L'esforç i la constància reben un premi (publicat al Girona Notícies el 30/07/08 i al Diari Menorca l'1/08/08)

La qualitat de S'Albaida també triomfa a Espanya
Santi Capellera i Rabassó*periodista

El divendres 25 de juliol al vespre, dia de Sant Jaume de Galícia, i després d’una prova de so complicada degut a la sempre prevista pluja asturiana, S’Albaida oferia 40 minuts de música menorquina al jurat del IX Concurs Internacional de Folk “Cuartu los Valles” i al nombrós públic assistent que va lloar el grup illenc com si duna formació de casa es tractés. L’acte estava organitzat per l’Asociación Cultural y Turística “El Arbedeiro” de Navelgas i els menorquins presentaven el seu so juntament amb els grups “Ginga” de Portugal i “Aveliaña” de Pontevedra, també classificats com a finalistes.
La pluja va anar minvant fins a aturar-se i l’acte finalment va començar. S’Albaida va ser el tercer grup en actuar, segons que va decidir un sorteig efectuat, i amb els 40 minuts dels què disposaven per presentar-se, van interpretar cinc temes del seu darrer treball “Xalandría” i un de “Llucalquelba”, un de “Mateixos Temps” i un d’”El Llenguatge de les Pedres”, que van estar llargament aplaudits per un públic entès i entusiasmat amb la nostra música tradicional.
Després dels tres concerts el jurat, format per personalitats com Iñaki Peña de Ràdio 3, president Honorífic del Festival; Mario Correia d'Ediciones Sons da Terra de Portugal i president del Jurat; Juan Antonio García Cortes, de l'Auditorio Ceutí de Murcia; Miquel González, del Festival de Vilanova i la Geltrú i Jesús Barroso, de Canal Sur de Andalucía, va valorar S’Albaida com al millor grup d'aquest concurs internacional. El premi suposa l’actuació a diversos festivals de renom i 1500 euros de gratificació per a la millor formació.L’actuació asturiana de S’Albaida va atraure també diversos programadors d’esdeveniments musicals amb qui els menorquins ja van emparaular algunes actuacions a festivals com el de Málaga o altres concerts també a Portugal.Tot això passava el mateix cap de setmana setmana que es celebrava el IX Concurs Internacional de Folk “Cuartu los Valles”, i la zona del Navelgas acollia també el Campeonato del Mundo de Buscadores de Oro, ja que la zona del Valle del Tineo d’Astúries és ben coneguda pels encenalls d’or que transporta el riu del mateix nom que la població. A l'acte hi van assistir persones de més de 700 nacionalitats que anaven a la recerca d'aquest or fluvial, fet que va propiciar que a una població d’escaços 400 habitants durant l’hivern, s’hi reunís un ambient de fira ben abundant que entre la recerca dels encenalls d’or, les parades d’artesania i el tast de la gastronomia pròpia, també es va deixar acompanyar i va fruir de la profunda música de S’Albaida.
De vegades, sortosament, en música es premia la qualitat, la constància i la sensibilitat pel damunt dels impactes d'artifici que possibiliten les promocions de productes facilons i efímers com les tempestes d'estiu. I ja se sap que quan no queda més remei que pagar per poder publicar, generalment el producte no arriba als mínims presentables exigits per cap mena de reconeixement de qualitat. Lluny d'això, S'Albaida deixa el pavelló de Menorca en molta alta estima en un mercat com l'espanyol que, gairebé per norma, tot el que té accent català o regust d'aquesta cultura i llengua, és apartat sistemàticament. Això pero, amb el grup menorquí no es dóna de cap manera, perquè el públic entès preferencia la qualitat i l'especulació cultural a qualsevol altre paràmetre que tingui a veure amb prejudicis ètnics. El grup ha tornat a Menorca ben satisfet, i amb un premi que els suposa un regal afegit a la celebració dels seus 10 anys de vida. Un regal que reben amb els braços oberts i que els dóna encara més energies per a pujar als múltiples escenaris que els esperen en el decurs de la seva gira d’estiu, que no para de créixer en demandes cada dia.

Amor petit, amor regalat

Gràcies per la música i pel sol i per les estrelles. Gràcies per les perles dels teus ulls que em miren fix, que em travessen. Per l'aire suau i calent que em fas percebre només amb el ser conscient de la teva existència, i el quasi sentir que les orenetes m'atansen els cabells. Coses que feia molt temps que no notava, que no sentia tan profundament de veritat. Que ningú no despertava en mi sinó apòcrifament. Que em fan tenir la il·lusió que crèia acabada, exhaurida perquè el meu cor estava orfe de motius. El meu manantial estava sec, i els meus llagrimers eixuts de tant de plorar. Quin regal haver-te vist, i haver-te olorat, i haver-te percebut, haver-te estimat i haver estat al teu interior fruint de la teva intimitat tan dolça. Quin plaer saber de la teva existència. Quin goig haver-te parlat, i haver rigut al teu costat, i haver sentit amor net. Quina joia, dona esperada. Olors i flors, aroma de terra mullada i de bosc humit. Tot sembla talment màgic, quan en aquesta tarda d'estiu tinc tots aquests sentiments i sensacions. I que a cada moment de pau interior, sàpiga adreçar-me a tu que el fas possible, per dir-te com n’és de fantàstic! Gràcies amor, amor petit, amor ara conegut, per cada aurora i cada lluna plena, per cada estrella que cau en el nostre cel illenc, per cada minut de serenor, i de joia, per cada gota de pluja que el cel vessa, per cada raig de sol filtrat pels núvols, per cada gra de blat que germina, i pels millors paisatges de Menorca, on ets i que comparteixes al meu costat, radiant i feliç, a cada moment, rient feliç i agafada de la meva mà, fent-me petons dolços com la mel libada de les abelles en aquest estiu nostre, que fa que ens estimem, de vegades d'amagat, però que ens estimem molt i molt i molt, amb bogeria i en la distància i en la proximitat. Gràcies per les oportunitats que em dónes per descobrir-ho, que són en el fons oportunitats per descobrirte i descobrir noves i joves sensacions.
N’hi a prou amb aquesta fruïció que experimento per a plaure’t? a tu que n’ets l’artífex, la poetessa que el provoca. Necessites dona, el meu agraïment?, o et conformes amb que jo en gaudeixi en perfecta simbiosi amb la natura i la ment, amb tot el potencial de la meva ment lliure.
Penso, només, inexorablement en tu. Amb la bonica sensació del teu cos i el meu quan s'entrellacen enmig de l'escalfor nostra que crema.
Quin goig i quina sensibilitat, tocar suaument la teva pell jove i fina, carregada d'enegia vital, que m'omple el cor i l'esperit, el cos i l'ànima, només de pensar-te.
I entre somnis i realitat et tornes encara més bonica, més desitjosa, més desitjada, més sensual, més encara, molt més cada vegada...estimada meva ponentina, ocelleta del Canal de Menorca.