dimecres, 25 de juliol del 2007

El Govern central invaeix clarament del competències de les Comunitats Autònomes (publicat al "Menorca Diari Insular" el 24 de juliol de 2007)


Propòsits i despropòsits dels ajuts familiars
Santi Capellera i Rabassó*periodista

E
n termes reals, es pot assegurar que a l’Estat espanyol els ajuts familiars han estat, en general, dels més baixos de l’Europa occidental, amb unes lleugeres correccions, per part de l’Estat i d’alguns governs autonòmics com el de la Generalitat de Catalunya, perceptibles, sobretot, aquests darrers anys. El debat incipient sobre les conseqüències de tenir un dels índexs de natalitat més baixos d’Europa, si no el més baix, ha quedat de seguida desplaçat pel debat, també naixent, en termes acadèmics i científics, sobre la immigració i la seva incidència en la demografia. En aquests moments, la defensa de la família és, si més no nominalment, un tema assumit per la pràctica totalitat de les formacions parlamentaries. I això tant per raons morals com econòmiques. Ara ja tothom sembla haver vist clar que la família és la primera protecció, per exemple, a l’hora d’evitar la marginació social o de pal•liar les conseqüències de l’atur. No fa gaires anys que de la protecció familiar, a Espanya només en parlaven els polítics i els intel•lectuals considerats de dretes. En altres països, com per exemple a França –bressol de l’esquerranisme europeu aleshores- era vigent una llei que premiava, sobretot, el tercer fill. Això va fer que moltes dones deixessin, o ja no s’incorporessin al món del treball i que, en arribar a cinquanta anys, quan els fills ja eren fora de casa i els ajuts econòmics havien desaparegut, es trobessin en una situació econòmica i personal precària.
En aquest context, es fa difícil no jutjar l’anunci del Govern espanyol d’oportunista i parcial, des d’una perspectiva global del problema que intenta resoldre, i de poc ajustat a dret, des del punt de vista competencial. Aquesta segona qüestió potser és la més fàcil de dilucidar, perquè, en efecte, tal com va passar amb l’anomenada Llei de dependència, una simple ullada a la legislació vigent deixa clar que el Govern central envaeix unes competències que corresponen plenament a algunes comunitats autònomés com és el cas del Govern Balear, la Generalitat de Catalunya o la Generalitat Valenciana. En el cas dels Estatuts balear i valencià desconec del tot en quins articles i apartats s’inclou la llei, però pel que fa al del Principat, concretament, l’apartat quart de l’article 166 del nou Estatut de Catalunya diu: "Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i la seva execució". I per tal que no quedi cap ombra sobre la qüestió, el punt segon de l’article 114 afirma: "Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió". En la situació actual, doncs, aquests nostres governs autonòmics haurien de regular les condicions d’atorgament de l’ajut familiar promès per Rodríguez Zapatero que, en cap cas, no podria ser donat directament pel Govern central.
Des d’una perspectiva no estrictament jurídica, l’anunci, reitero, pot ser considerat oportunista i parcial. Oportunista perquè es planteja no en el marc d’un conjunt de mesures d’ajut a la família, o com a fruit d’un debat parlamentari sobre el tema, sinó com l’anunci en clau electoral en el moment en què més necessitat té de captar l’atenció del públic. És a dir, a molt poc temps de les eleccions legislatives, si tenim en compte que, tal com va puntualitzar Fernández de la Vega, els ajuts començaran a ser efectius el pròxim novembre. Uns ajuts que beneficiaran persones joves, el segment de població on el missatge de Rodríguez Zapatero té més dificultats per arribar. Però, a més, difícilment es pot confondre un ajut únic de 2.500 euros amb una autèntica política de protecció familiar, que potser hauria de passar per revisar la base de beneficiaris i les quanties de les prestacions de la Seguretat Social segons els fills que es tinguin; per la millora de la fiscalitat de l’IRPF; per bonificar fiscalment les empreses familiarment responsables; per ampliar el permís de maternitat, i el de paternitat, i per altres moltes coses no contemplades en aquest acte polític més o menys populista, que fa que molta gent es pugui quedar momentàniament bocabadada, malgrat que la realitat és que el problema romandrà pràcticament com estava. Això sí, pel que més haurà servit l’anunci de les esmentades subvencions, és perquè el número corresponent d’una revista satírica –que com tothom sap va fer la seva broma personal a costa del reialme espanyol-, hagi estat segrestada per la Justícia acusada "d’ofenses a la Corona i al hereu d’aquesta", la qual cosa encara ha fet més popular la publicació i ha difós més els seus continguts, quan el que, suposadament, es pretenia era tot el contrari, o no?. Tot un món –i un munt- de propòsits i despropòsits

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...