'arquitectura bàsica' de l'administració de justícia catalana. I ja era partidari de crear l’abans esmentat  Consell Català de Justícia, previst a l'Estatut però que el govern espanyol mai no ha volgut desenvolupar. Aquest mateix organisme seria l'òrgan de govern dels jutges que exerceixen a Catalunya, equivalent en part al Consell General del Poder Judicial espanyol. També feia avinent que caldria convertir el TSJC en la veritable última instància judicial del país, cosa que ara només passa parcialment en l'àmbit civil.

Aquest nou model de jutjat unifica i centralitza en un sol espai i per part dels mateixos funcionaris alguns serveis de tramitació que fins ara fan els funcionaris de cadascun dels jutjats. Això, teòricament, fa que la tramitació dels casos sigui més àgil i permet als jutges i secretaris judicials dedicar-se gairebé exclusivament a la seva funció jurisdiccional.

La NOJ es va començar a implantar durant la primera dècada d'aquest segle XXI i s'han fet diverses proves pilot. Actualment, funciona als jutjats d'Olot, La Seu d'Urgell, El Vendrell i Cornellà de Llobregat, a més de l'Audiència de Girona. Properament s'implantarà als jutjats de Balaguer, aprofitant el nou edifici judicial, Amposta i El Prat de Llobregat. Fins a començament de la passada legislatura hi havia un sol equip d'implantació de la nova oficina, que es traslladava durant setmanes o mesos als jutjats afectats per tal de fer la transició d'un tipus d'organització a un altre.
Durant el seu mandat ja es van posar en marxa tres equips, cosa que des d’aleshores ha permès més agilitat en l'aplicació del nou model a més jutjats. 

Aquesta implantació de la NOJ es va crear en la mateixa línia d'impulsar encara més la digitalització dels tràmits i reduir a la mínima expressió els documents en paper també l'any 2020. Per millorar el funcionament de l'administració de justícia, Gordó també va ser l’artífex de l'impuls de nous edificis judicials, com el de Balaguer, a punt d’acabar-se, o el de Tortosa i el Fòrum Judicial de Tarragona, que ja es van licitar. Respecte del complex judicial tarragoní (a més d’haver possibilitat i posat en marxa el nou Centre Penitenciari de Mas Enric), Gordó va aconseguir  passar dels 17.000 metres quadrats previstos als 32.000, inclosos 3.000 metres quadrats de reserva per a futures necessitats, una inauguració prevista pel 2018.

Germà Gordó també va lluitar aferrissadament perquè la nova Audiència de Barcelona pugui estar acabada el 2019 al lloc on hi havia els antics jutjats, l’última gran obra en matèria judicial fins el 2020. Una altra de les seves iniciatives a la Conselleria de Justícia de Catalunya.

L’obstinació de l’avui exconseller Gordó, però, va ser el que considera més necessari en l’àmbit judicial català: augmentar la plantilla de jutges i magistrats, passant dels 750 actuals als 1.000. Creant nous jutjats i convocant noves places de jutge, secretari i fiscal, que (avui encara depenent del Ministeri), Catalunya hauria d'aportar els mitjans materials i els funcionaris necessaris. En aquest  context, Gordó va assegurar que la Generalitat es compromet a fer-ho, i esperem que l’avui conseller Mundó li segueixi l’estela i compleixi el que Gordó hagués complert sense soroll.

Cal recordar que, actualment a Catalunya hi ha uns 200 jutges substituts o magistrats suplents que el govern espanyol ha gairebé apartat del tot de la carrera judicial, en obligar els actuals jutges titulars a substituir les baixes o absències dels seus col·legues. Germà Gordó, un home expert en optimitzar recursos de tota mena, especialment els humans i en les esferes pública i privada dins el seu partit, recordava que aquests jutges, que ja tenen experiència, podrien assumir de bon inici l'augment del número de jutjats.
Gràcies a Gordó i a la seva habilitat en les relacions humanes i política, per exemple, es va poder 'endolcir' la reforma del Codi Penal, que tot i mantenir alguns punts polèmics no inclou aspectes com les intervencions telefòniques sense autorització judicial. I ell en va ser un dels grans artífexs d’aquest canvi. 

També va ser un dels prohoms que va possibilitat 'aturar' la privatització del Registre Civil i el canvi en la llei de serveis professionals, que liberalitzava l'afiliació a molts col·legis professionals, i va aconseguir -d’un Gobierno espanyol molt hostil amb el nostre país i amb el procés cap a la plena sobirania- el 25% de les places de nous funcionaris de justícia a Catalunya o bona part del pressupost per a millores tecnològiques, i la reducció de les taxes judicials estatals, que se sumaven a les que Catalunya ja havia implantat prèviament.

