dimarts, 3 d’abril de 2007

Menorca ha d'estar satisfeta per haver-se inclòs l'idò al diccionari. Article publicat al "Menorca Diari Insular" el 28 de març de 2007

L'"idò"al diccionari: un reconeixement cultural a Menorca
Santi Capellera i Rabassó *periodista

El passat dia 27 de març l’Institut d’Estudis Catalans presentava la segona edició del “Diccionari de la Llengua Catalana”. És una bona notícia per tots els seus usuaris. Perquè és un gran instrument al servei de la llengua –la que l’Estatut defineix com a pròpia de les Balears-, i que cal seguir defensant arreu com s'ha fet fins ara des de les institucions i la particularitat, i també a l’escola. Aquesta edició inclou un gran ventall de nous mots, adjectius i substantius, i una de les novetats d'aquesta versió és que introdueix la paraula menorquina per antonomàsia: idò. Aquest és, de ben segur, el mot més pronunciat cada dia a la nostra illa, a molta distància de totes les altres paraules de corrent i habitual ús a la vida quotidiana menorquina.
Aquest és un reconeixement implícit, però també explícit, d'una paraula d'indubtable menorquinitat, que enriqueix l'obra que Pompeu Fabra va portar a terme durant molts anys d'estudi a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, i que demostra que la unitat de la llengua està pel damunt de fronteres administratives i de països sobirans, i en aquesta darrera acepció, Andorra n'és un clar exemple.
Hi ha qui posa en dubte aquesta asseveració científica, que no necessita la política per ser realitat constatada en els fòrums acadèmics, i que si en tot cas existeixen separadors lingüístics, sempre són polítics i no pas científics, com és posa de manifest en alguns indrets on aquesta realitat es vol obviar. Es pot dir que es ralla menorquí, o que es parla valencià, però no es pot afirmar que aquesta no és la mateixa llengua que es fa servir a les comarques catalanes de Ponent, o a les Terres de l'Ebre, llindants amb els Ports de Castelló. Sortosament en el cas de les Illes Balears, l'abandonament de la llengua pròpia pels autòctons en pro d'una altra, la castellana -també oficial però arribada de fora molt més tard- no és d'una gran incidència social, ja que com a llengua vehicular familiar i del carrer fa 778 anys que s'utilitza a Mallorca, des de l'arribada de Jaume I a Santa Ponça el 31 de desembre de 1229, i 720 a Menorca. A la nostra illa va arribar de la mà del rei Alfons III d'Aragó, que el 18 d’octubre de 1286, va convocar des de les Corts d’Osca als seus súbdits per partir de Salou cap a la conquesta menorquina. La sortida del port tarragoní es va produir el 22 de novembre. Després d’una escala a Mallorca el monarca catalanoaragonès va arribar al port de Maó el 5 de gener de 1287, però no va ser fins el dia 17 quan hi van desembarcar les tropes cristianes. Les tropes del rais Abu Umar, fill de Said Ibn Hakam, hi van oposar resistència, però aviat es van veure forçades a arreplegar-se a la fortalesa de Santa Àgueda. Allà, Abu Umar va intentar negociar la seva rendició, fins que el 21 de gener es van firmar els Pactes de Saint Agaiz. Per ells, els habitants de l’Illa es convertien en esclaus del rei d’Aragó, fixant-se el preu de la llibertat en set doblers i mig per cap en el termini de sis mesos. També van quedar incautats absolutament tots els bens excepte les robes. Abu Umar es va exiliar, juntament amb dues-centes persones del seu voltant, i es va endur amb ell les restes del seu pare Said, la seva biblioteca, cinquanta espases i divers aixovar pel viatge cap al continent africà.Després de la rendició, Alfons III es va quedar a Ciutadella, des d’on va disposar les ordres precises pel nou govern a Menorca. El català doncs, es va introduir en la societat menorquina amb la conquesta d'Alfons III d'Aragó i la posterior repoblació de l'illa amb gent que provenia de les comarques del Principat de Catalunya, en major mesura de les terres de l'Empordà i de zones de les Terres de Lleida com Ponts, heus aquí doncs l'orígen dels llinatges intrínsicament menorquins com aquest popular Pons, que són d'origen i no pas sanguinis; també Llufriu -del poble d'on va nèixer Josep Pla, Llofriu, a l'Empordà-, o Bagur, -del petit poble de pescadors de la Costa Brava, Begur, on encara avui es sala en parlar com es fa en terres balears-, llinatges abundants, entre altres, a Menorca.
