diumenge, 28 de desembre de 2014

Aquest any no ha estat gaire bo: he perdut el meu millor amic i ploro la seva absència, però malgrat això, us desitjo un 2015 curull de salut, sort i d'amor





Amics i amigues, 

Com la gran majoria sabeu, després de gairebé 11 anys de conviure junts, el dia 31 d'aquest mes d'agost passat, el meu amic Bruno se'm va morir als braços amb el seu caparronet recolzat al meu pit. Li vaig procurar la millor existència possible i durant aquests anys de convivència vam ser molt feliços i ens vam regalar vida i alegria l'un a l'altre, però, injustament, aquests éssers meravellosos duren poc en comparació a les persones. Molt poc, i la malaltia renal i l'edat li van arrabassar la força vital, aquella força inacabable que tenia pertot.

En aquesta imatge, de només unes setmanes abans de morir, ja estava malaltó i no volia menjar, ni beure, ni sortir al carrer, i jo em desesperava i m'entristia, com encara ho faig avui quan hi penso. Però l'he volgut fer present perquè enguany no el podrem passar junts el Nadal, i no el vull obviar, ni que sigui d'una manera simbòlica, d'uns dies en què vam viure plenament cada any. 

Molts m'heu dit "has d'adoptar un altre gos i t'animaràs i recobraràs l'alegria". Potser sí, però no. Mai no he pogut substituir el meu pare ni la meva mare, ni mai podria substituir el meu fill. I, m'adono que mai no podré substituir aquest ésser fantàstic que ho sabia tot, que em coneixia pertot i que es feia estimar en tots els aspectes, perquè era un trapella entranyable. I ara, un nouvingut, sempre seria l'aneguet lleig pel greuge comparatiu amb ell. I això tampoc no és just.

De gran, emancipat i vivint completament sol només he tingut un gos, en Bruno. No hi ha companyia més silenciosa i grata. No hi ha lleialtat tan commovedora com la dels seus ulls atents, els seus petonets improvisats quan s'atansa, i la seva "trufa" propera i humida. Res tan sorprenent com l'extrema perspicàcia d'un gos intel·ligent. No hi ha millor alleugeriment per a la malenconia i la soledat que la seva companyia fidel, la seguretat que moriria per tu, que renuncia a tota la resta per una carícia o una paraula teva. Cap ésser humà val el que val un bon gos. I quan desapareix un gos noble i valent, el món es torna més fosc. Més trist i més brut.

Que tingueu unes Bones Festes curulles de salut, de sort i d'amor.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...