dissabte, 2 d’octubre de 2010

Ens ha deixat un home exemplar, que estimava el país, i que ha esdevingut un dels referents culturals més importants de Catalunya


L'obstinat senyor Triadú: exigent en poesia



Santi Capellera i Rabassó*periodista

Aquest mes de setembre de 2010 acaba, personalment per aquest redactor, amb una notícia força trista: el traspàs del pedagog, escriptor, poeta, crític literari i amic, Joan Triadú. Conegut arreu dels Països Catalans per la seva defensa i estima per la llengua i el país, Triadú ha estat un excepcional i irrepetible activista cultural, i un patriota català del segle XX.

Des de molt jove vaig seguir les seves consignes i tesis, tant culturals i lingüístiques, com polítiques, i el vaig llegir tant com vaig poder, ja que cada mot i cada frase sortides de la seva ploma, eren un broll de saviesa, del qual en vaig procurar beure el màxim possible.

El senyor Triadú va deixar escrit un epitafi pel dia del seu traspàs, que reflectia clarament i exacta la seva obstinació en referència a la poesia, i que en aquestes hores de dol és absolutament vigent i aplicable: “Joan Triadú, exigent en poesia”, cosa que reflectia el seu gran amor per les belles lletres, i molt especialment per poetes tan nostrats com Carles Riba, Salvador Espriu, Jacint Verdaguer o Joan Maragall entre altres, sense oblidar la seva dimensió com a traductor, o la seva passió per la cultura anglesa, i per Shakespeare en especial.

Un bon exemple del seu treball seriós i de rigor n'és el seu llibre, Memòries d'un segle d'or (2008), de lectura amena i exquisida que ajuda a entendre -dit per ell mateix- “el genocidi cultural i altres adversitats que ha patit el país”. En aquesta publicació s'hi detecta un gran humanista i intel.lectual de les lletres catalanes, alhora que una persona valenta, constant i ferma, com demostra el fet que continués i apliques les pautes de l'Escola Catalana d'Alexandre Galí, i que, en temps molt difícils, es dediqués a la formació de professors de llengua i literatura catalana.

En conèixer la notícia no vaig poder contenir les llàgrimes, i la tristesa em va aflorar, perquè el senyor Triadú va ser com un segon pare per a mi. I aquest gran record i agraïment personal al poeta i escriptor, no radiquen solament en la seva gran personalitat com a tal, ni en el reconeixement general de la seva obra ni de la seva vàlua com a pedagog i crític literari, sinó en el sentiment humà i en la bona acció que cap a la meva persona va demostrar en diverses ocasions.

Triadú va ser un catalanista compromès que va militar, com el meu pare, al FNC. I va ajudar molt el meu fill Isaac en la seva educació, ja que el va acollir a l'escola Thau, que va dirigir i va fundar, i li va procurar una instrucció de primer nivell, malgrat que les meves possibilitats econòmiques eren més aviat minses. Heus aquí doncs la seva bonhomia, i el seu amor al país i a la gent del país. El seu amor als nens, i el seu amor a la cultura i a les bones maneres. Per això me l'he estimat molt, i me l'estimaré sempre, i crec que la seva mort és un gran pèrdua personal, i una gran pèrdua per Catalunya.


Nascut a Ribes de Freser, el Ripollès, el 1921, va ser clau en la represa cultural catalana en convertir-se en un dels principals activistes en aquest camp. Durant la Guerra Civil i la dictadura franquista va escriure i ensenyar en la clandestinitat. Va ser fundador de la revista "Ariel", va impulsar la creació d'Òmnium Cultural, la del premi Sant Jordi i la del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

La seva obra comprèn una vintena llarga de títols. Entre aquests cal destacar: Antologia de la poesia catalana (1900-1950), Antologia del contistes catalans (1850-1950) i La poesia catalana de postguerra. Triadú també va fer traduccions d'autors estrangers, va escriure assajos sobre autors catalans i gran quantitat de crítiques i articles. Va guanyar el Premi d'Honor Jaume I l'any 1982, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1992. També se li va concedir la Creu de Sant Jordi (1982), i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya el 2001, en reconeixement a la seva tasca intel·lectual i com a impulsor d'institucions i publicacions catalanes.

Tant de bo que arreu de Catalunya tinguéssim més Joans Triadús, poetes, escriptors, literats, pedagogs i amants de la llengua i la cultura catalanes. Triadú va ser un home excel·lent que sempre romandrà en la memòria del país, i molt especialment en la meva personal.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...