dilluns, 21 de març de 2011

Si Barcelona gestionés un turisme sostenible i de qualitat, la ciutat i el país es veurien beneficiats en molts aspectes


La Barcelona turística: un patrimoni de tots
Santi Capellera i Rabassó*periodista

En moltes ocasions quan passejo per Barcelona, m’adono del gran potencial de la ciutat i també dels seus pros i contres. Carrers plens de gent, abundant trànsit rodat, comerços de tota mena amb ofertes més que variades; voreres plenes de motos que sovint impedeixen la lliure circulació dels vianants, i alguns policies municipals que, de tant en tant es deixen veure, i que generalment fan cas omís d’aquests vehicles que es desplacen a tota velocitat –amb o sense carril bici- pel tradicional feu dels vianants: les voreres. I podria citar tot un seguit inacabable de coses bones i altres de no tan bones, o directament dolentes que observo en la vida quotidiana de la ciutat on vaig néixer.

Tenim una urb molt visitada, famosa arreu del globus per posseir edificis emblemàtics, monuments carismàtics, importants museus i bon lleure, a banda d’una gastronomia de primera línia. A Barcelona es pot gaudir d’espectacles de tota mena: esportius, socials, culturals, de possibilitats de fer excursions arreu del país des la capital de Catalunya, comptant que aquesta és el gran atractiu del país. Tenim un potencial molt bo, molt aprofitable, que ben mirat es gestiona més que malament.

I també tenim qui menysprea el turisme, que és una de les entrades de divises més important que tenen Barcelona i Catalunya. Però sembla ser que això del turisme no agrada tothom, malgrat que Barcelona ha passat de 1,5 milions de turistes l'any 1991 a gairebé 8 milions el 2010. És un sector importantíssim, i un dels pilars de la nostra sostenibilitat econòmica. Estic d’acord en que potser caldria regular amb solucions puntuals la saturació en alguns carrers de Ciutat Vella i altres barris, perquè els veïns no tinguin els motius de queixa que avui exposen constantment, però això és quelcom que s’ha de voler fer, i no pas mirar cap a un altre costat. Per això si els veïns estan satisfets, segurament el seu tracte cap als visitants serà molt millor. I tot compta.

Aquesta meravellosa ciutat que ens acull necessita un turisme que tendeixi cap a la sostenibilitat, econòmica i mediambiental i que alhora, tal com dic, no saturi certs indrets de la ciutat. Potser seria interessant fer una aposta pel turisme de qualitat, que no vol dir només d'èlit, sinó el turisme cívic, respectuós i que ens aporta valor afegit, i no solament problemes.

Fins a dia d’avui els nostres responsables municipals no han estat capaços de fer que els ciutadans percebin els beneficis de tota mena, la riquesa en tots els aspectes, que crea el turisme. Perquè no l’han sabut canalitzar ni gestionar òptimament. Aquest és el primer repte de Barcelona pel que fa a aquesta activitat tan important, que promou iniciatives privades de tot tipus, i que caldria que tots els barcelonins i barcelonines coneguessin de primera mà, i en prenguessin consciència solidària. Ja dic que, abans que res, cal fer un bon disseny del que ha de ser el turisme, i de com hem de conviure amb aquestes altres persones que comparteixen el nostre espai.

Però per assolir això, a banda del recolzament popular i de la consciència ciutadana al respecte, la innovació i la creativitat han de ser constants, també en aquesta indústria que ha de ser capdavantera a Barcelona i a Catalunya i, tal com fan les grans receptores com ara les Illes Balears, la Costa Brava, Itàlia o Croàcia, o com fan les ciutats europees més emblemàtiques per aprofitar el seu atractiu, cal buscar nous focus d'atracció turística que reportin a Barcelona els guanys que es mereix, per continguts, cultura, oferta de tota mena i emplaçament en el rovell de l’ou de platges meravelloses, hortes fèrtils, boscos tupits i muntanyes idíl•liques.

Una de les principals mesures hauria de ser la millora de la seguretat, tant pels turistes com pels propis barcelonins, perquè l’augment de la seguretat representa el supravalor de la imatge de Barcelona al món, i fer promoció turística amb més garanties. Barcelona ha d’aconseguir netejar la imatge dels pispes a la Rambla que roben els turistes impunement, de carteristes al metro i als autobusos, i d’altra mena d’elements que deambulen pels carrers i actuen sense traves, i que generen aquesta inseguretat, de nit i de dia, avui dissortadament coneguda al continent i a la resta del planeta, cosa que embruta la història i la bona fama que mereix la ciutat.

Caldria incidir davant el Govern central en assolir la participació en l'IVA i els impostos especials que genera el turisme, i així poder dedicar aquests recursos a crear més equipaments i serveis. Enlloc de gastar tants diners en campanyes turístiques, Barcelona necessita actuar de facto, i millorar tot el que exposo més amunt, a banda de moltes altres coses.

