dimecres, 17 de setembre de 2014

Convergència Democràtica de Catalunya considera que amb el procés democràtic seguit, Escòcia “ja ha guanyat” abans i tot de votar

                                                                                                      Foto: Nació Digital


CDC aplaudeix l’aposta per la via democràtica d’Escòcia premsa@convergencia.cat

Convergència Democràtica de Catalunya celebra que Escòcia i la Gran Bretanya hagin apostat per la via democràtica a l’hora de pactar data i pregunta per al referèndum per a la independència d’Escòcia. Aquest procés va començar el 10 de gener de 2012, quan el president del Govern escocès, Alex Salmond, va comunicar que el 18 de setembre de 2014 es celebraria el referèndum. Tal com llavors ja es va comprometre el govern britànic a través del seu primer ministre, David Cameron, el referèndum ha comptat amb la garantia i el suport del govern de Londres i del Parlament britànic, mitjançant una llei que cedeix temporalment les competències per celebrar-lo. 

El fet democràtic, que culminarà demà amb la celebració del referèndum, s’inicià l’any 2009 amb la materialització d’acords entre diferents organitzacions cíviques i socials i el mateix Partit Nacionalista Escocès (SNP) per garantir uns fonaments socials i polítics sòlids per reclamar el referèndum. Aquests acords van facilitar que en les eleccions al Parlament escocès de l’any 2011 l’SNP aconseguís una majoria absoluta que validava la seva proposta democràtica.

Aquest acord va fer possible que el 25 de maig de 2012 és posés en marxa la campanya Yes Scotland, liderada pel mateix SNP així com pel Partit Verd Escocès i pel Partit Socialista Escocès. Un mes més tard, el 25 de juny de 2012, es va posar en marxa la campanya del “no” amb el lema Better Together que ha comptat amb un fort suport des de Londres a través del Partit Laborista, el Partit Conservador i els Liberals Demòcrates.

Demà, doncs, la societat escocesa respondrà des de la legalitat i amb totes les garanties democràtiques a la pregunta ‘Escòcia hauria de ser un país independent?’

La seqüència dels acords polítics i l’esperit democràtic amb què s’ha desenvolupat permeten afirmar que abans i tot de votar, Escòcia ja ha guanyat. Els homes i les dones d’Escòcia decidiran el seu futur d’acord amb l’Estat en què actualment es troben integrats, comptant amb el respecte i reconeixement dels seus veïns i del conjunt de la comunitat internacional.

Convergència Democràtica de Catalunya ha observat amb atenció l’evolució d’aquest procés a través de l’Observatori del referèndum escocès que es va posar en marxa el mes de maig de 2012. Una feina que es culminarà aquests dies des d’Edimburg.

Finalment, i malgrat el convenciment de considerar el procés català i escocès com a no homologables, Convergència destaca les profundes diferències entre els governs britànic i espanyol que es fan especialment visibles aquests dies quan s’observa la pulcritud democràtica del govern de Londres i la negativa obstinada del govern de Madrid a l’hora de facilitar la lliure expressió democràtica de la societat catalana.

Un fet que contrasta amb la determinació democràtica del Govern de Catalunya, liderat pel president Mas, i pel Parlament de Catalunya –a través de les forces polítiques que van fer possible l’acord sobre data i pregunta establert el 12 de desembre de 2013-, i d’una majoria de la societat catalana que ha sabut expressar públicament la seva determinació democràtica –especialment els darrers tres Onze de Setembre- a través de mobilitzacions multitudinàries, cíviques, pacífiques i festives. Un procés que ha de culminar amb la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014.

divendres, 12 de setembre de 2014

No cal criminalitzar el terme desobediència civil; tot el contrari: gràcies a accions desobedients de la nostra societat i de moltes altres, avui tenim drets consolidats


Desobediència civil
Santi Capellera i Rabassó *periodista 

Desmitifiquem d'una vegada la desobediència civil; deixem de criminalitzar-la. Perquè aquesta és la forma més fidel d'assolir els desitjos dels pobles i dels seus ciutadans davant els poders immobilistes, totalitaris i tramposos, que s'escuden en lleis ancestrals i caduques per no moure's ni un mil·límetre de l'estatus quo que els protegeix, els fa rellevants i els permet trepitjar la resta, que sovint els multiplica les adhesions i que, si els passés físicament pel damunt, acabarien com Mussolini o com Ceaucescu.