Gordó ha encapçalat la Conselleria durant tres anys intensos, i ha estat una formigueta que ha treballat les 24 hores del dia i els set dies de la setmana sense fer gaire soroll, tret del que li han fet alguns interessos obscurs al seu voltant. I en tres anys d’intentar reparar el gran desori de l’administració de Justícia d’aquest país, ha assolit fites positives per Catalunya increïbles. Com les que cito, i moltes més que depassen aquest article periodístic i que tampoc puc explicar per pura discreció, però que estan en actiu i per bé del nostre país. 

Malgrat això, ell –a qui conec molt bé- és conscient i em recorda que encara hi ha qüestions pendents “coses empantanegades o aturades”, com el citat Consell Català de la Justícia o convertir el TSJC en l'última instància judicial de Catalunya, a més d'establir la llengua catalana com a requisit per als jutges i fiscals que treballin al nostre país, Catalunya.


Seguiré donant pauta activa del per què Germà Gordó i Aubarell és l’home idoni i la persona ideal per dirigir aquesta Nova Convergència que neix amb tota la força paral·lela en què reneix el nostre país, del que l’exconseller de Justícia n’és un fidel amant i un patriota de pedra picada.

dissabte, 30 de gener de 2016

Telenotícies hispanocèntrics sense cap informació rellevant del país


Anàlisi del Telenotícies Migdia de TV3 del dissabte 30 de gener de 2015, editat i presentat per Ramon Pellicer
Santi Capellera i Rabassó *periodista                                                                                                                  


1) Espanya: obre l'espai i el tanca amb el PSOE
-Context en el relat i dues connexions amb Madrid; context Espanya. 
-Cos de la notícia:Opinions Pedro Sánchez (auditori al darrere amb diverses dones, entre elles Francina Armengol), declas barons del PSOE, Susana Díaz; imatges Iceta, Fernández Vara, altres. Imatges i declas Iceta: Resum al final del TN. Total: 6,10" 

Peça annexa: Declas Podemos 23"; C's: 43"; PP: 34"; ERC: 21"(6,10" + 2,1"
Total:  8,11"

2) Euskadi 
-Context conflicte amb Espanya Total:1'

3) CAT
-Metro aeroport BCN prova: Total: 3'
-Aeroport Sabadell (context importància escoles de vol estat espanyol i imatges banderetes espanyoles avions) Total: 2,45"
-CIE Zona Franca (context Gobierno español) Total: 1'
-Noi desaparegut al Brasil Total: 1,34" 

4) Internacional
-Hillary Clinton EUA Total: 1,38"
-Facebook/ Instagram Total: 25"
-Aràbia Saudita/Síria Total: 2,10"
-Xina (declas Serra en castellà) Total; 2,35"
-Altres Total: 1,15" 

5) Esports
-Barça, Espanyol, Madrid (especial declas Zidane en el context Neymar); selecció espanyola handbol, i Kilian Jornet (últim) Total: 12,50"

6) Oci/ teatre
-Marina Rosell canta al Teatre Joventut de l'Hospitalet peces de guerra "plenes de patriotisme", diu la conductora (espanyol, clar, en el context en què són de la guerra civil espanyola i pretenen "reconciliar dos bàndols" com Dietrich va fer a Alemanya). Total: 1,55" 

Notes: Absència total de política catalana, ni un esment al Parlament o a les negociacions en el context de les distintes comissions que estan en actiu, ni tan sols que Girauta ha marxat de males maneres del programa El Suplement de Catalunya Ràdio quan el conductor li ha preguntat si estar 40 anys en política era "nova política", i ell ha explicat que "els oients de Catalunya Ràdio expressaven opinions úniques perquè estaven segrestats mentalment" (?). Tot això afegit al constant bombardeig del 324 durant tot el dia amb les mateixes noticies, i en què Laura Catalán, per exemple, continua dient des que presenta i de manera vergonyant, "pesoe", forma incorrecta de pronunciar l'acrònim en comptes de la correcta "psoe", tal com la regla de la llengua catalana i la norma del llibre d'estil de la CCMA indica. Aquesta, entre altres moltes falles de tota mena que són un atemptat a la llengua catalana i que cometen la majoria dels presentadors. Observin quantes preposicions cauen en una locució, per exemple, i veuran que gairebé no en cau cap. Trist fiasco periodístic, lingüístic i polític.   

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites