A mans de qui estan les Illes Balears?
Santi Capellera i Rabassó *periodista
M'arriba un exemplar del Diario de Mallorca (5/5/13) amb una entrevista
a José Ramón Bauzá, president del Govern balear, que, francament,
m'ha provocat horror. Si les seves polítiques fan por, la seva
estructura intel·lectual no té parangó, i em causa vergonya
aliena. A mans de qui estan les Illes Balears i els seus habitants?
En una pàgina de diari, el president balear incorre, un per un, en
tots els exemples de fal·làcies i sofismes existents. A
l’entrevista el president del govern d’unes illes amb llengua
pròpia es nega a anomenar-la pel seu nom. En comptes d’emprar el
mot “català” com a denominació de la llengua que s’hi parla
des de fa més de vuit segles, decideix utilitzar els noms dels
dialectes del català: mallorquí, menorquí, eivissenc... Ben mirat,
res diferent a tot el que ha vingut a dir fins ara, encara que és
preocupant que a hores d’ara José Ramón Bauzá sigui incapaç
d’entendre que, per molt que s’empri i es parli un dialecte,
aquest segueix inclòs dins la llengua mare, per molt que ell ho
vulgui negar. O és que fa el mateix en el cas de l’andalús,
l’extremeny, el canari, el colombià o l'argentí? També els nega
el seu caràcter de castellà?
En
una resposta rere l'altra, Bauzá s’introdueix en un marasme de
conceptes absurds, disbarats i despropòsits que són inexplicables,
i, encara menys, dignes d’un mandatari que hauria d’estar al
servei públic, i, sobretot, respectar (o canviar) l’Estatut
d’Autonomia, tal com ell mateix demana respecte a la Constitució
espanyola, de la qual l’Estatut en forma part. De fet, el que és
denunciable és que el president del Govern balear, esgrimeixi que no
pronuncia el nom “català” perquè no vol “crear conflictes
allà on no n’hi ha”. Quina hipocresia! El primer en posar-se al
davant creant un conflicte ha estat ell mateix. Abans de la seva
arribada al govern, els ciutadans de les Illes tenien plens drets
lingüístics a l’administració, a l’educació i als mitjans de
comunicació insulars. On són ara aquests drets? Doncs no hi són
perquè la seva principal preocupació i obsessió des que governa,
ha estat trepitjar-los i intentar dividir els balears amb una
política lingüística repressiva que dóna crèdit i criteri a
entitats absolutament acientífiques, que nega els drets als
catalanoparlants.
A
l’Estatut de les Illes Balears hi diu clarament que “el català
és la llengua pròpia i oficial (conjuntament amb el castellà) de
la Comunitat Autònoma de les Illes Balears”. De fet, aquest senyor
em fa enyorar el president Gabriel Cañellas, jo, que no tinc ni un
bri de “pepero”, i que com a periodista he patit els embats del
PP mallorquí, tot i ser a la redacció d’IB3 Menorca. Però, si
més no, en Cañellas lingüísticament va actuar amb rigor.
Llegida
l’entrevista sencera, s’arriba a la conclusió que les
asseveracions de José Ramón Bauzá no tenen cap mena de lògica
argumental, ja que diu coses com “la nostra política laboral no
canvia, ha canviat la interpretació dels jutges...”; o, “s'ha
demostrat que jo sóc compatible (?), i ara estem pendents del que
decideixin els tribunals...”, a banda d’altres despropòsits
semblants. Bauzá s'atribueix tots els exemples d’un compendi de
fal·làcies de l’estil “la gimnàstica engreixa perquè els
gimnasos estan plens de persones grasses”, o “tots els madrilenys
són espanyols; Zapatero i Aznar no són madrilenys, per tant, no són
espanyols”, tal com cita un palmesà col·lega de professió, qui
també evidencia la falta de vàlua i criteri de la nova consellera
d'Educació i Cultura de l’executiu illenc, que assegura que
“d'això (de la Cultura i del català) ella sap el que sap tothom”,
o qüestiona (com faig jo) Bauzá quan diu mostrar-se convençut que
el seu vicepresident, Antonio Gómez, “és un gran coordinador
d'equips” en un govern en plena crisi social i econòmica. Greu i
dramàtic, tot plegat.