Els nostres exiliats de la guerra franquista, van passar a ser de ciutadans legals a desobedients civils, perquè el colpisme feixista de Franco i els seus capsigranys els van transformar en il·legals per no addictes al seu règim. Una dictadura per la força de les armes a la qual van ser afins molts avantpassats de molts dels dirigents del PP que avui defensen amb ungles i dents aquesta constitució passada de voltes, que els militars franquistes van obligar a signar sota el paraigua d'allò anomenat Transició, i que no va transigir gairebé en res. Una constitució que va protegir els colpistes del 36, les seves famílies i els seus patrimonis aconseguits de maneres poc clares. I tothom a callar. Un colpisme que es va alçar en armes contra el poble, que el va bombardejar i que el va reprimir fins molts anys després, tradició castellana que ja van emprar els esbirros de Felip V l'any 1714 i subsegüents.

Gràcies a la desobediència civil, avui tenim drets humans; no hi ha esclaus; les dones poden votar i participar de la societat; gaudim de drets laborals; drets nacionals, i els nouvinguts fa 60, 70 anys i els seus descendents, o els nouvinguts fa tres mesos, són ciutadans de ple dret de la societat catalana. Igual que la resta que fa 30 generacions que és a la terra. Aquesta desobediència va obligar a construir una constitució "demòcrata de fireta" que avui ens fan empassar tant sí com no, precisament molts dels que no la van votar, o la van votar negativament. Però, en definitiva va sortir de la desobediència civil, ja que, en cas contrari, ni això. Són moltes les víctimes demòcrates del totalitarisme, per haver optat per la desobediència civil. I els homes catalans (i els de la resta de l'Estat) seguirien fent la mili si no hagués estat pels desobedients civils insubmisos i objectors. Per tant, no ens escandalitzem, que la desobediència civil no és cosa de cap partit, ni de cap líder concret. És cosa de tots.

Desmitifiquem la desobediència, perquè cap poble del món no ha guanyat la independència ni la llibertat obeint els seus carcellers. I els catalans no els hem d'obeir mai, mai més a aquests dèspotes de l'altiplà, que tot ho veuen en clau centralista, i que tenen personatges de guinyol que encara avui, després que hagin sortit gairebé dos milions de catalans als carrers de Barcelona, s'atreveixen a dir que "las manifestaciones son cosa de otros tiempos...". Nostàlgics del "que venga el ejército", del Valle de los Caídos i de la mà dura del Generalisimo amb el poble, la cultura, la intel·ligència i el pensament obert i diferent.

El 9 de Novembre hi haurà referèndum: el President Mas, el Govern i els partits que el volen ja ho han dit per activa i per passiva. I el dia 10, l'endemà, caldrà fer valer un resultat assolit amb tant d'esforç, desplegar el nostre contrapoder i aïllar la capacitat de reacció del poder que ens oprimeix. Sabem que ens enfrontem a una muralla amb una llarga tradició d'autoritarisme i repressió, defensor de grans interessos econòmics i oligàrquics. I ni ens ho posen fàcil (perquè econòmicament depenen de Catalunya) ni ens ho posaran els dies 9 i 10 de Novembre. Però hi haurà molts centenars d'observadors internacionals, que certificaran els fets. Per això guanyarem, i Catalunya vencerà. I mai més no estarà sota el jou de cap nació aliena. I si per aconseguir la fita cal desobediència, doncs desobediència, una vegada més. La que calgui, per assolir la llibertat.


Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...