dilluns, 24 de febrer de 2014

La mort del PSC és inevitable



La fi del PSC, Santi Capellera, periodista
No serà gens estrany que, en una pròxima convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya (si és que aquesta es dóna mai més en el context autonòmic), el PSC desaparegui del mapa definitivament com a tal, perquè l’ala catalanista, amb els membres del sector crític Avancem inclosos, possiblement recalarà en la Nova Esquerra de Maragall, o en una formació socialista catalanista de nova planta. Ja fa mesos que el PSC està contribuint a inflar aquest monstre polític anticatalà en una trajectòria increïble i desconcertant, i, d’altra banda, els sectors més espanyolistes no amaguen el seu desig de reconversió en la marca PSOE. La falta de respecte del PSC cap als seus electors en rebutjar al Congrés espanyol el procés sobiranista català denota la deriva espanyolista que va posar de manifest la seva direcció en acceptar una supeditació ridícula al radicalisme d’un partit com UPyD, que només té 5 diputats. Això és del tot inacceptable, a més d’una vulneració del compromís adquirit en el seu programa electoral. Que un partit com el de Díez pugui arribar a condicionar d'aquesta manera els dos grans grups parlamentaris espanyols mostra la confusió en què viuen populars i socialistes, i que el projecte espanyol cada dia que passa està més liderat per l'extremisme, la involució i la recentralització.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...