A més de les diferències dialectals del menorquí, el lèxic utilitzat pels illencs inclou algunes paraules i expressions heretades de les dominacions britàniques i franceses del passat. Un clar exemple és la utilització d'algunes paraules, com el "gin"; terme emprat per denominar la ginebra, que va ser introduïda pels britànics el segle XVIII. A Menorca també fem sevir vocables com "xoc" ("chalk" en anglès i "guix" en català estàndard), "mèrvels" en referència al joc de les "bales" en català ("marbles" en anglès) i també el "bòtil" per referir-se a l'ampolla en clara al.lusió al "bottle" anglès, o aquest "idò", que ben bé podria procedir del "I do" o del "i doncs", o simplement d'una barreja, que en tot cas no deixa de ser riquesa. És evident que Menorca ha estat terra de molta gent i de munió de civilitzacions al llarg dels segles, per la qual cosa la seva riquesa lingüística s'ha incrementat per aquesta important herència, en ser, com tots els països de la Mediterrània, terra de pas i estratègicament importantíssima. Em permeto citar una petita cronologia per tal de posar en evidència les distintes dominacions que aquesta privilegiada terra ha tingut al llarg de la història. 3000-1600 aC: Època pre-talaiòtica (sepulcres megalítics i navetes d'habitació).1600-123 aC: Cultura talaiòtica (navetes d'enterrament, talaiots, taules i poblats emmurallats).450 aC: Influència dels púnics, grecs i ibers. 205 aC: Suposada fundació de Maó per part del general Magón (germà d'Hanníbal).123 aC: Conquesta romana; Menorca passa a formar part de la Província Hispània Citerior.417: Carta del Bisbe Severo.454-484: Regne dels vàndals.534: Imperi bizantí; es van construir les basíliques paleocristianes.707-902: Esporàdiques incursions musulmanes.903: Conquesta musulmana; Menorca passa a formar part del Califat de Còrdova.1287: Conquesta del rei Alfons III d'Aragó i Catalunya.1343-1515: Es construeixen muralles i torres defensives sota la Corona d'Aragó.1535: Saqueig de Maó per part del Barba-roja.1554: Comença la construcció del Castell de Sant Felip.1558: Assalt de Ciutadella per part dels turcs.1706-1712: Guerra de Successió; Menorca passa a domini britànic pel Tractat d'Utrech.1722: Maó es proclamada capital de l'illa sota el comandament del governador Kane.1756-1763: Conquesta francesa sota el comandament del Duc Richelieu.1763-1781: Segona dominació britànica.1782-1798: El duc de Crillón recupera l'illa per Espanya.1798-1802: Tercera i darrera dominació britànica.1802: Tractat d'Amiens mitjançant el qual Menorca retorna a la corona espanyola.1840: Comencen les obres de la Fortalesa de la Mola.1886: A Ciutadella s'obren les primeres fàbriques de sabates.1892: A Maó funciona la primera central elèctrica de Balears.1898: La crisi de Cuba interromp l'exportació de sabates.1936: Menorca també viu la tragèdia de la Guerra Civil Espanyola.1953: Arribada del primer vol xàrter des de Londres. Comença l'era turística.1983: Estatut autonòmic de les Illes Balears.1986: El Govern de les Illes Balears aprova la llei de normalització lingüística.
Aquests habitants illencs doncs, els menorquins d'avui, els autòctons contemporanis, són els posseïdors d'aquest diposit de riquesa cultural i lingüística que han anat heretant i conservant a través dels segles, passant-lo de pares a fills, per la qual cosa, cal felicitar aquests guardians ancestrals de la llengua pròpia de Menorca, a tots sense excloure'n cap, i donar-los l'enhorabona per aquest reconeixement científic i acadèmic per part de la màxima autoritat lingüística, de la paraula menorquina més emblemàtica.
.

Sobre els babaus Quim Torra i Pere Aragonès, dos exponents de la imbecil·litat i niciesa política que ha comandat i comanda aquesta trista, pobra i dissortada pàtria anomenada Catalunya, en que a molts ens va tocar néixer

Torra i Aragonès fan competència per indignar l’independentisme inconformista   Aragonès parla de referèndum abans del 2030 i Torra critic...