El Bicing ha estat una fantàstica idea, però feta sense programa, i a cuita-corrents: caldria canviar la bicicleta actual, fer que funcioni les 24 hores del dia, i millorar el sistema en tots els aspectes. I sobretot possibilitar que aquests turistes que ens vénen a deixar les seves divises, puguin gaudir del servei com qualsevol altre ciutadà, que aquesta sí que serà una gran campanya en favor de la bona gestió municipal, i segurament servirà per estalviar els 15 milions d’euros que avui costa el servei a les arques municipals.

En definitiva, cal incentivar el turisme de manera important, i alhora respectar els veïns que són els que han d’ensenyar la cara amable de la ciutat, del país. Cal que els nostres visitants arribin expectants i il•lusionats, i marxin satisfets i amb ganes de tornar aviat, per haver estat en una gran ciutat capital d’un gran país, neta, agradable, còmoda, operativa, sostenible i diligent amb la seva presència. I sobretot cal esborrar de les ments dels nostres hostes, i dels titulars dels diaris del món, la mala sensació que aquí roben tothom.







dissabte, 12 de març de 2011

Fins quan girar la cara al terrorisme? Fins quan enviar i recolzar "flotillas humanitarias" que van a Israel a provocar? No són assassins com els d'ETA els terroristes palestins?


Un terrorista palestí assassina cinc membres d'una família d'israelians a Samària

Un terrorista palestí ha apunyalat fins a la mort cinc membres d'una família de jueus israelians que vivien a l'assentament d'Itamar, la matinada de dissabte. Hi ha tres nens, incloent-hi una nena de mesos, entre les víctimes. Un paramèdic ha descrit l'escena com a terrible: joguines al costat de bassals de sang.

El terrorista es va infiltrar a l'assentament d'Itamar, al sud-est de Nablus, la matinada de dissabte. L'atac va passar al voltant de la una de la matinada, quan el terrorista va entrar a la casa familiar i va assassinar tres fills d'11 i 3 anys, i una nena de mesos juntament amb els seus pares. Sembla que dormien quan el terrorista va entrar  a la casa.

Els residents d'Itamar han informat que es van escoltar trets a la zona, el terrorista va aconseguir fugir de l'escena del crim.

A la casa hi havia tres nens més, una nena de 12 i els seus dos germans, de 6 i 2 anys que van ser capaços d'escapar cap a una casa propera i informar els seus veïns de l'atac.

El terrorista que va portar a terme la massacre, va tallar la tanca que envolta Itamar i va entrar a la casa de les víctimes a través de la finestra, com ha demostrat la investigació inicial de l'assassinat. Les autoritats no descarten la possibilitat que més d'un atacant hi estigui involucrat.

Arran de les primeres informacions de l'incident, forces de l'Exercit de Defensa de Israel i forces policials van acudir al lloc. La Força Aèria també es va unir a l'esforç per rastrejar els terroristes, amb un desplegament de nombroses aeronaus a la zona. El cel nocturn es va il.luminar amb llums d'emergència, i forces especials de l'IDF i forces de policia van ser cridades per ajudar en la captura de l'assassí o assassins.

Un portaveu de l'exèrcit israelià va dir que "Les tropes estan rastrejant la zona a la recerca del sospitós."L'exèrcit israelià està duent a terme inspeccions en tots els punts de pas establert a la regió ".

Els equips de servei d'ambulàncies de la Estrella de David Vermella (MDA) van anunciar la mort de les víctimes mortes en el atac. El portaveu del MDA, Zaki Heller va dir que el servei d'ambulància va rebre una trucada al voltant de la 1 de la matinada i va enviar grans equips de paramèdics a la zona.

"Quan les forces de rescat van entrar a la casa es van trobar amb un espectacle dantesc. Hi havia cinc víctimes. "No podíem fer res, només confirmar la seva mort ", van dir.

El paramèdic Kabah Muayua va ser un dels primers a arribar al lloc i va descriure l'escena horrible que va trobar: "No hem pogut ajudar a les primeres quatre víctimes per arma blanca; arran d'una inspecció de l'escena vaig veure un nen d'uns tres anys que encara tenia pols. "Tot i els perllongats esforços de reanimació, vàrem haver d'anunciar la seva mort ", va dir.


"Els pares estaven estirats un al costat de l'altre en la seva habitació; hem trobat tres cossos en el dormitori principal, els dos pares i un nadó, assassinats brutalment", va declarar. El president del Consell de Iehuda i Samària, Danny Dayan, que va arribar al lloc, va aparèixer commocionat per l'atemptat.

"Aquest és sens dubte un dels més terribles atacs en els últims anys", va dir als reporters.

"Les paraules no poden descriure el grau de l'horror i el dolor. Aquells que tinguin la temptació de denunciar palestins pels seus actes d'assassinat, no s'han d'avergonyir de fer-ho, bàsicament per evitat massacres com aquesta", va dir el president del Consell de Lehuda i Samària, Danny Dayan.

L'assentament d'Itamar, ha estat escenari d'atacs criminals en el passat. El juny de 2002, un terrorista va entrar a la comunitat i van obrir foc: va matar Raquel Shaba i tres dels seus set fills, Neriya, Tzvika i Avishai. Yossi Twito, que guiava l'equip de seguretat locals a l'assentament, també va ser mort a trets en l'atac.


Font: http://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-4040974,00.html




Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...